EDIFICIS
LA CASA DE LA MANTELLINA
1967-1969
Rambla Nova, 113
Fet a Tarragona - Article de l'historiadora Pineda Vaquer
La
desaparició de la Casa Guzmán d’Algete (Madrid), a
principis de 2017, projectada per l’arquitecte Alejandro de la Sota, una de
les figures més importants de l’arquitectura contemporània espanyola, va
encendre l’opinió pública, per la impunitat amb
la qual es va destruir un important element patrimonial. Una impunitat que es basa, no obstant, en el
fet que aquest edifici, en no estar catalogat, no disposava de cap protecció
que n’evités l’enderroc, com passa tot sovint en la majoria de l’arquitectura de la segona meitat del segle XX de
l’Estat, circumstància que permet que bona part d’aquest patrimoni es trobi en
perill, en l’actualitat.
Aquest
perill, però, no només se circumscriu a la desaparició total d’un edifici:
la pèrdua de certs elements
estructurals i decoratius també suposa una minva
patrimonial important. Aquest és el cas
del bloc de pisos de la Rambla
Nova núm. 113 de
Tarragona, abans coneguda com “La casa de la mantellina” per
les quatre gelosies de formigó que
travessaven de dalt a baix la façana, que, arran d’una recent reforma, ha
perdut aquests elements tan característics, així com també les baranes
originals.
.jpg)
Segons l’arquitecte Jordi Guerrero, especialista en
l’arquitectura de Tarragona al segle XX, aquest edifici, dissenyat per
l’arquitecte tarragoní Josep
Ferré Bosch i construït l’any 1967, era únic a la ciutat, tant per la seva
tipologia, amb habitatges d’alt estànding, molt espaiosos i amb entrada i
habitació pròpia per al servei, com també per la seva composició formal,
ambdues molt emmarcades en l’època en què es va construir, el desarrollismo tardofranquista. Un tipus d’edifici,
doncs, que potser era habitual a Barcelona, amb una burgesia més desenvolupada
i que tenia noves necessitats d’habitatge, però no a Tarragona. Pel què fa a la composició formal d’aquest
bloc de pisos, aquesta es basava especialment en les gelosies, o brise-soleil,
que s’han eliminat durant la
reforma. Quatre
gelosies, dues a cada façana, fetes de formigó artesanal i muntades directament
in situ, amb una trama molt particular, també dissenyada pel mateix Ferrer
Bosch, que es repetia als motllos
de guix del fals sostre de l’entrada de l’edifici, en un
diàleg estètic que, amb la desaparició de les gelosies, també s’ha perdut, així
com les baranes dels balcons,
que s’han substituït per baranes de vidre prefabricades.
Les gelosies, però, no només obeïen a un propòsit estètic, sinó també pràctic, tal i com ens explica l’arquitecte de l’edifici, Josep Ferrer Bosch, molt dolgut perquè ningú l’ha informat prèviament d’aquesta reforma que altera de manera molt substancial la façana de l’edifici que va projectar l’any 1967: “És un problema d’ignorància: la gelosia que s’ha retirat amb la restauració no és un capritx decoratiu, sinó que tenia una utilitat. Donava intimitat a uns habitatges amb una façana que és tota de vidre i, a més, els protegia de la llum solar, ja que l’edifici està encarat a ponent i a l’estiu el sol hi toca fins a les deu de la nit. No vaig fer aquesta gelosia per lluir-me, sinó perquè volia que els propietaris de l’edifici hi visquessin bé. Abans, els primers propietaris estaven orgullosos de viure a la Casa de la Mantellina. Ara, sembla que als propietaris actuals els és igual”.
Per què es van retirar
aquestes gelosies, doncs? Ens hem posat
en contacte amb el també arquitecte Alfonso
Bolullo, propietari d’un dels pisos de l’edifici de la Rambla
Nova 113, i ens ha explicat que el formigó de
les gelosies estava en molt mal
estat, amb unes esquerdes que suposaven un problema de
seguretat i que fins i tot havien provocat el despreniment d’un fragment de
l’estructura l’estiu passat.
Segons Bolullo, el
deteriorament del formigó estava tan avançat que la seva restauració no era viable,
així que la retirada de les gelosies no es podia evitar. D’aquesta manera, es van presentar
diverses propostes de reforma de
la façana a la comunitat de veïns, una de les quals, proposada pel mateix
Bolullo, tenia com a objectiu mantenir l’esperit de la façana original, conservant, per una banda,
les baranes metàl·liques dissenyades per Ferrer Bosch, i substituint, per altra
banda, les gelosies danyades per unes estructures d’un material, el panell
d’escuma d’alta densitat, amb una alta resistència a la intempèries, que reproduirien
fidelment la trama original de les gelosies amb un acabat semblant al formigó.
.jpg)
Finalment, aquesta proposta, tot i que Alfonso Bolullo l’arribà a
presentar a la regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, no va ser
acceptada per la resta de la comunitat, que optà pel projecte del president,
realitzat per un aparellador tècnic amb el suport d’una advocada urbanista, i
que suposava la retirada total de les gelosies i la substitució de les
baranes originals per unes de vidre prefabricades. En demanar-se la llicència d’obres per al
projecte aprovat per la comunitat, doncs, els tècnics municipals van emetre un
informe que la reforma tal i com es plantejava suposava una disminució de la
qualitat de la façana, a nivell estètic, però, com que l’edifici no estava
catalogat, ni en procés d’estar-ne, l’Ajuntament va acabar per donar-hi
llum verda.
%20Publicado%20en%20F.T.%20el%2014-08-2021.jpg)
D’aquesta manera, la clau de la desaparició dels elements decoratius de
la façana de la Casa de la Mantellina rau en què l’edifici no
apareix en el catàleg de béns protegits de Tarragona que es va incloure en
el POUM de 2013, com és el cas d’altres edificis tarragonins construïts a la
mateixa època i que tampoc estan catalogats.
.jpg)
Segons Joan Tous, president de la delegació
de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, “més enllà de l’edifici
del Govern Civil, hi ha una sèrie d’edificis
d’habitatges dels anys 60 i 70 que mereixen un cert grau de protecció que
permeti evitar determinades actuacions que en malmeten de manera irreversible
la seva integritat i, per tant, atempten directament contra la preservació dels
seus valors arquitectònics, culturals i històrics. Potser ens hauríem de preguntar perquè sovint es cataloga pensant més en la antiguitat que en la
qualitat. El cas
d’aquest edifici n’és un clar exemple. El
fet de no tenir cap grau de protecció ha propiciat la desafortunada actuació
que ha sofert. En aquest cas, ni el
conjunt dels propietaris ni el tècnic responsable han tingut la suficient sensibilitat per
entendre que el brise-soleil de formigó que recobria la
façana i ha protegit els habitatges de la incidència directa del sol durant 50
anys era un element essencial en la composició de l’edifici i, a més, una solució arquitectònica de gran singularitat,
única a Tarragona”. Així doncs, el
paral·lelisme amb el cas de la Casa Guzmán és evident, ja que és aquesta manca
de catalogació la que ha permès en ambdós casos aquesta pèrdua patrimonial, cadascun en la
seva mesura.
%20Publicado%20en%20ARCBYMA%20el%2014-08-2021.jpg)
A banda, tampoc cal obviar l’element econòmic: actualment, l’Ajuntament
de Tarragona, a través de l’empresa municipal SMHAUSA, concedeix ajuts en
la rehabilitació de façanes només en el cas que les finques estiguin
situades en el nucli antic de la ciutat, per la qual cosa la resta d’edificis
tarragonins no hi poden optar. Tal i com
diu l’arquitecte Jordi Guerrero, “no hi ha cap cura en les restauracions
d’edificis, quan cal tenir en compte que les façanes també són de la ciutat. Una possible solució a aquestes situacions
passaria per establir ajudes municipals per assessorar i dur a terme
restauracions arquitectòniques amb criteri”.
.jpg)
Aquestes ajudes també haguessin pogut servir per finançar mesures periòdiques de protecció superficial del formigó, que sembla que no s’han aplicat, fet que hagués evitat el procés de degradació que ha portat al punt d’optar per fer-lo desaparèixer. “Lamentablement, i tot i que la legislació recull el deure de conservació dels edificis per part dels propietaris, no tenim com a societat la cultura de mantenir-los i conservar-los, ja siguin catalogats o no. El valor arquitectònic, cultural i històric dels edificis no és només propietat dels seus titulars. El conjunt de la ciutadania hauria de tenir el dret a gaudir-ne i l’administració el deure de fer-ho possible fomentant la cultura del manteniment i la rehabilitació i oferint ajuts econòmics al propietaris”, segons indica Joan Tous.
.jpg)
Aquesta cultura de la conservació va molt lligada, però, a una certa
sensibilitat respecte el patrimoni arquitectònic, sensibilitat que és molt
difícil de desenvolupar si tampoc hi ha una valoració d’aquest patrimoni. D’aquesta manera, és evident que cal apostar
per donar a conèixer l’arquitectura moderna de la ciutat, ja que la
desconeixença que hi ha actualment d’aquest patrimoni porta a que no se’l
valori com es mereix i que, així, la seva desaparició passi completament
desapercebuda quan és una important pèrdua per al paisatge urbà de
Tarragona.
GUERRERO, Jordi; Guia d'Arquitectura de
Tarragona SXX, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de
Tarragona, 2018
https://www.fetatarragona.cat/2017/02/13/on-es-la-mantellina-de-la-rambla-nova-113/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada