ESCULTURES PUBLIQUES i MONUMENTS
ESCULTURES
ENTRE 1939 i 1976
BISBE BORRÀS
Manuel Borràs i Ferré (La Canonja 1880 -
Lilla 1936), bisbe auxiliar del cardenal Vidal i Barraquer, fou una de les
moltes víctimes de la Guerra Civil. L'Ajuntament
de Tarragona va sufragar el cost d'un bust, esculpit en marbre per Bruno
Gallart, que es col·locà el 15 d'agost de 1971 a la plaça de l'Església de La
Canonja, davant mateix de la casa natal del bisbe. De l'acte inaugural, que havia de ser un
homenatge dels canongins al seu prelat, se'n va fer un acte polític que aplegà
totes les autoritats possibles d'aleshores.
L'homenatge al bisbe Borràs es feu quan es
complia justament el 35è aniversari de la seva mort, i l'any en què s'iniciava
el pontificat del doctor Pont i Gol. Aquest
prelat treballà per la recuperació de la memòria històrica del cardenal Vidal i
Barraquer i, a l'en sems, del seu auxiliar, Manuel Borràs.
Amb el seu esforç aconseguí, anys més
tard, que les despulles del cardenal arribessin a Tarragona des del seu exili
suís, el maig de 1978, poc després del retorn de la democràcia a l'Estat, i
fossin enterrades a la catedral, en una cripta construïda a sota de la capella
de Sant Fructuós. A la vora del
sepulcre, s'hi posà una placa recordant el bisbe Borràs, i s'hi enterrà també,
més tard, l'arquebisbe Pont.
El bisbe Borràs fou mort, per elements
extremistes, l'any 1936 a uns dos quilòmetres de Lilla. Molt a prop d'allí, vint-i-tres anys més tard
se li erigí un monòlit i s'hi col·locà una làpida de marbre de Maquiel
(Almeria), esculpida per Salvador Martorell, amb l'escut del bisbe i el següent
text:
“Del Servo / Emmanuel Borras Ferre / Epco.
Auxiliari / + XII-VIII- MCMXXXVI”
L'any 1991 el monument erigit a La Canonja
sofrí diverses agressions i s'encarregà altre cop a l'escultor Bruno Gallart la
creació d'un nou bust, ara en bronze, fos al Taller Ginfer de Reus. L'anterior imatge es va restaurar i guardar a
l'alcaldia de La Canonja, entitat local menor des del 1982. La segona inauguració del monument al bisbe
Borràs, el 12 d'abril de 1992, fou més senzilla que la primera, però també fou
més popular, i alhora més autèntica. En
aquesta ocasió, l'Ajuntament canongí assumí el total de les despeses.
GISBERT i CANES, Joan.- Tarragona: escultures,
làpides i fonts, Arola Editors, 2003.
DIARIO ESPAÑOL 17 d'agost de 1971
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada