FORTIFICACIO ROMANA PRIMITIVA (CICLÒPIA)

 LES FORTIFICACIONS

Porta ciclòpia - Imatge: Hermenegild Vallvé - 1929 - MAMT

FORTIFICACIO ROMANA PRIMITIVA (CICLÒPIA)

 

    Els murs antics de Tarragona —anomenats ciclopics—, d'un perímetre immens, seguien els contorns i les inclinacions del terreny, tancant diversos recintes o closos fortificats.  Sobre aquesta afirmació hi ha dues teories.  Uns admeten la divisió en tres closos (Hernández Sanahuja, Guillem García) ; altres, entre ells, N'Agustí Maria Gibert, son partidaris de la divisió en quatre closos.
     Aquestes muralles, anomenades ciclòpies per raó del seu fonament megalític, segons el docte Mossèn Joan Serra Vilaró, són romanes.  Les seves afirmacions es dedueixen de la ceràmica trobada en les capes mes fondes del replè interior del mur primitiu (ciclòpia), i en el fet cabdal que l'estructura de les esmentades capes segueix igual i uniforme fins a certa altura dels paraments romans, la qual cosa implica totalment una gran unitat a través de l'obra.
     Els estudis de Mossèn Serra i Vilaró sobre la cronologia de les
muralles són de gran interès per a deduir l’època i l'origen de la fundació o reconstrucció i eixample de la ciutat i, sobretot, la veritat dels primitius constructors de la vella muralla de Tarragona.

Porta cicòplia - Passeig de Sant Antoni - Imatge: 1890 

Una dona i un nen dempeus davant d'una porta ciclopea amb reixes; una altra dona recolzada a les baranes d'un balcó sota un tendal al primer pis de la casa, mirant cap avall. 
Abril de 1895 Litografia impresa amb tinta marró.
Imatge: Axel Herman Haig, 1895, Bristish Museum

 
A) PRIMER CLOS. EL MES ALT I INACCESSIBLE
     Confrontava:
        1. Nord. El Palau, el Seminari, Sant Magí i l'Escorxador
        2. Sud. Plaça d'En Rovellat (en part), carrer d'En Talavera (en part), carrer de Santa Teresa, Merceria, plaça de les Cols i Civaderia
        3. Orient. Part del passeig de Sant Antoni
        4. Ponent. La petita plaça de Sant Joan
     Tenia sis Portes ciclòpies:
        1. La del Passeig de Sant Antoni
        2. La de Sant Magí (desapareguda)
        3. La del Cabiscol o del Seminari
        4. La del Paborde (Palau de l'Arquebisbe)
        5. La de l'Escolà (tapiada) prop del rastrillo de la Falsa Braga.
        6. Altra porta, descoberta dintre l'Escorxador
     Totes les portes estaven guardades per la seva respectiva torre,  hi havia sis Torres ciclòpies:
        1. La de Sant Antoni 
        2. La de Sant Magí, la mes culminant de totes, mirant al Camp (desapareguda)
        3. La del Cabiscol
        4. La del Paborde
        5. La de l'Escolà (desapareguda)
        6. La corresponent a la porta dintre l'Escorxador (desapareguda)

Porta ciclòpia - Via de de l'Imperi Romà - Imatges: 6 de febrer de 2023

B) SEGON CLOS
   Confrontava:
        1. Nord. El clos anterior
        2. Sud. Fins al Palau d'August agafant tot el carrer dels Ferrers i el de l'Enrajolat
        3. Orient. Un poc abans de la Portella baixant fins al Palau d'August
        4. Ponent. Plaça de Sant Joan fins a l'enfront del carrer dels Ferrers
   Aquest clos comprenia dues Portes ciclòpies, existents:
        1. La de Predicadors o del Roser
        2. La de Ça Portella en el Passeig de Sant Antoni
   Hi havia les Torres respectives:
        1. La Torre dels Predicadors (desapareguda)
        2. La Torre de Ça Portella (desapareguda)

Muralla i porta ciclòpia - Via de de l'Imperi Romà - 6 de febrer de 2023

C) TERCER CLOS
     Confrontava:
        1. Nord. El clos anterior
        2. Sud. Tota l'extensió de la Rambla Vella
        3. Orient. Del Palau d'August fins al Portal de Santa Clara
        4. Ponent. Del carrer dels Ferrers fins al Portal de Sant Francesc
     Quedant amagada la filada primitiva dintre de la muralla posterior (Muralleta) desapareguda, no consten les portes d'aquest clos.  Probablement eren tres les Portes ciclòpies amb les seves respectives Torres:
        1. La Porta corresponent a la Porta Ostia (desapareguda)
        2. La Porta corresponent a la Porta Triumphalis (Portalet)(desapareguda)
        3. La Porta corresponent a la Porta Libitinaria (desapareguda)

Porta del Roser i muralla romana - Via de de l'Imperi Romà

Entrada al Passeig Arquològic i Portal del Roser 
Imatge: Hauser y Menet - 1892 - CIT

Muralles al Passeig de Torroja - Imatge: H. Vallvé - 27-06-1950 - CIT

Una torre del Mar (desapareguda) - Torre 3 (Les calles antiguas de Tarragona)

Imatge: Gravat de Laborde (Vojage pittoresque et historique de l'Espagne. Paris 1806

 

D) CLOS INFERIOR. EL MES GRAN
  Tenia per límits:
        1. Nord. El clos anterior
        2. Sud. Des d'El Rec Major passant prop de Sant Miquel del Port fins al Fondejador
        3. Orient. Baixant des d'El Portal de Sant Francesc al Baluard de Sant Pau, Portal de Lleida i Baluard d'Orleans
        4. Ponent. Pujada del Toro i Passeig de Santa Clara
     Segons en Pons d'Icart, des de Sant Francesc a Sant Fructuós i el Riu Francolí hi havia dues Portes.  Altrament hi havia la Porta del Mar, i totes elles ciclòpies i desaparegudes:
        1. Porta corresponent a la Porta de Lleida (desapareguda)
        2. Porta corresponent a la Porta de Sagunt (desapareguda)
        3. Porta del Mar (desapareguda)
     Segons el mateix autor hi havia cinc Torres ciclòpies de defensa, totes elles desaparegudes:
        1. La Torre corresponent a la mes tard anomenada Torre dels Heretges
        2. La Torre de la porta corresponent a la de Lleida
        3. Una Torre desconeguda
        4. La Torre de la porta corresponent a la de Sagunt
        5. La Torre del Mar

POSTALS

     Porta ciclòpia del carrer de la Portella al Passeig de Sant Antoni, en una artística postal del segle XIX.  El pagès va abillat amb indumentària festiva.

     Aquesta porta fou descoberta al 1868 amb motiu del enderrocament del fortí dit de "Cadenas" que la taponava.

     Fou visitada pel rei Amadeu de Savoia el 9 de setembre de 1871.

     És la porta millor conservada de les 7 que subsisteixen.

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. Casc Antic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1989.

Centre d'Imatges de Tarragona CIT