TARRAGONA CAPELLETES
.jpg)
(desapareguda)
Plaça
dels Àngels
Es tracta d'una veritable Capella. El quadre és una pintura a l'oli d'últims del segle XVI, si bé la referència popular li concedeix una major antiguitat. És opinió general que ha estat difosa pels cronistes de la ciutat que aquesta casa situada a la Placeta dels Àngels núm. 23 va ser l'antiga Sinagoga o Casa dels Jueus a Tarragona i que precisament, el quadre de la Mare de Déu dels Àngels va ser col·locat allà com a acte de desgreuge i purificació d'aquest recinte o sector de població, per part dels cristians tarragonins que van establir els seus habitatges en aquest indret després de l'expulsió dels jueus a la nostra ciutat.
Segons els tècnics el gruix dels murs i els
arcs que s'observava a l'interior i exterior de l'edifici és de construcció
àrab el mateix que els arcs de la casa de Ferrer i Durán, desapareguda i que
estava contigua a la que ens ocupa.
Aquesta última, doncs, va quedar al descobert quan l'ensorrament de
l'immoble ocorregut en la passada guerra Civil per efecte dels bombardejos
aeris, la qual cosa confirma la creença que els jueus van viure a Tarragona
durant la dominació àrab i que aquí els van trobar els nous habitants amb motiu
de la restauració cristiana de la Ciutat i Camp de Tarragona el 1118.
.jpg)
L'acadèmic Carreras Candi exposa que el
rei Joan II d'Aragó el 1465, cansat de viure al Palau Arquebisbe de Tarragona
(llavors Castell del Patriarca) va determinar construir un Palau Reial a
l'antiga Sinagoga, això és, aixecar un palau "en el veïnatge de
l'antiga Sinagoga que fou derrocada a obs de la nova construcció". Aquesta nota treta de l'Arxiu General de la
Corona d'Aragó, explica el motiu d'haver quedat a Tarragona tan escasses restes
de la Sinagoga a l'anomenada placeta dels jueus. No obstant això, és un fet gens aclarit fins
ara, ja que la mort de la reina Juana al Palau del Cambrer d'aquesta ciutat de
Tarragona, dona a entendre que no va ser portat a efecte el projecte abans
esmentat de construir un Palau Reial per a residència en aquesta ciutat dels
monarques aragonesos.
.jpg)
Als segles XV i XVI la plaça dels Jueus i carrers adjacents es van poblant de cristians i llavors ja poden passar per aquest indret les comitives regies i alts personatges en les seves visites oficials així com les manifestacions públiques del culte catòlic. Al segle XVII, la placeta dels Jueus, queda retolada per Plassa de la Mare de Déu dels Àngels. La casa de la plaça dels Àngels va ser adquirida per la família tarragonina dels Icart, la Casa pairal dels quals era a la Baixada del Roser, quedant totalment destruïda el 1811 amb motiu de resultes de la Guerra de la Independència. El seu anterior propietari era sacerdot i com a tal estava autoritzat ja al segle XVIII per dir missa en aquesta Capella.
Amb data 25 novembre de 1887 es va dir la primera Missa a l'Oratori de la Mare de Déu dels Àngels amb privilegi de públic, concessió
especial atorgada per l'arquebisbe de Tarragona D. Benito Vallmany i Vila.
La Capella o Oratori de la Mare de Déu dels Àngels va ser reedificada el
8 de desembre de 1930 i des de llavors es celebrava com a festa principal la de
la Immaculada Concepció de Maria. La
seva reedificació es deu a la senyora Josefa Icart, tia del qual després va ser
el seu propietari Sr. Ramón Soler Icart, sent autor del projecte l'arquitecte
municipal Sr. José María Pujol.
En els últims dies del mes de juliol de 1936 van ser amagats pel seu
propietari en els galliners i corrals de la casa, el calze, copó i altres
objectes propis per al culte. D'aquesta
manera i amb aquestes precaucions, en fer el seu acostumat registre i requisa
els equips revolucionaris, només van trobar el quadre de la Mare de Déu, que no
els va cridar l'atenció ni li van donar importància donat l'estat borrós que li
presta la seva molta antiguitat. Es van
limitar a tocar el quadre amb les mans i van marxar sense produir majors
danys. Amb antelació s'havia desmuntat
el petit campanar que donava al carrer per evitar possibles excessos de les
torbes de carrer a l'interior de l'habitatge i a la capelleta o Oratori.
Del barri jueu tarragoní perfectament definit pel seu aspecte i situació no queda més que la configuració dels seus típics carrerons que aflueixen a aquesta placeta central d’un barri ennoblit i dignificat per l’Oratori o Capella de Nostra Senyora dels Àngels.
SALVAT i BOVÉ, j.: Las capillitas votivas en las calles de la
Tarragona Medieval, Escaire, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics
de Catalunya, 1981.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada