PALAU DE LA GENERALITAT
CAPELLA DE SANT JORDI
La Capella de Sant Jordi és una mostra excel·lent de la qualitat i la
importància del gòtic català, construïda a l'apogeu de la Catalunya medieval. És situada a la galeria gòtica, just davant de
l'escala, si bé aquest no va ser el seu emplaçament original. Construïda
seguint un projecte de Marc Safont entre 1432 i el 28 de juliol de
1434, és una peça quadrada coberta amb volta de creueria amb nervis que
arranquen de quatre mènsules amb la imatge dels quatre evangelistes. Al centre, una clau de volta amb la
imatge de sant Jordi matant el drac. Al seu voltant, altres voltes amb imatges de
l'escut de la Generalitat i les quatre barres de Catalunya.
La façana presenta una porta amb dues finestres laterals totes elles en forma ogival d'estil gòtic flamíger, profusament decorades, recordant l'art mudèjar.
El 1437, es va guarnir amb un retaule de
Bernat Martorell (es considera que el fragments d’un retaule de Bernat
Martorell que hi ha a l’Institut d’Art de Chicago i al Museu del Louvre, són d’aquesta
capella). S'hi conserva un excepcional frontal d’altar brodat per
Antoni Sadurní, datat el 1459 i realitzat amb seda i fils
metàl·lics d'or i plata. Del mateix Antoni Sadurní és la Dalmàtica del
tern de sant Jordi que també es conserva a la capella.
Sagristia de la Capella de sant Jordi
El 31 d’octubre del 2013 es va completar el reliquiari
piramidal de Sant Jordi de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat
amb dos ossos del patró de Catalunya que van ser sostrets de l’actual seu del
Govern el segle passat, cap a la dècada dels 40. “Els ossos superiors fa molt de temps que havien desaparegut.
Suposem que podrien haver estat robats al voltant de 1940”. El restaurador conservador del Museu Nacional d’Art
de Catalunya (MNAC), Àlex Masalles Rivera, juntament amb la responsable del
Patrimoni del Palau de la Generalitat, Júlia Roca Soler, han estat els
encarregats de fer la reposició de les relíquies, en una laboriosa tasca, a la
mateixa sagristia de la capella del Palau de la Generalitat.
UN SECRET BRODAT D'OR
.jpg)
La dalmàtica del Tern de Sant Jordi, d’ extraordinària bellesa, tant en la seva factura com en el seu disseny, és un exemple de l’altíssim grau de destresa tècnica que havien assolit els tallers de brodadors barcelonins al segle XV.
Aquest art sumptuari tenia una alta consideració social, fins i tot per sobre de la pintura de retaules, i es troba òbviament vinculat a la voluntat de les elits de prestigiar-se a través de l’adquisició d’obres d’art exquisides.
Una dalmàtica es una peça de roba amb mànigues amples i obertes que es col·locava sobre l’alba, i que utilitzaven el diaca i el sots-diaca en les cerimònies. La dalmàtica de Sant Jordi formava part d’un “tern”, un conjunt integrat per quatre peces: una casulla, dues dalmàtiques i una capa pluvial. Fou encarregat per a la capella del Palau de la Generalitat de Barcelona, juntament amb un frontal d’altar dedicat al mateix Sant. La manca de documentació sobre l’autoria del tern, junt amb les remodelacions que les diferents peces van patir al llarg dels segles, portaren a interpretar el frontal i el tern com a obres independents, però un i l’altre foren concebuts com una unitat, seguint un mateixos patrons pictòrics i una mateixa factura.
El conjunt, amb disset escenes, és un dels cicles més ambiciosos dedicats a Sant Jordi a la Corona d’Aragó. El relat s’inicia al frontal, on el Sant lluita amb el drac per alliberar la princesa, exactament la mateixa escena que ocupava el compartiment principal del retaule de la capella. Les vestidures del tern, per la seva banda, inclouen, igual que els carrers laterals del retaule, la història del martiri del Sant. La imatge dels sacerdots revestits amb les robes brodades celebrant la missa davant de l’altar on penjava el frontal devia evocar, doncs, una mena de retaule en moviment.
El frontal i el tern de Sant Jordi van ser confeccionats amb els millors materials, com ara el vellut vermell venecià, i brodats amb fils d’or, d’argent i de seda. Les figures, els fons arquitectònics i els paisatges estan fets amb la tècnica que anomenem de “pintura a l’agulla”, on amb minucioses puntades s’imiten els efectes i els acabats de la pintura. És per això que aquest tallers requerien de la intervenció de mestres pintors, artífexs dels cartrons previs, models dels brodats.
https://web.archive.org/web/20120712145346/http://historiesdelgotic.mnac.cat/obres/un-secret-brodat-d-or/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada