dijous, 13 de juny del 2024

SANT ANTONI DE PÀDUA

 TARRAGONA CAPELLETES

Capelleta de Sant Antoni de Pàdua.  Carrer de les Moles, 8 - Imatge: 6-12-2021


SANT ANTONI DE PÀDUA

     Carrer de les Moles 8

     Sant Antoni de Pàdua va ser en temps antics, especialment a la nostra ciutat, Patró de molts oficis.  Arran del Decret de Nova Planta de 1716 els gremis dels oficis van perdent la seva antiga organització i preponderància en el quefer ciutadà i llavors gairebé en tràngol de desaparició aquells antiquíssims gremis laborals dels perayres, cardadors, moliners de draps, etc. el poble en general segueix amb la particular devoció al sant, que en dir dels historiadors costumistes,  a la regió catalana, Sant Antoni de Pàdua era "el sant més venerat a casa nostra.  La seva Iconografia amb estampes de tota mena i imatges corpòries es la més abundant de tota imatgeria religiosa popular.  Era un dels sants que tenia més capelletes de veïnat.  El tenien per Patró dels botiguers en general tots aquells que no pertanyien a cap gremi determinat. Porta l'Infant Jesús al braç.  Per això les dones portaven els seus fillets a que els beneïssin davant de la seva imatge" .

Capelleta de Sant Antoni de Pàdua.  Carrer de les Moles, 8 - Imatge: 6-11-2023


     A Tarragona, però, ja al segle XVII els mercaders i botiguers, van formar la Confraria de Sant Salvador.

     Entre la plaça de les Cols i el carrer Civaderia amb sortida per Misser Sitges i plaça de Sant Miquel del Pla, hi ha tres carrerons paral·lels i equidistants; el carreró d’en Gay, el carreró de Sant Magí i el carreró mitjà, anomenat així aquest últim per trobar-se situat enmig dels esmentats carrerons.

     L'esmentat carreró mitjà, tal com se'l nomena en els protocols notarials de Tarragona és el que té entrada per Civaderia i sortida per Misser Sitges.

     Des del segle XVIII, es documenta el carrer de les Moles on es creu estaven aveïnats els que estaven dedicats al comerç de moles per moldre el blat.  En moltes ciutats aquesta nomenclatura urbana fa referència a qüestions de pavimentació.  Quan les moles de moldre blat estaven desgastades s'empraven per a paviment dels carrers i places.  És possible que el carreró mitjà al segle XVII ja estigués empedrat en aquesta forma, això és, amb les moles desgastades, ja que suposant que el Gremi de molers estigués domiciliat en aquest indret, sembla lògic que apliquessin les moles inservibles per a pavimentació culer.

Capelleta de Sant Antoni de Pàdua.  Carrer de les Moles, 8 - Imatge: 6-12-2021

    A la casa número 24 del carrer de les Moles, estava ben conservada i perfectament cuidada la Capelleta de Sant Antoni de Pàdua, Patró del Gremi.  Als segles XVII i XVIII, habitat aquest carrer per individus pertanyents als gremis o oficis que tenien al sant pel seu patró titular, li van dedicar aquesta capelleta vot va en aquest indret recol·lector de la ciutat antiga.

     El 1693 està ben documentat que a l'Església de Sant Miquel del Pla, hi havia amb més antiguitat, l'altar de Sant Antoni de Pàdua, el culte del qual prossegueix amb el temps, ja que consta el 10 de maig de 1700, com queda autoritzat el Comensal de la Santa Església Catedral de Tarragona, Rvdo. Jacint Torrents per "fabricar a sas costes per sa devoció,  dins la present església en lo posat hont està lo altar de Sant Antoni de Pàdua, una capella i altar de Sant Francesc de Paula posant en lo retaule de aquell, un sant Antoni de Pàdua...".

Situació de la Capelleta de Sant Antonio de Pàdua. Carrer de les Moles, 8
Dibuix a la plumilla por Riera Güell.

     Al segle XX els veïns del barri on està enclavada la capelleta de Sant Antoni de Pàdua, atesa la seva proximitat a l'Església de Sant Miquel del Pla, li dediquen així mateix culte propi, unint-se el 1927 a l'anomenada "Pia Unió de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona, que en commemoració del VII Centenari de la mort del seràfic P. Sant Francesc d’Assis,  té a bé difondre els Goigs a llaor del gloriós Sant Antoni de Pàdua que és venera a l'Església de Sant Miquel del Pla. (PP. Caputxins).  És lletra del P. Andreu de Palma, estampats per Sugrañes Hnos. i música del Rvdo. Salvador Ritort, notable compositor local. Fotogravat, orla i text a quatre columnes.

La Ciutat de Tarragona
fa segles que vos venera
i eixa devoció encisera
va creixent de dia en dia.
joves i vells, rics i pobres.
Tots plegats com a germans,
els seus devots Antonians
de la vostra Unió Pia.
Protegiu Sant gloriós
com a tarragonins submisos;
mostreu-les segurs camins
Que del cel són vera guia;
A la terra feu-los bons,
A la glòria benaurats
Per estar un jorn plegats
Amb la vostra companyia.
I acaben els Goigs amb la consabuda
TORNADA:
Vostres goigs amb alegria
Vull cantar-vos fervorós
Sant Antoni gloriós
Tot el món en Vos confia.

     La Capelleta del carrer de les Moles va ser maltractada arran dels successos revolucionaris de l'any 1936, no quedant en peu més que la fornícula, havent desaparegut totes les rajoles.  No obstant, amb materials nous es va poder intentar la seva reconstrucció el 1939.  Es va aconseguir la imitació exacta de la vella capelleta, tasca feliçment duta a terme prenent com a model la mateixa imatge de Sant Antoni de Pàdua de la capelleta de l'Arc de Talavera, imatge en rajoles i tinguda conta que ambdues capelletes són d'idèntic estil.

Capelleta de Sant Antoni de Pàdua al carrer de les Moles
Imatge: Canadell (1950) Foto 2 Salvador Ramón.

     A l'escola-Taller d'Art, els alumnes de la classe del professor García Anguera van fer el dibuix de la imatge sent el seu realitzador l'artista local Marcelo Riera Pamies.

     És una altra de les capelletes de barri novament restaurada i inaugurada el 24 maig de 1967, vigília del Corpus Christi.

     A Tarragona un dels carrers de la ciutat medieval portava el nom de Sant Antoni de Pàdua. El 1719, el Municipi acorda tapar les Voltes de Sant Antoni de Pàdua que estaven al costat de la Plaça de la Peixateria Vella amb sortida pel carrer Tras Carnisseries (avui Plaça del Fòrum).  Es va fer necessari tapar-les perquè es diu que són un focus d'immundícia i altres causes que s'hi han fet perjudicials i contra el servei de Déu".

Capelleta de Sant Antoni de Pàdua al carrer de les Moles
Imatge: Salvador Ramón.

     La devoció a Sant Antoni de Pàdua arriba força accentuada fins a finals del segle XIX.  La premsa tarragonina el 1897 registra el fet que tots els anys a l'Església de Sant Francesc té lloc la Festa de Sant Antoni de Pàdua "no com a festa de devots sinó de parròquia".  I malgrat això consta en la mateixa premsa de la localitat que el 13 de juny del mateix any a Sant Francesc, "Tant al matí com a la tarda, es va notar que es va omplir el temple amb una extraordinària concurrència de devots".

     Els diaris locals segueixen anotant el 1900 que "La devoció a Sant Antoni de Pàdua van patentitzar-la ahir una vegada més els nostres veïns que des de les primeres hores del matí van acudir als temples per oir el sant sacrifici de la missa com si fos dia de precepte".  Hi va haver ofici solemne al Monestir de Santa Clara (Rambla Vella), esplèndids cultes matí i tarda a Sant Francesc i a l'Asil de l'Esperit Sant.



SALVAT i BOVÉ, J.: Las capillitas votivas en las calles de la Tarragona Medieval, Escaire, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, 1981.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PÀGINES