LES LÀPIDES COMMEMORATIVES DURANT EL FRANQUISME
L'EMPREMTA DE LA
ROMANITAT
.jpg)
.jpg)
L'any 1951 la ciutat de Roma va ofrenar a
Tarragona uns plançons de llorer trasplantats del Capitoli. Vuit anys després, s'encarregà a Salvador
Martorell esculpir una làpida de marbre, com a record d'aquell fet, que es
col·locà més endavant al passeig Arqueològic, a la vora de la torre de
l'Arquebisbe. El text en llatí de la
làpida, inspirat en l'epigrafia romana que hi ha a Tarragona, és aquest:
“HANC
LAVRVM / RADICITVS E CAPITOLIO TRADVCTAM / VRBS ROMA INSIGNIS / TARRACONENSI
FILIAE DEDIT / PVLCHRO QVAE NOMINE AC GESTIS / FAMAM SEMPER MATRIS EXORNAVIT / A
MCMLI”
Pedestal de 6 m a l'Avgda. de Roma - 26 de gener de 2023
El 1962, en construir-se un pont nou sobre el Francolí, es va aixecar un pedestal de sis metres i mig d'altura, i al costat que dona a l'avinguda de Roma, se li encarregà a Salvador Martorell gravar una làpida amb aquesta llarga inscripció:
“Aqui fué el puente / que hace dos mil / años tendió Roma / para la Via Augusta. / También aquí la / Ciudad de Tarragona / construyó otro / cuyas son estas piedras. / El que ahora huellas / se terminó el último / día del año 1961. / Los Servicios de Carreteras del Ministerio / de Obras Públicas dedican este recuerdo / a cuantos les han / precedido abriendo / caminos y salvando / cauces, para acercar / a los pueblos y hermanar a los Hombres”.
Aquesta làpida es va colocar arran de terra i ara està mig oculta per una construcció vallada i plena de pintades - 30 de gener de 2023
Esquerra: làpida de 1587 - Dreta: escut de Tarragona 1628 - 26 de gener de 2023
A sobre, hi col·locaren una altra làpida, datada al 1587 i gairebé il·legible, que recordava l'antic pont medieval que, finalment, se l'emportà l'aiguat de Santa Tecla del 1870. Al capdamunt de tot hi afegiren un escut de Tarragona de l'any 1628.
A l'altra cara del pedestal, Martorell hi
va esculpir l'emblema d'Obres Públiques. Com a darrer detall, cal esmentar que es va polir
un dels carreus del pedestal i s'hi van gravar els noms dels enginyers Ramon Vidal
i Joan Llansó.
.jpg)
Les arrels romanes de Tarragona també es
fan paleses en la làpida que es va proposar col·locar, aquest cop al recinte
del Fòrum Romà, amb motiu de l'agermanament de Mèrida i Tarragona. Com a suport es va utilitzar una pilastra de
pedra de metre i mig d'alçada, amb aquesta inscripció:
“Mérida / antigua Augusta Emerita / capital
de la Lusitania romana / a la ciudad hermana de Tarragona / Antigua Imperial
Tarraco / capital de la Hispania Tarraconensis”.
El monòlit commemoratiu es va inaugurar el
7 de maig de 1969.
Làpida al Passeig Arqueológic - 27 de gener de 2023
Per cloure, l'any següent (1970) es va col·locar
al passeig Arqueològic, a la vora de la reproducció de la Lloba Capitolina, una
làpida com a testimoni del lliurament del símbol de la ciutat de Roma a
Tarragona:
“Signum capitolinae lupae / amore urbis
Romae datum / civitati Tarraconensi filiae / Anno MCMLXX.”
GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures,
làpides i fonts, Arola Editors, 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada