EL CIRC

 TARRAGONA PATRIMONI MUNDIAL DE LA HUMANITAT

Capçalera del CIRC - Imatges: 23-08-2023

EL CIRC 

(pàgina en construcció)

     La capçalera del Circ Romà el 1989, en una imatge presa des del veí Pretori durant les excavacions del TED'A (Taller Escola d'Arquitectura).  A l' esquerra, edifici del Garage Penedès i cinema adjacent que van ser expropiats i eliminats en l'ordenació urbanística del conjunt monumental igual que una part de les cases superposades a les grades i voltes del Circ.

     Planta general de les restes del Circ Romà de Tarragona. Elaborada per Ricardo Mar a partir de la planta general de Salvador Tarragó (1993). Tarragona.

     Detall del sector del Circ romà a la ciutat actual a partir d'una ortofoto de Tarragona de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (2014)

     Evolució urbanística del sector del Circ romà des d'època medieval als nostres dies segons una reconstrucció gràfica divulgativa publicada pel TED' A el 1988.  
     A dalt. Situació al segle XIII.
     Centre.  Construcció de la muralleta de Pere II el 1369 i a l'angle construcció del baluard de Carles V al segle XVI.
     A baix. El sector a la fi del segle XX amb les restes del Circ ocultes a totes les cases que envolten la Plaça de la Font i l'Ajuntament de Tarragona situat sobre les carceres.

     Dues vistes de la façana sud-oest de la plaça de la Font mostrant cases estretes totes de la mateixa amplada.  La raó d'aquest ritme és que totes aquestes cases estan situades sobre les voltes del Circ romà els murs del qual formen les mitgeres. Diferents intervencions arqueològiques en alguns dels immobles han permès recuperar les restes gairebé intactes d'algunes d'aquestes voltes.

     Secció del Circ romà a través de la volta ocupada pel restaurant El Fórum a la

Plaça de la Font.

     A l'edifici de l'antic bar Moka al número 17 de la Plaça de la Font, avui convertit en sucursal bancària, el projecte arquitectònic va permetre rehabilitar i conservar la totalitat d'una de les voltes i graderia del Circ.  Vista general de l'espai.

Secció de la volta y grades del Circ conservades. 

     El podi del Circ coronat per una barana o balteus ha pogut ser localitzat en diferents intervencions com l'efectuada pel TED'A el 1988 en un dels locals de la Plaça de la Font.  La secció completa de l'edifci es conserva a totes les parets mitgeres que separen les cases actuals.

Peces recuperades del valteus i primera grada exposats al Museu Arqueològic de Tarragona.

     Sección reconstructiva del podi segons Dupré, Massó, Palanques y Verduchi (1989).

     Alçat de la façana del Circ conservada al costat de la porta de la ciutat a les tres primeres voltes del sector del carrer de Sant Hermenegild.  A baix.  Secció de la segona de les voltes que conserva les restes d'una escala d'accés a la part superior de l'edifici des de la qual els espectadors podien ocupar la graderia de la capçalera (Dupré, Massó, Palanques i Verduchi 1988)

     Vista de la façana del Circ i de les tres primeres voltes conservades del sector de Sant Hermenegild.  Al fons s'aprecia el costat dret d'una entrada a la ciutat.  La façana del Circ va ser tapiada al segle XIV per construir la Muralleta de Pere II el mur davanter es veu a la dreta de la imatge.  El farciment interior de la muralla ha estat eliminat al costat dels murs de tapiat de les voltes per recuperar el monument romà.

     Vista de la primera pilastra de la façana del Circ cap a la via Augusta.  A la dreta s'aprecia el suport lateral d'una de les portes d'entrada a la ciutat.  Inclou una pilastra decorativa. 

     

     Vista general de les grades de la capçalera del Circ.  A la sorra en primer terme restes d'un dels edificis medievals.  Aquest sector va estar ocupat des del segle XV per un dels reductes de defensa de la ciutat amb les cases adjacents ocupan grades i voltes del Circ.  Tot aquest sector estava urbanitzat fins que el pla especial Pilat va imposar als anys 1980 la recuperació de les restes del monument romà,

     Vista general de la capçalera del Circ i de la via que comunicava amb la Torre del Pretori.  La última adequació dels restes ha sigut realitzada pel Museu d’Història de Tarragona als anys 2013–2014.

     La primera de les voltes del Circ, destinada al trànsit rodat, condueix fins a una escala i una rampa que permetia accedir a les portes del Pretori.  En aquest darrer sector, la volta A ha desaparegur com conseqüència d'una mina col·locada per l'exèrcit napoleònic en la seva retirada de 1813 els efectes dels quals encara es poden veure clarament.

     Imatge de dalt: Vista general del sector després de la darrera intervenció d'excavació  i restauració realitzada els anys 2013.2014 per l'Ajuntament de Tarragona.

     

     Imatge de baix: Detall de la fonamentació en opus caementicium que servia de base a l'escala mostrant als laterals la presència de dos canals acabats en grans topalls de pedra que havien d'estar destinats al recorregut de dos contrapesos de roda.  Aquest mecanisme permitia accionar un torn a la part superior pel moviment de grans pesos al llarg de l'espai inclinat.

     Vista de l'escala hemicicle limitada per murs de carreus integrat a un local de restauració (restaurant Pulvinar)

     Vista septentrional de les grades del Circ en el sector de l'antiga Casa dels Militars (Carrer del Trinquet Vell).

     Detall de la imma cavea del sector septentrional del Circ.  Consta de dues grades situades sobre la línia de podi i un passadís de circulació del darrere.  Una escala d'accés comunicava aquest sector amb les graderies superiors.

     Escala d’accés a les grades apareguda a la plaça de Sedassos durant les excavacions de 1998 dirigides per Ll. Piñol i I. Penya (PAT 2007, núm. 216).  L’espectador devia travessar la sorra  entrava a la volta a través d’una poterna oberta al mur del podi i una galeria.  A continuació envoltava el massís de l’escala arribant fins al final de la volta per des d’allà pujar fins el passadís de circulació a la imma cavea.  Al carrer del Trinquet Vell, 16-18 va aparèixer una altra escala similar en posició simètrica respecte a l’eix transversal del Circ. 

     Vista de la volta llarga del Circ sota el carrer de l’Enrajolat.  Aquesta volta, col·locada en sentit longitudinal respecte a pista del Circ i comunicada amb petites voltes transversals per a sosteniment de la graderia, s’adossava al gran mur d’aterratge de la plaça provincial, aquí situat a la dreta de la imatge.

     Vista de la pista del Circ d’Emèrita Augusta amb les carceres en primer terme.

     Restitució del Circ presa des de la porta del Francolí.  Un viatger podia travessar la ciutat de Tàrraco, des de la porta de Bàrcino i Roma, situada al fons de la imatge, recorrent la interminable façana del Circ.

IMATGES: M. VICTORIA SUÁREZ BARRAL

Visita al Circ Romà - Imatges: 17 de setembre de 2022

Plaça de la Font, 17 - Oficina bancaria - Imatge: 20-09-2023

     A l'edifici de l'antic bar Moka al número 17 de la Plaça de la Font, avui convertit en sucursal bancària, el projecte arquitectònic va permetre rehabilitar i conservar la totalitat d'una de les voltes i graderia del Circ.  Vista general de l'espai.

Grades de la capçalera del Circ - Imatges: 23 de setembre de 2022

Capçalera del Circ - Imatges: 9 de febrer de 2023

Capçalera del CIRC - Imatges: 23-08-2023

Vista del Circ des del Pretori - Imatge: 3 de maig de 2024

     En primer pla la fonamentació en opus caementicium que servia de base a l'escala mostrant als laterals la presència de dos canals acabats en grans topalls de pedra que havien d'estar destinats al recorregut de dos contrapesos de roda.  Aquest mecanisme permitia accionar un torn a la part superior pel moviment de grans pesos al llarg de l'espai inclinat.

Restes graderia del Cir al restaurant Capuccino, plaça de la Font, 41 - Imatge 3-5-2024

Restes de les granderies del Circ restaurant Fòrum, plaça de la Font, 37 - Imatge: 3-05-2024

Restes de la graderia del Circ al restaurant The Cube de la Font. Pl. de la font, 31 - Imatge: 3-05-2024

R.MAR, J.RUIZ DE ARBULO, D.VIVÓ, J.A.BELTRÁN-CABALLERO, F.GRIS

Tarraco Arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana. Volumen II. La ciudad imperial.  Grup de Recerca "Seminari de Topografia Antiga".  Documents d'Arqueologia Clàssica. Tarragona, 2015.