LA CAPELLA GÒTICA DE SANTA TECLA LA VELLA
%20Publicado%20en%20TE%20el%201-11-2021.jpg)
.png)
La planta és rectangular, de 13,50 m per 6 m de mida interior, dividida en dos trams, i té adossada al sud, junt a la capçalera, una capella, denominada erròniament dels Urrea. Esta planta es molt semblant per la seva forma i proporcions a la de San Pau de Tarragona i a la de Santa Maria de Bell-lloc de Santa Coloma de Queralt. Generalment els temples rectangulars, de tipo saló, amb escàs número de trams, es troben insistentment repetits a tota l’arquitectura religiosa medieval de les comarques tarragonines.
Façanes sud i oriental de Santa Tecla la Vella - 21 de març de 2023
Independentment dels detalls que cadascuna
de les façanes d’aquest temple presenta, hi ha un que afecta al seu conjunt; es
tracta del remat triangular de cadascun dels trams, que contrasta amb les habituals
terminacions horitzontals rectes de nostres esglésies gòtiques. És una característica peculiar de l’arquitectura
gòtica catalana la utilització de cobertes nues, sense la protecció de una
teulada de teules o pissarra, que les converteix en terrasses transitables. Aquest va ser el cas de la catedral de Tarragona
que es conserven els remats enllosats de murs i contraforts, més alts que la coberta,
i que constitueixen un muret o ampit del terrat superior. No passa així amb la coberta de Santa Tecla la
Vella. Els quatre plements de las voltes
quadripartites de cada tram es manifesten triangularment a l’exterior, convergint les aigües pluvials cap las gàrgoles que es van situar sobre els contraforts. La capella adherida al costat sud va adoptar, encara
que atenuada la mateixa fórmula: s’ignora
la raó d’aquesta anomalia. La pròpia capella
de San Pau, tan semblant a la de Santa Tecla, segueix la norma de horitzontalitat,
excepte a les façanes curtes, on s’apunta lleugerament, com al braç sud del creuer
catedralici. És possible que la clau ens
la proporcioni el record de l’edifici al que l’església de Santa Tecla la Vella
va estar adossada, quasi amb tota seguretat, la primitiva basílica romana, després
mesquita, avui desapareguda. La basílica
devia tenir diverses naus, cobertes independentment cadascuna d’elles amb fusta
a dues aigües, segons un antic model hel·lenístic adoptat després per les àrabs,
que es va mantenir a Catalunya en conjunts monumentals, como les drassanes de
Barcelona.
Façana oriental de Santa Tecla la Vella - 11 d'agost de 2021
El mur oriental, de capçalera, és l’únic visible des del carrer, fora dels jardins de la Catedral. En ell s’obre una estreta finestra de fals arc apuntat, i es decora el remat de la coberta amb cintes entrellaçades en ziga-zaga.
Al costat nord es veuen les empremtes dels murs d’altres edificis adjacents desapareguts. Tanmateix, aquest edificis afectaven poc a la paret de Santa Tecla com si el petit temple estigues molt a prop en lloc d’adossat. Falten, això sí, els contraforts d’aquest costat, i la decoració de la cornisa alta, el que fa pensar en una menor visibilitat des del nord. Existeixen també les dues finestres de fals arc, una per cada tram, semblants a la de la capçalera. Lògicament l’edifici que se suposa antiga basílica va ser una construcció d’escassa alçada, o bé quedava un estret pas entre ell i Santa Tecla que justifiques obertures en aquest llenç de la capella.
Nous problemes planteja el monument
funerari atribuït a l’arquebisbe Olivella. Es tracta d’un arcosoli, apuntat, amb arquivolta
clavetejada com les del claustre catedralici, i brancals de la mateixa manera,
tal com passa a les arcades de l’edifici que va ser antic hospital de Santa
Tecla, enfront a la façana meridional de la Catedral. Encara per l’interior el monument no sobresurt
de la línia del mur més que el grossor de les motllures i del guardapols,
exteriorment constitueix un cos avançat, amb petita façana pròpia, com un túnel
que comuniques Santa Tecla amb altre edifici. Actualment el arcosoli roman tancat, però
antigament va estar obert, mostrant a banda i banda l’estàtua jacent i el sarcòfag.
.png)
Contrafort de l'angle sud-occidental i esquema dels contraforts del cimbori catedralici
El contrafort de l’angle sud-occidental és
l’únic que es contempla a tota la seva superfície. És una àmplia pilastra prismàtica amb mitja
columna adossada, semblant als contraforts del claustre i del cimbori de la
Catedral, i amb una disposició diagonal idèntica a aquests. Resulta, no obstant, més tosc que els del
cimbori. De vegades un sol tambor
equival a dues filades del mur. Però segueixen
els carreus una tècnica semblant de travessa, de manera que es tallen entre si
perpendicularment, articulant-se amb els pilars interiors de l’edifici.
A occident s’obre l’única porta del temple,
concebuda a imitació d’un petit arc de triomf romà, o fins i tot, amb l’excepció
del semicercle de l’arc, d’una porta àrab amb arrabà, en forma de cornisa còncava
jaquelat sobre fines columnes adossades al mur.
La permanència de l’arc de mig punt a l’època que ja s’imposava el gòtic
és una de les raons pel que s‘ha atribuït un estil romànic a aquesta capella. El timpà és una gran peça de granit sense
decorar.
Arcuacions cegues, arquivoltes de bitllets i capitell amb lliris i dents de llop
Santa Tecla la Vella va ser una capella cementirial, i conserva al seu interior gran quantitat de restes pertanyents a enterraments de personatges il·lustres, en qualitat de Museu Lapidari adscrit al Diocesà, que no afecta essencialment a la seva arquitectura. La decoració es escassa. Dues amplies arcuacions cegues, pot ser per una doble dedicació, a la capçalera, amb arquivolta de bitllets, i capitells de fulles de lliri i dents de llop a les columnes angulars.
Monument funerari atribuit a Olivella - 21 de març de 2023
El conjunt del monument funerari atribuït a Olivella, al costat nord, va ser pensat per ser vist des de l’exterior, doncs cap allà es dirigeixen els dos lleons que s’amaguen sota el sarcòfag. La caixa es de mabre, i les seves proporcions són de dos metres de llarg per 0,60 i 0,63 m d’ample i alt. Sobre ella descansa la figura jacent d’un arquebisbe revestir amb els atributs corresponents. El cap i el pali són de mabre y el cos de pedra llisós de Tarragona. No existeix cap inscripció.
Enfront al sepulcre-arcosoli hi ha un altre sepulcre al costat meridional, d’arc apuntat mot agut, amb guardapols motllurat sobre mènsules tronco-piramidals, dins de l’estil usat al segle XIV. El sarcòfag, de dos metres per 0,68 i 0,56, es cobreix a doble vessant. Als fronts i a la tapa se veuen repetides vegades un emblema amb un castell, difícilment atribuïble a alguna de les moltes famílies que ostenten aquesta insígnia. Serra Vilaró creia que aquest sarcòfag va poder estar reservat al arquebisbe Ramon de Castelltersol (1194-1198), o bé al prelat Guillem de Torroja (1171-1175), però la caixa es va trobar buida.
Creueria quatripartita, nervis, pilastres i capitells - 21 de març de 2023
Els dos trams del temple es cobreixen amb creueria quatripartita, amb nervis d’idèntica secció a les pilastres angulars amb capitells que els baixen. Només als angles els nervis descansen en pilastres, fent-lo en mènsules als punts mitjans dels murs.
Capella adossada - 21 de març de 2023
La capella lateral suposa un estil més avançat, amb brancals i arcs motllurats més complexos, finestra amb vessament bisellat, i decoració de senzilles cardines als capitells. Als murs i arcs apareixen emblemes amb quatre bandes al camp, semblants a les armes de l’arquebisbe de Tarragona Pere d'Urrea (1445-1489), que ha originat l'atribució errònia a aquesta família de la capella funerària, afegida a Santa Tecla la Vella.
.png)
Contràriament a la resta del temple, són ben visibles a la capella adossada nombroses marques de picapedrer, totes elles entre les usades habitualment per les picapedrers constructors dels edificis gòtics tarragonins al llarg del segle XIV.
Universitas Tarraconensis. Revista de Geografia, Història i Filosofia, núm. 3, 1979-1980
Publicacions Universitat Rovira i Virgili · ISSN 2604-2096 · https://revistes.urv.cat/index.php/utghf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada