AVGDA. D'ESTANISLAU FIGUERES

 FORA MURALLA 

AVGDA. D'ESTANISLAU FIGUERES 

     Noms que ha tingut:
          Al portal de Sant Francesc 

          Afores de Sant Francesc

          Avinguda d'Estanislau Figueres (1936)
          Avenida de Navarra (1940)
          Avinguda d’Estanislau Figueres (1978)

POSTALS 

     Els afores de Sant Francesc, que així es deia quan encara no tenia nom propi, a començament del segle XX, seguia sense urbanitzar.  Era una via que conduïa als "Campos de Recreo", continuació de la Rambla Vella.
     Les escoles Saavedra encara no eren construïdes, ni el passeig, ni el parc, ni el monument.
     A la dreta, la senyora Rosa, tenia un quiosc de venda de begudes fet de canyes, que els pagesos en anar al camp aprofitaven per fer-hi "la mañana".  Al davant mateix hi havia la font del Rajolot.
     El carrer Estanislau Figueres, arriba fins a la Plaça Imperial Tàrraco.  Pren el nom de qui fou primer president de la Primera República.

       Tot fent cantonada amb la Via de l'Imperi. les Escoles Saavedra van estar inaugurades el 25 de setembre de 1913.  Obra d'estil modernista de l'arquitecte Josep M. Pujol de Barberà.  Construïdes pel contractista local Marcel·lí Padró, el mateix que dirigí les obres del Mercat Central.
     Magnífica postal de Roisin, amb un escampall de palmeres, uns anys després de la seva inauguració.
     La façana, orientada al sud, és totalment simètrica.  A la porta d'entrada, un arc de mig punt, hi havia l'escut de la ciutat.
     Al llarg del temps, l'edifici va sofrí transformacions, com la construcció d'un primer pis.

     Les palmeres ja han crescut!  No debades entre una i altra postal han passat
gairebé quinze anys.
     Un gran pati, ple d'arbres, hi havia al seu voltant, i a la part del darrera, quants tarragonins encara recordem l'original mapa de la Península en relleu!
     Algú hi dedicà una quarteta, poc després de la inauguració, que fou publicada en el diari local:  

La ciutat de Tarragona 
ja n'ha prosperat un poc, 
que n'han fet un gran col·legi 
a la font del Rajolot.

     Al número 83 del carrer hi va haver la Universitat Rovira i Virgili.  Ans però, des de l’1 d'octubre de 1926, hi hagué el col·legi dels germans de les Escoles Cristianes La Salle; molt conegut entre els tarragonins pels "hermanos".   Nostàlgica postal de la façanes del col·legi que estava situat al nord-oest de la ciutat, als afores, envoltat d'hortes, finques i cases estiuenques.
     El projecte de l'edifici és de l'arquitecte Josep M. Pujol de Barberà.
     A la part dreta, més tard, el 1963 s'inaugurà un edifici en forma d'amfiteatre de quatre plantes d'alçada que serví d'ampliació al col·legi.
     Recordeu el cinema que es projectava els diumenges a la part alta d'aquest edifici? ... i al Sr. Isidre Billar que cobrava cinc pessetes als qui volien entrar?

     Façana principal del Col·legi, amb un monument al Sagrat Cor que després fou modificat.
     Era bàsicament internat d'alumnes amb servei mèdic.  Es feien estudis de primera ensenyança elemental, superior i comercial, així com segona ensenyança lliure i oficial.
     Els honoraris per la manutenció, ensenyament, curs de francès, anglès, llatí, gimnàstica i solfeig anaven de les 130 a les 150 pts. al mes.

     Un dels records inesborrables de l'antic Col·legi La Salle.  És un monument bastit el 22 de setembre de 1940, per iniciativa dels antics alumnes, en honor i record dels ensenyants i deixebles caiguts durant la guerra civil del 1936.  És encapçalat pel medalló al bisbe Manuel Borràs, víctima d'aquella revolta.  Al fons, a la dreta, la porta que els alumnes en dèiem "falsa", per on passàvem, des del camí de les "hermanites", quan fèiem tard.

     Al Col·legi de La Salle tot era sumptuós; no sols les aules, sinó també la magnífica capella gòtica.
     En Raymond va copsar aquest registre un dia de festa amb la capella tota il·luminada.
     L'altar major presidit pel Sagrat Cor.  Als altars dels costats, la Immaculada i la imatge de Sant Joan Baptista de la Salle fundador de l'ordre.  Belles pintures decoraven les parets, els vitralls de colors amb representacions de Sants i un magnífic sostre de fusta tallada i policromada.
     Anys més tard. aquest indret, completament desnonat de tot signe religiós, serveix com a dependències de la Universitat.

CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA

Festa de l'Arbre davant de l'escola Saavedra.  A la dreta la Rambla Vella
Imatge: autor desconegut - 27 de febrer de 1927 - C.I.T.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. 5 Fora muralla, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1993.

Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T.