ESCULTURES PÚBLIQUES I MONUMENTS
ESCULTURES FINS A 1938
ROGER DE LLÚRIA
Els Llúria
(o Lloria) eren un llinatge d'origen calabrès. Roger de Llúria va néixer a
Scalea (Calàbria) vers el 1250, i arriba a terres catalanes el 1262,
acompanyant la seva mare, que era dida i dama de Constança de Sicília. El motiu
del viatge fou el casament de Constança amb el fill de Jaume I, el futur rei
Pere II.
Monument a Roger de Llúria vist des del Balcó - 19 de setembre de 2015
L'any 1270 el rei Jaume feu donació a Roger de la Vall de la Seta, a la comarca valenciana del Comtat, i sis anys més tard el nomenà alcaid de Cocentaina i li encarregà el repoblament del lloc.
El 1283
Pere II el nomenà almirall de la flota catalana i, com a tal, s'enfrontà
victoriosament amb la flota de la cort dels Anjou, als napolitans i als
tunisencs. Tal vegada la victòria amb més ressonància fou la que obtingué
contra els francesos a les Illes Formigues i al coll de Panissars (1285). La
Mediterrània occidental fou, durant anys, el principal escenari de les seves
accions victorioses, tot i que lluità també a les illes gregues durant el
regnat de Jaume II. Morí a València, el 1305, i està soterrat a Santes Creus,
als peus del sepulcre de Pere el Gran, a qui havia servit amb fervor.
El monument
que Tarragona va dedicar a Roger de Llúria és, per la seva concepció, la seva
grandària, i l'impacte que ha exercit a l'espai urbà, el més destacat de la
ciutat. L'autor de l'escultura fou Fèlix Ferrer i Galceran.
Monument a Roger de Llúria vist des de la Rambla Nova - 22 de juliol de 2021
L'estàtua
presenta molts del trets característics del romanticisme tardà, entre els quals
es troba la idealització de personatges històrics. Félix Ferrer aconseguí
plasmar la suposada força física i temperamental del personatge, imprimint al
mateix temps un realisme que queda reflectit en diversos detalls de l'obra.
Inicialment, l'escultura, havia d'anar col·locada al
primer replà de l'escala principal del Palau Municipal (aleshores compartit amb
la Diputació), però tothom s'adonava que la seva envergadura exigia un lloc més
ampli, i es proposà fer-li un pedestal digne i ubicar-la al començament de
l'aleshores Rambla de Sant Joan de cara al mar.
La Diputació va cedir l'estàtua a
l'Ajuntament, que és comprometé a la construcció del pedestal, tasca que
s'encarregà a l'arquitecte municipal Ramon Salas i Ricomà i al contractista
d'obres Josep M. Rossell.
Durant l'estada de Ferrer a Roma, la Diputació
li va encomanar fer fondre l'escultura en bronze, però quan finalment, el
febrer de 1889, aquesta arribà a Tarragona procedent de Civittavechia, ni tan
sols quedaven diners per pagar les despeses del vaixell que l'havia
transportat. L'afer s'arreglà gràcies a
la donació de dos diputats que renunciaren al seu sou durant dos mesos.
Monument a Roger de Llúria vist des de la Rambla Nova - 22 de juliol de 2021
Superades totes les dificultats, es va
col·locar la primera pedra el monument el 19 d’agost de 1889, amb una gran
solemnitat, participant als actes fins i tot un vaixell de la Marina de Guerra,
que llança les tradicionals salves d’ordenança.
El 23 de desembre de 1889 es posà
l’escultura de Roger de Llúria sobre el pedestal. Fins al darrer moment hi hagueren propostes
de col·locar-la mirant el mar, però això hagués ocasionat que “donés l’esquena
a Tarragona”. Aquesta qüestió es tornà a
plantejar al llarg dels anys, i fins i tot l’agost de 1955 l’Ajuntament demanà
informes sobre la possibilitat de girar-la.
El 15 d’octubre de 1985 retiren l’estàtua
per restaurar-la a la Foneria Artística Ginfer de Reus, i el 13 de desembre
següent tornà a ocupar el seu lloc. El
1989, amb motiu del centenari de la seva
inauguració, es va col·locar una bastida envoltant el monument, per tal de
permetre contemplar la figura de l’almirall de ben a prop.
Com passarà després amb molts monuments de Tarragona, el dedicat a Roger de Llúria va ocasionar una gran polèmica, sobre la seva ubicació, principalment per causa de la seva grandària, però al llarg dels anys ha esdevingut un dels símbols de la ciutat.
PEDESTAL - 1889
Al pedestal s’emprà pedra de llisós del
Llorito en el basament i altres parts importants, i floresta de de Vimbodí i del Llorito, per a la
resta. Del treball del pedestal destaquen
les àncores amb les cadenes i els escuts dels Llúria i de Tarragona, tot i que
al projecte original figurava que aquest
segon havia de ser del de Catalunya.
Ferrer va fer també uns relleus representant el rei Pere II i un combat
naval, però no es col·locaren fins a 1890.
POSTALS
Monument a Roger de Llúria
Un
altre aspecte de la Tarragona tranquil·la la trobem en aquesta vista en la què
veiem la gent tot passejant a l'ombra dels arbres a la tarda. Cal destacar, en primer terme, les minyones i
els soldats. Postals editades a Barcelona per Indústria Fotogràfica L.B. de les
quals en coneixem 18 números diferents.
Vet aquí una postal, editada a Girona per A. Mauri, guarnida d'un requadre modernista que juntament amb la magnífica cal·ligrafia, del qui el 1905 la va escriure, converteix la postal en una peça de gran elegància. Postal editada a fi del segle passat aprofitant un clixé anterior a 1884 puix que el baluard de Cervantes, el qual veiem a l'esquerra, fou enderrocat el febrer de l'any ans esmentat.
CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA
.png)
Imatge: autor desconegut - 19-08-1889 - C.I.T.
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
%20publicat%20meu%20perfil.png)
Imatges; Chinchilla - 15-10-1985 - C.I.T.
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola, Tarragona, 2003.
BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX
a travès de les postals.1 Rambla Nova i Passeig del Balcó 1890-1964, E.
Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1989.
Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada