FONTS DE TARRAGONA
ALTRES FONTS
54-1-2 FONTS A LA RAMBLA NOVA
.jpg)
Font de ferro a la Rambla Nova davant del carrer Fortuny 25 de maig de 2021
.jpg)
%20Publicado%20en%20T.E.%20el%2028-08-2021.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Font de ferro i basa de pedra - Jardins de la Reconciliació - 29 de gener de 2023
Altres antigues fonts de ferro colat es poden veure també al carrer dels Rebolledo, al Parc de Saavedra, a la plaça de les Pescateries Velles i als Jardins de la Reconciliació. Fins a principis del segle XXI, n'hi havia una també al capdavall de l'avinguda d'Estanislau Figueras, davant del carrer de Sant Antoni Maria Claret.
FONT DE PEDRA - ESTANISLAU FIGUERES
Les fonts de pedra, més costoses que les de ferro, no han proliferat tant, i algunes, fins i tot han anat desapareixent. Una de les que havien estat més utilitzades, sobretot per la mainada, estava ubicada al capdamunt de l'avinguda d'Estanislau Figueras, adossada a la paret del pati del Col·legi Saavedra, abans de les obres del nou edifici.
FONT DELS QUATRE GARROFERS
L'any 1935 es projectà reformar l'entorn
dels Quatre Garrofers, situats en una cruïlla de camins que menaven a l'Oliva,
Camí de l'Àngel i Muntanyeta de Sant Pere. Les obres d'urbanització i embelliment de
l'indret començaren l'estiu d'aquell mateix any i es van acabar després de la
guerra. Consistiren en la construcció
d'uns bancs per seure i d'una font d'un metre i mig d'alçada, feta amb còdols
de riu sobre una pilastra d'obra, amb una petita pica al davant. Malgrat la seva modèstia, fonts com aquesta
eren molt útils als caminants i, amb el temps, esdevingueren habituals llocs de
passeig pels afores de Tarragona. Les
obres de la carretera de circumval·lació i de la prolongació de l'avinguda de
Catalunya esborraren de la geografia urbana aquest indret.
FONT AMB LLEÓ - TORRE DE L'ARQUEBISBE
.jpg)
L'any 1933, a la urbanització del passeig Arqueològic, es va
instal·lar, davant la torre del Paborde o de l'Arquebisbe, una petita font amb
una escultura de marbre d'origen romà que representa un lleó; aquesta figura,
que es troba sota un antic escut de Catalunya, era molt apreciada pels
tarragonins de l'època.
FONT DE PEDRA I ESCUT - TORRE MINERVA
Font de pedra i escut de Tarragona . Torre de Minerva - 3 de març de 2023 Trenta-un anys després, AL 1964, a la vora de
l'anomenada torre de Minerva o baluard de Sant Magí, hi col·locaren l'escut de
Tarragona que hi havia a l'antiga font del Llorito.
FONT i ESCUT - TORRE DE L'ARQUEBISBE
.jpg)
.jpg)
El mateix any 1964, amb motiu de les obres de millora del passeig, també es va posar, a prop de la torre de l'Arquebisbe, una font amb un altre vell escut de la ciutat, a sobre del qual hi ha gravada la data de 1680.
Cap al 1959, als jardins del Parc del Miracle, s'hi col·locà una gran pedrota en forma de roca, de la qual brollava aigua simulant una déu, per omplir el petit estany on aleshores s'alçava l'estàtua de Maginet, i la plaça Imperial Tàrraco se'n feu una altra d'idèntiques característiques.
LA FONT DEL PARC DEL MIRACLE
Font en forma de pinya al Parc del Miracle - Dibuix de Pere Camarasa - 2002
Al
Parc del Miracle, vora l'antic estany de les Tres Granotes, construïren amb
còdols una petita font en forma de pinya allargada.
FONT DE PEDRA
PLAÇA DE MOSSÈN QRAMON i VINYES
.jpg)
.jpg)
Entre els carrers d'en Vilarroma, de les Cuirateries i d'en Ventallols han habilitat una nova plaça, anomenada de Mossén Salvador Ramón i Vinyes, en un espai que quedà lliure després d'enderrocar unes cases ruïnoses, allí hi van col·locar una font de pedra, austera, d'estil cubista, sense cap adornament ni gràcia, té una pica escarransida que no té lloc ni per a un càntir. Aquesta font recorda la que hi havia a la platja del Miracle, és una font solitària, perquè, per molta gent que hi passa ningú li fa cas, ja que qui té set va a veure al bar més proper, a prop d'ella han posat un pedrís allargat de grans dimensions perquè puguin seure els avis per fer la xerrada.
FONT DE LA PLATJA DEL MIRACLE
.jpg)
Font a la platja del Miracle - Dibuix de Pere Camarasa Brunet - 2002
Aquesta font és totalment de pedra i el terra de bolets de riu. Es passava quasi tot l'any solitària, menys els mesos d'estiu que és quan els banyistes se'n recordaven d'ella.
FONT DELS JARDINS DE LA PUNTA DEL MIRACLE
En uns acollidors jardins amb un parc infantil ben condicionat hi trobàvem aquesta romàntica font on semblava que et convidava a veure un glopet d'aigua, hi havia un canaló entre les pedres i una basseta que l'arreplegava, estava formada de pedres grosses formant un harmoniós conjunt.
FONT DE PEDRA - PLAÇA DEL PALLOL
.jpg)
.jpg)
A la plaça del Pallol, l'any 1961 se
substituí la vuitcentista font de ferro colat, per una altra de pedra, molt
senzilla, però més adient amb el seu entorn històric.
QUATRE FONTS DE PEDRO ALEJANDRO SALAS
FONT TARRAGONA AGRÍCOLA (desapareguda)
.png)
.png)
.png)
FONT TARRAGONA INDUSTRIAL - LA FLORESTA
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
L'any 1970, per embellir el darrer tram de
la Rambla Nova (aleshores avinguda Conde de Vallellano), i l'avinguda President
Companys (aleshores Pius XII), es construïren quatre fonts dissenyades per
Pedro Alejandro Salas, delineant municipal, que pretenien ser un símbol de
l'expansió de la ciutat en tots els àmbits. Consten d'un bloc rectangular de marbre
travertí, d'on surt l'aigua que cau a diversos nivells, fins a formar una
petita bassa. A la part frontal, sobre
el brollador, tenen una vistosa placa de ceràmica amb el nom de Tarragona i
motius al·lusius als quatre sectors a què es van dedicar cadascuna:
Agricultura, Pesca, Indústria i Turisme. Les dues primeres desaparegudes i les dues últimes, ubicades a l'antiga
avinguda de Vallellano, foren desmuntades a inicis dels anys noranta, en
iniciar-se les obres del pàrquing; la dedicada a la Indústria es va traslladar
posteriorment al barri de La Floresta i la de Turisme recuperada en el any 2020, restaurada i instal·lada a l'entrada de les oficines de EMATSA.
FONT RÚSTICA AMB RAJOLES - BONAVISTA
Els primers anys setanta, per tal de contrarestar les crítiques dels moviments d'oposició al règim, les autoritats franquistes es preocupaven per dur una bona política d'aparador, en la qual les inauguracions d'obres era un fet gairebé constant. Així, si el dictador inaugurava edificis d'ús públic i pantans, les autoritats d'àmbit local feien col·locar fonts i làpides commemoratives, i alguna escultura, i inauguraven també obres d'utilitat pública, amagant, tot sovint, la vergonya de no haver-les realitzat abans. En aquest context sociopolític, el 15 d'agost del 1971 es va fer a Bonavista la inauguració oficial de les obres de construcció del dipòsit regulador d'aigua, de la xarxa de clavegueram i llums, i d'una font amb pedra rústega i rajoles de ceràmica, a la plaça Major del barri.
FONT DE PEDRA - EL SERRALLO
.jpg)
.jpg)
També era corrent inaugurar obres per les festes majors, ja fossin de la localitat o dels seus barris. Així, el 28 de juny de 1972, per les festes del Serrallo, es va inaugurar una font al carrer Trafalgar, amb motius mariners i portuaris, dissenyada pel delineant municipal Pedro Alejandro Salas.
DUES FONT AL PASSEIG DE LES PALMERES (desaparegudes)
.png)
.png)
Pedro Alejandro Salas, també, fou l'autor del grup de fonts
col·locades, dos mesos després, per les festes de Sant Magí, al passeig de les
Palmeres. Eren tres piles de diverses
alçades, fetes en acer inoxidable, amb un petit brollador a la part superior.
Les actituds incíviques d'alguns, i la presència d'ocells, que en feren el seu
abeurador particular, ocasionà que les condicions higièniques de les fonts no
fossin les correctes i l'any 1994 es van retirar en remodelar-se el passeig.
FONTS DE BACUS - PLAÇA DEL FÒRUM
.jpg)
Clourem aquest petit repàs
d'inauguracions, esmentant que, el 18 d'abril de 1973, es col·locaren a la
plaça del Fòrum, a la vora de l'edifici del nou mercat, dues fonts amb les
piques de marbre i amb sengles reproduccions dels relleus en bronze del rostre
del déu Bacus, trobats dos anys abans, allí mateix, en unes excavacions.
FONTS A DOJO
.jpg)
.jpg)
Font al carrer d'en Comte de Rius / carrer d'August - 29 d'agost de 2021
.jpg)
.jpg)
Font a la Rambla Presidente Francesc Macià - 30 de novembre de 2022
.jpg)
.jpg)
Font a la Plaça de la Constitució de Bonavista - 15 de febrer de 2023
.jpg)
Font a la plaça del Mercat - 21 de març de 2023
Cap a finals dels anys setanta, l'aigua és escassa, amb un alt grau de salinitat i les fonts esdevenen peces d'un “mobiliari urbà” del qual no se'n pot fer ús. Es reprodueixen antics models, com a la plaça de la Font (1979), que és gairebé idèntica a les de la Rambla, però amb quatre aixetes, i es torna a reproduir a la cruïlla Comte de Rius-August (1987) i al darrer tram de la Rambla Nova, tocant al carrer Enginyer Cabestany (1994).
També es van instal·lar reproduccions de
les primeres fonts de la Rambla Nova amb les dos aixetes a la Rambla President
Lluís Companys, a la Rambla President Francesc Macià, a la plaça de la
Constitució de Bonavista,
.jpg)
Al final de la dècada dels vuitanta, amb l'arribada d'aigua provinent del mini transvasament de l'Ebre, minva considerablement el mal gust de l'aigua de Tarragona i les fonts es poden tornar a utilitzar per beure-hi. Quan se'n col·loquen de noves, s'empra altre cop la modesta però pràctica font de ferro colat, amb el model ja tradicional esmentat abans, o amb un disseny més innovador, com la del Parc de la Ciutat i la de l'Arrabassada.
FONTS AL PASSEIG DE LES PALMERES
.jpg)
.jpg)
Al passeig de
les Palmeres, després de la seva remodelació (1994), s'instal·len dues fonts
que consisteixen en un gran broc, d'on cau l'aigua a terra, sobre un reixat.
FONTS A LA MUNTANYA DE L'OLIVA
.jpg)
.jpg)
L'any
1987 es varen construir unes altres fonts, més assequibles, davant de
l'esplanada del Cementiri. A diferència
de les anteriors, les noves es van dissenyar pensant que eren també un element
ornamental, i es van col·locar dintre de cinc fornícules, on hi ha, en
ceràmica, els escuts de Catalunya i el de les demarcacions de Tarragona,
Girona, Lleida i Barcelona.
GISBERT i CANES, Joan.- Tarragona: escultures, làpides
i fonts, Arola Editors, 2003
CAMARASA BRUNET, Pere.- Les fonts de Tarragona. Les fonts dels records. Sugrañes Editors, 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada