LES LÀPIDES AMB VERSOS

LES LÀPIDES I PLAQUES COMMEMORATIVES

LES LÀPIDES COMMEMORATIVES DURANT EL FRANQUISME

 

LES LÀPIDES AMB VERSOS

     A finals dels anys seixanta i, sobretot als inicis dels setanta, l'oposició al règim es feu cada cop més evident.  Pel que fa a Catalunya, els esforços per recuperar les llibertats polítiques i socials, anaren aparellats amb la lluita per la identitat nacional.

     Els dirigents franquistes reprimiren amb força les discrepàncies polítiques, però als darrers anys hagueren de tolerar un mínim d'aperturisme, per aparentar que no es veia amb tants mals ulls el “fet diferencial català”.  En aquesta línia es permeteren i fins i tot es promogueren les manifestacions de tipus folklòric, perquè entraven perfectament dins d'allò que anomenaven el regionalismo bien entendido.  

     Malgrat això, com que calia aprofitar totes les ocasions que permetessin deixar constància dels signes d'identitat, es varen fer monuments a la sardana i es col·locaren algunes làpides amb fragments de poemes.  S'ha de dir, però, que fins i tot sobre la poesia existí una forta censura, i no es pogueren reproduir obres d'autors incòmodes al règim (Espriu, Oliver, Vinyoli...), ni aquelles que, pel seu contingut, poguessin reflectir la problemàtica social.  Per això, gairebé sempre es posaven textos de vells poetes -molts d'ells ja morts- amb uns continguts de caire idíl·lic que lloaven “les virtuts de la terra i el seu bucòlic paisatge”.

Làpida - Passeig Arquològic - Joan Antonio i Guardias - 29 de gener de 2023

Làpida - Miquel Melendres i Rué - Passeig Arquològic - 29 de gener de 2023

     En aquest context, al passeig Arqueològic es col·locaren dues grans làpides, adossades al llenç de muralla, amb sengles poemes de Joan Antonio i Guardias (1891 - 1967) i de mossèn Miquel Melendres i Rué (1905 - 1973); el poema d'aquest segon està encapçalat per un medalló de bronze, amb l'efigie del prevere, fet per Lluís M. Saumells.  

 

Làpida - Versos de Joan Maragall - Jardins del Passeig Marítim - 1970

     Als nous Jardins del Miracle, amb la mar de teló de fons, l'any 1970 s'hi aixecà un pedró d'uns dos metres d'alçada, amb una làpida que la ciutat dedicà a Joan Maragall, reproduint uns versos seus: El vent se desferma...

Làpida - Versos de Pasqual - Scanu - Glorieta de l'Alguer - 1972

Dreta: tardor de 1973 - Esquerra 28 de març de 2021

     Allí mateix, amb motiu de l'agermanament de Tarragona amb l'Alguer, el 22 de setembre del 1972, s'inaugurà la Glorieta que porta el nom d'aquell municipi de Sardenya, i també sobre una gran roca, es descobrí una làpida amb versos de l'alguerès Pasqual Scanu: Ones suaus, ones missatgeres...

Làpida - Poema de Josep Carner (no es pot veure per les bastides) 
Plaça dels Cabrits - Els versos de la làpida - 20 d'octubre de 2021

     L'any 1971 s'instal·là, a la plaça dels Cabrits, una làpida de marbre que reprodueix el poema de Josep Carner: Tarragona, un matí de vent.  

Làpida - Versos de Francesc Iglésias i Domènech - Plaça del Fòrum 2 - 29 de gener de-2023

     Ben a prop d'allí, a la del Fòrum, el 18 d'abril de 1973, en inaugurar-se la remodelació de la plaça, es descobrí també una làpida, a la façana del número 2, en record de fra Francesc Iglésias i Domènech (1885-1965), frare franciscà que durant molts anys restà al convent de Jerusalem, com a guardià dels llocs sants.  La làpida reprodueix uns versos del seu poema Campanes al vol (1924), en els quals fa una exaltació de les belleses de Tarragona.

 

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003.

ANTONI MARIA CLARET

LES LÀPIDES I PLAQUES COMMEMORATIVES

LES LÀPIDES COMMEMORATIVES DURANT EL FRANQUISME

 

ANTONI MARIA CLARET

Carrer de Sant Antoni Maria Claret - 30 de gener de 2023

     Antoni M. Claret i Clarà (Sallent de Llobregat 1807 - Fontfreda 1870), fou un eclesiàstic situat en la línia del catolicisme antirevolucionari.  Recorregué, com a missioner predicador, les comarques catalanes i fomentà insistentment la predicació en català.  L'any 1849 fundà la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria (claretians).  Per la seva adhesió a Isabel II, de qui fou confessor, fou combatut pels adversaris de la monarquia i, finalment, acompanyà a la reina, quan l'any 1868 marxà a l'exili.  L'octubre de 1970, vint anys després de ser canonitzat, se li va dedicar una làpida que fou inaugurada en presència dels representants de les autoritats civils, militars i religioses locals.  Es va col·locar a l'inici del carrer que també porta el seu nom, amb aquest text:

     “Tarragona, ciutat predilecta del sant, / tantes vegades per ell visitada, a la / seu primada y metropolitana de la qual / predicà una fructuosíssima missió. / Agraïda dedicació en el primer / centenari de la seva mort./24 octubre 1970”.

Carrer de Sant Antoni Maria Claret 2
30 de gener de 2023

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003.

ANTONI DE MARTÍ I FRANQUÈS

LES LÀPIDES I PLAQUES COMMEMORATIVES

LES LÀPIDES COMMEMORATIVES DURANT EL FRANQUISME

   ANTONI DE MARTÍ I FRANQUÈS

 Làpida dedicada a Antoni de Martí i Franquès - Museu d'Art Modern - 28 de gener de 2023

     A la casa número 8 del carrer Santa Anna, actualment seu del Museu d'Art Modern, s'hi va col·locar l'any 1964 una gran làpida de marbre on, envoltat per una orla que conté elements de la química (alambi, flascons...), hi figura aquest text:

     “En esta casa vivió el eximio científico / Antonio Martí y Franquès / 1750-1832. / La Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona / en la celebración del segundo centenario de su fundación / dedica este recuerdo a su ilustre miembro. / Tarragona, 18 de Octubre de 1964”.

     La figura de Martí i Franquès ha gaudit sempre del reconeixement públic de la ciutat.  Quan es va decorar la façana de l'Ajuntament, el 1865, es van col·locar a la balustrada superior els bustos de nou destacats personatges de la demarcació, i un d'ells fou el de Marti i Franques.  També se li posà el seu nom al primer institut de batxillerat de Tarragona, ubicat en un principi a la Rambla Vella i situat actualment entre el carrer d'Enric d'Ossó i la plaça d'Orleans; en aquest mateix indret s'inaugurà el 1982 un monument dedicat a l'eminent científic.

Làpida dedicada a Antoni de Martí i Franquès - Museu d'Art Modern - 28 de gener de 2023

     Com a darrer detall, cal esmentar que l'Autoritat Portuària de Tarragona, amb motiu de les “III Troba des d'Història de la Ciència i de la Tècnica als Països Catalans”, el desembre de 1994, va col·locar una placa informativa al port, al passeig de l'escullera, on es recorda la col·laboració de Martí en el mesurament del meridià de París a les terres catalanes:

     “Aquí es trobava el 1803 un fanal del port; fou una referència dels treballs de geodèsia de l'expedició de l'Acadèmia de Ciències de París, en la mesura de l'arc de meridià que serví per establir el Metre com a unitat universal.  L'expedició fou dirigida per Pierre-François André Méchain (1744-1804) i comptà amb la col·laboració de Joan Smith Sinnot (1756-1809), director de les Obres del Port de Tarragona, i d'Antoni de Martí i Franquès (1750-1832), destacat químic i naturalista altafullenc”.

     Actualment, la reixa de protecció que es va instal·lar al passeig, impedeix la lectura de la placa amb normalitat.

 

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003.

L'EMPREMTA DE LA ROMANITAT

 LES LÀPIDES I PLAQUES COMMEMORATIVES

LES LÀPIDES COMMEMORATIVES DURANT EL FRANQUISME

    

L'EMPREMTA DE LA ROMANITAT

Passeig Arqueològic - Torre de l'Arquebisbe - 25 de gener de 2023

     L'any 1951 la ciutat de Roma va ofrenar a Tarragona uns plançons de llorer trasplantats del Capitoli.  Vuit anys després, s'encarregà a Salvador Martorell esculpir una làpida de marbre, com a record d'aquell fet, que es col·locà més endavant al passeig Arqueològic, a la vora de la torre de l'Arquebisbe.  El text en llatí de la làpida, inspirat en l'epigrafia romana que hi ha a Tarragona, és aquest:
     “HANC LAVRVM / RADICITVS E CAPITOLIO TRADVCTAM / VRBS ROMA INSIGNIS / TARRACONENSI FILIAE DEDIT / PVLCHRO QVAE NOMINE AC GESTIS / FAMAM SEMPER MATRIS EXORNAVIT / A MCMLI”

 

Pedestal de 6 m a l'Avgda. de Roma - 26 de gener de 2023

     El 1962, en construir-se un pont nou sobre el Francolí, es va aixecar un pedestal de sis metres i mig d'altura, i al costat que dona a l'avinguda de Roma, se li encarregà a Salvador Martorell gravar una làpida amb aquesta llarga inscripció:

     “Aqui fué el puente / que hace dos mil / años tendió Roma / para la Via Augusta. / También aquí la / Ciudad de Tarragona / construyó otro / cuyas son estas piedras. / El que ahora huellas / se terminó el último / día del año 1961. / Los Servicios de Carreteras del Ministerio / de Obras Públicas dedican este recuerdo / a cuantos les han / precedido abriendo / caminos y salvando / cauces, para acercar / a los pueblos y hermanar a los Hombres”. 

Aquesta làpida es va colocar arran de terra i ara està mig oculta per una construcció vallada i plena de pintades - 30 de gener de 2023

 

Esquerra: làpida de 1587 - Dreta: escut de Tarragona 1628 - 26 de gener de 2023

     A sobre, hi col·locaren una altra làpida, datada al 1587 i gairebé il·legible, que recordava l'antic pont medieval que, finalment, se l'emportà l'aiguat de Santa Tecla del 1870.  Al capdamunt de tot hi afegiren un escut de Tarragona de l'any 1628.

Emblema d'Obres Públiques i carreu polit amb el nom dels enginyers (1961)

     A l'altra cara del pedestal, Martorell hi va esculpir l'emblema d'Obres Públiques.  Com a darrer detall, cal esmentar que es va polir un dels carreus del pedestal i s'hi van gravar els noms dels enginyers Ramon Vidal i Joan Llansó.  

 

Pilastra de pedra al Fòrum Romà - 25 de gener de 2023

     Les arrels romanes de Tarragona també es fan paleses en la làpida que es va proposar col·locar, aquest cop al recinte del Fòrum Romà, amb motiu de l'agermanament de Mèrida i Tarragona.  Com a suport es va utilitzar una pilastra de pedra de metre i mig d'alçada, amb aquesta inscripció:
     “Mérida / antigua Augusta Emerita / capital de la Lusitania romana / a la ciudad hermana de Tarragona / Antigua Imperial Tarraco / capital de la Hispania Tarraconensis”.  
     El monòlit commemoratiu es va inaugurar el 7 de maig de 1969.

Làpida al Passeig Arqueológic - 27 de gener de 2023

     Per cloure, l'any següent (1970) es va col·locar al passeig Arqueològic, a la vora de la reproducció de la Lloba Capitolina, una làpida com a testimoni del lliurament del símbol de la ciutat de Roma a Tarragona:
     “Signum capitolinae lupae / amore urbis Romae datum / civitati Tarraconensi filiae / Anno MCMLXX.”

 

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003.

 

 

CENTENARI DE LA RAMBLA NOVA

LES LÀPIDES I PLAQUES COMMEMORATIVES

LES LÀPIDES COMMEMORATIVES DURANT EL FRANQUISME

CENTENARI DE LA RAMBLA NOVA

    

Rambla Nova 62 on es pot veure la làpida del Centenari

Arxiu de Carles Micó Cornadó - TARRAGONA ANTIGA 1978

     L'any 1854, amb l'arribada dels progressistes al govern, s'aconseguí poder iniciar l'enderrocament de la muralla de Sant Joan, que dividia Tarragona en dues parts: la ciutat antiga, o part alta, i el barri del port. Va ser aleshores quan, l'Ajuntament, presidit per Joaquim Fàbregas i Caputo, convocà un concurs per elaborar un pla d'eixample que unís els dos nuclis de població.  El va guanyar l'enginyer Josep Criviller, però la seva mort prematura deixà el projecte sense completar i s'escolli posteriorment la proposta que presentà el comandant d'enginyers Àngel del Romero i Walsh.

  

Làpida a la Rambla Nova 62 al 1er edifici construït (1854), 20 de gener de 2023

     L'any 1954, commemorant el centenari de les obres que donarien lloc més endavant a la Rambla Nova, se celebraren grans festes. Entre altres actes, es descobrí una làpida de marbre grisenc, a la façana del núm. 62, que fou la primera casa que s'hi construí (1857), on diu:

“Don Joaquín Fábregas/ Caputo, Alcalde de / Tarragona, el 20 de / Agosto de 1854 inició / las obras de esta / Rambla.  Don Angel / del Romero Walsh,/ ingeniero militar, / la proyectó. / Primer Centenario”

     Actualment, el text és gairebé il·legible.

 

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003.

PERE MARTELL

   LES LÀPIDES I PLAQUES COMMEMORATIVES

LES LÀPIDES COMMEMORATIVES DURANT EL FRANQUISME

  

 PERE MARTELL

     Hom situa el naixement d'aquest comerciant i gran expert en la navegació, a l'any 1181. Segons la Crònica de Jaume I, el novembre de 1228 convidà a casa seva el rei i diversos cavallers, i durant el banquet es va decidir emprendre la conquesta de Mallorca.  De fet, l'expedició ja estava projectada anteriorment i el relat de les Illes que feu Martell serví per reafirmar la decisió reial de conquerir-les.

     Pere Martell prengué part a la campanya de Mallorca i en d'altres de posteriors, comandant les seves pròpies galeres.  Al País Valencià participà en la presa de Borriana, del Puig i València, i morí combatent contra els sarraïns a la zona de Benissa, a la Marina Baixa, l'any 1244.

     A finals del segle XIX es retolà amb el seu nom el petit carrer que anava des del de Torres Jordi fins al Serrallo.  El 22 de setembre del 1952, durant la festa major, l'Ajuntament va col·locar un conjunt de quinze artístiques rajoles a l'inici del carrer, en record del mariner.

     Les peces de ceràmica es realitzaren al taller de Marcel Riera i Pàmies, i representen el convit que Pere Martell oferí al rei Jaume el 1228.  En realitat, són una reproducció de l'escena que apareix al Llibre dels feits, copiada per Celestí Destorrent, monjo de Poblet, en temps de l'abat Ponç de Copons (1316-1348).

         Carrer Pere Martell - 24 de gener de 2023

     Als anys setanta es prolongà el carrer, i a inicis dels noranta es varen treure les rajoles, en enderrocar-se l'edifici on estaven col·locades.  A finals de la dècada es varen posar al començament del carrer, a la cantonada amb la plaça Imperial Tàrraco.

 

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003.

 

 

PAU DELCLÒS I DOLS

LES LÀPIDES I PLAQUES COMMEMORATIVES

LES LÀPIDES COMMEMORATIVES DURANT EL FRANQUISME

   

PAU DELCLÒS i DOLS

Lápida a la Plaça del General Prim 6 . 4 de febrer de 2022

     Nascut a Massanet de Cabrenys l'any 1865, Pau Delclòs va arribar a Tarragona el 1891, per exercir el magisteri a l'escola dels Caputxins que es trobava a la plaça de Prim, a la vora de l'església de Sant Joan.  Vint-i-tres anys després, n'esdevingué el director, càrrec que exercí fins que es va jubilar, el 1935.  A part de la seva tasca docent, molt apreciada a la ciutat, tingué un gran prestigi entre les associacions de mestres i col·laborà en conferències, debats, i en diverses publicacions, moltes d'elles vinculades amb el Magisteri.  Entre altres guardons, rebé la Cruz de Alfonso XII, un premi del Ministeri d'Instrucció Pública, i la Flor Natural, als Jocs Florals de Blanes, per la poesia Germanor.

CENTRE DE FORMACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS - 29 d'agost de 2021

     El 1951, nou anys després de la seva mort, la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, fent-se ressò del sentir de molts ciutadans, va proposar retre un homenatge al mestre.  El 4 de setembre, el Plenari municipal, després d'assumir el llarg text laudatori de la proposta, va aprovar homenatjar Delclòs en un acte públic al saló de sessions, posar el seu nom al col·legi on durant tants anys havia exercit de pedagog, i col·locar una làpida commemorativa a la façana.  Aquesta es va inaugurar pocs dies després, durant les festes de Santa Tecla, amb aquest text:

“A la memoria de / D. Pablo Delclós Dols /  maestro meritísimo que de MDCCCXC a MCMXXXV /  regentó con ejemplar laboriosidad /  esta escuela graduada de niños. / La ciudad agradecida /  Tarragona XXIV Septiembre MCMLI”.

     La làpida, de marbre blanc, es troba actualment al lateral de la façana del Viver d'Empreses, al mateix solar de la Mitja Lluna on abans hi havia l'escola.

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003.

EMILI CORBELLA

LES LÀPIDES I PLAQUES COMMEMORATIVES

LES LÀPIDES ENTRE 1844 I 1938

 EMILI CORBELLA

Placa a la casa natal d'Emili Corbella

     Emili Corbella i Guinovart va néixer a Tarragona el 22 de setembre de 1858 i morí a Madrid el 19 de gener de 1935.  Fou fundador i propagador de l'africanisme espanyol que es basava, fonamentalment, en l'expansió comercial i foment dels interessos espanyols a l'Àfrica.

     A Tarragona va impulsar la construcció del mausoleu de l'arquebisbe Antolín López Peláez, a la capella de Sant Fructuós de la catedral, i fou també el promotor, a través dels Centres Comercials Hispano-Marroquís, del monument a Eduard Saavedra i de la làpida dedicada a Marcel·lí Domingo.

Casa natal de Emili Corbella - Carrer dels Ferrers 5 cantonada Escales d'en Arbós

     Poc després de la seva mort, es va col·locar a la façana de la seva casa natal, al carrer dels Ferrers, fent cantonada amb les Escales d'Arbós, una bella i majestuosa làpida de marbre.  

     Al capdamunt, entre les dates del naixement i de la mort, hi ha esculpit el seu rostre, lleugerament girat cap a la seva esquerra, i a sota, aquesta inscripció:

“En esta casa nació / D. Emilio Corbella / Guinovart / alma del africanismo español. / Fundó en 1903 los Centros Comerciales / Hispano-Marroquíes. / Por su iniciativa se levantaron en Tarragona / el monumento a Saavedra, el mausoleo al / Dr. López Peláez, etc., todos, como esta / lápida, costeados por suscripción pública”.

 

Làpida a la casa natal de Emili Corbella
Fotos 20 de gener de 2023

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003.