LES LÀPIDES I PLAQUES COMMEMORATIVES
EL RETORN DE LA DEMOCRACIA
ROVIRA I VIRGILI
Antoni Rovira i Virgili nasqué a Tarragona
l'any 1882, i fou un destacat escriptor, historiador i polític. S'inicià molt jove en el periodisme i
col·laborà en moltes de les publicacions d'aquell temps, la majoria a Barcelona
(El Poble Català, L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia...). Tot i participar molt activament a la
política, generalment en els rengles del republicanisme federal, no deixà mai
la seva tasca d'escriptor, i així, fou autor de milers d'articles, amb un estil
clar i precís, clàssic.
L'any 1912 va publicar la seva Història
dels moviments nacionals, i deu anys més tard, començà la publicació de la
important Història Nacional de Catalunya. El 1922 fundà i dirigí la Revista de Catalunya
i posteriorment, el diari La Nau (1927), òrgan d'Acció Republicana de
Catalunya, partit també fundat per ell. L'any
1932, ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya, i després fou elegit
diputat al Parlament Català. Durant la
guerra fou designat vicepresident i, a l'exili, president. Va morir a Perpinyà el 1949 i està considerat
un dels més il·lustres teoritzadors i divulgadors de la causa nacional de
Catalunya.
El 1979, amb motiu de celebrar-se l'any de Rovira i Virgili, es col·locà una làpida de marbre al número 20 del carrer Major on, emmarcat entre els escuts de Catalunya i Tarragona, hi figura aquest text:
“En aquesta casa del / carrer Major, el dia / 26 de novembre de 1882, va néixer / l'il·lustre escriptor, historiador,/ periodista i polític nacionalista / Antoni Rovira i Virgili / president que fou del Parlament/de Catalunya. / Tarragona 1979 - Any de Rovira i Virgili”.
La làpida que retola el carrer que porta
el seu nom, es va fer un xic més gran del que és habitual i també s'hi gravaren
els escuts de Catalunya i Tarragona. Es
va inaugurar amb l'assistència del president Tarradellas, dins l'any Rovira i
Virgili.
A Antoni Rovira i Virgili no se li ha fet
mai cap monument, però l'any 1991 es va posar el seu nom a la universitat de
les terres tarragonines. Probablement ell ho hagués preferit així.
GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures,
làpides i fonts, Arola Editors, 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada