LES
LÀPIDES ENTRE 1844 I 1938
.jpg)
Marcel·lí Domingo i Sanjuán (Tarragona 1884 - Tolosa de Llenguadoc 1939) fou un destacat polític i escriptor. Inicià la seva vida professional a Tortosa, on exercí de mestre, i allí mateix començà la seva actuació com a periodista polític en defensa del republicanisme federal i de la justícia social. Al llarg de la seva vida milità en formacions de caire republicà i autonomista, en les quals fou elegit diverses vegades diputat a les corts espanyoles. Durant la dictadura de Primo de Rivera participà en diversos intents d'enderrocar el règim i tingué un paper destacat en el pacte de Sant Sebastià (1930). L'any següent, en proclamar-se la República espanyola, fou nomenat ministre d'Instrucció Pública del govern provisional, i des del seu càrrec, programà la construcció d'un gran nombre d'escoles i fou l'iniciador de diverses reformes, entre les quals, la coeducació. Més tard fou ministre d'Agricultura, Indústria i Comerç i dedicà grans esforços al programa de reforma agrària. Apartat del govern durant el Bienni Negre, tornà a recuperar el càrrec de ministre el febrer de 1936, després del triomf del Front Popular. En aquesta darrera ocasió tornà a encarregar-se de la Instrucció Pública. En ser ocupada Catalunya per les tropes franquistes, emprengué el camí de l'exili í mori, un mes després (el 3 de març de 1939), a Tolosa de Llenguadoc. Els seus incisius articles periodístics es publicaren en diversos periòdics, i també fou autor de nombrosos llibres polítics i d'algunes obres teatrals.
.jpg)
El 6 d'agost de 1933 se li va dedicar una làpida a la façana de la seva casa natal, al número 6 de la plaça de la Font (aleshores plaça de la República), obra de l'escultor ampostí Inocenci Soliano Montagut. Les seves grans dimensions (1,80 m d'alçada per 1,20 d'amplada i 0,13 de gruix), molt inusuals, i l'acurada i bella execució en marbre blanc vetejat, fan que gairebé sigui més correcte parlar de monument que de làpida. Els promotors de l'homenatge foren els Centres Comercials Hispano-Marroquins, per les gestions realitzades pel ministre, en favor d'un nou sistema de relacions comercials, tal com expressa va el text de la làpida:
“El dia 25 d'abril de l'any 1884 / nasqué en aquesta casa / Marcel·lí Domingo/i Sanjuan / ministre d'Instrucció Pública i d'A- / agricultura, Indústria i Comerç de / la Segona República Espanyola. / Per haver firmat el primer decret / afavorint l'intercanvi comercial / entre Espanya i Marroc, els -Cen- / tros Comerciales Hispano-Marroquins- li dediquen aquest homenatge. / MCMXXXIII”
A sobre del text s'hi va representar el seu cap de perfil, i a sota de tot hi havien dos relleus bellament esculpits.
.jpg)
Es va voler destacar que l'agraïment es feia a l'obra positiva de bon govern de Marcel·lí Domingo, per part dels esmentats Centres, que eren una corporació de caràcter econòmic, pública i apolítica. El seu delegat general, Emili Corbella, havia estat també el promotor del monument a Eduard Saavedra i del mausoleu per l'arquebisbe López Peláez.
En entrar les tropes franquistes a Tarragona, el gener del 1939, trencaren la làpida del polític republicà, i poc temps després, col·locaren al mateix costat de la plaça, a la cantonada propera a l'Ajuntament, una altra làpida dedicada a José Antonio Primo de Rivera que servia per retolar la plaça, ja que se li havia posat aquest nom.
Amb el retorn de la democràcia, es va
recuperar el nom popular de plaça de la Font i es va retirar, conseqüentment,
aquesta segona làpida. L'any 1981, la
Corporació municipal feu instal·lar altre cop, al portal núm. 6, una nova
làpida de marbre, molt més austera que la primera, amb aquesta inscripció:
.jpg)
“En aquesta casa va néixer el dia / 25
d'abril de 1884 / Marcel·lí Domingo i Sanjuán / que fou diputat i ministre / de
la Segona República. / Tarragona, maig de 1981”
Plaça de la Font 6
Fotografies: 19 de gener de 2023
GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i
fonts, Arola Editors, 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada