ESCULTURES PÚBLIQUES i MONUMENTS
ESCULTURES
ENTRE 1939 i 1976
ELS MONUMENTS DE SANT PERE i SANT PAU
Generalment, als barris de la rodalia de
les ciutats, s'hi aixequen ben pocs monuments. Són comunitats relativament noves i amb una
població de procedència molt diversa, i això no propicia ni l'erecció de
monuments, com a referents històrics, ni tampoc la col·locació d'escultures,
com a signe d'identitat.
Sant Pere i Sant Pau destacà, al llarg
dels anys setanta, per voler impulsar un urbanisme menys desordenat del que es
feia aleshores i, en aquest sentit, marcà unes pautes que després
desenvoluparen, com un fet normal, els altres barris de Tarragona.
La Cooperativa que al principi gestionava
els habitatges de la zona, fou la promotora, també, dels seus monuments.
MONUMENT A LA SARDANA
.jpg)
.jpg)
El primer es va dedicar a la Sardana i s'inaugurà el 29 de juny de 1973. Aquells dies se celebraven per segona vegada les festes patronals del barri i, el monument, situat entre la torre de Sant Pere i la torre de Sant Pau, constituí un dels seus primers signes d'identitat. L'arquitecte reusenc Josep Piqué Iserte dissenyà uns perfils de dansaires fets sobre planxes de ferro retallades i, com diu la dedicatòria, representà un homenatge a la cooperació, per deferència dels arquitectes i aparelladors de la Ciutat Cooperativa. L'obra es va retirar a finals d'octubre de l'any 2000, molt deteriorada pel pas del temps i la qualitat del material, i es plantejà substituir-la per una rèplica.
MONÒLIT A MANUEL ALLÓN PADILLA
.jpg)
.jpg)
Aquell mateix 29 de juny de 1973, també es va inaugurar un petit monòlit, davant de la torre de Santiago, en memòria de Manuel Allón Padilla, un obrer de la construcció mort en accident de treball al barri, dos anys abans.
MONUMENT A CARLOS DE GANTE REY
.jpg)
.jpg)
El 1976, amb motiu d'una reunió de
cooperativistes europeus, es col·locà a prop del bloc Europa, una obra de grans
dimensions, obra de l'escultor Ramon Ferran i Pagès, i fosa en bronze al taller
de foneria Ginfer de Reus, amb una enorme inscripció que diu:
“A
Carlos de / Gante Rey / de las Españas / y emperador / de Occidente”. A la banda esquerra hi ha un alt relleu, amb
el cap de l'emperador mirant altiu cap al cel i, a sobre seu, l'àliga imperial.
MONUMENT A ANTONIO FABRA i RIVAS
.jpg)
.jpg)
Finalment, cal esmentar que el 26 de juny de 1978, coincidint amb el lliurament de la IV promoció d'habitatges, s'inaugurà, a la plaça de la Cooperació, davant del bloc Equador, un monument a Antoni Fabra i Rivas (1879-1958), un dels creadors de la primera Federació de Cooperatives de l'Estat espanyol, i fundador i soci de cooperatives a França i a Colòmbia. Consisteix en una gran pedra en forma de mola, a la qual s'hi adherí una gran làpida de bronze, obra també de Ramon Ferran, on hi ha un relleu amb el rostre de l'homenatjat i la dedicatòria.
PLAZA DELS DEPORTATS TARRAGONINS ALS CAMPS NAZIS
.jpg)
.jpg)
He volgut afegir aquesta plaça, que es va inaugurar el 17 de maig de 2022, que dona nom a la plaça dels Deportats
Tarragonins, al barri de Sant Pere i Sant Pau. Amb aquest gest, la ciutat vol retre
homenatge als 42 veïns i veïnes que van ser deportats en camps nazis entre els
anys 1940 i 1945.
El programa de memòria històrica de
Tarragona per retre aquest homenatge, diferents institucions i entitats
culturals de la ciutat van programar tot un seguit d'activitats per reconèixer
el seu patiment i per divulgar què va significar el període que va des de la
Segona República fins a la dictadura franquista a la nostra ciutat.
GISBERT i CANES, Joan.- Tarragona: escultures,
làpides i fonts, Arola Editors, 2003.
Diari Més https://www.diarimes.com/noticies/tarragona/2022/05/17/tarragona_dedica_una_placa_als_deportats_ciutat_als_camps_nazis_122466_1091.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada