TARRAGONA PARCS i JARDINS
QUINTA
DE SANT RAFAEL
Parc Rafael Puig i Valls s/n (Parc de la Ciutat)
Arquitecte: Juli Maria Fossas Martínez
Data de projecte: 1913
EDIFICI registrat Inventari del Patrimoni Modernista
Marià Puig encarregà la construcció d’un edifici per al seu germà, l’enginyer forestal Rafael Puig i Valls (Tarragona, 1845-1920), per fer-lo servir com a residència de repòs, quan aquest ja es trobava força debilitat per l’arterioesclerosi que patia, que va acabar causant la seva mort el 5 de gener de 1920. Va néixer com un espai de descans, harmonia i contemplació, ja que en el seu inici es trobava als límits del perímetre urbà, a tocar dels masos i dels cultius, a la vora del riu Francolí.
És un habitatge unifamiliar aïllada que consta de planta baixa i una planta alta, de la qual destaca, a la façana principal, el petit atri d’accés i les dues torres desiguals, disposades amb clara simetria. Les dues cúpules estan revestides de ceràmica de color, força rica en la cresteria de l’edifici. La torre situada al nord està rematada per una cúpula que forma arestes de racó de claustre i està folrada de ceràmica vidrada de vius colors blaus i blanc. La torre de l’esquerra recorda a les torres medievals, però la decoració és pròpia del Modernisme. El revestiment de la façana imita un parament isòdom de pedra de carreu. Per damunt de les finestres del primer pis, que no tenen cap decoració, hi ha una franja de ceràmica que indica el començament de la barbacana, amb una barana molt distingida feta amb decoració floral, el dibuix de la qual es repeteix arreu de la casa.
S'ha de fer referència a la gran quantitat de flors disposades a les reixes, les garlandes de les finestres, el ferro forjat de la barana i la ceràmica utilitzada, tot amb l’estil propi de la Sezession vienesa. També destaca el brocal del pou, fet amb pedra natural perfectament treballada, igual que el detall de forja que el corona.
En el seu inici aquesta finca comptava amb un brollador d’aigua favorable per a la plantació de diverses espècies d’arbres. No podem oblidar que Rafael Puig fou el promotor de la festa de l’arbre a la nostra ciutat i l’any 1898 va instituir la “Fiesta del Árbol” a tot l’Estat espanyol. El disseny de l’arquitecte Fossas va ser força ambiciós ja que va projectar un enorme jardí amb diverses espècies vegetals, la distribució del qual recordava els jardins romàntics anglesos. Aquest jardí conduïa a la casa, on una porta monumental amb les inicials “P V” donava accés a la finca. Fins i tot l’entrada la decorà amb cinc pinacles rematats amb ceràmica vidrada i, al lateral de la finca, delineà una escalinata monumental a un costat de la torreta.
L’any 1944, ja sent propietari Josep Maria Valls Regàs, l’arquitecte Josep Maria Monravà López va modificar l’obertura de la façana principal amb la col·laboració de l’aparellador Antoni Artusa Coma. Més endavant va ser adquirida per l’Ajuntament de Tarragona a José Luis Peña Méndez, el darrer propietari. L’ús definitiu per a aquesta petita joia arquitectònica, executada per Pau Armengol en només un any i amb un pressupost de vint mil pessetes, és acollir el Centre d’Educació Ambiental i d’Interpretació del Patrimoni Natural de la Regidoria de Medi Ambient. Existeix un projecte de restauració de l’arquitecte Miquel Orellana datat els anys 2009-2010 per tal d’acollir aquest centre.
Jardins i façana de la Quinta de Sant Rafael propietat dels germans Puig y Valls, uns pioners de l'arquitectura i de l'urbanisme mediambiental. Aquest espai es conserva actualmente el que es coneix com parc de la Ciutat.
L'Associació
d'Amics de la Festa de l'Arbre, edità un conjunt de 10 postals, l'any 1918, que
feien referència a la Quinta de Sant Rafael, lloc avui condicionat, per part de
l'Ajuntament, com a parc públic.
L'edifici de
la Quinta de Sant Rafael era íntegrament d'estil modernista, de planta baixa,
planta i dues torres desiguals. Tenien
les cúpules revestiment de ceràmica de colors i l'edifici és molt ric en cresteria
ornamental. Envoltada de jardins, arbres
fruiters i flors era, aquest, un lloc meravellós, propietat dels germans Puig i
Valls.
Observeu en
aquesta postal, el desastre pel resultat de la mala poda dels plataners! Malgrat això, la façana posterior i tot
l'edifici era una joia arquitectònica. Va estar construït el 1912 per l'arquitecte
Julian Maria Fossas.
La finca era
"l'asil d'ocells, paradís de flors i arbres, i llar tranquil.la dels seus
moradors", segons es desprèn de les paraules dels germans Puig i Valls.
Hall de la
Quinta Sant Rafael
Els interiors
de l'edifici eren sumptuosos i força elegants; tot del més pur estil
modernista.
La foto ens
mostra una de les estances, el rebedor de la casa, amb cadires d'estil imperi.
Fals pebrer o pebrer bord anomenat dos germans Quinta San
Rafael - (Tarragona)
Els germans Rafael i Marià, gaudint plegats de la
placidesa de la seva finca prop del Francolí.
Rafael era el més gran. Era enginyer de Montes, amb molts alts
càrrecs. Va ser l'iniciador, a la
ciutat, de la Festa de l'Arbre. Fou diputat a Corts. Morí el 1945. Marià, però, era
advocat i pagà les obres de l'ermita de Sant Magí. Té una obra extensa publicada: "Viaje a
América".
La família
Puig i Valls, tenien un gran patrimoni a la ciutat, entre d'altres: la muntanya
de l'Oliva, la masia de l'Àngel, en un estat actual deplorable, el Pont del
Diable, la Quinta de Sant Rafael ... La Quinta passà molts anys d'abandó i
decadència. Ara, però, condicionada serveix d'esbarjo públic.
L'Ajuntament, el 1925, donà el nom d'Avinguda dels Puig i
Valls, en honor dels germans que contribuïren a l'embelliment de Tarragona, a
la baixada de la muntanya de l'Oliva.
BUQUERAS BACH, Josep Maria; El modernisme a Tarragona,
Silva Editorial, 2015, pàgines. 85-87.
BENAIGES, Jaume. i
CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. 5 Fora
muralla, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1993.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada