TARRAGONA MURALS
RAMBLA NOVA i VOLTANTS
MERCAT CENTRAL PROVISIONAL
Mural sobre el Seguici Popular i les paredes tradicionals
Plaça Corsini, Tarragona
Carles
Arola va pintar un gran mural figuratiu, un trompe-l’oeil a tot el voltant de l’envelat
del mercat provisional. Una obra efímera. Les escenes de la vida quotidiana a plaça,
tot tipus de parades, persones que compren i venen, es barregen amb elements
del Seguici de Tarragona, Gegants, Nans i Bestiari.
La plaça com a màxima representació d’una
ciutat que és viva i que esclata de color quan es mou al
voltant dels fruits i productes més representatius d’una
cultura tradicional i dieta mediterrània.
El repte és copsar la diversitat de gent
que es mou al voltant del mercat, de tota la vida, dels nouvinguts, dels rics i
dels pobres, dels alts i dels baixos; plasmar el moviment trepidant de cada
instant en una imatge immensa i tridimensional, mida real, immensa, en el propi
brogit quotidià i que esdevé representatiu del què entenem per la
plaça.
Carles Arola volia, a més, cercar en el cúmul de vivències i records personals, tot allò que evoca un mon que canviat, però que es manté com a referent arquetípic del comprar i del vendre. Les balances, els taulells, els pilons, els tallants, les paneres, els llums, els ganxos, les piques, els coves, els cabassos, els sacs i es ribelles, antics i moderns es fornen tots per retornar-nos el record del nostre mercat, el que tots tenim.
.png)
La tècnica del trompe-l’oeil o enganyalull
Pintat amb
la tècnica del trompe-l’oeil, que també es pot dir pintura d’artifici i
s'ha dit també enganyalull (com a neologisme) en català, és una obra
pictòrica que mitjançant els recursos del clarobscur, la perspectiva i
l’escorç, produeix la il·lusió òptica que es compon tant dels
objectes o figures reals com amb la mateixa creació artística. La confusió dels elements del suport de l'obra
amb els elements pintats esdevenen part del joc de l'artista i fan l'obra fixa
i inamovible.
La pintura
d'artifici o trompe-l'oeil és una forma d’art il·lusionista,
com ho són també les il·lusions òptiques, l'art òptic, etc.
Els
artistes que han fet servir la pintura d'artifici, l’enganyalull o el trompe-l'oeil són molt
nombrosos. Alguns exemples il·lustres
inclouen Masaccio, Luca Giordano, Tiepolo, René Magritte o Julian
Beever. Les pintures d'artifici o
els enganyalulls o trompe-l’oeil acostumen a
ser pintures d'accentuat realisme dissenyades amb una perspectiva de
manera que, contemplades des d'un determinat punt de vista, fan creure a
l'espectador que el fons es projecta més enllà del mur, del terra o del sostre
(quadratura), o que les figures en sobresurten.
Poden ésser
interiors, que representen mobles, finestres, portes o d'altres escenes més
complexes, o exteriors, aprofitant la gran superfície d'una paret mitgera, o
els espais de mur entre obertures reals. També són abundants els trompe-l’oeil de
menor dimensió, alguns pintats o fets de marqueteria en mobles o
simulant-los, trompe-l'oeil anomenats “de gabinet”, “d'armari de
rebost” o “d'armer”, especialment als taulells de taula, fingint tota mena
d'objectes, com a naips disposats per a una partida, làmines de cantonades
corbades enrere subjectes a un fingit taulell amb puntes o agulles, amb el que
s'inclouen en el gènere “quadre dintre del quadre”.
Imatges i text: http://www.carlesarola.com/muralista.htm
Tècnica del trompe-l'oeil : https://ca.wikipedia.org/wiki/Trompe-l%27%C5%93il#cite_note-1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada