VILLA JULIA

 EDIFICIS 

Villa Julia - C. d'Huya nº 15.  Imatge: 25 de maig de 2021

VILLA JULIA

Arquitecte: Pau Monguió Segura - 1935

C. d'Huyà, 15

Plànol de la Villa Julia - Centre d'Imatges de Tarragona 

Guia d'Arquitectura de Tarragona - pàgina 117

     A la Ciutat Jardí de Tarragona, promoguda projectada per l'arquitecte Pau Monguió Segura a partir de 1924, es va proposar tot tipus de xalets, amb edificacions que evolucionaven cap a models propis de l’arquitectura moderna.

Villa Julia - Imatges; M. T. Eroles i Rigol i J. M. Buqueras i Bach - Agost de 1982 - INVARQUIT

     El 1935, Monguió va dissenyar per a Emili Tort una casa senzilla que incorpora les aportacions més genuïnes de l'arquitecte a la consolidació d'un llenguatge arquitectònic modern.

Villa Julia - Imatge: Pepo Segura - Guia d'arquitectura de Tarragona SXX - pàgina 117

     Es tracta d'un edifici unifamiliar, aïllat, de planta baixa i un pis, amb torre regular a l'extrem.

     BCIL 2021

 

GUERRERO, Jordi; Guia d'Arquitectura de Tarragona SXX, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, 2018, p. 117

INVARQUIT: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12522 

Centre d'Imatges de Tarragona (C.I.T.)

CASES RIPOLL i COTXERES

 EDIFICIS 

     Aquest magnífic conjunt arquitectònic modernista, obra del arquitecte Josep Mª Pujol de Barberà, era el que es podia contemplar del balcó estant, mirant cap a la part alta.
     Només resta avui la casa de l'esquerra, i la torre en un estat precari.
     Postal editada per Luciano Roisin de Barcelona, editor molt prolífer utilitzant clixés d'altres fotògrafs, com és el cas de Chinchilla.  Val a dir que moltes fotos de L. Roisin van estar impreses als tallers de Gabriel Gibert, (Pau de les Postals).

CASES RIPOLL i ANTIGUES COTXERES  

     Cal entendre l'edifici només com la resta d'un conjunt sumptuós, amb la casa de renda (Ripoll, II) que inicialment era pel servei, els jardins que baixaven el pendent fins la via Augusta, i les enormes quadres, de les que encara es pot veure la fatxada.

     De l'edifici principal, el més interessant és la torre amb coberta parabòlica revestida de trencadís, i la delicada ornamentació en estuc de la fatxada al Passeig, de la fatxada posterior, la galeria rematada amb el frontó corbat de trencadís.

 CASA RIPOLL I 

Josep M. Pujol de Barberà 1910-1913
Passeig de Sant Antoni, 18
Inventari del Patrimoni Modernista

Casa Ripoll I.  Passeig de Sant Antoni, 18.  Imatge: 3 de maig de 2021

Casa Ripoll I.  Passeig de Sant Antoni, 18.  Imatge: 3 de maig de 2021

Vista de la Casa Ripoll I des del Pg. de Sant Antoni.  Passeig de Sant Antoni, 18.   Imatge:11-08-2021

Vista de la Casa Ripoll I des de la Via Augusta.  Passeig de Sant Antoni, 18.  Imatge: 20-11-2022

Guia d'Arquitectura de Tarragona SXX 

Plànol de la Casa Ripoll I.  Passeig de Sant Antoni, 18.

Imatge: Arxiu del Centre d'Imatges de Tarragona 

Casa Ripoll I.  Passeig de Sant Antoni, 18.  

Imatge: Pepo Segura - Guia d'arquitectura de Tarragona S.XX

INVARQUIT 

Casa Ripoll I.  Passeig de Sant Antoni, 18.  

Imatges: Eroles i Rigol, M.T. i Buqueras i Bach, J.M. - Desembre 1981 - INVARQUIT

CASA RIPOLL II

Josep M. Pujol de Barberà - 1913
Passeig de Sant Antoni, 14
Inventari del Patrimoni Modernista

Casa Ripoll II.  Passeig de Sant Antoni, 14.   Imatge: 11 d'agost de 2008

Casa Ripoll II.  Passeig de Sant Antoni, 14.  Imatge: 3 de maig de 2021

Casa Ripoll II.  Passeig de Sant Antoni, 14.  Imatge: 3 de maig de 2021

Guia d'Arquitectura de Tarragona SXX

Casa Ripoll II.  Passeig de Sant Antoni, 14.  

Imatge: Pepo Segura -Guia d'arquitectura de Tarragona S.XX

INVARQUIT

Casa Ripoll II.  Passeig de Sant Antoni, 14.  

Imatges: Eroles i Rigol, M.T. i Buqueras i Bach, J.M. - Desembre 1981 - INVARQUIT

ANTIGUES COTXERES 1910/1913

TALLERS GRAU
Via Augusta, 6
Josep Maria Pujol de Barberà - 1910
Inventari del Patrimoni Modernista

    Edifici singular de caire industrial datat al voltant de 1910. Consta de baixos amb tres obertures.  A destacar el coronament amb decoracions ondulants pròpies de l'època modernista.  A l'interior encara es conserva part de la disposició de l'antiga coberta.

Antigues Cotxeres.  Via Augusta, 6.   Imatges: 7 de maig de 2021

Guia d'Arquitectura de Tarragona SXX

Antigues Cotxeres.  Via Augusta, 6.  

Imatge: Jordi Guerrero - Guia d'arquitectura de Tarragona S.XX

 

GUERRERO, Jordi; Guia d'Arquitectura de Tarragona SXX, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, 2018, p. 68-69.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals.1 Rambla Nova i Passeig del Balcó 1890-1964, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1989.

Arxiu del Centre d'Imatges de Tarragona (CIT)

INVARQUIT
Casa Ripoll I   https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12509 
Casa Ripoll II https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12508 

 TARRAGONA CAPELLETES

MARE DE DÉU DEL ROSER

Capelleta de la Mare de Déu del Roser -Imatge: 5 denovembre de 2023

     Va estar instal·lada aquesta capelleta en temps molt remots al peu de la Torre del Castell del Patriarca, cantonada a carrer de Merceria.  El carrer de Calderers era conegut a principis del segle XV per "Carrer de la Verge del Roser".  Així es llegeix en l'entrada oficial de l'arquebisbe Manuel de Samaniego el 21 abril de 1722, en l'acte del qual "començaren a passar les Confraries, banderes i Jochs voltant pel carrer de Nostra Senyora del Roser avall fins al carrer de la Destral als quatre cantons del carrer Major...".  També se cita aquesta via pública amb tal rètol, a l'entrada oficial de l'arquebisbe Sr. Pedro de Copons el 27 juny de 1729.  En aquesta ocasió s'escriu que els Gremis i Jocs es col·locaran "a la Plassa de les Cols fins a la cantonada de la Mare de Déu del Roser que està col·locada al peu de la Torre del Castell del Patriarca que confronta amb el carrer de Merceria donant la volta pel carrer de la Mare de Déu del Roser a baix anomenada el carrer den Llaseras fins a la cantonada del carrer de la Destral...".

Capelleta de la Mare de Déu del Roser al carrer Merceria nº 12

Imatge: Dibuix fet per J. Virgili

     En ser volat pels francesos el 1811, el Castell del Patriarca amb motiu de l'assalt napoleònic a la plaça de Tarragona, es va salvar aquesta imatge de menor mida que el natural, sent aleshores recollida per un grup de veïns que la van guardar en edificar-se la casa número 2 del carrer de Merceria la van col·locar en una fornícula de la façana de l'edifici tal com es troba en els temps presents.

     El 1885 els veïns del barri van portar en triomf pels carrers de la ciutat, aquesta antiquíssima imatge sumant-se amb entusiasme a la processó general que va sortir de la Catedral Basílica el 18 d'octubre d'aquell any en acció de gràcies a l'Altíssim per la terminació de la còlera.

     El llorejat franciscà i poeta tarragoní Fray Francisco Iglesias, nascut al carrer de la Merceria amb l'emoció i calor local amb què impregna els seus escrits ens diu "... I anem amb la Capelletes.  La primera que em ve a les mentres per ser relíquia quasi meva, vull dir visió contínua i delectació del meu espiritu infantil, ja que la tenia davant dels meus ulls des que naix, és la Mare de Déu del Roser del meu carrer de Merceria. Que plaer, que foti emoció mirar-la a través dels vidres del meu balcó a l'hivern i a l'estiu, sobretot quan el cérvol feia ondular la llamborda i la tènue llum descrivia arabescos fugaços als rostres anoiencs de la Mare i del Fill.  Jo no sabré explicar perquè, però és el cas que em semblava veure i contemplar la del Claustre vestidita llavors amb les seves túniques morades i donant al Nen el suau nèctar del seu castíssim pit.  Deixeu-me somiar.  A les nits de seny dur quan la pluja bat els vidres de la meva cel·la, veig la meva Mare de Déu dominica i mercedària en actitud de beneir-me, com si volgués dir-me alguna cosa a l'oïda, una cosa molt íntima i fraternal, molt maternal, que em vol, que no m'oblida, que rutlla pels meus que queden, per tots els veïns de nues- tra carrer...".

Mare de Déu del Roser - Imatge: Valentí Canadell 

      El juliol de 1936 quan les torbes d'aldarulls recorrien els carrers de la ciutat amb el corresponent saqueig i crema d'imatges i objectes propis del culte, en la nit del dia 21 d'aquest mes van passar amb males intencions pel carrer de Merceria i part alta de la població, sense que es donessin compte de la capelleta de la Mare de Déu del Roser.  Però el matí següent, dia 22 de juliol, els veïns del barri Joan Clotet i Andreu Ramon, coneixedors que s'intentava atacar i destrossar la capelleta, es van avançar a la manifestació tumultuària arribant a temps de treure la imatge de la seva fornícula sense trencar el vidre de la vitrina, amb la qual cosa es donava la impressió a l'exterior que la imatge havia estat ja destruïda a propòsit.  D'aquesta manera, la primitiva imatge se salva d'una destrucció segura.

Capelleta de la Mare de Déu del Roser -Imatge: 5 denovembre de 2023

     La fornícula està tancada amb una vitrina i està il·luminada elèctricament. 

     Coincidint amb les festes de la Mare de Déu del Roser, el mes d'octubre, acabada la guerra Civil espanyola, els veïns i devots restauren la popular capelleta de Merceria amb nou pintat i il·luminació, adornant-la amb flors.  La imatge va ser restaurada per l'artista local Adolfo Iglesias Icart així com els dos àngels que figuren al peu de la Mare de Déu, ficant ciris amb nova il·luminació elèctrica.

     Aquesta capelleta el 1967 va ser decorada pel professor de l'Escola Taller d'Art i ceramista Ramon Carreté.

Capelleta de la Mare de Déu del Roser -Imatge: 23 de setembre de 2021

     Els veïns del carrer de Merceria i adjacents en determinats anys han obsequiat la seua Patrona amb festejos religiosos i profans que van cridar l'atenció dels nostres conciutadans per la seua brillantor i perfecta organització.  Aquests festejos populars ja no se celebren en l'actualitat.  No obstant, els cultes a la Mare de Déu del Roser no perden el seu caràcter encara que no arriben en esplendor als temps que van ser. 

Goigs de Nostra Senyora del Roser.  Els més antic editats a Tarragona.

Estampació de Puigrubí i Aris.  Col·lecció Biblioteca de Catalunya (Barcelona)

     A finals del segle XIX, en el primer diumenge d'octubre, després de l'ofici conventual a tota orquestra i comunió general a l'altar major de la Basílica tarragonina, la Confraria de la Mare de Déu del Roser celebrava una missa solemne a l'altar de la Mare de Déu.  A la tarda, repic general de campanes, cant del Sant Rosari, processó pels claustres i per l'interior del temple amb assistència del Cabildo Metropolitano i presidit pel prelat.  Una altra Confraria del Roser celebrava la seva festa a l'Església de Sant Francesc amb ofici solemne cantat amb Rosario i processó vespertina.

SALVAT i BOVÉ, j.: Las capillitas votivas en   las calles de la Tarragona Medieval, Escaire, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, 1981.