TARRAGONA CAPELLETES
MARE DE DÉU DEL ROSER
.jpg)
Va estar instal·lada aquesta capelleta en
temps molt remots al peu de la Torre del Castell del Patriarca, cantonada a
carrer de Merceria. El carrer de
Calderers era conegut a principis del segle XV per "Carrer de la Verge del
Roser". Així es llegeix en l'entrada
oficial de l'arquebisbe Manuel de Samaniego el 21 abril de 1722, en l'acte del
qual "començaren a passar les Confraries, banderes i Jochs voltant pel
carrer de Nostra Senyora del Roser avall fins al carrer de la Destral als
quatre cantons del carrer Major...". També se cita aquesta via pública amb tal
rètol, a l'entrada oficial de l'arquebisbe Sr. Pedro de Copons el 27 juny de
1729. En aquesta ocasió s'escriu que els
Gremis i Jocs es col·locaran "a la Plassa de les Cols fins a la
cantonada de la Mare de Déu del Roser que està col·locada al peu de la Torre
del Castell del Patriarca que confronta amb el carrer de Merceria donant la
volta pel carrer de la Mare de Déu del Roser a baix anomenada el carrer den
Llaseras fins a la cantonada del carrer de la Destral...".
.jpg)
En ser volat pels francesos el 1811, el
Castell del Patriarca amb motiu de l'assalt napoleònic a la plaça de Tarragona,
es va salvar aquesta imatge de menor mida que el natural, sent aleshores
recollida per un grup de veïns que la van guardar en edificar-se la casa número
2 del carrer de Merceria la van col·locar en una fornícula de la façana de
l'edifici tal com es troba en els temps presents.
El 1885 els veïns del barri van portar en
triomf pels carrers de la ciutat, aquesta antiquíssima imatge sumant-se amb
entusiasme a la processó general que va sortir de la Catedral Basílica el 18
d'octubre d'aquell any en acció de gràcies a l'Altíssim per la terminació de la
còlera.
El llorejat franciscà i poeta tarragoní
Fray Francisco Iglesias, nascut al carrer de la Merceria amb l'emoció i calor
local amb què impregna els seus escrits ens diu "... I anem amb la
Capelletes. La primera que em ve a les
mentres per ser relíquia quasi meva, vull dir visió contínua i delectació del
meu espiritu infantil, ja que la tenia davant dels meus ulls des que naix, és
la Mare de Déu del Roser del meu carrer de Merceria. Que plaer, que foti emoció
mirar-la a través dels vidres del meu balcó a l'hivern i a l'estiu, sobretot
quan el cérvol feia ondular la llamborda i la tènue llum descrivia arabescos
fugaços als rostres anoiencs de la Mare i del Fill. Jo no sabré explicar perquè, però és el cas
que em semblava veure i contemplar la del Claustre vestidita llavors amb les
seves túniques morades i donant al Nen el suau nèctar del seu castíssim
pit. Deixeu-me somiar. A les nits de seny dur quan la pluja bat els
vidres de la meva cel·la, veig la meva Mare de Déu dominica i mercedària en
actitud de beneir-me, com si volgués dir-me alguna cosa a l'oïda, una cosa molt
íntima i fraternal, molt maternal, que em vol, que no m'oblida, que rutlla pels
meus que queden, per tots els veïns de nues- tra carrer...".
-.jpg)
El juliol de 1936 quan les torbes
d'aldarulls recorrien els carrers de la ciutat amb el corresponent saqueig i
crema d'imatges i objectes propis del culte, en la nit del dia 21 d'aquest mes
van passar amb males intencions pel carrer de Merceria i part alta de la
població, sense que es donessin compte de la capelleta de la Mare de Déu del
Roser. Però el matí següent, dia 22 de
juliol, els veïns del barri Joan Clotet i Andreu Ramon, coneixedors que
s'intentava atacar i destrossar la capelleta, es van avançar a la manifestació
tumultuària arribant a temps de treure la imatge de la seva fornícula sense
trencar el vidre de la vitrina, amb la qual cosa es donava la impressió a
l'exterior que la imatge havia estat ja destruïda a propòsit. D'aquesta manera, la primitiva imatge se
salva d'una destrucció segura.
.png)
La fornícula està tancada amb una vitrina
i està il·luminada elèctricament.
Coincidint amb les festes de la Mare de
Déu del Roser, el mes d'octubre, acabada la guerra Civil espanyola, els veïns i
devots restauren la popular capelleta de Merceria amb nou pintat i
il·luminació, adornant-la amb flors. La
imatge va ser restaurada per l'artista local Adolfo Iglesias Icart així com els
dos àngels que figuren al peu de la Mare de Déu, ficant ciris amb nova
il·luminació elèctrica.
Aquesta capelleta el 1967 va ser decorada
pel professor de l'Escola Taller d'Art i ceramista Ramon Carreté.
.jpg)
Els veïns del carrer de Merceria i
adjacents en determinats anys han obsequiat la seua Patrona amb festejos
religiosos i profans que van cridar l'atenció dels nostres conciutadans per la
seua brillantor i perfecta organització.
Aquests festejos populars ja no se celebren en l'actualitat. No obstant, els cultes a la Mare de Déu del
Roser no perden el seu caràcter encara que no arriben en esplendor als temps
que van ser.
.jpg)
A finals del segle XIX, en el primer
diumenge d'octubre, després de l'ofici conventual a tota orquestra i comunió
general a l'altar major de la Basílica tarragonina, la Confraria de la Mare de
Déu del Roser celebrava una missa solemne a l'altar de la Mare de Déu. A la tarda, repic general de campanes, cant
del Sant Rosari, processó pels claustres i per l'interior del temple amb
assistència del Cabildo Metropolitano i presidit pel prelat. Una altra Confraria del Roser celebrava la
seva festa a l'Església de Sant Francesc amb ofici solemne cantat amb Rosario i
processó vespertina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada