LES LÀPIDES I PLAQUES COMMEMORATIVES
EL RETORN DE LA DEMOCRACIA
LES LÀPIDES DEL CÓS DEL BOU
Un dels barris de Tarragona que ha estat més fidel a les seves tradicions és el del Cós del Bou i Baixada de la Peixateria. Malgrat la seva relativament petita àrea geogràfica, ha generat des de fa temps, una àmplia activitat que transcorre entre la tradició, la cultura i el lleure.
L'agost del 1977, per les festes del seu
patró, Sant Roc, s'inaugurà una làpida entre els números 20 i 22 que volia
testimoniar tot l'afecte de la barriada cap a un dels seus “fills”, amb aquesta
dedicatòria:
“El dia 10 de juny de 1888 nasqué / en
aquesta casa en Josep Sentís i Porta / compositor de la música dels goigs de /
Sant Roc. / Tarragona, agost 1977 / Lletra de Lluís M. Mezquida.
JOSEP SENTIS i PORTA "rapitenc d'adopció"
Article del rapitenc Jordi Vilalta
https://www.totrubi.cat/aixo-tambe-es-rubi/josep-sentis-porta_2115983102.html
La fotografia, d’autor desconegut, és del
Fons Marroyo i fou publicada pel Grup Fotogràfic El Gra al
llibre Rubinencs
del segle XX (2001). Ens
mostra a un jove pianista i compositor Josep Sentís i Porta davant del piano.
Fou un rubinenc d’adopció, com la cantant Mercè Plantada, ja que va néixer a la ciutat de Tarragona el 1890,
segons el llibre esmentat abans, o en el 1888 segons la placa instal·lada a la
seva casa natal. La seva mort fou a París el 1983, després d’una vida
llarga i dedicada intensament a la música.
Va estudiar a Barcelona amb els mestres
Joaquim Malats i, especialment, amb Enric Granados. Quan només tenia 15 anys va fundar l’Orfeó
Tarragoní i el 1906 va anar a Paris a ampliar estudis, on va rebre els
ensenyaments de músics com Gabriel Fauré. Aquí s’establí fins que, en esclatar la I
Guerra Mundial, el 1914, va anar a viure a Rubí, un lloc que en aquell temps era considerat d'estiueig,
on també hi aniria a raure la cantant Mercè Plantada i on diversos exponents de
la burgesia, tant local com de Barcelona, hi tenien les seves torres.
Josep Sentís es va quedar a Rubí fins
al final de la guerra mundial (1918), en una casa que actualment encara es
conserva i que es troba al carrer de Rafael Casanova, al
costat del Casino Espanyol. Després hi
solia passar les temporades de vacances.
A Rubí va fer bona feina. Juntament amb mossèn Blanch, va fundar l'Orfeó Rubinenc, del qual seria director musical, com també de la
coral claveriana Els Obrers Rubinencs i
de l’Orfeó Sempre Avant, a la veïna localitat de Castellbisbal.
I a la història de la música també té un
lloc destacat, encara que molt desconegut malauradament: a més de compondre
l’Himne a Tarragona, la seva ciutat natal, va ser l’autor de la banda musical
de més de 60 pel·lícules, a més de moltes
sardanes, tangos, composicions de música jazz, havaneres...
Làpida dels 150 anys festes del barri - Carrer Cós del Bou 23 - 1 de febrer de 2023
Catorze anys després, també per Sant Roc, es
descobrí una placa commemorativa del segle i mig d'història de la celebració de
les festes del barri i es col·locà a la casa número 23, on antigament hi havia
el parc de bombers i ara hi ha la seu dels castellers de la colla Jove. L'escultora Àngels Cantos i Franqueza feu un
baix relleu en bronze, representant el bust del sant que, segons la tradició,
havia preservat els veïns de la pesta.
Làpida dedicada a Joan Salvat i Bové - Carrer Cós del Bou 5 - 1 de febrer de 2023
Un cop més per les festes del barri, es
descobrí, l'any 1996, una làpida dedicada a Salvat i Bové.
Joan Salvat i Bové (Tarragona 1896 -
Barcelona 1985) va ser militar i, sempre en el cos de Farmàcia, tingué diversos
destins a Canàries i Àfrica, i participà a la campanya del Marroc i a la Guerra
Civil espanyola, en la zona revoltada.
L'any 1929 rebé el títol, a Tarragona, de
Cronista Oficial de la Ciutat. L'any
1945 ingressà a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i a la Real
Academia de la Historia. Foren moltes
les entitats de les quals va formar part Joan Salvat, i diverses les
condecoracions i reconeixements que rebé. Més nombroses foren encara les seves
participacions a Ràdio Tarragona i a la premsa escrita, a les quals caldria
afegir una llarga llista de publicacions. El llibre dedicat al 150 aniversari
de les festes de Sant Roc, cita més àmpliament la biografia de l'homenatjat, i
acaba dient que “la seva obra s'emmarca dins del que podríem considerar com a
folklorisme costumista, tractant temes d'història medieval i moderna”.
La làpida fou col·locada al número 5 del
Cós del Bou, on era la casa (abans de ser aterrada per l'aviació, durant la
guerra) de Salvat i Bové. A sota de
l'escut de Tarragona, s'hi gravà aquest text:
“En aquesta casa va néixer / el dia 30 de
juliol del 1896 / Joan Salvat i Bové / cronista de la ciutat, coronel farmacèutic,
/ tarragoní fidel. / Tarragona, agost 1996. Festes de Sant Roc.”
GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures,
làpides i fonts, Arola Editors, 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada