CARRER DE LA UNIÓ

 LA UNIÓ DE LES DUES POBLACIONS

Carrer de La Unió sense coctxes - Vista des de la Rambla Nova - 24-03-2024

EL CARRER DE LA UNIÓ

     Noms que ha tingut:
          S. XIX a S. XXI: Carrer de la Unió
          S. XX: Carrer dels “Hermanos Landa”

     Antigament aquest carrer juntament amb el Carrer d'En Apodaca constituïen una sola via que posava en comunicació el Port amb la part alta de la ciutat: “... atravesando los jardines y huertos de la calle que del puerto subía a la parte alta”. El Portal de Sant Joan era el punt d'entrada a la ciutat vella.     

Carrer de la Unió - Imatge: 6 d'octubre de 2021

     L'autor de l'article Tarragona en el Diccionario Geográfico Universal (Barcelona-1833) escrivia aleshores amb motiu de dit carrer:

“La ciudad baja o Puerto de Tarragona, formará con aquélla (la parte alta) una sola población, quedando ambas unidas por medio de un camino-calle llamado de la Unión, en celebridad de la Jura de la excelsa Princesa de Asturias Doña María Isabel Luisa, etc.” 

Carrer de La Uniós ense coctxes  - Vista des de la Rambla Nova - 24-03-2024

Carrer de La Unió sense coctxes - Vista des de la Rambla Nova - 24-03-2024

Carrer de La Unió sense coctxes - Vista des de la Plaça dèn Prim - 24-03-2024

Carrer de La Unió sense coctxes - Vista des de la Rambla Nova - 24-03-2024

     Vet aquí l'origen de la nomenclatura del Carrer de la Unió, mitjà d’enllaç entre les dues poblacions. 

     Després de la Guerra civil (1936-1939), ben aviat comencen a canviar la nomenclatura urbana dels carrers.

Carrer de la Unió - Imatge: 6 de setembre de 2023

     A l'any 1940, el cèntric i poblat Carrer de la Unió va canviar de nom i, fins a 1977, presentava la lapida: “Calle de los Hermanos Landa”. Recordant la memòria i mort dels germans Carles, Cristià i Jordi Landa Porta, fills del militar Carles Landa León, emparentat amb les famílies d'Esquilache i de Borbón, i de Margarida Porta, filla de Casa Porta, de la Plaça de Sant Miquel del Pla.

CURIOSITATS

Vista de Salvador Dalí a Tarragona per commemorar el biml·lenari de la ciutat.  Desfilant carrossa en forma d'elefant pel carrer La Unió 

Imatge: Chinchilla - 18-08-1973 - CIT 

LLUMS DE NADAL AL CARRER DE LA UNIÓ

Carrer de La Unió - Imatge: R. F. Vallvé - 19-12-1963 - CIT

Carrer de La Unió - Imatge: R. F. Vallvé - 19-12-1963 - CIT

Carrer de La Unió - Imatge: Chinchilla - 18-12-1970 - CIT

Carrer de la Unió - Imatge: R. F. Vallvé -1970 - CIT

Carrer de la Unió. Cabalgada dels Reis Mags

Imatges: R. F. Vallvé - 5 de gener de 1971 - C.I.T.

Carrer de La Unió - Imatge: Chinchilla - 19-12-1971 - CIT

Salvador Dalí a Tarragona.  Motiu: actes de per commemorar el bimil·lenari de la Ciutat.  Desfilant carrosa forma d'elefant pel carrer de la Unió.

Imatge: Chinchilla - 17 d'agost de 1973 - C.I.T.

POSTALS 

     Carrer de la Unió. De la unió de les dues ciutats, l'alta i la baixa, de la vella i la nova, del casc antic i la marina
     Anteriorment aquest carrer formava una sola via juntament amb l'actual d'Apodaca, i l'any 1833 es començà a fer la distinció.
     La senyora que travessa el carrer, amb faldetes fins als peus, proclama que estem a començaments de segle XX.  Algun que altre carro, venint del port, hi predomina.
     La primera porta de l'esquerra era l'espardenyeria del Sr. Agustí Ferré. Casa Blandinieres fent cantonada amb el carrer Gasòmetre.
     Més amunt, om hi ha la vela, el Sr. Ramon Coll va tenir una seva botiga i al seu costat el garatge Segarra que temps enrera va pertànyer a la família Maideu.  Enfront, amb la vela baixada, la panaderia Reusense del Sr. Batalla.

Postal editada posteriorment, al voltant de 1915.
     El carrer continua essent de terra i s'estan fent les obres d’arranjament.
     Casa Blandinieres encara roman a la cantonada. Més tard quan es traslladà al carrer Pau Casals, s’instal·là en el seu lloc el cafè del Sr. Montesinos.
     A la segona porta del marge inferior dret, on després es va obrir el comerç Idea, el Sr. Gonçalves va instal·lar el 1936 la "Relojeria Portuguesa".  Al seu costat, l'impremta Pamies editora de postals, va tenir durant molts anys el seu taller.  Més amunt l'establiment de plats i olles del Sr. Ruiz, ple d'embalums al seu davant.
     En aquesta postal hom pot ben apreciar, al capdamunt, el carrer de Sant Francesc unit així la part alta amb la baixa.
     El carrer tot i ser un dels principals, com està pelat de gent!.

     Al 1861, ja hi vivien en aquest carrer, 2219 persones.
     Al costat de la "Panadería Reusense" o Forn del Batalla, i del seu -magatzem- després ocupats pel Banc de Sabadell, i més tard per un petit establiment de papereria, del Sr, Pablo Álvarez, editor d'una coneguda col·lecció de 40 postals lluentes de la nostra ciutat. Ans, però, hi havia estat el Sr. Anglés amb un petit taller de rellotgeria que el 1932 traslladà definitivament, un xic més amunt, al núm. 46, aprofitant l'avinentesa que el Sr. Tous deixà el local de merceria per instal·lar-se al capdamunt del carrer.  Avui la rellotgeria continua amb forta embranzida per la família.  Al rètol on diu Salas, va estar el llauner de mateix cognom.  Tot fent cantonada amb el carrer d'Armanyà, l'armeria Pons tancà portes fa anys, i en el seu lloc es va instal·lar una botiga de roba, dita Forum.

Edición V.. MONTE TARRAGONA n. 2 Calle de la Unión
     Foto copsada, al tomb de migdia, amb força animació a les botigues del carrer. Eren els anys 10.
     El primer establiment al capdavall de la postal, era una merceria.  Després el Sr. Carlos Piqué va tenir el taller de joieria.  Al mateix edifici, dues portes més amunt, la bodega del Sr. Vidal, que la seva filla va convertir en cistelleria i la varegentant.
     El magatzem “El Globo”, va esdevenir més tard una pastisseria: La Cubana. Al seu costat, l’edifici de Casa Marsol, conegut a l’època per Ca la Carme. Al  costat de la vela, una altra de més petita amb l’antiga casa Budesca.  Fent cantonada amb el carrer Ponç d’Icart, primer les Bodegues Martínez i en acabat l’establiment de licors Gili.  I més amunt creuant el carrer, a la mateixa vorera, la ferreteria Vicens.

     Any 1920.  La present foto és captada davant dels dos Sanromà: l'adroguer i el farmacèutic, al migdia d'una calorosa jornada al mes de juny.  Tot el velam abaixat per tal de protegir els aparadors del resol.  La farmàcia l'obrí el 7 de març de 1908, el Sr. Rafael Sanromà i Gabriel, amb una façana d'estil modernista.  Aquesta construcció primigènia va comptar amb una rica ornamentació modernista, lamentablement desapareguda.  El 1941 es va redecorar la farmàcia en un estil racionalista sota projecte de l'arquitecte Antoni Pujol i Sevil.  Una posterior reforma ha permès recuperar part de l'antic estucat original

     El Sr. Sanromà, l'adroguer, obrí el seu establiment d'efectes navals i adrogueria l'any 1914 a la cantonada amb el carrer Governador Gonzalez.

    Carrer la Unió als anys trenta.  Ja s'hi veu algun automòbil i la gent que transita té un altre aspecte.
     A l'esquerra el bell edifici de la família Soliano coneguda popularment per Casa de les Fiambreres.  Malauradament va caure bomba durant la guerra civil i es va construir un modern edifici ben equipat, on en els seus baixos durant molts anys estigué el local i estudis de Radio Tarragona.

     Per bé que Ràdio Tarragona va començar a emetre l'octubre de 1933, no fou fins el novembre de 1959 que comptà amb unes magnífiques instal·lacions com les que ens mostra la nostàlgica postal de Raymond, de 1960.
     Els nous i sumptuosos estudis del carrer de la Unió núm. 21 aleshores d`Hermanos Landa pertanyien a la R.E.M., l'ànima dels quals fou el benvolgut i estimat locutor Josep M. Tarrasa.
     Tenia l’emissora una potència de 5 Kilowatts, una freqüència de 1.570 Kilocicles i una longitud d'ona de 191,6 mts.  L’antena emissora era a la muntanya de l'Oliva. Després Ràdio Tarragona va tindre els seus estudis a la Rambla Nova núm. 23, des de 1986.

     La foto que il·lustra la postal, és feta del professional Millan, que substituí Pallejà quan aquest es retirà de la professió al carrer de la Unió núm. 18.
     La primitiva casa Budesca obrí les portes el 1897.  Estava situada tot tocant els magatzems de Ca la Carme; fins l'any 1934 en que es traslladà al capdamunt del carrer, al qual pertany la present postal.  Local d'estil racionalista, es va reformar totalment, ampliat i modernitzat d'acord amb les exigències dels anys 80’.  Va tancar definitivament el 15 de setembre 2023.

FOTÒGRAF VALENTÍ CANADELL

Comitiva de l'enterrament de Joan Ricomà Teixidó al carrer de la Unió.  

Imatge: Valentí Canadell - 1963 - Retrospectiva en blanc i negre

Carrer de la Unió de nit.  Llums de Nadal.  

Imatge: Valentí Canadell - 1963 - Retrospectiva en blanc i negre

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals.  Fora muralla, 5; E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1993.

VALENTÍ CANADELL - Retrospectiva en blanc i negre

LA PLAÇA D'EN PRIM

 LA UNIÓ DE LES DUES POBLACIONS

Plaça d'en General Prim (Mitja Lluna) - Imatge 1978

Foto: Arxiu de TARRAGONA ANTIGA

LA PLAÇA D'EN PRIM

     Noms que ha tingut:
       S. XVIII: Plaça dels Caputxins
       S. XIX: Plaça de la Mitja Lluna
       S. XIX: Plaça de Cristina
       S. XIX a S. XX: Plaça d'En Prim

La plaça d'en Prim.  Imatges: 6 d'octubre de 2021

     Placeta urbanitzada en temps de la construcció del Convent de Frares Menors Caputxins intramurs.  A finals del segle XVIII, amb motiu de les obres del Port de Tarragona, fou enderrocat el Convent caputxí “prope mare” i la Comunitat es traslladà a Sant Joan del Lledó.  D’aquí prengué nom la Plaça dels Caputxins.

La plaça d'en Prim.  Imatges: 4 de febrer de 2022

     Per la seva disposició geomètrica, vulgarment, va anomenar-se la Mitja Lluna o la Mitja Lluneta.  Si bé la Mitja Lluna provenia de les fortificacions properes al Port, car aquí mateix on avui és la plaça era una Mitja Lluna.

      Els Caputxins edificaren sobre les runes del gran edifici que havia estat, antigament, el Teatre romà.

     Durant el segle XIX agafa dues nomenclatures de commemoració històrica.  Primerament ve registrada amb el nom de Plaça de Cristina (dedicatòria a doña Cristina); i posteriorment —perseverant fins ara— portant el nom de Plaça d'En Prim, recordant l’estada del General Prim, fill de Reus, a la ciutat de Tarragona.

La plaça d'en Prim.  Imatges: 4 de febrer de 2022

     L’Avi Cerdà en el seu Manuscrit escriu:14 de septembre de 1858.  A les dos tarda en el Vapor arriba En Prim i sa dona, com a passeig; s'alotjà en casa del Sr. Albanès carrer Unió.  Posaren la casa molt adornada. Dia 16 dona un dinar de 50 cuberts, (a 6 duros cap).

Plaça d'en Prim

 Esquerra imatge de l'arxiu de  TARRAGONA ANTIGA 

Dreta imatge actual: 4 de febrer de 2023

     El Canonge Dr. Caietà Barraquer en la seva obra Los Religiosos en Cataluña en la segunda mitad del siglo XIX, tractant del convent de Caputxins, ens dona una nomenclatura nova de la Mitja Lluna.  “Iglesia de Capuchinos linda a Oriente parte con la calle de San Magín, parte con la Plaza de Isabel II o de la media luna”.

CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA

Desfilada de gegants. Gegants Negritos i gegants de la Ciutat a la plaça General Prim (Mitja Lluna) Imatge: Cine-foto Vallvé - 1948 - CIT

Festes de Nadal.  Il·luminació nadalenca.  Imatge: R. F. Vallvé - 19-12-1963 - C.I.T.

Plaça d'en Prim i carrer d'en Apodaca.  Festes de Nadal.  Il·luminació nadalenca 

Imatge: Chinchilla - 16-12-1971 - CIT

Vista de Salvador Dalí a Tarragona. Actes per commemorar el bimil·lenari de la ciutat.  Desfilant carrossa en forma d'elefant a la plaça d'en General Prim - Imatge: Chinchilla - 17-08-1973 - CIT

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

Centre de Imatges de Tarragona - CIT

Arxiu de TARRAGONA ANTIGA

PLAÇA DELS CARROS

LA UNIÓ DE LES DUES POBLACIONS

Plaça dels Carros - Imatge: J. Gaspar (1925) - CIT 

PLAÇA DELS CARROS

Durant la romanització, quan Tàrraco fou ciutat imperial a partir del segle I, el teixit urbà s’estenia sense interrupcions des de la part més alta del turó fins al mar.  La Part Alta contenia els monuments més importants: els temples, la gran plaça de representació provincial, el circ. A la Part Baixa hi havia els edificis d’habitatges i de comerç del port; també el teatre i, al seu voltant, les termes i altres edificis de lleure.

Retrat de dos homes i una dona vestits amb indumentaria finals del segle XIX, principis del segle XX a la plaça dels Carros.  Al fons, monument a Mercuri amb l'antiga barana de la font provinent de la plaça de la Font - Imatge: Autor desconegut - CIT

Tres dones, una nena i un nadó. Vestits amb indumentaria finals del segle XIX, principis del segle XX al fons la plaça dels Carros - Imatge: Autor desconegut - CIT

"Caprici fotogràfic" impressionat per l'adroguer de la plaça dels Carros - Un nen empeny una barca amb la pipa en la boca i els pantalons arremangats - Imatge: autor desconegut - inicis segle XX - CIT

Aquesta ciutat compacta es dissolgué a mesura que el sistema social imperial s’ensulsia.  Cap al segle V, la població començà a concentrar-se a la Part Alta, dins les muralles romanes, deixant fora les restes del circ (que no s’incorporaran fins a fer-se la muralleta el segle XIV).  Als inicis del segle VIII, quan el bisbe Pròsper amb els seus diaques van abandonar la ciutat, s’havia assolit un mínim històric d’habitants i també d’ocupació del territori.  Tota la població s’havia replegat a la Part Alta, restant, vora el mar, modestos edificis de pescadors i de la molt disminuïda activitat portuària.

Façanes casas de la plaça dels Carros cantonada amb el carrer Apodaca.  A la dreta s'hi veu posada la Marina - Autor desconegut - Inicis segle XX - CIT

Plaça dels Carros - Casa Gasset - Edifici de pedra on els penals treballaven

Imatge: autor desconegut - inicis segle XX - CIT

Durant l’Edat Mitjana i el Renaixement, hi ha notícies constants del port i de la Marina.  El comerç marítim seguia viu. S’hi situaven els edificis auxiliars per desar les mercaderies, els ormeigs de pesca i les eines i materials necessaris per al manteniment dels vaixells.  I també els habitatges de la població que hi tenia el mitjà de subsistència: comerciants, mariners i pescadors i les seves famílies.

Castells a la plaça dels Carros (plaça d'Olazága) - Imatge: Autor desconegut - inicis del segle XX  

Fons: Doctor Lluís Soler - CIT

Una bona mostra és la ben documentada visita que el rei Ferran fa a la ciutat el 15 de juliol de 1507 amb la reina Joana: «...el Rey i Señor Don Fernando lo Catholich...». La ciutat alta estava empestada, i els reis van sojornar a la Marina, cada un en una casa diferent: Don Fernando a la botiga d’en Bruguera i Joana (coneguda com a Germana de Foix) a l’alberg d’en Joan Dilmes. Els allotjaments no serien sumptuaris, però si suficients per hostatjar els personatges reials, el que deixa constància d’una Marina prou desenvolupada.

Vista general de Tarragona des del Port.  S´hi veu un senyor amb bicicleta i vestit amb indumentaria finals del segle XIX i principis del XX.  Al fons, plaça dels Carros. A l'esquerra s'hi veu l'edifici dels carabiners. Imatge: autor desconegut - Fons: Lluís Soler  - CIT

Dic de Llevant, al fons plaça dels Carros - Imatge: Gerardo Chinchilla - inicis del segle XX - CIT

El 1680 Tarragona fou declarada plaça forta.  El que fins llavors era un buit que separava les ciutats Alta i Baixa, que la minsa població no era capaç d’omplir, va passar a ser una severa obligació: no es podia fer cap edifici a una distància mínima de les muralles, és a dir, de la Part Alta fortificada.

Monument a Mercuri a la plaça dels Carros.  Al fons. el carrer Apodaca.  S'hi veu un grup de comerciants vestits amb indumentaria de finals segle XIX principis del segle XX - Autor desconegut - Inicis segle XX - CIT

A partir dels treballs del port modernv, a l’inici del segle XIX, la Part Baixa començarà a guanyar importància fins a equiparar-se, en tots els aspectes, a la Part Alta.  L’any 1854 s’inicia l’enderroc de les fortificacions de l’actual Rambla Nova, el que facilitarà la fusió de les dues ciutats.  L’indicador més eloqüent serà l’obertura del carrer de la Unió del Port que, seguit del d’Apodaca, arriba a la plaça dels Carros.

Vista general del Dic de Llevant des de la plaça dels Carros  

Imatge: autor desconegut - inicis del segle XX - CIT

El centre antic de la Part Baixa se situà a la plaça formada a la cruïlla dels actuals carrers Reial i Rebolledo.  En el plànol de 1797, és perfectament visible el que es coneix per plaza del Puerto, amb un seguit d’edificis notables: la Duana, els magatzems de la Sal, el nou i el vell, altres magatzems, i cases particulars.  La nostra plaça dels Carros encara no existia, en el seu lloc es representa un turó que baixa fins al mar formant un roquer retallat.  El camí en diagonal de Llevant és el que porta a Barcelona. La connexió amb la Part Alta se situa aproximadament a l’actual carrer dels Rebolledo.

Port des de la plaça dels Carros - Imatge: Chinchilla - 1910 - CIT

El 4 de novembre de 1803, el rei Carlos IV i la seva cort van visitar Tarragona.  Es va dipositar al mar un gran bloc de pedra simbolitzant l’inici de les obres del port modern.  De fet, s’havien engegat uns anys abans amb el projecte del capità de navili Juan Ruiz de Apodaca (1790), que preveia reutilitzar les estructures supervivents del port medieval.  Els treballs en curs desmuntaren quantitats ingents de roca i tota mena de pedres, graves i terres necessàries per omplir i anivellar els nous dics.  L’extracció de pedra s’inicià a l’actual plaça dels Carros, i, amb el temps, progressarà muntanya endins fins més amunt del carrer de Pons d’Icart i el Balcó del Mediterrani.  El projecte d’Apodaca va ser renovat completament pel seu successor, el brigadier de l’Armada Juan Smith, a qui devem la concepció del port modern (projecte aprovat el 1801), i el disseny original de la plaça i dels carrers del voltant. El reconeixement i el respecte de la ciutat a Smith van ser enormes: només cal recordar que en bastir-se el nou edifici de l’Ajuntament i la Diputació de Tarragona (1865), entre les testes de personalitats que ornamenten el remat de la fatxada, només hi ha dos forasters: l’arquebisbe Santiyán i l’enginyer Smith.

Plaça dels Carros.  Al fons carrer d'en Apodaca - Imatge: autor desconegut - 1920 - CIT

La plaça ha estat, de sempre, un espai important dins la geografia urbana de Tarragona.  Un dels indicadors més visibles és la diversitat i la quantitat de noms que ha tingut.  Ben aviat es va conèixer com la plaza del Muelle del Puerto, que encara apareixerà en documents de 1848.  El nom popular, dels Carros, no necessita justificació: els carros s’hi agrupaven per anar cap al port.  En tallar l’accés a les vies del tren, les cues es van fer encara més i més llargues, tot esperant l’obertura del fatal pas a nivell.  

Plaça dels Carros - Imatge: 20 de setembre de 2021

El primer nom oficial va ser plaça del Mar. El 1827, en honor a la visita del rei Fernando VII per posar la primera pedra de la carretera de Reus (coneguda també per Via Amàlia, en honor a la reina), es va anomenar plaza de San Fernando, per bé que sovint apareix en els plànols com Fernando VII.  En el nomenclàtor de 1843, serà plaza de Olózaga, per Salustiano de Olózaga, cap del govern d’Isabel II. Durant la Segona República, en morir el president de la Generalitat l’any 1933, s’anomenà plaça de Francesc Macià. Després de la guerra, 1939, plaza del General Sanjurjo.  El 1980, amb l’ajuntament democràtic, s’establí oficialment el nom popular,  plaça dels Carros.

Plaça dels Carros - Imatge: 20 de setembre de 2021

1837. Es construí la font i abeurador dels animals, traslladant el que hi havia al carrer dels Rebolledo, davant la Duana.  El primer plànol de la plaça que es coneix és de 1861, «Proyecto de reforma de desagüe de la plaza de Fernando VII». El dissenyà l’arquitecte municipal Antonio Gras.  El pressupost és de 77.683,89 rals.  La plaça està buida, només amb una vorera a cada banda, amb arbres, formant passejos diminuts.  El desguàs, és a dir, la claveguera, arribava al mar sense entrebancs, i encara no existien les vies del ferrocarril.

Plaça dels Carros - Imatge: 20 de setembre de 2021

Caldrà esperar a 1864 per tenir un projecte complet de plaça amb el «Proyecto de un paseo en la plaza de Fernando VII». Arquitecte municipal, Antonio Gras. Pressupost: 37.627,72 rals. Malgrat que encara no està totalment edificada, ha pres la forma que ens ha arribat: Llevant, l’espai d’Obres del Port, en part sense edificar. Ponent, entre els carrers del Mar i del Lleó, la casa del senyor Lloveras; i la del senyor Corbella, entre els carrers Lleó i Reial, totes dues amb els seus porxos. Nord, edificis particulars sense especificar, entre el carrer de la Pau i d’Apodaca. Sud, edifici del ferrocarril.  Avui, encara resten els bancs de marbre d’aquesta urbanització de més de cent cinquanta anys, que han estat respectats per les successives remodelacions.  

Plaça dels Carros - Imatge: 6 de desembre de 2021

L’any 1914, els propietaris dels números 1, 3 i 5 (entre els carrers de la Pau i d’Apodaca) demanaren pavimentar la vorera amb panot de formigó.  El procés no va ser senzill, amb importants discussions entre l’arquitecte municipal, Pujol, i els contractistes, per la dubtosa qualitat del material.

L’any 1920, també amb projecte de Pujol, es va posar una bàscula vora la via del tren.

Plaça dels Carros - Imatge: 6 de desembre de 2021

Fins al 1952-53 no es va fer cap altra remodelació de la urbanització de la plaça.  Fou obra de l’arquitecte municipal Josep M. Monravà, i, bàsicament, va consistir a separar la coca en dues de més petites, obrint la continuació del carrer d’Apodaca fins al pas a nivell del tren.  Aquesta disposició millorava la circulació rodada.  S’instal·là una gasolinera a la coca de Ponent. La calçada es va pavimentar amb llambordes de granit; la zona de vianants s’acabà amb paviment de sauló. Monravà va suprimir l’estany que envoltava el monument, substituint-lo per un parterre.  Per regular el tràfic, a la cruïlla del carrer d’Apodaca amb el carrer Reial s’hi va instal·lar un podi per al guàrdia urbà.

Plaça dels Carros - Imatge: 6 de desembre de 2021

La plaça es va remodelar de nou l’any 1988, amb projecte de l’arquitecte Josep M. Milà. El pressupost va ser proper als divuit milions de pessetes.  Els trets bàsics de la proposta eren: tornar a agrupar en un espai únic la zona de vianants al mig de la plaça, conservant el Mercuri en el seu emplaçament central; pavimentar amb rajola ceràmica i pedra natural  el nou passeig; i dotar-lo d’un contundent sistema d’il·luminació, a base de pals de formigó armat connectats per cables metàl·lics d’on penjaven els fanals.  L’altre tret important era el banc sinuós continu que travessava la plaça. La intervenció va ser fortament criticada per l’oposició i pels veïns, fent servir, entre altres arguments, que el sistema de pals i cables ocultava el monument.  Sortosament, els bancs de marbre del segle XIX van sobreviure a la remodelació. A més, en aquest moment es va preparar l’escultura de bronze del déu Mercuri per substituir la de pedra, que no es canviaria fins a l’any 1993.

Plaça dels Carros - Imatge: 4 de desembre de 2022

L’any 2003, la secció d’enginyeria municipal (amb l’enginyer Julio Cadenas) seguint les instruccions de l’alcalde Joan Miquel Nadal, va fer un projecte per desmuntar el sistema de pals i cables; suprimir el llarg banc de pedra per fer més gran la circumferència central on reposa el monument; renovar l’enllumenat de fanals clàssics (del tipus Butsems).  El pressupost de la remodelació va ser de 203.000 €, és a dir, de més de 33 milions de pessetes, pràcticament doblant el pressupost del projecte de 1988.  La construcció estava en plena espiral inflacionista i els preus pujaven sense control.  Faltava poc perquè la bombolla esclatés, l’any 2008.  El resultat d’aquest darrer retoc el podem veure encara avui.

CURIOSITATS

Visita d'Alfons XIII. Plaça dels Carros (plaça d'Olózaga). Castell de la colla Xiquets de Valls.

Al darrera s'hi veu templet creat per l'ocasió - Imatge: autor desconegut 13-05-1903 - CIT

Visita d'Alfons XIII a la plaça dels Carros (plaça d'Olózaga) amb l'arc que les Obres del Port li van dedicar.  Obra de l'escultor Fèlix Ribas - Imatge: autor desconegut - 13-04-1904 - CIT

Centenari de la Rambla Nova - El tren entra a la Plaça dels Carros 

Imatge: H. Vallvé - 16 d'agost de 1954 - Centre d'Imatges CIT

L'Home dels Nassos a la plaça dels Carros.  S'hi veu hotel Miramar - 

Imatge: Vallvé - 31-12-1969 - CIT

Visita de Salvador Dalí a Tarragona.  Motiu: actes per commemorar el bimil·lenari de la ciutat.  Desfilant carrosa en forma d'elefant a la Plaça dels Carros 

Imatge: Chinchilla - 17 d'agost de 1973 - Centre d'Imatges CIT

POSTALS 

Postal d'època de la Plaça dels Carros de Tarragona (abans Plaza de Olózaga), a inicis del segle XX, on s'aprecia que l’edifici de viatgers de l’estació ja apareix enderrocat.

ALOGUÍN PALLACH, Ramon; La Plaça dels Carros, Autoritat Portuaria de Tarragona, Servei de Publicacions, Drudis i Virgili Editors, 2020

Centre de Imatges de Tarragona C.I.T.