EL PUIG SARRIER SOBIRÀ
CARRER DE LA MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE
Noms que ha tingut:
Antigament: El Forn dels Canonges
S. XVI: Plaça del Forn dels Canonges, Carrer del Forn d'En Sans
S. XVII - S. XVIII: Carrer de les Carniceries
del Capitol, Carrer
de les Carniceries del Cabildo. Carrer
de les Carniceries dels Canonges
S. XIX - S. XXI: Carrer de la Mare de Déu del
Claustre
S. XIX: Carrer d'En Armanyà. Carrer de
Casa Albiñana
Un protocol del notari Damià Gili (segle XVI)
ens registra: «quondam hospitium ... in vico dicto de miser Cardona affrontatur
... ex alio latere cum domo Joannis Foraster ... et cum platea furnis dels
Canonges» 337 . S'explica perfectament l'origen de la nomenclatura.
Algun cop, però, la glòria popular seria per l'encarregat del Forn dels Canonges, i així, el record d'un d'ells ve perpetuat en L’itinerari: de la “Vinguda del Virrey” (1591): “... y per lo carrer de la Merceria passaran per la volta de Santa Maria y al pla de la Seu y per lo Carrer de les Escrivanies per lo forn d'en Sans i Stret dret a palàcio, etc.”.
Després del forn vingueren les carnisseries.
Igualment que un forn exclussive per als
canonges, sobretot, quan feien vida de comunitat, s'explica el privilegi de carnisseria
pròpia per a tots els comunitaris de la Canonja tarragonina.
Les Carnisseries dels canonges de
Tarragona, doncs, sostragueren el nom a l'antic forn històric; i és, per això,
que durant unes quantes centúries llegim “Carrer de les Carniceries del Capitol”,
“Carrer de les Carniceries del Cabildo” i “Carrer de les Carniceries dels Canonges”.
També queda ben justificada la rao
d'aquesta nomenclatura.
Els Canonges tingueren des d'antic privilegi de carnisseries pròpies. Això motiva qüestions de jurisdicció segons es dedueix del Capbreu de Tarragona de l'Arxiu General de la Corona d’Aragó: “Item l'Església s'esforça de descrestar aquelles cabres usen in persone en algunes taules de la carniceria de la Ciutat, les quals son comunes e és ja declarat en virtut de la concòrdia feta entre lo dit senyor Rey en Jaume e la Església”. Es interessant un Memorial de l'any 1745: “El M. I. Cabildo de Tarragona desde tiempo inmemorial se hallaba en la quieta posesión de tener carnicería abierta para el abasto de carne de los individuos de su Gremio del Clero de la ciudad, de las casas Religiosas de ambos sexos de la misma y de todos los oficiales y dependientes de la Iglesia aunque sean legos”.
Carrer Mare de Déu del Claustre - 12 de gener de 2022
Dintre la segona meitat del segle XIX la
nomenclatura, aleshores ja oficial o administrativa, vol honorar la dolça
patrona de Tarragona; i és per raó tan corprenedora que la retolació castellana
de la plaça porta el record de la vella imatge venerada: Carrer de «Nuestra
Señora del Claustro». I, altrament, per
conduir aquest carrer a la nova portalada del Claustre de la Seu tarragonina.
El nom de l'arquebisbe Armañà, de l'Orde
de Sant Agustí, hi rebé la gloria popular en les plaques passatgeres del dinou:
“Carrer d'En Armaña”; abans i després: “Carniceries del Cabildo”.
Fra Francesc Armaña il·lustríssim portador
de les aigües de Tarragona ha merescut de bell nou una dedicatòria en la
nomenclatura urbana-tarragonina entre les retolacions més modernes.
El Manuscrit de l'Avi Cerdà, en una nota
corresponent el 15 d'agost de 1842, registra la popularitzada nomenclatura del
seu temps “Carré de casa Albiñana”. Aquesta
raó inicial pot deduir-se d'una nota d'En Morera: “En una plazuela del extremo
norte de la calle mencionada (de las Carnicerías del Cabildo) se halla situada
la casa que fué del difunto don Juan Francisco Albiñana, arqueólogo, autor de
Tarragona Monumental”.
PALMA DE MALLORCA, P.
Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios
Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes
Hnos. Editores, 1956.
Arxiu Fotogràfic. Centre d'Imatges de Tarragona CIT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada