TARRAGONA: ESCULTURES, LÀPIDES I FONTS
LES
LÀPIDES ENTRE 1844 I 1938
A Tarragona es conserven força
inscripcions de l’antiguitat romana i dels temps medievals, però les làpides
d’homenatge, en el sentit material i també de significat que els donem avui, no
és col·loquen fins al segle XIX.
Les làpides més antigues que tenim es
varen posar a mitjans del segle XIX, en record dels que van fer possible la
construcció de l’antic mercat de la plaça del Fòrum. A partir d’aquell moment, les làpides es
començant a utilitzar per honorar personalitats local o per rememorar fets
històrics. En totes elles, el missatge
que es vol reflectir és el d’agraïment, i es col·loquen com un fet excepcional,
gens habitual, substituint en certa manera un possible monument que, en aquella
època, no havia costum d’erigir.
RICARDO DE ORUETA
Ricardo Orueta y Duarte (Málaga 1868 -
Madrid 1939) fou escultor, arqueòleg, historiador i crític d'art. L'any 1931 el
govern Azaña el nomenà director general de Belles Arts, càrrec que mantingué
fins a l'accés al poder de l'Estat dels lerrouxistes i els cedistes (1934)160. Amb el triomf electoral del Front Popular, el
febrer de 1936, es va reincorporar a la Direcció General de Belles Arts. Va morir el 1939.
Inauguració del Passeig Arqueològic de Tarragona i del monument homenatge a Ricardo de Orueta que li va dedicar la ciutat - 22 d'octubre de 1933 (Arxiu CCHS)
El 22 d'octubre de 1933 es va inaugurar el
Passeig Arqueològic de Tarragona i la ciutat li va voler dedicar un petit
homenatge, col·locant a pocs metres de l'entrada, gairebé tocant al llenç de
muralla romana, un monòlit de 2,20 metres d'alçada, amb aquesta inscripció:
“Tarragona a Ricardo de Orueta / MCMXXXIII”
Amb l'erecció del pedró, es va voler fer
palesa la gratitud dels tarragonins a Orueta, per haver contribuït a recuperar
el passeig de la Falsabraga. Sembla ser
que la seva actuació va ser decisiva, però no seríem justos si, en recordar-la,
oblidéssim la tasca de molts altres que varen aconseguir salvar de la
destrucció aquella part de les muralles i després seguiren treballant per la dignificació
del seu entorn.
Un breu resum del procés d'urbanització
del Passeig:
Al darrer terç del segle XIX, Tarragona va
deixar de ser considerada “plaça forta” i es decidí continuar amb l'enderroc de
les muralles que ja s'havia iniciat el 1854 en el tram de l'actual Rambla Nova,
com a conseqüència del Pla d'Eixample que va unir la Part Alta amb el barri de
la Marina.
Durant aquells anys, l'historiador
Hernández Sanahuja, la Comissió de Monuments i la Societat Arqueològica
realitzaren gestions per tal que es preservés la muralla de la seva total
demolició. El resultat fou la declaració
de Monument Nacional el 1884 i el posterior traspàs de la titularitat a
l'Ajuntament. Des d'aleshores, les
discussions giraren a l'entorn de quina part calia conservar i de quina es
podria prescindir. El 1912 es començà a
estudiar la rehabilitació dels terrenys de la Falsabraga i, setze anys més
tard, els arquitectes Jeroni Martorell i Josep M. Pujol iniciaren un pla
d'actuació.
Seria molt llarg de citar tothom que
intervingué, d'una manera o altra, per promoure aquest pla, sense deixar de
tenir sempre present, la tasca constant de la Comissió de Monuments i de la
Societat Arqueològica.
.jpg)
.jpg)
Un fragment de l'article de premsa, sobre
la conferència de Jeroni Martorell, a l'Ajuntament de Tarragona, el mateix dia
de la inauguració del passeig Arqueològic:
“... [Martorell] cita després les diverses
gestions que, arran de la seva primera conferència a favor del Passeig
Arqueològic, foren fetes, entre elles, les del llavors alcalde Sr. Segura i el
suport entusiàstic que trobà en el senyor Macià Mallol, essent aquest
representant en Corts de Tarragona, i en el Sr. Pere Lloret, des del seu càrrec
de President de la llavors Diputació tarragonina”
Arqueòlegs, historiadors, arquitectes,
polítics, periodistes i nombrosos ciutadans, donaren el seu suport a la tasca
de recuperació del Passeig Arqueològic. L'empenta
final vingué propiciada, poc després de proclamar-se la Segona República, per
l'alcalde Lloret, que convidà el director general de Belles Arts a visitar
Tarragona i aquest, quedà convençut “que l'obra del Passeig Arqueològic era
convenient [...] per què es tracta d'un valor universal”. Finalment, l'agost de 1932, Ricardo de Orueta
va aprovar el projecte definitiu de les obres que s'inaugurarien el 22
d'octubre de l'any següent.
Monument d’homenatge a Ricardo de Orueta junt a les muralles romanes de Tarragona Fotografia: M. Cabañas, 2006
Malgrat que l'any 1939, les autoritats
franquistes varen intentar esborrar tots els signes que poguessin fer al·lusió
a l'època republicana, la làpida dedicada a Orueta, no es va tocar del seu
lloc, tot i la vinculació d'aquest amb el govern anterior. Probablement va ser la discreció del rústec
monòlit de pedra natural, molt identificable amb el recinte arqueològic, el que
va evitar la seva destrucció. Ja fos per
aquesta causa, o senzillament per desconeixement de qui era el personatge, el
petit monument es va poder salvar. Setanta
anys després de la seva inauguració, quan ja s'ha aconseguit la declaració de
Patrimoni de la Humanitat, pel que ens queda del llegat arquitectònic romà, és
de justícia no oblidar l'aportació d'Orueta a la seva conservació.
GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures,
làpides i fonts, Arola Editors, 2003
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada