divendres, 27 de gener del 2023

L'EMPREMTA DE LA ROMANITAT

 LES LÀPIDES I PLAQUES COMMEMORATIVES

LES LÀPIDES COMMEMORATIVES DURANT EL FRANQUISME

    

L'EMPREMTA DE LA ROMANITAT




Passeig Arqueològic - Torre de l'Arquebisbe - 25 de gener de 2023

     L'any 1951 la ciutat de Roma va ofrenar a Tarragona uns plançons de llorer trasplantats del Capitoli.  Vuit anys després, s'encarregà a Salvador Martorell esculpir una làpida de marbre, com a record d'aquell fet, que es col·locà més endavant al passeig Arqueològic, a la vora de la torre de l'Arquebisbe.  El text en llatí de la làpida, inspirat en l'epigrafia romana que hi ha a Tarragona, és aquest:
     “HANC LAVRVM / RADICITVS E CAPITOLIO TRADVCTAM / VRBS ROMA INSIGNIS / TARRACONENSI FILIAE DEDIT / PVLCHRO QVAE NOMINE AC GESTIS / FAMAM SEMPER MATRIS EXORNAVIT / A MCMLI”


 

Pedestal de 6 m a l'Avgda. de Roma - 26 de gener de 2023

     El 1962, en construir-se un pont nou sobre el Francolí, es va aixecar un pedestal de sis metres i mig d'altura, i al costat que dona a l'avinguda de Roma, se li encarregà a Salvador Martorell gravar una làpida amb aquesta llarga inscripció:

     “Aqui fué el puente / que hace dos mil / años tendió Roma / para la Via Augusta. / También aquí la / Ciudad de Tarragona / construyó otro / cuyas son estas piedras. / El que ahora huellas / se terminó el último / día del año 1961. / Los Servicios de Carreteras del Ministerio / de Obras Públicas dedican este recuerdo / a cuantos les han / precedido abriendo / caminos y salvando / cauces, para acercar / a los pueblos y hermanar a los Hombres”. 


Aquesta làpida es va colocar arran de terra i ara està mig oculta per una construcció vallada i plena de pintades - 30 de gener de 2023

 

Esquerra: làpida de 1587 - Dreta: escut de Tarragona 1628 - 26 de gener de 2023

     A sobre, hi col·locaren una altra làpida, datada al 1587 i gairebé il·legible, que recordava l'antic pont medieval que, finalment, se l'emportà l'aiguat de Santa Tecla del 1870.  Al capdamunt de tot hi afegiren un escut de Tarragona de l'any 1628.


Emblema d'Obres Públiques i carreu polit amb el nom dels enginyers (1961)

     A l'altra cara del pedestal, Martorell hi va esculpir l'emblema d'Obres Públiques.  Com a darrer detall, cal esmentar que es va polir un dels carreus del pedestal i s'hi van gravar els noms dels enginyers Ramon Vidal i Joan Llansó.  

 

Pilastra de pedra al Fòrum Romà - 25 de gener de 2023

     Les arrels romanes de Tarragona també es fan paleses en la làpida que es va proposar col·locar, aquest cop al recinte del Fòrum Romà, amb motiu de l'agermanament de Mèrida i Tarragona.  Com a suport es va utilitzar una pilastra de pedra de metre i mig d'alçada, amb aquesta inscripció:
     “Mérida / antigua Augusta Emerita / capital de la Lusitania romana / a la ciudad hermana de Tarragona / Antigua Imperial Tarraco / capital de la Hispania Tarraconensis”.  
     El monòlit commemoratiu es va inaugurar el 7 de maig de 1969.

Làpida al Passeig Arqueológic - 27 de gener de 2023

     Per cloure, l'any següent (1970) es va col·locar al passeig Arqueològic, a la vora de la reproducció de la Lloba Capitolina, una làpida com a testimoni del lliurament del símbol de la ciutat de Roma a Tarragona:
     “Signum capitolinae lupae / amore urbis Romae datum / civitati Tarraconensi filiae / Anno MCMLXX.”

 

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003.

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PÀGINES