TARRAGONA CAPELLETES
%20Pla%C3%A7a%20del%20F%C3%B2rum%20(5).jpg)
(desapareguda)
* Carrer Santa Teresa de Jesús (desaparegut)
La Capelleta de Santa Teresa estava
emplaçada a l'àrea de les antigues Voltes den Molgosa, el lema urbà de les
quals recorda al segle XV al Veguer Reial de la Ciutat i Camp de Tarragona,
Joan Molgosa, Cònsol a Cap. Aquest lema
urbà al XVI és el "carrer de Pelip de Montserrat" i al XVII, "carrer
de Mossén Aymerich", fent honor al Veguer de l'Arquebisbe, Aymerich
Desprats.
L'any 1715 ja es registra als manuscrits
del Comú, el "carrer de Mossén Aymerich o de Santa Teresa" el que prova amb fonament
que en aquests temps i segurament amb anterioritat, això és, al segle XVII, ja
existia o estava instal·lada en aquest carrer, la Capelleta de barri en honor a
Sta. Teresa de Jesús.
La decisió del veïnat tarragoní d'aquest
sector, d'instaurar una capelleta votiva, obeeix al fet que la nostra ciutat es
va fer ressò que la mística doctora, uns anys abans de la seva canonització,
havia estat alabada pels governs i homenatjada per totes les poblacions
d'Espanya.
.png)
El 24 d'octubre de 1617 i per les Corts
reunides a Madrid, és declarada Patrona de tots els Regnes d'Espanya i amb
posterioritat al rei Felip III, en carta remesa a tots els Justícias dels seus
Estats, el 4 d'agost de 1618 la declara "Patrona i advocada després de
l'Apòstol Santiago per invocar-la i valer-se de la seva intercessió en totes
les seves necessitats". Es dona
el cas que el dia 12 de març de 1622 van ser canonitzats amb aquesta mateixa
data, San Ignacio de Loyola, primer General de la Companyia de Jesús, San
Francisco Javier, l' Apòstol de les Índies i del Japó i Santa Teresa de Jesús,
Doctora de l' Església universal.
El mes d'octubre de 1622, el Consell de la Ciutat pren l'acord de festejar religiosament i públicament amb actes extraordinaris la canonització de Sta. Teresa de Jesús en idèntica forma i brillantor com s'havia fet amb la canonització de San Ignacio de Loyola i San Francisco Javier, això és, amb salves, focs i lluminàries i amb processó a la qual hauran d'assistir els cònsols i consellers del Municipi, sempre que vagi la Creu catedralícia i que els municipis facin valer en tots sentits la seva autoritat edilícia i que es faci una almoina de 50 lliures als Pares Carmelites Descalços. La nota ressenyada de l'acta municipal està redactada en els termes següents, fent objecte a la festa que es projecta en honor a Sta. Teresa de Jesús. Diu així: "...de tirs, fochs y lluminarias, del modo y manera como se han hecho en las fiestas del Padre Ignacio y del Padre Javier y que a la procesión, si la Cruz del Cabildo no va, no vayan los cónsules y si quieren ir en los oficios en los Monasterios que vayan, pero que fassan de modo que la autori tat de la ciutat sía salva, y que se li donen de charitat als Pares descalsos, sinquanta lliures".
Si bé el lema urbà l'hem documentat el
1715, entenem que la capelleta de barri que motivaria aquesta retolació de
carrer, ja existiria al segle XVII.
Corrobora i autoritza aquesta creença el fet que el 1783, hi ha públic coneixement
a la ciutat que la Capelleta votiva de Sta. Teresa, al carrer del seu nom, per
la seva molta antiguitat, amenaça ruïna.
A aquests efectes, l'acta consistorial de 31 de gener de 1783 apareix
redactada en aquesta forma: "El Regidor Obrero hace presente, según
relación de expertos el estado de la casa de José Antonio Hernández en la calle
de la Mercería y de la Capilla de Sta. Teresa, inmediata a dicha casa. Consta que el 23 de enero compareció a casa
del Regidor Obrero, D. Salvador de Llorach, José Arrufat, Portero Real y
Corredor público de esta ciudad, dándole aviso sobre la posible ruina de la
casa señalada y de la que habían caido algunas piedras de la Capilla de Santa
Teresa al lado de dicha casa de Hernández... y que visto el estado de la
Capilla de Santa Theresa, inmediata a dicha casa de Hernández, reconocieron los
técnicos que fueron llamados, que amenazaba ruina". Amb aquest motiu la casa va ser objecte de les
corresponents reformes, restant la capelleta en el mateix lloc fins al segle XX.
La imatge vestida, a la seva capelleta,
s'enlluernava amb un fanalet d'oli que s'encenia tots els dies al vespre. La imatge de la mística doctora, era un
magnífic exemplar del segle XVII.
Col·locada a la seva fornícula apareixia entre dues columnes de marbre
jaspi i als seus peus dos gerros de flors que els veïns del barri renovaven amb
freqüència.
.png)
Imatge: Hermenegild Vallvé - 1923 - C.I.T.
En ser enderrocada l'illa de casa dels números parells del carrer de
Santa Teresa per a la instal·lació d'un mercat a l'aire lliure a la part alta
de Tarragona, va haver de desaparèixer la capelleta votiva. Llavors, s’endugué la imatge, el seu
propietari Sr. José Bertrán, que la guardava en el seu domicili, carrer dels
Descalços número 6. Posteriorment
l'esmentat propietari la va lliurar al veí de Tarragona, D. Buenaventura Mortés
que va al·legar drets de propietat.
Amb la demolició
de les cases del carrer de Santa Teresa, desapareix aquest carrer al segle
XX la de Tras Carnisseries, formant-se la moderna Plaça
del Fòrum en la qual es conserva el mur romà que va quedar al descobert,
precisament, al mateix lloc on en antany se situava la Capelleta de barri de
Santa Teresa de Jesús que en el seu temps quan va ser instal·lada va
motivar el canvi de retolació urbana i va comptar amb la fervorosa devoció de
tots els veïns i habitants tots d'aquest típic sector de la Tarragona
medieval.
%20Pla%C3%A7a%20del%20F%C3%B2rum%20(3).jpg)
Puigrubí i Arís fan
l'estampació a Tarragona i sense any, tot i que probablement el 1863, dels
Goigs en honor de la serà la Mare i Doctora Santa Teresa de Jesús".
Para que todo te
cuadre
logra ser mártir
ahora
que después serás
doctora
y serás virgen y
madre.
Pues del serafín
arpón
tu corazón fué
pavesa
haz que por Dios,
Oh Teresa arda
nuestro corazón.
SALVAT i BOVÉ, j.: Las capillitas votivas en las calles de la Tarragona Medieval, Escaire, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, 1981.
Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada