* CAPELLA DELS ÀNGELS

TARRAGONA CAPELLETES

Capelleta de la Mare de Déu dels Àngels - Imatge: Vallvé - Anys 80' segle XX - Detall

* CAPELLA DELS ÀNGELS
(desapareguda)

Plaça dels Àngels

      Es tracta d'una veritable Capella.  El quadre és una pintura a l'oli d'últims del segle XVI, si bé la referència popular li concedeix una major antiguitat.  És opinió general que ha estat difosa pels cronistes de la ciutat que aquesta casa situada a la Placeta dels Àngels núm. 23 va ser l'antiga Sinagoga o Casa dels Jueus a Tarragona i que precisament, el quadre de la Mare de Déu dels Àngels va ser col·locat allà com a acte de desgreuge i purificació d'aquest recinte o sector de població,  per part dels cristians tarragonins que van establir els seus habitatges en aquest indret després de l'expulsió dels jueus a la nostra ciutat.

     Segons els tècnics el gruix dels murs i els arcs que s'observava a l'interior i exterior de l'edifici és de construcció àrab el mateix que els arcs de la casa de Ferrer i Durán, desapareguda i que estava contigua a la que ens ocupa.  Aquesta última, doncs, va quedar al descobert quan l'ensorrament de l'immoble ocorregut en la passada guerra Civil per efecte dels bombardejos aeris, la qual cosa confirma la creença que els jueus van viure a Tarragona durant la dominació àrab i que aquí els van trobar els nous habitants amb motiu de la restauració cristiana de la Ciutat i Camp de Tarragona el 1118.

Situació de la Capelleta de Ntra. Sra. dels Àngels a l'antiga Plaça de la Jueria

Vista exterior de l'Oratori a principis del segle XX - Dibuix a la ploma per Colmeiro

     L'acadèmic Carreras Candi exposa que el rei Joan II d'Aragó el 1465, cansat de viure al Palau Arquebisbe de Tarragona (llavors Castell del Patriarca) va determinar construir un Palau Reial a l'antiga Sinagoga, això és, aixecar un palau "en el veïnatge de l'antiga Sinagoga que fou derrocada a obs de la nova construcció".  Aquesta nota treta de l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, explica el motiu d'haver quedat a Tarragona tan escasses restes de la Sinagoga a l'anomenada placeta dels jueus.  No obstant això, és un fet gens aclarit fins ara, ja que la mort de la reina Juana al Palau del Cambrer d'aquesta ciutat de Tarragona, dona a entendre que no va ser portat a efecte el projecte abans esmentat de construir un Palau Reial per a residència en aquesta ciutat dels monarques aragonesos.

El quadre de la Mare de Déu dels Àngels va ser donat per la Sra. Maria Castelló i Rodón al Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre.  Es va restaurar a l'any 2000 - Imatge: 23-07-2022

     Als segles XV i XVI la plaça dels Jueus i carrers adjacents es van poblant de cristians i llavors ja poden passar per aquest indret les comitives regies i alts personatges en les seves visites oficials així com les manifestacions públiques del culte catòlic.  Al segle XVII, la placeta dels Jueus, queda retolada per Plassa de la Mare de Déu dels Àngels.   La casa de la plaça dels Àngels va ser adquirida per la família tarragonina dels Icart, la Casa pairal dels quals era a la Baixada del Roser, quedant totalment destruïda el 1811 amb motiu de resultes de la Guerra de la Independència.  El seu anterior propietari era sacerdot i com a tal estava autoritzat ja al segle XVIII per dir missa en aquesta Capella.

Quadre de la Mare de Déu dels Àna gels - Pintura a l'oli d'autor desconegut (segle XVI) 

Imatge: Vallvé - Anys 80' del segle XX - (A la capelleta de l'Antiga Sinagoga) 

     Durant l'última epidèmia de còlera (any 1885) els veïns d'aquesta part del nucli vell de la població es van encomanar a la Mare de Déu dels Àngels, donant-se el cas que no es va produir cap defunció ni hi va haver mai casos de pestes al barri.  Com a acció de gràcies al terme de l'epidèmia colèrica de l'esmentat any 1885, es va fer un Rosari solemne concorrent tots els habitants del sector i de tota la ciutat i des d'aleshores cremava una làmpada d'oli tota la nit a càrrec del veïnat i una altra làmpada durant el dia a càrrec del propietari.

     Amb data 25 novembre de 1887 es va dir la primera Missa a l'Oratori de la Mare de Déu dels Àngels amb privilegi de públic, concessió especial atorgada per l'arquebisbe de Tarragona D. Benito Vallmany i Vila.

     La Capella o Oratori de la Mare de Déu dels Àngels va ser reedificada el 8 de desembre de 1930 i des de llavors es celebrava com a festa principal la de la Immaculada Concepció de Maria.  La seva reedificació es deu a la senyora Josefa Icart, tia del qual després va ser el seu propietari Sr. Ramón Soler Icart, sent autor del projecte l'arquitecte municipal Sr. José María Pujol.

Església de Sant Llorenç - Elements de la Capella dels Àngels - 23 de juliol de 2022

Església de Sant Llorenç - Elements de la Capella dels Àngels - 31 de març de 2023

     En els últims dies del mes de juliol de 1936 van ser amagats pel seu propietari en els galliners i corrals de la casa, el calze, copó i altres objectes propis per al culte.  D'aquesta manera i amb aquestes precaucions, en fer el seu acostumat registre i requisa els equips revolucionaris, només van trobar el quadre de la Mare de Déu, que no els va cridar l'atenció ni li van donar importància donat l'estat borrós que li presta la seva molta antiguitat.  Es van limitar a tocar el quadre amb les mans i van marxar sense produir majors danys.  Amb antelació s'havia desmuntat el petit campanar que donava al carrer per evitar possibles excessos de les torbes de carrer a l'interior de l'habitatge i a la capelleta o Oratori.

     Del barri jueu tarragoní perfectament definit pel seu aspecte i situació no queda més que la configuració dels seus típics carrerons que aflueixen a aquesta placeta central d’un barri ennoblit i dignificat per l’Oratori o Capella de Nostra Senyora dels Àngels.

SALVAT i BOVÉ, j.: Las capillitas votivas en las calles de la Tarragona Medieval, Escaire, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, 1981.