LA
FERRERIA I LA CORDARIA
Arxiu de TARRAGONA ANTIGA
CARRER DELS FERRERS
Noms que ha tingut:
S.
XIV a S. XXI: Carrer dels Ferrers
S.
XVI: La Ferreria
S.
XVI: Carrer de les portes falses
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2022-11-2021.jpg)
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2022-11-2021.jpg)
El carrer dels Ferrers data de la segona
meitat del segle XIV. L'engrandiment del cercle mural, a despeses de
l'arquebisbe Pere de Clasquerí, fou la causa que s’establís l'esmentat carrer
en aquella època.
La muralla primitiva de la ciutat restaurada,
doncs, arribava fins al típic carrer dels Ferrers o de las Portes Falses. I el mateix pot dir-se del carrer de
l'Enrajolat.
Documents dels segles XVI i XVII, per això,
recorden encara dels restauradors normands: “lo mur vell” i “la torra de la presó
vella”; dades i clarícies atenyent a aquest carrer, en els anys 1552 i 1607,
respectivament.
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2022-11-2021.jpg)
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2022-11-2021.jpg)
Carrer dels Ferrers - 11 de novembre de 2021
Prengué el primer nom: “Carrer dels
Ferrers” de l'ofici de ferreria, antany allí localitzat. Nom que perseverà, certament, a través dels
segles. El registre mes antic que coneixem és de l'any 1409.
Els ferrers poc s'hi estaven -com a gremi
o ofici allí establert- en el segle XV. El
Llibre de la Passada del Mur (1428-1429) i els Fogatges de 1497 no esmenten cap
treballador del ram. I molt menys els
Cadastres dels segles XVIII i XIX. El
Llibre del Mitg Tall, de 1715, registra molts pagesos i pescadors.
%20Publicado%20en%20TEI%20el%2022-11-2021.jpg)
L'any 1428 tenien son alberg al carrer
dels Ferrers tres personatges que per la seva popularitat o importància influïren
en la nomenclatura urbà-tarragonina. Eren
Joan Veciana, Antoni Tintorer i Guillem de Soldevila. Les Torres d'En Veciana i
d'En Tintorer recorden els dos primers habitants esmentats. Guillem de Soldevila és un dels fundadors o
establidors de la seva família a Tarragona, la casa del qual confrontava, de
part darrera, amb l'alberg de N'Iu Terrés, i que després es convertiren en una
sola llar al carrer dels Cavallers.
.jpg)
.jpg)
De la família Soldevila cal recordar: Jaume de Soldevila, habitador del carrer dels Cavallers en els segles XV i XVI; Mossèn Pere de Soldevila, Hospitaler (absent) segons el Llibre de Fogatges de 1497; Mossèn Joan de Soldevila, Canonge Hospitaler en 1515; i Mossèn Francesc de Soldevila, Canonge Hospitaler en 1529. Aquest darrer va ésser qui feu construir la Torre anomenada de l'Abat Soldevila. Francesc de Soldevila fou Abat de Sant Feliu de Girona. La plaça de Sant Feliu o del Pallol, prou que ho recorda.
És també en la segona meitat del segle XVI
que troba registrada una variant en la primera nomenclatura d'aquest carrer: “cum
vico dicto la farraria”. Prenia nom,
igualment, de l'ofici dels ferrers fins avui perpetuat.
I és a finals del segle XVI, quan agafà un nom de significació relativa: “Carrer de les Portes Falses”. Fa referència als albergs nobiliaris del carrer de Cavallers; puix que, tots ells, treien portal secundari al carrer de part darrera.
POSTALS
La part del darrera de l'edifici de l'antiga Audiència, tocant al carrer dels Ferrers, amb alguns carreus romans deixats a la vista. L'edifici coquetó que hi és adossat, serví durant molts anys de vivenda del capataç de la brigada municipal. Fou enderrocat, per donar més vistositat a l'entrada del carrer. El carrer amb el nom de Ferrers és antiquíssim, car així es denominava al segle XV i abans, encara que al XVI era conegut per carrer de les Portes Falses, fins al XVIII. Les "Portes Falses" eren les portes que comunicaven les cases del carrer de Cavallers amb el carrer de Ferrers.
PALMA DE MALLORCA, P.
Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios
Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes
Hnos. Editores, 1958.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada