ESCULTURES PÚBLIQUES I MONUMENTS
ESCULTURES ENTRE 1977 i 2001
EL SANT CRIST DE LA SALUT
L'any 1926 se celebraren a Tarragona
diverses predicacions de la Santa Missió i es va decidir col·locar una creu
monumental, davant de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut, que havia estat
edificada disset anys abans. Amb ella, es volia testimoniar el fervor religiós
tarragoní i ser un record de la Missió.
També es pensava que pel camí de la muntanya de la Salut s'hi
construirien les capelles de les estacions d'un Via Crucis, al qual estaria
vinculada la creu. Aquesta, obra de
l'escultor Joan Llimona, era de ferro colat, feta a la foneria Vilà, de
Barcelona, i es col·locà el 28 de febrer del 1926.
Vuit anys després, el Sant Crist fou
“esbotzat i arrencat de la creu i llençat per entre l'esbarzeram d'una
torrentada”. A la petita esplanada que hi
ha davant l'ermita, s'hi posà gairebé mig segle després una làpida amb aquest
text: “A la joventut tarragonina / del 1926 que plantà la creu / de la missió.
50è aniversari. / 40 anys d'absència”.
L'any 1978 s'aixecà una nova creu davant l'ermita i, finalment, el 29 de setembre de 1996 es va remodelar tot el conjunt, col·locant una nova imatge del Crist de la Salut, obra de Joan Serramià. L'escultura, realitzada en bronze, pesa 180 quilos i té una alçada de dos metres; el total de l'obra, comptant la creu i el pedestal, arriba als set metres. Fou promoguda pels Amics de l'Ermita de la Verge de la Salut, i el seu prevere, Enric Juncosa, i adquirida per subscripció popular.
Al pedestal, s'hi va posar una làpida amb
aquesta dedicatòria:
“A Mossèn Enric Juncosa i Panadès / fervorós promotor / de la devoció a la / Mare de Déu de la Salut. / Obriu a tots vostres braços, / oh, sant Crist de la Salut. / 10 setembre del 2000”.
GISBERT i CANES, Joan; Tarragona:
escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada