LES LÀPIDES AMB VERSOS

LES LÀPIDES I PLAQUES COMMEMORATIVES

LES LÀPIDES COMMEMORATIVES DURANT EL FRANQUISME

 

LES LÀPIDES AMB VERSOS

     A finals dels anys seixanta i, sobretot als inicis dels setanta, l'oposició al règim es feu cada cop més evident.  Pel que fa a Catalunya, els esforços per recuperar les llibertats polítiques i socials, anaren aparellats amb la lluita per la identitat nacional.

     Els dirigents franquistes reprimiren amb força les discrepàncies polítiques, però als darrers anys hagueren de tolerar un mínim d'aperturisme, per aparentar que no es veia amb tants mals ulls el “fet diferencial català”.  En aquesta línia es permeteren i fins i tot es promogueren les manifestacions de tipus folklòric, perquè entraven perfectament dins d'allò que anomenaven el regionalismo bien entendido.  

     Malgrat això, com que calia aprofitar totes les ocasions que permetessin deixar constància dels signes d'identitat, es varen fer monuments a la sardana i es col·locaren algunes làpides amb fragments de poemes.  S'ha de dir, però, que fins i tot sobre la poesia existí una forta censura, i no es pogueren reproduir obres d'autors incòmodes al règim (Espriu, Oliver, Vinyoli...), ni aquelles que, pel seu contingut, poguessin reflectir la problemàtica social.  Per això, gairebé sempre es posaven textos de vells poetes -molts d'ells ja morts- amb uns continguts de caire idíl·lic que lloaven “les virtuts de la terra i el seu bucòlic paisatge”.

Làpida - Passeig Arquològic - Joan Antonio i Guardias - 29 de gener de 2023

Làpida - Miquel Melendres i Rué - Passeig Arquològic - 29 de gener de 2023

     En aquest context, al passeig Arqueològic es col·locaren dues grans làpides, adossades al llenç de muralla, amb sengles poemes de Joan Antonio i Guardias (1891 - 1967) i de mossèn Miquel Melendres i Rué (1905 - 1973); el poema d'aquest segon està encapçalat per un medalló de bronze, amb l'efigie del prevere, fet per Lluís M. Saumells.  

 

Làpida - Versos de Joan Maragall - Jardins del Passeig Marítim - 1970

     Als nous Jardins del Miracle, amb la mar de teló de fons, l'any 1970 s'hi aixecà un pedró d'uns dos metres d'alçada, amb una làpida que la ciutat dedicà a Joan Maragall, reproduint uns versos seus: El vent se desferma...

Làpida - Versos de Pasqual - Scanu - Glorieta de l'Alguer - 1972

Dreta: tardor de 1973 - Esquerra 28 de març de 2021

     Allí mateix, amb motiu de l'agermanament de Tarragona amb l'Alguer, el 22 de setembre del 1972, s'inaugurà la Glorieta que porta el nom d'aquell municipi de Sardenya, i també sobre una gran roca, es descobrí una làpida amb versos de l'alguerès Pasqual Scanu: Ones suaus, ones missatgeres...

Làpida - Poema de Josep Carner (no es pot veure per les bastides) 
Plaça dels Cabrits - Els versos de la làpida - 20 d'octubre de 2021

     L'any 1971 s'instal·là, a la plaça dels Cabrits, una làpida de marbre que reprodueix el poema de Josep Carner: Tarragona, un matí de vent.  

Làpida - Versos de Francesc Iglésias i Domènech - Plaça del Fòrum 2 - 29 de gener de-2023

     Ben a prop d'allí, a la del Fòrum, el 18 d'abril de 1973, en inaugurar-se la remodelació de la plaça, es descobrí també una làpida, a la façana del número 2, en record de fra Francesc Iglésias i Domènech (1885-1965), frare franciscà que durant molts anys restà al convent de Jerusalem, com a guardià dels llocs sants.  La làpida reprodueix uns versos del seu poema Campanes al vol (1924), en els quals fa una exaltació de les belleses de Tarragona.

 

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003.