L'aqüeducte de les Ferreres fou construït
en temps d'August, al segle I d. de C. Situat a uns tres quilòmetres al nord de
Tarragona i conegut popularment pel Pont del Diable, té dos nivells de voltes
sobreposades, 25 la part superior i 11 la part inferior, té 217 m de longitud i
27 d'alçada. L'amplada de les voltes és de gairebé 6 metres. La part superior té el canal que subministrava
l'aigua procedent del riu Francolí a la ciutat.
%2021-10-2017.jpg)
El pont del diable - 21 d'octubre de 2017
Els romans no només van ser els artífexs
d'una sèrie de grans ciutats, també les van dotar de nombroses instal·lacions:
termes, fonts, rentadors que feien ús extensiu de l'aigua, etc.. Era del tot imprescindible construir les
infraestructures necessàries per garantir un subministrament d'aigua suficient.
La Tàrraco romana no va ser una
excepció: dos aqüeductes van ser construïts per tal de satisfer les necessitats
de la ciutat. La població, en el segle
II, era de 30.000 habitants i es calcula que es necessitaven 30.000 metres
cúbics per dia. La distància entre
Tarragona i el punt de captació estava situat a 15 i 45 quilòmetres.
.jpeg)
Caminata al Pont del diable - 21 d'octubre de 2017
El llibre de Joan Salvat Bové, La
ciutat i el camp de Tarragona, de 1969, diu: “La construcció anava endavant
i quan ja estaven llestes les dues rengleres d'arcades conta la llegenda que
les fortes ventades pròpies de Tarragona i la fúria de les tempestes
enderrocaren el pont, la construcció del qual havia costat tantes despeses,
plors i llàgrimes. El mestre constructor
en veure l'enderroc del pont va dir tot desesperat que tan sols el diable podia
fer un pont de mil anys de durada. Feta
aquesta afirmació se li presenta de sobte Satanàs i li digué que aixecaria un
pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol i que seria de forta
durada. Se li oferiren trenta bosses
plenes de monedes d'or i argent. Mes ell
no vol diners. Diu que vol l'ànima del
primer que begui l'aigua que passi pel pont. Pel tracte, el pont va ser construït i
l'endemà el diable esperava a l'altra banda del pont el compliment de la
paraula donada. Mentrestant el mestre i
els seus operaris des de l'altra part pont, li ensenyaren un ase que va ser el
primer habitant que va beure del d'aquella aigua".
.jpg)
.jpg)
Una altra llegenda diu que el diable
demana una donzella molt bonica a canvi d'aixecar el pont en una nit, abans
d'apuntar l'alba, o sigui, abans que els galls cantessin el nou dia, conforme
va construir el pont i quan anava a posar la darrera pedra, el noi promès de la
dama, imitant el cant del gall, llençà un súper "qui-ri-qui", que en
escoltar-lo els galls dels corrals propers, el contestaren immediatament. El diable es va veure perdut i fugí enfadat i
maleint la seva sort.
.jpg)
Pont del diable - 9 de novembre de 2019
Si el lector s’arriba al pont i entra per
la par sud, podrà observar que a la part superior de la darrera arcada manca
una sola pedra. És la pedra que el
diable va deixar de col·locar sentint el cant del qui li va fer perdre l’aposta.
CAMARASA BRUNET,
Pere.- Les fonts de Tarragona. Les fonts dels records.
Sugrañes Editors, 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada