CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ

TARRAGONA CATEDRAL

CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ

Catedral de Tarragona – plànol nº 25

     Va ser projectada el 1674, dins del classicisme barroc, per fra Josep de la Concepció.

     Ofereix un exemple excel·lent de la integració de l'arquitectura i les arts plàstiques, amb un programa iconogràfic de gran interès en què hi van treballar els artistes catalans més importants del moment.

     L'altar i el sòcol del retaule, de marbre, els va tallar Domènec Rovira II el 1678.

     El retaule barroc salomònic, de fusta policromada i daurada, dedicat a la Puríssima Concepció, va ser tallat per Francesc Grau en 1678 i daurat per Josep Cabanyes entre 1680 i 1684.

     Els dos sepulcres del fundador de la capella, el canonge Dídac Girón de Rebolledo, i de la seva família, amb una esplèndida representació de les virtuts teologals i les arts liberals, van ser tallats per Domènec Rovira II i Francesc Grau el 1679.

     A les pintures dels murs laterals s'hi representen diverses escenes de la vida de la Mare de Déu, a més de santa Tecla i sant Dídac d'Alcalà, patró del fundador.  Són obra de Josep Juncosa, de l'entorn del 1680.

     Les pintures murals de la cúpula i de la volta són més tardanes, del segle xviii i van ser realitzades per Francesc Tramulles.

     La reixa de Pere Catà, Miquel Esmandia i Joan Andreu és del 1681.

     Les vidrieres són obra de Francesc Saladrigues, del 1682.

MATA DE LA CRUZ, Sofia. La capella de la Puríssima Concepció de la Catedral de Tarragona (1674-1684). Un exemple de la integració de les arts en el barroc, Quaderns de Vilaniu (2015), núm. 67, p. 39-61.

MARE DE DÉU DE LES NEUS o DE LA BONANOVA

TARRAGONA CAPELLETES

MARE DE DÉU DE LES NEUS 

O DE LA BONANOVA

Capelleta de la Mare de Déu de les Neus - Imatge: 17 de novembre de 2023 

Carrer de Sant Llorenç 18

     El cronista Morera escriu que a la Capella dels claustres de la catedral de Tarragona que estava dedicada al segle XV a Sant Bernard, hi havia al seu altar un quadre a l'oli del sant fundador de l'Orde Cistercenc.

     Aquesta particular devoció del veïnat del carrer de Sant Llorenç es deu al gran contingent de famílies de gent de mar que vivien en aquest sector de la part vella de Tarragona.  Tal vegada, un favor rebut, donaria lloc a la instal·lació de la capelleta de barri.  L’arquebisbe Tomás Costa i Formiguera concedeix 80 dies d'Indulgència als fidels diocesans seus que resin tres Ave Marías davant la Santa Imatge de Tarragona.

    En l'estampació que va fer Francisco Arís é Hijo, a principis de segle XX, dels Goigs en honor de Maria Santíssima de la Bonanova, venerada als claustres de la Santa Església Catedral de Tarragona, es llegeix els següents versos que confirmen la nostra presumpció. 

Del mar sou fulgent estrella 
a qui mira el navegant 
amb onades tranquil·les davant 
sou per a ell, Mare de Déu bella 
en el naufragi us implora
i al port sou amada 
Mare nostra immaculada 
del cel i terra, Senyor  
doneu a l'ànima atribolada  
la Bona Nova que implora.

Goigs de la Mare de Déu de les Neus o de la Bonanova de la Capella dels Claustres de la Catedral de Tarragona-  Estampació Francisco Arís i fill.  Segona meitat del segle XIX.

     Els Goigs en alabança a Mare de Déu de la Bonanova que es venera a l'Església Parroquial de Sant Gervasi (Barcelona), figuren ornamentats amb dos vaixells velers.

     El culte i devoció a la Mare de Déu de la Bonanova és general a Catalunya i Balears, donant-se aquest nom  a un dels barris de Sant Gervasi a la ciutat comtal a l'Església Parroquial de la qual es venera amb tal títol una antiga imatge de la Mare de Déu. 

Capelleta de la Mare de Déu de les Neus - Imatge: 17 de novembre de 2023 

     Tot i el trasllat massiu a Tarragona, de les famílies de pescadors al barri del Serrallo, efectuat en el darrer terç del segle XIX, el veïnat tarragoní d'aquesta part alta de la població ha conservat aquesta particular devoció a la Mare de Déu de les Neus, tant és així que en la premsa de la localitat es registra les funcions solemnes que els devots tarragonins dedicaven el dia 5 d'agost a la Mare de Déu de les Neus o de la Bonanova en la seua Capella dels claustres de la Catedral Metropolitana de Tarragona.

     La Mare de Déu, advocada dels estralls de la guerra, de les pestes, de la fam, de les persones necessitades i de tots els mals i desfetes que es produeixen a la terra i sobretot invocada pels navegants en els seus moments d'apurament o de perill.

Capelleta de la Mare de Déu de les Neus - Imatge: 25 de novembre de 2023 

     Aquesta capelleta està situada a la casa nº 18 del carrer de Sant Llorenç.  Fins a l'any 1936 els veïns del barri l'enlluernaven amb un fanalet d'oli.  Aquest costum va haver de ser forçosament interrompuda per la Guerra Civil en què va ser totalment destrossada quedant només l' arc de fusta amb rematada angular i restes de l'antic quadre pintat a l'oli que el van deixar d'impossible restauració.  El propietari de l'immoble i artista tarragoní D. Ramon Soler Icart e va restaurar la capelleta, va pintar un nou llenç de la Mare de Déu de les Neus, còpia exacta de la pintura que es conserva a la capella dels claustres de la Catedral.  El dia 5 d' agost de 1944 va tenir lloc la benedicció de la capelleta.  

Capella gótica del Claustre (1414) presidint pel quadre a l'oli de la Mare de Déu de les Neus o de la Bonanova pintat entre el segles XVIII i XIX

     El 1967 es restaura novament la capelleta, sota els auspicis de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament, sent portat el quadre a l'oli que estava una mica deteriorat i descolorit a l'Escola Taller d'Art, per a la seva reparació, sent inaugurada l'abril del mateix any en ocasió de la Setmana Santa i Pasqua.

SALVAT i BOVÉ, j.: Las capillitas votivas en las calles de la Tarragona Medieval, Escaire, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, 1981.

SANTA ANNA

TARRAGONA CAPELLETES

SANTA ANNA

Capelleta de Santa Anna - Imatge: 17 de novembre de 2023

 Puig d’en Sitges 8

     Capelleta ubicada al primer pis del nº 8 del carrer Puig d’en Sitges.  La va instal·lar Albert Vallvé a la casa de la seva propietat l’any 1993.

     La capelleta, tancada amb un doble vidre, formada per una fornícula semicircular integrada en el mur de la façana, amb una base plana on està dipositada l’escultura, la part superior està rematada amb un mig casquet estèric.  El marc té tres perfils metàl·lics escalonats que li dona profunditat.  A sobre de la escultura hi ha una decoració daurada en forma de petxina.  

     Santa Anna acompanyada per una petita Maria, qui sosté, el Nen Jesús en braços.  

     Iconografia familiar de la Santa amb la seva filla i net en una mateixa imatge, que  va ser molt usual durant l’Edat Mitjana i  l’Edat Moderna.  Aquesta tipologia que apareix molt sovint en escultures o pintures; es coneix també com a Triple santa Anna, o Sagrada Parentela.  Leonardo Da Vinci o Rafael Sanzio van cultivar aquest tipus de representacions, entre d'altres molts artistes.

     En Europa, el seu culte se desenvolupa fonamentalment a partir de la Baixa Edat Mitjana, amb abundants ermites i esglésies, així com retaules a partir del segle xv, molts dels quals es conserven en l'actualitat.  El cas de la congregació religiosa de les Carmelites Descalces està documentat en la difusió del seu culte per Aragó, a partir de la fundació del seu convent a Tarazona el 1603, per la qual cosa aquesta difusió continuava a l' Edat Moderna.

Carrer Puig d'en Sitges - Imatge: 4 de gener de 2022

      En la iconografia occidental, Anna es pot reconèixer per la llarga túnica, generalment vermella i un mantell que li cobreix el cap, sovint sostenint un llibre.  

     El tema iconogràfic de La trobada a la Porta d’OR, encara ambdós punts de vista, va ser un component regular de cicles artístics de la Vida de la Mare de Déu.  La parella es troba a la “Porta d'Or” de Jerusalem i s'abracen.  Són conscients de l'embaràs d'Anna, del qual ja els havia informat un arcàngel per separat.  El naixement de la Mare de Déu, la Presentació de Maria i el Matrimoni de la Mare de Déu eren components usuals de cicles de la Vida de la Mare de Déu en la qual es mostra normalment a Anna.

     No se sol mostrar a Anna en el Naixement de Crist, però freqüentment se la representa amb el Nen Jesús en diversos temes.  Es creu que se la representa de vegades en escenes de la Presentació de Jesús al Temple i la Circumcisió de Crist  però en el primer cas això probablement sigui una identificació errònia per confusió amb Anna la Profeta.  Anna no és representada amb Crist adult, així que es considera que va morir durant la joventut de Jesús. Ana també és mostrada com la matriarca de la Sagrada Família, la família àmplia de Jesús, un tema popular a l’Alemanya de la Baixa Edat Mitjana.  En aquesta època, eren freqüents les imatges de santa Anna en una imatge triple, és a dir, santa Anna, als seus braços la Mare de Déu i als braços d'aquesta el Nen Jesús.

     La tradició cristiana diu que Santa Anna, casada amb, Joaquim va ser la mare de Maria i, per tant, àvia materna de Jesús de Natzaret.  És considerada patrona de diverses ciutats i països, així com de les dones treballadores i els miners, ja que es considera Jesús l'or i Maria la plata.  La seva festa és el 26 de juliol.

Capelleta de Santa Anna - Imatge: 17 de novembre de 2023

     El nom és conegut en hebreu com Hannah.  Tot el que es coneix sobre la seva vida, fins i tot el seu nom, està basat en els Evangelis apòcrifs, no admesos per l'Església dins dels seus llibres canònics.  Segons aquests, santa Anna era natural de Belén.

     Segons el Protoevangeli de Santiago, Joaquim i Anna eren una parella acomodada, però infèrtil. Joaquim va ser rebutjat en portar la seva ofrena al temple per no tenir descendència.  Afligit, Joaquim no va tornar a casa seva, sinó que es va dirigir a una muntanya, on va pregar a Déu que li donés un fill dejunant durant 40 dies i 40 nits;  Anna, mentrestant, plorava el seu dolor.  Llavors un àngel se'ls va aparèixer simultàniament, anunciant que els seus precs havien estat escoltats i que concebrien un fill.

     Anna va prometre dedicar el nen al servei de Déu, i complerts els nou mesos va donar a llum una nena a la qual va anomenar Míriam (María).  En complir els tres anys, Joaquim i Anna van portar María al temple per consagrar-la a Déu com havien promès.  María va viure al temple fins que va complir els 12 anys, edat en la qual va ser lliurada a José com a esposa. 

MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

CAPELLETES TARRAGONA

MARE DÉU DE MONTSERRAT

Capelleta de la Mare de Déu de Montserrat - Imatge: 13 de novembre de 2023

Plaça d’en Rovellat, 13

     És un quadre de rajoles representant la Mare de Déu de Montserrat, Patrona de Catalunya.  En aquest quadre hi ha, representada la iconografia tradicional de la moreneta de Catalunya, amb l' escolania i les muntanyes de Montserrat.

Capelleta de la Mare de Déu de Montserrat 

Imatges color: 13 de novembre de 2023 - blanc i negre: anys 70' S. XX

     L'any 1930, un cop acabades unes obres de reforma i  - restauració de la casa número 13 de la plaça d'en Rovellat, el procurador tarragoní i propietari Sr. Antonio Elías Buxadé, va fer posar el quadre de la Mare de Déu morena sobre la porta d'entrada a la façana d'aquesta casa de la seva propietat.

Capelleta de  la Mare de Déu de Montserrat.  Plaça d’en Rovellat, 13.

Imatgee: color 13-11-2023 - blanc i negre: Dibuix a ploma per Colmeiro - anys 70' S. XX

     El quadre de referència no ha estat mai il·luminat... 

     Com a nota curiosa cal notar que la pedra que sobresurt a la cantonada de l'edifici, va de haver de servir de col·locació d'un a teiera per la il·luminació de la via pública en temps precedents.  Durant la passada guerra Civil (1936-1939) el quadre de la Mare de Déu de Montserrat no va patir cap desperfecte, a causa del fet molt particular i casual que a un veí piadós del barri se li va ocórrer o bé es pot dir que va tenir idea d'empastifar amb fang les rajoles, encertada precaució que va donar resultat.  El quadre quedava cobert i dissimulat i així mateix va quedar a cobert dels excessos de les torbes.

SALVAT i BOVÉ, J.: Las capillitas votivas en las calles de la Tarragona Medieval, Escaire, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, 1981.

CAPELLETA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ i SANT ANTONI DE PÀDUA

 TARRAGONA CAPELLETES

LA IMMACULADA CONCEPCIÓ

i

SANT ANTONI DE PÀDUA

Capelleta de la Immaculada Concepció i Sant Antoni de Pàdua - 23-09-2021

Carrer d’en Talavera 2

     El 21 gener de 1619, festivitat de Sant Fructuós, la Universitat literària, es dirigeixen a la Catedral amb el cabdill municipal i poble per prestar el jurament de reconèixer i el misteri de la Immaculada Concepció de Maria com a dogma catòlic,. gairebé segle i mig abans de la definició dogmàtica feta el 8 de desembre de 1854 pel Papa Pius IX.

     En acció de gràcies pel cessament de l'epidèmia el 1650, s’institueix la processó matinal al santuari extramurs de la Mare de Déu del Miracle, el dia de la Puríssima Concepció.

Capelleta de la Immaculada Concepció i Sant Antoni de Pàdua - 23-09-2021 i 13-11-2023

     La Mare de Déu Immaculada Patrona del "Col·legi de sucrers, cerers i adroguers", fundat al Convent de Sant Francesc on tenien altar propi.  A principis de segle XX es conservaven les capelletes a les botigues de Can Segura al carrer de Carnisseries Velles, a la cereria de Guardiola (a) Corderet, a la de la Merceria i a la fideueria den Recasens a la Plaça de la Font.

     La nit de la Puríssima, els forners i oficis similars no podien treballar perquè segons la llegenda popular, la pasta floria i no era pròpia per al consum.  És la llegenda de la puresa o de la pasta florida.  Els establiments del ram obsequiaven la clientela, amb coca ensucrada els forners, amb talls de poncem els pastissers, els cerers candeletes, els fideuers ametlles torrades i els adroguers hòsties de colors.

Imatges: 13 de novembre de 2023

     El barri jueu tenia quatre entrades, sense comptar amb la porta que comunicava l'aljama hebrea amb l'exterior, (portella dels Jueus).  Les dues portes per on es comunicava el barri jueu pel nord, eren el Forat Micó (carrer d’en Granada) i l'ARC DE TALAVERA, situat al final d’aquest carrer.  Al carrer Talavera nº 2 es troba la Capelleta formada per una estampa de rajoles on figura representat Sant Antoni de Pàdua, patró del Gremi dels perayres (ofici de teixidor de la llana) així com els venedors de teles i draps que tenien per patró a Sant Antoni de Pàdua.

     En la seva mateixa confraria hi havia els cardadors de llana i tintorers, barreters, teixidors de lli, matalassers, teixidors d'estamenya abaixadors (ofici abaixar el pèl dels draps de llana tot tallant i igualant el pèl sobresortint amb unes grans tisores ... i moliners de draps).

Ubicació de la Capelleta de la Immaculada Concepció i Sant Antoni de Pàdua. Carrer d'en Talavera a l'entrada del barri jueu. Anys 70. Dibuix a la ploma per Riera Pàmies.

     La capelleta va ser destruïda parcialment a pedrades l'any 1936.  De totes formes, va ser possible la seva reconstrucció pels professors i alumnes de l’Escola-Taller d’Art de Tarragona.

     Sant Antoni de Pàdua comptava amb molts devots, ja que no només tenia la seva capelleta votiva al carrer de les Moles si no que al carrer d’en Talavera li va ser dedicat un passadís amb entrada per la Plaça del Fòrum i sortida a la plaça de la Peixateria Vella: les Voltes de Sant Antoni de Pàdua.  Per la seva intercessió s'aconsegueix dels presos, la seva llibertat, cura els muts i cecs, ens lliura d'incendis i tempestes, cura la gota, consola i alleuja els paralítics, leprosos i malalts d'altres mals com metge celestial. 

SALVAT i BOVÉ, J.: Las capillitas votivas en las calles de la Tarragona Medieval, Escaire, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, 1981.

 

 

CAPELLETA DE SANT PERE i SANT ANDREU

 TARRAGONA CAPELLETES

SANT PERE i SANT ANDREU 

DELS PESCADORS

Capelleta de Sant Pere i Sant Andreu - 19 d'agost de 2021

Plaça Peixateries Velles

     Des de ben antic el Gremi de pescadors tenia per patró a Sant Pere (segle XIV). 

     Al segle XVIII és quan se cita el Gremi de Sant Pere i Sant Andreu dels pescadors. 

     Els pescadors vivien en antany a la part alta de Tarragona, al sector del Portal de Sant Antoni.  Hi havia moltes famílies als carrers d'en Granada i Portella, Arc de Sant Bernard i places de Sant Antoni i Rovellat i Peixateria Vella.

     Amb el córrer dels temps es va formar un important nucli de gent de mar al sector de la marina, a l'anomenat carrer de les barraques.  En ple segle XIX les barraques de fusta constituïen els habitatges formant línia de cases en forma semicircular al moll, extensió que abastava des de la Comandància de Marina fins a l'extrem occidental del moll de Costa i adossades a la part rocosa del moll que tenia per davant el carrer del Mar.

Plaça de les Pescateries Velles - Oli de Garcianguera - S. XVIII

     A partir de l' any 1851 i davant l'immediat estesa de la via fèrria en autoritzar-se la construcció del ferrocarril Tarragona-Reus i inaugurat el servei de viatgers i mercaderies i també el trànsit ferroviari de Barcelona a València el 1864-65, comença l'èxode dels pescadors en assolar o terreny comprès entre l'extrem occidental del moll de Costa i el riu Francolí.

     El nou barri marítim format en principi amb les barraques traslladades es va denominar el Serrallo.  Emilio Morera i Llauradó va dir "que no ha pogut indagar que prové semblant afirmació".  El nostre paisà i polític Antonio de Magriñá entén que el Serrallo "és anomenat així en record de l'acció en què va ser ferit en la guerra d'Africa el general Echagüe l'any 1859".   L'escriptor reusenc Gras i Elías, tan vinculat a Tarragona, ha pogut donar una explicació més detallada dient "que el mateix dia que es va col·locar la primera pedra per aixecar edificis en aquest solar, va coincidir amb la presa del fort del Serrallo per les tropes espanyoles a la guerra d’Àfrica de 1860".  El 1868 ja s'aixequen cases d'un i dos pisos al Serrallo i es pot dir que el 1880 el nou barri de pescadors estava totalment poblat dels que venien de la part alta i de les barraques.

Plaça de les Pescateries Velles - Estampa costumista del 1700.

Dibuix a la ploma de Garcianguera.

     Des de temps immemorial, els pescadors juntament amb els pagesos formen el nervi viu de la població tarragonina.

     La gent de mar per la seva particular devoció a Sant Pere pescador, es registra oficialment el barri del Serrallo, per "Barri marítim de Sant Pere".

Plaça de les Pescateries Velles - Estampa del XIX por Baixeras.

     La Capelleta votiva de Sant Pere i Sant Andreu està emplaçada al barri de Sant Llorenç. " La Pescateria Vella de Tarragona ve documentada en un protocol de 1276.  Els documents dels segles XV i XVI i posteriors la registren, genèricament, amb un sol nom: “Pescateria”  A partir del S. XVIII al S. XXI: Plaça de les Pescateries Velles"

     En aquest sector hi havia les peixateries i en el mateix perímetre urbà, domiciliades les gents de mar.

     El Gremi de pescadors és dels més antics i dels més importants de la Tarragona medieval.  Està nomenat als documents de la ciutat al segle XIV.

     Ja ben entrat el segle XVIII, la Confraria de Sant Pere i Sant Andreu dels pescadors, continua exercint a la nostra ciutat notòria influència quant al desenvolupament de l' activitat gremial.  Per tant, resulta lògic i natural la col·locació en aquest indret d'una capelleta dedicada als sants patrons del gremi.

 

Capelleta de Sant Pere i Sant Andreu - 

Imatge esquerra: Foto Sevilla - (abans de 1936)

Imatge dreta - Hermenegild Vallvé,

     Les imatges de Sant Pere i Sant Andreu, policromades, de magnífica talla, van ser destrossades l'any 1936.  La imatge de Sant Pere portava tiara i capa pontifical amb les claus a la mà dreta.  El seu germà Sant Andreu portava túnica i mantell i un peix a la mà esquerra.  De la part superior de la capella penjava un fanal de ferro forjat per a la seva il·luminació amb oli.  Al segle XIX cuidava de la capelleta el veïnat compost encara per pescadors.

     El 29 de juny, festivitat de Sant Pere, festa major del barri, se celebrava a la Plaça de la Peixateria Vella, animats festejos, entre ells el tradicional "ball de coques" amenitzat per músiques i dolçaines.  El ball popular i la festa en general es prolongava fins a altes hores de la matinada, il·luminant-se la plaça i voltants amb les típiques graelles, sent una de les festes de carrers més popular.  La capelleta s'il·luminava en aquest dia amb un cirial de ferro, per a la qual cosa era treta la doble vidriera que la resguardava dels elements de l'exterior.  Hi ha una doble vidriera amb la rematada triangular antiga que porta al seu centre i en un oval les claus de Sant Pere i la Creu de Sant Andreu.

Capelleta de Sant Pere i Sant Andreu - 24 d'agost de 2021

     El 1936, les imatges van ser decapitades i enxampades enmig de la via pública sent recollides per piadoses dones que les guardaven als seus domicilis, però davant el temor sempre creixent dels registres domiciliaris practicats amb relativa freqüència per elements incrèduls i revolucionaris, tot això va malbaratar tan lloables propòsits.  Aquestes bones persones per temor als registres i a les seves tràgiques conseqüències, van decidir cremar a les seves cases les restes o trossos recollits de les primitives imatges, que d'haver-se pogut conservar, haurien estat objecte de reproducció.

     Aquesta capella de barri va ser restaurada el 1948, procedint-se a la seva benedicció el dia 19 desembre, havent-se adquirit a Barcelona les noves imatges de Sant Pere i Sant Andreu per la veïna del barri i devota, Sofia Alegret.  Aquestes imatges modernes són de mida força inferior a les antigues i no corresponen, de retruc, pel seu inferior volum a l'actual marc de la capelleta.  L'abril de 1967 es restauren les imatges col·locades el 1948.  Es reconstrueix la capelleta, és repintat el marc i arreglada la doble vidriera amb la seva antiga rematada triangular.  En aquesta antiquíssima placeta tarragonina, a més de la festa principal celebrada el dia de Sant Pere, patró del Gremi de Marejants i patró del lloc i voltants, tenia lloc amb gran brillantor i general reguitzell popular el mateix tradicional ball de coques, la vigília de Sant Joan Baptista i així mateix en la festivitat de la patrona Santa Tecla. Patrona de la ciutat i de l'Arquebisbat, i també quan l'entrada a la població, per primera vegada i amb solemnitat, dels reis, prínceps i prelats.

Capelleta de Sant Pere i Sant Andreu - 19-08-2021 i 6-11-2023

     Amb la deguda llicència eclesiàstica, es publica el 1964 i a dues columnes amb xilografies de Ricardo Vives Sabaté, de Villanueva i la Geltrú, el text antic adaptat, música de Jaume Rué, dels Goigs en llaor del Gloriós Apòstol Sant Pere, venerat Patró de l’Església Parroquial del Serrallo de Tarragona.

     Aquestes són les estrofes finals:

Del Serrallo tot el poble
       ua clama amb commoses veus
       acudint amb amor noble
       a pregar als vostres peus.
       Puix el nostre afecte és ver,
       deslliureu-nos del pecat.
       Sant Pere, capdavanter
       entre tot l'apostolat. 
       Excels Sant Pere, porter
       mireu-nos amb caritat.

     El 1956 se n'havia fet una altra publicació als Goigs de Sant Pere del Serrallo de Tarragona, amb idèntic text i música de l'exemplar de 1964. Xilografies del mateix Ricardo Vives Sabaté de Villanueva i Geltrú.

SALVAT i BOVÉ, j.: Las capillitas votivas en   las calles de la Tarragona Medieval, Escaire, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, 1981.

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

CASA RABADÀ

 EDIFICIS

Casa Rabadà - Imatge; 29 d'abril de 2021

CASA RABADÀ

Rambla Nova, 90

Arquitecte: Alfons Barba Miracle 1914-1918 

Casa Rabadà.  Imatges: M. T. eroles i Rogoli J. M. buqueras Bach - 12/1981 - INVARQUIT

     L'escassa dimensió de la façana no és cap inconvenient per presentar un disseny gens convencional.  La planta baixa, amb finestres i porta amb columnes corínties; balcons al principal, amb barana d'acer doblegat, que es repeteix en els dos forats centrals del pis segon; mentre que, als laterals, les obertures es produeixen en forma de matacans, entre potents pilastres, molt treballades, que sobresurten per damunt de la línia de la façana i l'emmarquen.  Són remarcables els detalls de ferro de la porta i de les baranetes dels entresols.

Casa Rabadà - Imatges; 8 d'agost de 2023

Casa Rabadà - Imatge; 27 d'agost de 2023

Casa Rabadà - Imatges; 2 de novembre de 2023

Casa Rabadà - Imatges; 25 de novembre de 2024

Casa Rabadà - Imatges; Guia d'Arquitectura de Tarragona- 2017 - Plànol 1914

GUERRERO, Jordi; Guia d'Arquitectura de Tarragona SX -X, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, 2018 

2 fotografies  de INVARQUIT https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12510