LÀPIDES I PLAQUES DEL CENTENARI DE LA GUERRA DEL FRANCÉS

LES LÀPIDES I PLAQUES COMMEMORATIVES

 LÀPIDES ENTRE 1844 I 1938

LÀPIDES I PLAQUES DEL CENTENARI DE LA GUERRA DEL FRANCÉS

     Les làpides i les plaques que es van col·locar, en complir-se el primer centenari de la guerra, homenatjant els militars que varen lluitar contra els francesos.

Làpida a Teodoro de Reding (23-04-1909) - Palau de l'Arquebisbat - 9 de febrer de 2023

     La primera d'elles, es va dedicar a Theodor Reding (Schwyz, Suïssa 1755- Tarragona 1809).  Aquest general suís lluità a Bailèn (1808), on tingué una part decisiva en la victòria espanyola.  Destinat desprès a Catalunya, lluità a Llinars i, posteriorment, fou ferit al combat del Pont de Gol, a prop de Valls.

     La seva mort, el 23 d'abril de 1809, es produí com a conseqüència d'unes “febres pútrides” que li van contagiar en la visita a l'aquarterament d'Altafulla, pocs dies abans.

     La làpida, treballada en marbre, es va posar a la façana de l'edifici de l'Arquebisbat, al pla de Palau, amb aquesta inscripció:

“En el mismo solar que ocupa / este Palacio Arzobispal existió / el edificio de la Pavordia donde / murió el famoso general / D. Teodoro de Reding / el dia 23 de Abril de 1809. / El Ayuntamiento de Tarragona / dedica este homenaje a la eterna / memoria del héroe de Bailèn / 23 de Abril de 1909”.

Làpida (1819) - Mausoleu de Teodoro Reding - 8 de febrer de 2023

     Reding està enterrat al cementiri de Tarragona, en un sumptuós mausoleu.

     Dos anys després, en complir-se el centenari del setge de Tarragona per l'exèrcit napoleònic, es van realitzar solemnes actes i, a més a més d'inaugurar el pedestal del monument als Herois, es col·locaren tres plaques metàl·liques en diversos punts de la ciutat.  

Placa de bronze (28-06-1911)  - Casa Rectoral del Pla de la Seu - Maig de 2006

    La primera d'elles, inaugurada el dia 28 de juny al Pla de la Seu, és de bronze repujat, instal·lada sobre un suport de marbre, a la façana de la casa rectoral, amb aquesta dedicatòria:

“En este / llano finió la / sangrienta jornada del sitio / de Tarragona en 1811./ Loor a los Cuerpos de / Infantería que la defendieron / con su heroismo. / Los Reg(imien)tos Almansa 18 y Luchana 28 / de gu(arnici)on en 1911”.  

     L'autor de l’artística obra, Pere Corberó, emmarcà el text entre branques de llorer i de roure, al capdamunt de les quals representà els escuts dels dos regiments.  A la part inferior hi representà canons, bombes, banderes i altres elements al·lusius a la lluita.

 

Placa  (1911) - Plaza Artilleros del Sitio (Plaça dels Infants) - Primera meitat segle XX

Làpida de bronze a la portalada De Muller - 9 de febrer de 2023

     Si la primera placa commemorava la desesperada defensa que es feu al Pla de la Seu el dia de l'assalt final, la que s'inaugurà el mateix 28 de juny a la plaça dels Infants recordava que allí hi havien els baluards i bateries que protegien la població del port.  Es dedicà a Los Artilleros del Sitio, i aquest mateix nom se li donà a la plaça, que el conservà, a efectes oficials, fins el 1979, en què es va recuperar el nom original.  La placa fou retirada l'any 2000, amb motiu de l'anunci de les obres d'enderroc de l'edifici de Casa Muller, on estava col·locada; estava feta de bronze i, si comparem el que quedava, amb el que va escriure l'historiador Adolfo Alegret, veiem que, probablement, se'n devia perdre alguna part.  El text de la dedicatòria emmarcava una escena bèl·lica i deia:

“A los / heróicos / artilleros / muertos en el sitio / de Tarragona en 1811./ Los artilleros de 1911”.

     Segons Alegret, era una “corona monumental, de 1,20 metros de diámetro, de líneas valientes, figuras que se mueven entre laureles y flores sostenidas por la gloria inmortal simbolizada en un ángel.  Lleva dos escudos, el del cuerpo de Artillería y el de Tarragona; joya artística labrada por Campeny”.

Placa de ferro (28-06-1911) - Muntanya de l'Oliva - 8 de febrer de 2023

     La tercera de les obres és una placa de ferro, feta pel tarragoní Francesc Cànovas i el fonedor J. Baró, i s'inaugurà el dia 30 a la muntanya de l'Oliva, al mur oriental de la caseta-dipòsit on hi ha les fonts.  Fou ofrenada pels tarragonins residents a Barcelona, dintre dels diversos actes commemoratius del centenari del setge, amb aquest text:

“En esta cumbre / se levantó el memorable castillo / del Olivo. / Gloria a su gobernador / D. José Mª Gómez, / honor y prez al heroísmo / de sus defensores en 1811. / Recuerdo del centro de naturales / de Tarragona y su campo. / Barcelona, 28 de junio de 1911”.

     Les característiques del material i de l'indret on està ubicada, i la poca cura que s'hi ha dedicat han comportat que estigui molt deteriorada.

Làpida de marbre (1911) - Muntanya de l´'Oliva - 8 de febrer de 2023

     Finalment, la làpida que es va col·locar també a la muntanya de l'Oliva, a pocs metres de l'anterior, relata Alegret a l'obra abans esmentada: “También los hermanos Mariano y Rafael Puig y Valls colocaron en la Avenida que lleva su nombre, en la vertiente del monte de la Oliva, al pié del frondoso laurel, una lápida de mármol con dedicatoria a los mártires, ricamente labrada”.

     Actualment, està bastant deteriorada.  Per la seva situació, en un revolt de la carretera (l'avinguda Puig i Valls), és poc perceptible pels automobilistes, i els vianants utilitzen generalment les escales que pugen del carrer Rovira i Virgili.  Es troba entre pedres naturals, enmig dels pins, en un petit espai enjardinat, envoltat per una discreta i vella reixa de ferro.  El text està inscrit en una creu grega, envoltada per una garlanda circular:

“Mariano  / y / Rafael / Puig y Valls / a los / mártires / de / 1811”.

     Aquestes làpides i plaques homenatjaven, com s'acostumava a fer en aquella època, sols els militars que varen defensar Tarragona, i no feien cap al·lusió a la població civil.  Cal remarcar que al llarg dels dos mesos que durà el setge, tot el poble col·laborà en la defensa de la ciutat, àdhuc les dones, i a més a més de comptabilitzar els qui caigueren durant la lluita, caldria afegir-hi els més de cinc mil assassinats durant la repressió posterior.  Com digué l'historiador Josep M. Recasens, el desastre fou tan gran, que fins el 1840 Tarragona no aconseguí d'arribar a 10.000 habitants, xifra que ja tenia el 1808.

     Per això, l'escultura que feu Julio Antonio dedicada als Herois de 1811, representa “tots” els qui lluitaren defensant la ciutat.  La nuesa de les figures impedeix fer-ne un ús exclusiu a ningú, i fou precisament aquest detall, un dels que motivà més crítiques, ja que al parer d'alguns, al monument li mancaven elements de significació bèl·lica.  Tot el contrari del que contenen les làpides i les plaques que ara hem ressenyat.

 

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003