ELS PERSONATGES DE LA FAÇANA DE L'AJUNTAMENT

 ESCULTURES PÚBLIQUES I MONUMENTS

ESCULTURES FINS A 1938 

Façana de l'Ajuntament - Plaça de la font - Imatge: 23 de febrer de 2021

ELS PERSONATGES DE LA FAÇANA DE L'AJUNTAMENT

Els fets revolucionaris de l'any 1835 obligaren a la comunitat de pares dominics a abandonar el convent de Sant Domènec, que ocupaven des del 1693.  L'edifici, afectat per les lleis desamortitzadores de Mendizàbal, fou cedit a la ciutat per una R. O. de 27 de juliol de 1838, per tal que s'instal·lessin les dependències de l'Ajuntament i de la Diputació Provincial.  Tres anys després, el Mestre d'obres Josep Batet presentà un pressupost per fer una nova façana.

Detall façana de l'Ajuntament - Imatge: 21 de maig de 2021

Entre el 1861 i el 1865 els arquitectes Joan Francesc Barba i Francesc Rossell, dugueren a terme la reforma de l'edifici, que es convertí en un harmònic palau de línies neoclàssiques.  Els darrers anys del segle encara s´hi feren obres, entre els quals cal destacar la gran escalinata interior de marbre i la decoració del saló de sessions, tot això dirigit per l'arquitecte Ramon Salas i Ricomà.  El 1922 hi hagué un nou projecte de reformes, aquest cop obra de Josep M. Pujol i de Barberà.

Quan l'any 1861 s'iniciaren les obres de la façana, s'encarregà la decoració escultòrica a Bernat Verderol i Roig, per tal que hi representés personatges il·lustres i escenes històriques que fossin una evocació de les glòries de la ciutat i de la província.

A sobre del frontó que corona la façana, Verderol hi posà l'escut de Tarragona, i al centre del timpà, hi col·loca un medalló amb uns caps, esculpits de perfil, en baix relleu, representant els germans Escipions, l'arribada dels quals, l'any 218 aC, donà origen a la Tàrraco romana.  Seguint el cos central de la façana, a banda i banda del rellotge, hi ha sengles relleus històrics: al de la dreta s'hi representa Juli Cèsar, rebent l'ajut dels cossetans, ausetans, ilercavons i lacetans durant la guerra contra Pompeu, i al relleu de l'esquerra, la reina Isabel II revalida els títols de "fidelísima y ejemplar" que Felipe IV concedí a Tarragona.

Escultures de Robert Bordet (Robert d'Aguiló) i Sant Oleguer
Imatges del llibre Tarragona: escultures, làpides i fonts 

Al capdamunt dels dos intercolumnis jònics de la primera planta, s'hi posaren dos medallons amb les imatges afrontades dels emperador romans AUGUST i ADRIÀ, i a sota, als dos costats de la balconada principal, s'obriren dues fornícules rectangulars, amb les escultures de cos sencer: una de ROBERT BORDET (Robert d'Aguiló) i l'altra de SANT OLEGUER, considerats històricament com els repobladors de la ciutat, després de la marxa dels àrabs.

A la balustrada superior de l'edifici hi col·locaren nou bustos d'un metre i mig d'alçada, per un metre d'amplada, cinc d'ells dedicats a personalitats vinculades a la història de Tarragona i els altres quatre a la província.  

Els vinculats a la ciutat són:

PAU OROSI, historiador i teòleg de suposat origen tarragoní, que visqué entre els segles IV i V.  Són destacables els seus tractats contra els priscil·lianistes.

LLUÍS PONS D'ICART (Tarragona 1518-1578), gran escriptor i historiador.  El seu interès pel món antic el portà a traduir les làpides romanes de la ciutat (Llibre de tots els epigrames...).  També treballà a fons en els arxius catedralicis (Catalogo dels arquebisbes...), tot i que la seva obra més important és el Llibre de les grandeses i coses memorables de la antiquíssima, insigne i famosa ciutat de Tarragona.

ANTONI DE MARTÍ i FRANQUÈS (Altafulla 1750 - Tarragona 1832), considerat un dels més eminents científics del seu temps.  Destacà en física, química, meteorologia i botànica.  Un dels seus descobriments més notables fou el nou mètode per analitzar l'aire atmosfèric.

JOAQUÍN DE SANTIYÁN I VALDIVIESO (Arce 1733 - Tarragona 1783), arquebisbe de Tarragona entre 1779 i 1783, promotor de la portada d'aigua a la ciutat i d'altres obres d'utilitat pública.

JOAN SMITH i SINNOT (Irlanda 1756 - Tarragona 1809). Com a director de les obres del port elaborà el Pla de Reforma de la Tarragona marítima, que dotaria el moll de costa de molta més extensió i desenvolupament dels que havia tingut fins a les hores.

Els altres quatre bustos representen destacades personalitats de la província, i són:

FRANCESC-VICENT GARCIA i TORRES (Tortosa c. 1582-Vallfogona de Riu Corb, 1623).  El Rector de Vallfogona es feu famós per la seva extensa producció literària, en la qual destaquen els temes cortesans, amorosos i satírics.  Una bona part dels seus escrits no pogueren ser publicats fins vuitanta anys després de la seva mort i alguns foren posteriorment prohibits per la Inquisició.  La seva obra representa un importantíssim testimoniatge de l'època i dels corrents literaris imperants.

PERE VIRIGILI i BELVER (Vilallonga del Camp, 1699 - Barcelona 1776), va ser un destacat cirurgià que introduí els grans avenços de la cirurgia francesa i creà a Barcelona el primer centre d'ensenyament quirúrgic de l'Estat.

ANTONI DE GIMBERNAT i ARBOÇ (Cambrils, 1734 - Madrid 1816) Deixeble de Pere Virgili, donà a conèixer la manera correcta d'efectuar les operacions d’hèrnia crural i perfeccionà i creà un gran nombre d'instruments de cirurgia, aconseguint grans avenços en les operacions de cataractes.

PRÒSPER DE BOFARULL i MASCARÓ (Reus, 1777 - Barcelona 1859). Fou un gran historiador del qual cal destacar la seva gran tasca a l'arxiu de la Corona d'Aragó.  Per la qualitat del treball realitzat, ha estat qualificat com a creador de la vertadera història de Catalunya.

Façana de l'Ajuntament - 21 de maig de 2021

El treball escultòric de la façana de l'Ajuntament representà la plasmació del primer homenatge públic fet a Tarragona a unes personalitats relacionades amb la seva història, i si exceptuem el monument a Roger de Llúria, durant tot el segle XIX no es feu cap més escultura a la ciutat que representés personatges reals.  

La façana de l'edifici fou restaurada els anys 1932 i 1982; aquest darrer any també es restauren els nou bustos de la barana de coronament, que havien estat esculpits amb pedra del Mèdol i, a causa de la seva poca consistència, es trobaven en un estadi molt avançat de desintegració.

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola, Tarragona, 2003.

Monuments Commemoratius de Catalunya - Tarragona

https://monuments.iec.cat/alavora.asplati=41.1&longi=1.2&municipi=806&id=902