FORA MURALLA
AVGDA. D'ESTANISLAU FIGUERES
Al portal de Sant Francesc
Avenida de Navarra (1940)
Avinguda d’Estanislau Figueres (1978)
Els afores de Sant Francesc, que així es
deia quan encara no tenia nom propi, a començament del segle XX, seguia sense
urbanitzar. Era una via que conduïa als "Campos
de Recreo", continuació de la Rambla Vella.
Les escoles Saavedra encara no eren
construïdes, ni el passeig, ni el parc, ni el monument.
A la dreta, la senyora Rosa, tenia un
quiosc de venda de begudes fet de canyes, que els pagesos en anar al camp
aprofitaven per fer-hi "la mañana". Al davant mateix hi havia la font del Rajolot.
El carrer Estanislau Figueres, arriba fins
a la Plaça Imperial Tàrraco. Pren el nom
de qui fou primer president de la Primera República.
Magnífica postal de Roisin, amb un escampall de palmeres, uns anys després de la seva inauguració.
La façana, orientada al sud, és totalment simètrica. A la porta d'entrada, un arc de mig punt, hi havia l'escut de la ciutat.
Al llarg del temps, l'edifici va sofrí transformacions, com la construcció d'un primer pis.
Les palmeres ja han crescut! No debades entre una i altra postal han passat
gairebé
quinze anys.
Un gran pati, ple d'arbres, hi havia al
seu voltant, i a la part del darrera, quants tarragonins encara recordem
l'original mapa de la Península en relleu!
Algú hi dedicà una quarteta, poc després
de la inauguració, que fou publicada en el diari local:
ja n'ha prosperat un poc,
que n'han fet un gran col·legi
a la font del Rajolot.
Al número 83 del carrer hi va haver la
Universitat Rovira i Virgili. Ans però,
des de l’1 d'octubre de 1926, hi hagué el col·legi dels germans de les Escoles Cristianes
La Salle; molt conegut entre els tarragonins pels "hermanos". Nostàlgica postal de
la façanes del col·legi que estava situat al nord-oest de la ciutat, als
afores, envoltat d'hortes, finques i cases estiuenques.
El projecte de l'edifici és de
l'arquitecte Josep M. Pujol de Barberà.
A la part dreta, més tard, el 1963
s'inaugurà un edifici en forma d'amfiteatre de quatre plantes d'alçada que
serví d'ampliació al col·legi.
Recordeu el cinema que es projectava els
diumenges a la part alta d'aquest edifici? ... i al Sr. Isidre Billar que
cobrava cinc pessetes als qui volien entrar?
Façana principal del Col·legi, amb un
monument al Sagrat Cor que després fou modificat.
Era bàsicament internat d'alumnes amb
servei mèdic. Es feien estudis de
primera ensenyança elemental, superior i comercial, així com segona ensenyança
lliure i oficial.
Els
honoraris per la manutenció, ensenyament, curs de francès, anglès, llatí,
gimnàstica i solfeig anaven de les 130 a les 150 pts. al mes.
Un dels records inesborrables de l'antic Col·legi
La Salle. És un monument bastit el 22 de
setembre de 1940, per iniciativa dels antics alumnes, en honor i record dels
ensenyants i deixebles caiguts durant la guerra civil del 1936. És encapçalat pel medalló al bisbe Manuel
Borràs, víctima d'aquella revolta. Al
fons, a la dreta, la porta que els alumnes en dèiem "falsa", per on passàvem,
des del camí de les "hermanites", quan fèiem tard.
Al Col·legi de La Salle tot era sumptuós;
no sols les aules, sinó també la magnífica capella gòtica.
En Raymond va copsar aquest registre un
dia de festa amb la capella tota il·luminada.
L'altar major presidit pel Sagrat Cor. Als altars dels costats, la Immaculada i la
imatge de Sant Joan Baptista de la Salle fundador de l'ordre. Belles pintures decoraven les parets, els
vitralls de colors amb representacions de Sants i un magnífic sostre de fusta
tallada i policromada.
Anys més tard. aquest indret, completament
desnonat de tot signe religiós, serveix com a dependències de la Universitat.
![]() |
Festa de l'Arbre davant de l'escola Saavedra. A la dreta la Rambla Vella Imatge: autor desconegut - 27 de febrer de 1927 - C.I.T. |
BENAIGES, Jaume. i
CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. 5 Fora
muralla, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1993.
Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T.