RELLOTGE DE SOL

LA RUTA PATRIMONIAL DEL PORT DE TARRAGONA

RELLOTGE DE SOL 

     Rellotge de sol equatorial cilíndric 1988-1991.  

     Originàriament, s’havia d’ubicar al Moll de Costa, davant del Tinglado 1, i conjuntament amb la font havia de formar part de les obres d’embelliment i condicionament d’aquest espai portuari que passava a disposició de la ciutadania.  Finalment, però, es va instal·lar l’any 1991 a la plaça situada al costat de l’edifici de serveis del Port, on comença el passeig Rafael Casanova.

REllotge de sol - Imatges: 1 de juny de 2021

     El rellotge està format per un tronc cilíndric sobre la part interior del qual s’hi projecta el sol mitjançant una agulla metàl·lica; una ombra puntual que es va desplaçant al llarg del dia marcant l’hora solar.  La mateixa ombra es mou verticalment al llarg dels mesos, segons la inclinació del sol sobre l’horitzó.  Els analemes metàl·lics incrustats en la superfície del cilindre ajuden a llegir l’hora.  Aquests elements són de dos colors: groc i vermell que es corresponen a les estacions: primavera-estiu i tardor-hivern, respectivament.

Rellotge de sol a la plaça annexa a l’edifici de serveis al passeig de l’Escullera. 
(APT. Mercè Toldrà, 2020) 

 A la part interna hi ha diferents elements figuratius que es corresponen amb els signes del zodíac, segons la representació caldea-babilònica.

     Al peu del rellotge, tant a la cara posterior com a l’anterior, hi ha rètols explicatius per a la bona lectura de l’hora solar.

Detall del rellotge de Sol. (APT. Coia Escoda, 2020)

ESCODA MÚRRIA C. i TOLDRÀ DALMAU, M.: La ruta patrimonial del Port de Tarragona, Autoritat Portuaria, Drudis i Virgili Editors, 2020.

DIC DE LLEVANT

LA RUTA PATRIMONIAL DEL PORT DE TARRAGONA

 26 de gener de 2021

DIC DE LLEVANT 1790-2007

     L’any 1790 s’iniciava la construcció del dic de Llevant seguint els projectes de Juan Ruiz de Apodaca i Joan Smith.

     Des d’aleshores fins a la darrera ampliació, que finalitzà l’any 2007, el dic ha arribat als 4.850 m de llargada.

26 de novembre de 2022

     A finals del segle XVIII representants de la societat tarragonina dirigiren al rei Carles III un projecte de rehabilitació del port de la ciutat.  Després d’un fort litigi amb alguns pobles del Camp de Tarragona, l’any 1789 Tarragona obtenia l’aprovació per començar les obres.  Constituïda la Junta Protectora de les Obres del Port, l’any 1790 s’iniciaven els treballs partint d’un eix principal, el dic de Llevant.

     Tot i que en un primer moment no es preveia la utilització de presidiaris per donar suport a les obres i a l’explotació de la pedrera, entre els anys 1792 i 1884 un grup de condemnats a penes menors vingueren dels presidis de Cartagena, Saragossa, Barcelona, o Alacant per a treballar-hi.

Obres de prolongació del dic de Llevant.  (APT. Pallejà, cap a 1909) 

     Els inicis de la construcció no foren fàcils.  La pedra, de dimensions variables, es transportava fins a les obres amb carros estirats per bous i mules.  Les més grans eren mogudes amb el “burro”, una plataforma de fusta que feien lliscar sobre corrons engreixats amb sabó.  Anys després, s’utilitzà un tramvia que des de la pedrera transportava els grans blocs fins al moll (actual dic de Llevant), passant per la plaça dels Carros; i també s’hi instal·laren algunes grues, com la Titán.

Fotografies: 26 de novembre de 2022

     Durant tot el segle XIX, el dic de Llevant anà creixent arribant a superar els 1.400 m de llargada.  Al segle XX la prolongació del dic continuà amb diferents projectes que contribuïren a donar-li la fisonomia actual, una infraestructura portuària adaptada a les noves necessitats socials, com la darrera actuació (2015) que l’ha convertit en Kilòmetre 0, un espai per al lleure i l’esport.

ESCODA MÚRRIA C. i TOLDRÀ DALMAU, M.: La ruta patrimonial del Port de Tarragona, Autoritat Portuaria, Drudis i Virgili Editors, 2020.

   26 de novembre de 2022   

MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC

MUSEUS

MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC

Plaça del Rei, 5
Arquitecte: Francisco Monravà Soler 1943-1960

     Edifici amb monumentals façanes autoportants de pedra de Tarragona (tipus del Mèdol), de composició clàssica sense cap concessió.  

     Són remarcables el reclau de la plaça on es produeix l’accés principal, emmarcat per columnes toscanes gegants; la corba que frega la torre romana confrontant (Castell del Rei o Torre de Pilats) i que, alhora, separa ambdós edificis; la integració de la base de la muralla romana al soterrani i a la façana exterior, i els nombrosos detalls de composició clàssica, en cornises, obertures, ordre gegant adossat.  Tot això mereix l’atenció més minuciosa.  

     La condició indiscutible d’edifici final de un període el fa encara més notable.  A l’interior, sorprèn la qualitat dels espais, sempre amb claror natural, que han suportat les copioses col·leccions del museu fins als nostres dies, explotant al màxim la superfície disponible.

El 1960 s’inaugurava el Museu Arqueològic a la plaça del Rei, un edifici de nova planta pensat per acollir les excepcionals col·leccions de la Tàrraco romana que el museu havia anat incorporant des del segle XIX i que havia mostrat en diverses seus provisionals.

ALOGUÍN, Ramon; Guia d'Arquitectura de Tarragona S XX, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, 2018

CONJUNT MONUMENTAL NAO

LA RUTA PATRIMONIAL DEL PORT DE TARRAGONA

CONJUNT MONUMENTAL NAO

     Escultura formada per onze peces de ciment armat alineades paral·lelament que simulen les veles d’un vaixell.

     Quan l’any 1980 es va bastir el nou edifici de serveis de la Junta d’Obres del Port, a l’esplanada de l’Escullera, va caldre urbanitzar tot l’entorn de l’immoble.

Fotografies: 1 de juny de 2021

     El conjunt escultòric Nao formà part del projecte Formación Conjunto Monumental en la Explanada del Nuevo Edificio que es va redactar el juliol de 1984 i s’aprovà l’octubre del mateix any. L’empresa adjudicatària obrí un concurs d’idees per a la construcció d’un monument al·legòric que “desarrollará bien una temática relacionada con la actividad portuaria, bien un conjunto armónicamente estético de líneas avanzadas sin significado concreto”.

     Recordant un vaixell de vela, les peces de ciment armat s’alineen paral·lelament l’una amb l’altra damunt d’una base construïda amb pedres de basalt sobre una cavitat.

     El conjunt està catalogat dins del POUM i forma part del Catàleg de béns a protegir-Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Tarragona.

Conjunt monumental Nao davant l’antic edifici de serveis del Port. (APT. Mercè Toldrà, 2020)

 

Fotografies 31 de desembre de 2022

ESCODA MÚRRIA C. i TOLDRÀ DALMAU, M.: La ruta patrimonial del Port de Tarragona, Autoritat Portuaria, Drudis i Virgili Editors, 2020.

SANITAT MARÍTIMA

LA RUTA PATRIMONIAL DEL PORT DE TARRAGONA

Edifici de Sanit Nacional al costat de la Comandància del port a la part superior del dic de Llevant. (ATP. Autor desconecut. Cap a 1930)

SANITAT MARÍTIMA

     Edifici de dos pisos destinat a oficines per al director i empleats de Sanitat del port.

Fotografia: 1 de juny de 2021 

     La Direcció Facultativa de la Junta d’Obres del Port va redactar el projecte de construcció d’aquest edifici l’any 1925, que fou aprovat un any després.  En aquest projecte inicial es contemplava la construcció d’un únic immoble per acollir els serveis de la Duana, Comandància de Marina i Sanitat encara que, finalment, s’optà per la construcció de tres edificis segons projecte de març de 1929.  Les obres s’iniciaren l’agost del mateix any 1929 i van concloure el març de 1930.

Fotografies: 11 de juny de 2021

     Ubicat a l’andana superior del dic de Llevant i al costat de la Comandància, aquests dos edificis connectaven amb la part baixa del dic (on es va construir la Duana) a través d’una escala que encara es conserva en l’actualitat.

     L’edifici es distribuí en dos pisos “a fin de que ocupe la menor superfície posible, y no intercepte la zona no muy ancha del andén alto, que por el vecindario de Tarragona, viene utilizándose como paseo marítimo”.

     A la planta baixa hi havia el despatx del director, el del secretari intèrpret, el dispensari del Port i la sala del material.  Al pis superior hi havia una habitació per al descans del guàrdia nocturn, una cambra de desinfecció, el laboratori i l’arxiu.  El dispensari estava subvencionat per la Junta d’Obres del Port, ja que actuava de local de primers auxilis en cas d’accidents en l’àmbit portuari.

     L’edifici es va adequar el 2015 i la façana es va restaurar el 2016. Des de llavors està ocupada per l’entitat Apostolat del Mar de Tarragona-Stella Maris.

     L’edifici està catalogat dins del POUM i forma part del Catàleg de béns a protegir-Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Tarragona.

 Fotografia: 4 de desembre de 2022

ESCODA MÚRRIA C. i TOLDRÀ DALMAU, M.: La ruta patrimonial del Port de Tarragona, Autoritat Portuaria, Drudis i Virgili Editors, 2020.

ANTIGUES OFICINES DE LA JUNTA D’OBRES DEL PORT

LA RUTA PATRIMONIAL DEL PORT DE TARRAGONA

Edifici remodelat de les antigues oficines de la Junta d’Obres del Port, actualment seu de l’Arxiu del Port. (APT.  Autor desconegut, 1923) 

ANTIGUES OFICINES DE LA JUNTA D’OBRES DEL PORT

     Edifici d’estil historicista que fa xamfrà entre la plaça dels Carros i el carrer d’Anselm Clavé.

     Quan Joan Smith projectà el barri de la Marina a començaments del segle XIX, i aquest s’anà bastint a partir de 1806, la proximitat del port, d’una banda, i el reclam que constituïa aquesta nova zona, de l’altra, feu que molts negociants i comerciants s’hi establissin, sobretot al voltant del nucli central, la plaça dels Carros.

     La institució portuària, en aquells moments en mans de la Junta Protectora de les Obres del Port, l’any 1817 rehabilità un edifici destinat a oficines situat a la cantonada de la plaça dels Carros.

Fotografia: 26 d'agost de 2021

     Anys més tard, el 1869, un cop constituïda la Junta d’Obres del Port de Tarragona, es començaren les obres per a rehabilitar novament l’edifici d’oficines, que finalitzaren l’octubre del mateix any.

     El gran projecte d’aquest immoble, però, data de l’any 1921 en què l’enginyer i director del Port, José Serrano Lloberes, redactà la seva reforma i millora.  El 1922 l’enginyer García de Membrillera feu una nova aportació.  Les obres començaren el dia 9 de gener d’aquest any.  Una de les clàusules del projecte, que no es podia obviar, era que la construcció, estèticament, no podia diferir de les pautes constructives que s’havien seguit per bastir l’edifici d’Obres Públiques, situat just al costat i construït poc temps abans.

Fotografia: 6 d'abril de 2021

     El 1934 fou redactat un nou projecte de reforma de l’immoble, les instal·lacions del qual resultaren insuficients a causa del creixement dels serveis portuaris, però, l’esclat de la Guerra Civil paralitzà la proposta que no s’executà fins al 1939.

     L’edifici va ser utilitzat per l’administració portuària fins al 1980 en què els serveis es traslladaren a una nova seu, al passeig de l’Escullera.  Restà un temps en desús fins que l’any 1986 es reformà de dalt a baix i des del 1990 és la seu de l’Arxiu del Port de Tarragona.

     L’estiu de 2015 s’hi va fer una important intervenció que contemplà la rehabilitació de la façana deixant a la vista alguns elements arquitectònics decoratius originals que amb els anys havien restat ocults sota la pintura.

     L’edifici està catalogat dins del POUM i forma part del Catàleg de béns a protegir-Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Tarragona.

Fotografia: 6 d'abril de 2021

ESCODA MÚRRIA C. i TOLDRÀ DALMAU, M.: La ruta patrimonial del Port de Tarragona, Autoritat Portuària, Drudis i Virgili Editors, 2020.

QUIOSC

LA RUTA PATRIMONIAL DEL PORT DE TARRAGONA

Fotografia; 4 de desembre de 2022

QUIOSC

     Construcció octogonal de dues plantes i grans finestrals.

     Des que es va començar a construir el dic de Llevant a finals del segle XIX van existir establiments per a despatxar begudes a les persones que es movien dins l’àmbit portuari.  El precedent de l’edifici actual arrenca d’un projecte presentat pel concessionari Ramon Sans Noé i signat el 6 de març de 1923 per l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí.  Les condicions que s’establiren eren que el quiosc, anomenat “El Marítimo” havia de ser de fusta i havia d’estar situat a la quarta zona del Moll de Costa, davant de l’Escala Reial, al costat de la caseta de la Duana.

Fotografies: 11 de juny de 2021  

     Ramon Sans traspassà el negoci a Froilán Rebenaque l’any 1928 sota les mateixes condicions que el primer adjudicatari. L’any 1931, però, li foren revisades i se li augmentà el cànon que passà de 20 pessetes per mes a 72.  Malauradament aquesta petita construcció desaparegué i als anys setanta la Junta d’Obres del Port es va fer càrrec d’una de nova que és la que ha arribat als nostres dies.

Vista lateral de l’antic xiringuito ubicat a l’accés al port per la plaça dels Carros, darrere les vies del tren. 

(APT. Manel Caro, 2010)

     El 1995 s’hi van fer importants obres de reforma.

     Posteriorment, la façana va ser rehabilitada l’any 2014, i el 2018 es va canviar la fusteria exterior.  En l’actualitat és un espai de concessió.

 

ESCODA MÚRRIA C. i TOLDRÀ DALMAU, M.: La ruta patrimonial del Port de Tarragona, Autoritat Portuària, Drudis i Virgili Editors, 2020.

ANTIGA DUANA

LA RUTA PATRIMONIAL DEL PORT DE TARRAGONA

Antiga Duana - fotografia 1 de juny de 2022

ANTIGA DUANA

     Edifici rectangular d’una sola planta amb grans finestres destinat als oficials del servei de la Duana. 1931

Façana de l’edifici de la duana (servei de molls) situat al costat de l’Escala Reial, a la part baixa del dic de Llevant.  Al fons el rellotge del Port. 
(APT. Autor desconegut, cap a 1931)

     El setembre de 1928 l’administrador de la Duana sol·licità al director del Port de Tarragona que projectés una caseta per al servei duaner “para instalar decorosamente las oficinas del personal de la Aduana en el Servicio de muelles”.

ANTIGA DUANA - Fotografia: Albert Esteves 2008

     El mes d’octubre del mateix any es va redactar el projecte que fou tramès a la Dirección General de Aduanas, organisme que li donà conformitat i concedí permís a la Junta d’Obres del Port per a executar-lo, alhora que es comprometé al pagament dels costos de l’obra a través del Ministerio de Hacienda.

ANTIGA DUANA - Fet a Tarragona - Fotografia David Oliete 2021

     El projecte va ser aprovat el juliol de 1929, però les obres no van començar fins al mes de maig de 1931 i es van enllestir el novembre del mateix any.

     Des d’aquella data, i fins a començaments d’aquest segle XXI, va acollir els serveis duaners.  Després restà un temps en desús fins que el 2012 es va adscriure a l’Autoritat Portuària.  L’any 2018 es va rehabilitar per a diferents usos.

     L’edifici està catalogat dins del POUM i forma part del Catàleg de béns a protegir-Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Tarragona.

 

Antiga Duana - Foto 4-12-2022

Antiga Duana: 31 de desembre de 2022

ESCODA MÚRRIA C. i TOLDRÀ DALMAU, M.: La ruta patrimonial del Port de Tarragona, Autoritat Portuaria, Drudis i Virgili Editors, 2020.

CANONS DE PLAÇA

LA RUTA PATRIMONIAL DEL PORT DE TARRAGONA

Canons de plaça - 11 de juny de 2021

CANONS DE PLAÇA

     Canons de ferro colat d’una sola peça de finals del segle XVIII.

     Aquests canons formaven part d’un conjunt de dotze que originalment es trobaven en els fortins que envoltaven la ciutat. Quan es van enderrocar les fortaleses per a la construcció de l’eixample es van cedir al port, on van ser utilitzats durant un temps com a norais per a amarrar els vaixells.

Canons de plaça - 4 de desembre de 2022

     La memòria del Port corresponent a l’any econòmic 1875-1876 esmenta, dins el capítol dedicat a les obres de conservació, que s’havien col·locat com a norais dos canons de ferro extrets per la draga.

     Cap al 1953, moment en què el dic Transversal es convertí en moll, l’actual moll de Reus, els canons van ser traslladats als magatzems portuaris de la Pedrera on romangueren fins a la dècada dels setanta, tot i que alguns foren instal·lats al passeig Arqueològic formant part del conjunt monumental de la ciutat.

Canons de plaça - 7 de desembre de 2022

     Les curenyes de fusta van ser construïdes posteriorment segons els documents de l’època conservats al Servicio Histórico Militar de Madrid i l’any 2014 es van restaurar als tallers del Centre d’Estudis Marítims i d’Activitats del Port de Tarragona.

     Aquest tipus de canó va ser utilitzat a Europa fins a l’any 1827.

Vista del dic Transversal amb el de Llevant al fons.  Enmig del dic s’aprecien els canons enterrats emprats com a norais. (CIT/L’Arxiu. Foto Vallvé, cap a 1940)

ESCODA MÚRRIA C. i TOLDRÀ DALMAU, M.: La ruta patrimonial del Port de Tarragona, Autoritat Portuaria, Drudis i Virgili Editors, 2020.

MAGATZEMS DE REFUGI

LA RUTA PATRIMONIAL DEL PORT DE TARRAGONA

Interior del magatzem de Refugi 2 amb mercaderies 
(APT. Autor desconegut, 1966) 

MAGATZEMS DE REFUGI

     Edificis de planta rectangular (116,30 m de llargada i 22,60 m d’amplada) construïts amb formigó armat destinats, inicialment, a l’emmagatzematge de mercaderies.

     Data: 1934 (Refugi 2), 1966 (Refugi 1)

     El primer projecte de magatzem de refugi del Moll de Costa és de febrer de 1929, però no es començà a construir fins al 1934. Amb l’arribada de la Guerra Civil aquest magatzem i els tinglados del Moll de Costa van quedar greument danyats a conseqüència dels bombardejos constants a què fou sotmesa la instal·lació portuària per part de l’aviació feixista.

     Després de la contesa, el refugi i els tinglados foren reparats i reconstruïts per poder tornar a tenir la funció per la qual havien estat dissenyats: emmagatzemar mercaderies per protegir-les de les inclemències meteorològiques i dels furts.

     L’abril de 1963 era aprovat el projecte de construcció del segon magatzem (davant del Tinglado 1), les obres del qual van ser adjudicades a finals de 1964 i van finalitzar el juliol de 1966.

Durant l’últim decenni del segle XX s’hi van fer intervencions puntuals com ara pavimentar-los o substituir les cobertes.

Refugi 2 Museu del Port de Tarragona - Fotografies 4 desembre 2022

     El 1999 el Refugi 2 s’habilità per a acollir les dependències del Museu del Port de Tarragona, que s’inaugurà el mes de maig de 2000.

Façana de l’actual espai polivalent del Refugi 1. (APT, Miquel Pujol, 2020)

     El Refugi 1 en l’actualitat és un espai polivalent que pot acollir exposicions, però també esdeveniments socials i culturals de diferent caire. 

ESCODA MÚRRIA C. i TOLDRÀ DALMAU, M.: La ruta patrimonial del Port de Tarragona, Autoritat Portuaria, Drudis i Virgili Editors, 2020.