ESCULTURES PÚPLIQUES i MONUMENTS
ESCULTURES
ENTRE 1977 i 2001
ESCULTURES DE
L'ESCOLA-TALLER D'ART
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
L'any 1987 a proposta de l'Escola-Taller d'Art de Tarragona (actualment Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona), la Regidoria de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament, encarregà als alumnes del Taller d'escultura de l'Escola, la realització de set obres, per ubicar-les al Parc de la Ciutat que aleshores s'estava construint. El municipi aportà una subvenció per als materials i els alumnes disposaren del curs 1987-1988, per elaborar les escultures.
Les seves dades tècniques són:
Autor:
JOSEP TOMÀS ESPLUGA
Títol:
Pregària al Sol
Material:
pedra arenosa
Altura:
190 cm
Autor:
FIDEL CUESTA RUIZ
Títol:
Harmonia
Material:
acer inoxidable
Altura:
217 cm
Autor:
PILAR GARCÍA NAVALES
Sense
títol
Material:
ferro policromat
Altura:
360 cm
Autor:
JOSEP ÀNGEL POMEROL
Sense
títol
Material:
ferro policromat
Altura:
570 cm
MONTSERRAT CANUDAS ROVIRA
Títol: Mediterrània
Material: pedra arenosa
Altura: 210 cm
Autor:
JAUME VILALTA OLLÉ
Sense
títol
Material:
travesses de tren
Altura:
252 cm
Autor:
FEDERICO GARCÍA PÉREZ DE OBANOS Sense
títol Material:
ferro i formigó policromats Altura:
385 cm
Les obres del parc es varen endarrerir, i
es començà a pensar en la zona de la Punta del Miracle com un lloc alternatiu
per ubicar les escultures. A finals de
juny del 1989, després de passar un any sencer a les dependències de l'Escola,
es decidí col·locar l'obra anomenada Harmonia, de Fidel Cuesta, a la cruïlla
entre els carrers de Pere Martell i HiginiAnglès. L'esquematisme lineal de les dues figures de
la composició recorda una mica les obres de Brancusi; es varen fer a partir de
planxes d'acer inoxidable i havien d'anar sobre una peanya de formigó, malgrat
que encara avui reposen sobre la base de ferro pintat que s'elaborà en aquell
moment i que havia de ser provisional.
Dos mesos després, una moció de censura
contra l'alcalde de Tarragona, feu canviar el signe polític del consistori, i
el destí de la resta de les obres que encara estaven a l'Escola d'Art quedà
pendent d'una decisió definitiva.
L'any següent, després d'unes noves
converses entre els responsables de l'Escola i de l'Ajuntament, es decidí
exposar totes les escultures a la Rambla Nova, al tram situat entre el carrer
de la Unió i el de Canyelles. L'objectiu
era intentar un acostament de l'art al ciutadà, per tal que el vianant que no
té per costum anar a les exposicions es trobés tot d'una, al bell mig del
carrer, amb aquelles obres artístiques i, a poc a poc, s'anés habituant a contemplar
escultura urbana contemporània. Les
impressions que suscitaren foren molt diverses, tal vegada per l'inusual de la
mostra, pel tipus d'art-proper a l'abstracció i pel material emprat (pedra,
ferro, fusta, tubs...) que feia que fins i tot s'arribés a ironitzar per la
seva presència a la Rambla.
Per part de l'Escola d'Art es feu un
esforç considerable, tutelat principalment per Juli Curieses, aleshores
director del centre, i per José Luis Bustos, professor d'escultura.
Gràcies a tots: professors, alumnes i
Ajuntament, la Rambla Nova de Tarragona fou escenari, entre el 3 d'agost i el 2
de setembre de 1990 de la Mostra d'Escultura Urbana anomenada “Escultures per
un entorn”, que acolli les set obres citades anteriorment (inclosa la que
provisionalment s'havia instal·lat al carrer Pere Martell), i dues més de
noves. Una d'aquestes, anomenada “Superman”
(de 210 cm d'altura). estava feta a partir d'una combinació de materials per
Josep Angel Pomerol; l'altra, de 245 cm d'alçària, sense títol, fou elaborada
en fusta de plàtan policromada pel propi professor d'escultura, José Luis
Bustos Trujillo.
Quan la Mostra acabà, la doble figura que
havia realitzat Fidel Cuesta tornà al carrer Pere Martell, i les altres peces
les col·locaren “provisionalment” als terrenys municipals del Mas Ripoll, a la
Punta del Miracle, on es varen integrar en una zona d'esbarjo.
La veritat és que les obres es mereixien
un destí millor, si més no, almenys sense tanta descurança com la que han patit
fins ara. Els parcs i jardins són uns
bons indrets per acollir monuments i escultures, si l'entorn està cuidat. I aquest no és actualment el cas de la pineda
del Miracle. Les característiques dels
materials i la forma en que estan col·locades les obres, han facilitat, en pocs
anys, la seva progressiva degradació.
L'art compleix una funció ornamental, però
és també una eina didàctica, i la millor manera d'encoratjar les noves
generacions d'artistes i d'educar els ciutadans més joves és mostrar, amb
dignitat i orgull, el treball d'aquells que els han precedit.
Poc temps després de traslladar les
escultures al Miracle, es va col·locar a la rotonda de l'encreuament dels
carrers Gran Canària i Menorca, de la urbanització La Granja, una obra d'Àngels
Cantos Franqueza -també alumna de l'Escola d'Art- feta en ferro policromat i
metacrilat. En aquest cas, l'obra feia
una funció ornamental, però també s'utilitzava amb una finalitat urbanística.
L'any 2000 fou retirada d'allí.
GISBERT i CANES, Joan.- Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada