* EL CALL I EL FORN DELS JUEUS

LA JUERIA

* EL CALL I EL FORN DELS JUEUS

     El tema de la Jueria o Call de Tarragona ha estat poc estudiat i algun cop molt mal enfocat.  Els jueus visqueren des de molt antic

a Tarragona i durant els segles XIII i XIV generalment a la part del Castell del Rei -dins la villa vetera comitissae- en el Quarter anomenat antigament de Natzaret.  Documents del segle XIV, per altra part, demostren que alguna part de la Jueria tarragonina es trobava escampada pels voltants del PortaL del Miracle.

     La Juyaria, en general, com a nomenclatura de la vella Aljama hebraica de Tarragona, ve registrada en el Llibre de Censals de 1409: “l'alberch en la juyaria”.  Per juyaria s'entenia tota l’àrea compresa des de la Plaça dels Àngels fins a la Plaça del Rei, agafant la Plaça d'En Rovellat, el Forat Mico, el Carrer de la Portella, el Carrer de Talavera i el Carrer de l'Arc de Sant Bernat.

     L'actual Plaça dels Àngels (anys 50’), amb diferent urbanització, mes o menys pronunciada, era la plaça principal del Call o Aljama hebraica; per això fou anomenada, Plaça dels Jueus o Plaça de la Jueria.

     En el mateix lloc, o no gaire lluny de la plaça, existí el cèlebre Forn dels Jueus; influint, com succeïa amb tots els forns, en la nomenclatura urbana del lloc; i venia localitzat en els registres oficials “lo forn de la jueria”.  La seva localització com a barri apareix en el Llìbre de Fogatges de 1497 en aquesta forma:  “Lo forn de la jueria

Barrada pescador
En Tomas ...
Antoni Simó
Gabriel Cendros
Eulalia dona de ...
Antoni de Mora
La viuda den Nicolau
Pere Vidal
Jaume Rocha
Nicolau Oliver
Jaume Segui”.

     Aquest forn estava tocant amb l'antic carrer dels Assaonadors (avui carrer de Santa Anna), i tant a prop d'ell que algun document el cita com si es trobés al mateix carrer, e. g. “in vico dels assaonadors... quoddam furnum judeorum”.

     A 5 de febrer de 1384, i firmat per En Pere III, es troba datada la “Confirmació reial de l'establiment fet a n'Antoni Vallinoli del forn apellat dels jueus que es a Tarragona vocata lo carrer dels asahonadors”.  Establiment confirmat per Joan I en 16 de març de 1387.  Un establiment més antic, tal volta el primitiu, es troba en el Notularium de Bernardi Bestoni corresponent als anys 1226-1240.

     A base dels darrers registres esmentats s'explica l'altre registre antiquíssim, relatiu al mateix forn en el Memoriale de universis, etc. (1276) : “furnus in vico judeorum”.  Podent-se entendre, per carrer dels jueus, o bé tot el Call o Jueria, o bé la Plaça dels Àngels que era el centre de l'Aljama hebraica-tarragonina.  Encara que segurament era l’actual Carrer de la Portella.

     Del barri jueu enclavat en la vella vila de la Comtessa documents del segle XIV recorden: els banys dels jueus (1317) confrontant amb el Castell del Rei; i l’escola dels jueus (1386) davant del Castell del Rei.

     Els dos darrers registres constitueixen interessants referències, a falta d'altres documents similars, en relació als Banys i a l’Escola dels jueus tarragonins.

a)   Els Banys. El Canonge Capdevila ens proporciona el registre d'un Manual Notarial de 1317. Diu així la seva nota: “Establiment d'una casa, sobre la muralla confrontant amb el Castell del Rei i amb els banys dels jueus 9 de juliol de 1317”.  Els banys jueus tingueren precedents en la mateixa àrea urbana, durant el segle XII, quan en la donació feta per l'Arquebisbe Guillem de Torroja al Monestir de Poblet, en març de 1174, d'una casa situada en el Cantó dels Banys Vells, es troba el registre explícit in balnea antiqua. Es creu que es tracta indubtablement d'uns banys aràbics, recordats després de la restauració de Tarragona feta per l'arquebisbe Sant Oleguer.

b)   L'Escola. El mateix Canonge Capdevila, trobà en un Manual Notarial de l'Arxiu Històric Arquebisbal de Tarragona, datat a 11 de gener de 1386, aquest registre ben detallista: Berenguer de Monsó, donsell, arrenda una volta davant del Castell del Rei, confrontant “cum scola judeorum, cum Salmón Saportella et cum platea dicti Castri”.

     Aquesta escola dels jueus estava o venia inclosa en el mateix Hoc de la Sinagoga.  Així ho demostra un altre registre trobat pel Canonge Arxiver Mossèn Capdevila.  És de l'any 1407 i parla de “una casa al carrer d'En Manresa, ante castrum, confrontant cum schola sive sinagoga judeorum”.  El carrer d'En Manresa era el carrer actual de Santa Anna amb igual o diferent urbanització.  L'Escola i la Sinagoga dels jueus tarragonins venien situades, doncs, dintre la Plaça del Rei 3 a 4, en els solars que ocupa l’actual església de la Santíssima Trinitat (antic convent dels Agustinians).

POSTALS

Bonica perspectiva de part del barri jueu tarragoní, presa des de la plaça dels Àngels amb l'arc de l'esquerra assenyalant l'entrada.  Al mig de la foto es veu casa Icart, on hom creu que hi hagué una sinagoga.  Se sap que en temps del rei Jaume I, els jueus ja hi tenien aquí residència. L'arquebisbe Olivella disposà la formació de calls, i prohibí la convivència entre jueus i cristians.  Tarragona era coneguda com a ciutat de jueus. Quan Ferran II, el 1492, expulsà els jueu a Tarragona, entre la ciutat i els suburbis, n'hi havia 1434.