dilluns, 31 de gener del 2022

URBANITZACIÓ DEL PORT

EL PORT I LA POBLACIÓ MARÍTIMA

URBANITZACIÓ DEL PORT

     El Port de Tarragona com a solar urbanitzat -i després habitat- no apareix registrat fins als segles XIII i XIV.   L'any 1400 hi hagué una tintoreria a càrrec de R. Banastrull.  Segons el Llibre de la Passada del Mur (1428) es trobaven amb residència “al Port”: Benet Oliver, en Perri, Joan Sanguinos i el Mestre de Tint (la Tintoreria).  I l'any 1515 hi trobem a Bertomeu Simó, Joan Dilmer (?), Franci Tallada i Bertomeu Roca.  En Joan Dilmer posseïa, en aquella partida, un hort i una botiga que rivalitzaven amb un hort i una botiga de Miquel Joan Burguera, propietats no gaire llunyanes.

     Dia 15 de juliol de 1507 el rei Felip II i la reina Joana desembarcaren en el Port de Tarragona -on feien escala- i s'hostatjaren, respectivament, el rei a la botiga d'En Burguera i la reina a l'alberg d'En Joan Dilmer, dades i referències que no passen per alt.

1640-1652 ANÒNIM - Biblioteca Nacional de Francia

     Sembla que a principis del segle XVI s'haguessin localitzat en la partida del Port varies botigues relacionades amb el transport marítim i també algunes hortes per al conreu de les terres. L'establiment concedit a n'En Pau Cambas és un bon exemple, com pot veure's en el Protocol del notari Montserrat (1572), confirmant l'esmentat registre de 1515: Pau Cambas “sombrarerius” ven al magnífic Doctor en drets senyor Gabriel Joan Robuster (26 febrer 1572) “quadam botigiam quam nos habemus et possidemus in porti” confrontant “ab oriente cum alia botigia Stephani Moragues mercatoris, a meridie et ab occidente cum viis publicis cum sit in cantono vici quo itur a dicto portu, etc.”.

     L'any 1681 surt registrada la botiga del General (botiga de la Generalitat o Diputacio) en un protocol d'aquesta època.  

1643 Plànol de Tarragona realitzat per Calbet - Biblioteca Nacional de Francia

     En la partida del Mar s'ha de destriar entre el Port i el Moll.  El Port és el lloc de la Costa disposat per a servir de recés a les naus i per a les operacions de tràfic i d'armament.  El Moll és l'obra de pedra construïda a la vora del mar per a facilitar l'embarcament i desembarcament de les persones i de les mercaderies i servir d'abric a les naus.  Els dos llocs es complementen.  La nomenclatura genèrica Port de Tarragona comprèn el Port i el Moll.


PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.


dissabte, 29 de gener del 2022

EL PORTAL DE SANT ANTONI

LA PLAÇA DE SANT ANTONI i LA DAVALLADA FORA PORTA

Portal de Sant Antoni - Imatge: 11 d'agost de 2008


EL PORTAL DE SANT ANTONI
   

    Noms que ha tingut:
       S. XIII a S. XIV: Portal del Mal Consell
       S. XV a S. XXI: Portal de Sant Antoni
       S. XVI: Portal d'En Cabot
       S. XIX: Porta de la Mercè

     La nomenclatura més antiga que li coneixem és la de Portal del mal consell. I ens l'ofereixen dos registres interessants de l'edat mitjana.

     a) Francesc Torres arrendador del monestir de Sant Antoni de l'Ordre de la Mercè, l'any 1373, arrenda una torre i corral “al portal del mal consell”.

Portal de Sant Antoni - Imatge: 23 de febrer de 2021

     b) Un adob de les muralles de Tarragona ve ordenat en les Resolucions Consulars de l'any 1375: “... del portal del mal consell seguint per la torra del Paborde fins a la torra den Vallcorba.  E de la torra den Vallcorba fins a la cantonada dels alberchs que son de micer Bartomeu ces Mates.  E de aqui fins al portal del mal consell”.

Portal de Sant Antoni - Imatge: 18 de novembre de 2021

     En el Llibre de Resolucions Consulars de 1420 a 1421 llegim com: “En p. Bonastrall Clavari.  Gastos e pagats -entre altres- an Joan de porta, Guarda del portal de Sant Antoni”.

Portal de Sant Antoni - Imatge: 18 de novembre de 2021

     Les Escoltes ordenades per la custòdia de les portes de Tarragona, els dies 19, 20 i 21 d'octubre de 1429, esmenten “al portal de sent Anthoni; i el mateix registre es troba en una Llìsta de Portals de 1527.

Portal de Sant Antoni - Imatge: 18 de novembre de 2021

     Aquesta nomenclatura, conservada fins al present, commemora, igualment que la Plaça, l'antic Monestir de Frares Hospitalaris de Sant Antoni de Viana, vulgo Antonians, professos de la Regla de Sant Agustí; fundació que traspassaren, durant el segle XVII, als Frares Redemptors de Captius de la Mare de Déu de la Mercè.

     Durant la segona meitat del segle XVI la nomenclatura antoniana ha de sofrir un breu parèntesi.  Sembla que la popularitat retorni al personatge, que en la centúria anterior havia donat nom a la plaça veïna.  La plaça d'En Cabot, registrada en el Llibre de la Passada del Mur i recordant a n'En Toni Cabot, Cònsol de la ciutat en 1378, el qual influí certament en la nomenclatura de la vella porta medieval.

     El Capbreu de Santa Clara (1570) senyala el següent registre: “quandam domum ... circa ecclesiam St. Laurentii” amb confrontacions “al portal den Cabot”.

     L'antiga porta vingué reformada en el regnat de Carles III; conservant, però, la vella i perseverant nomenclatura.

     L'històric convent de Sant Antoni (de religiosos Antonians i Mercedaris, successivament) que va donar-li el nom, va ser convertida en Casa Provincial de Beneficència, i actualment en la Diputació de Tarragona.

     La porta o portal de Sant Antoni va dir-se, també, en el segle passat: Puerta de la Merced en record del suprimit convent dels Frares de la Mercè o Redemptors de Captius, vulgo Pares Mercedaris.


POSTALS 


     La foto, obtinguda després del 1910, hi presenta encara restes de la barraca on els burots tenien el seu refugi i que l'esmentat any foren suprimits gràcies a la forta pressió dels elements de la Candidatura Popular.  La muralla presenta moltes obertures per donar llum a les cases del carrer Misser Sitges, en un temps en què els arqueòlegs no eren massa primmirats.  L'actual muralla, malmesa pels embats dels anys, (el 1990), es tractà de refermar amb procediments estudiats pels tècnics.


     Portal de Sant Antoni, fotografia datada d'abans de 1903, amb l'abeurador a la dreta.  No es coneixien encara les peces de vestit amb el nom de "sobretodo".  Els homes encara usaven capa, com el que es veu a la postal.  Al fons esquerra, la taverna de cal Víctor, lloc de "xanxullos" i compra de vots en temps electorals, i lloc de concentració dels que tiraven l'art de pescar, on anaven a cobrar la seva part.  Casa Canals a l'esquerra, quan encara era ocupada pels seus hostes de ranci llinatge.


    El sumptuós portal de Sant Antoni, amb els artístics additaments del 1737, amb un escut d'armes reials, obra de Francesc Borja. L'escut és el del rei Ferran VI.  És tot de marbre blanc.  Segons els historiadors, aquest portal ja fou obert el segle XIII per facilitar el pas cap al convent de la Mercè.  El portal, amb les portes, encara estava en ús a mitjans del segle XIX.  Al fons, la taverna de cal Víctor, aleshores amb el títol de "Bodegón La Aroma".



CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA 

Portal de Sant Antoni -Imatge: J. Laurent - 1870 - CIT


Portal de Sant Antoni - Casella dels Comuners - Gent vestida d'època de final del segle XIX
Imatge: autor desconegut - 
1900 (finals del XIX, principis del XX)  - CIT 



Portal de Sant Antoni - Imatge: Plasencia - 1952 - CIT



Portal de Sant Antoni - Obres de restauració de la Muralla 
Imatge: autor desconegut - CIT


Portal de Sant Antoni - Imatge: desconegut - CIT



Visita de l'Escolania de Montserrat.  Els infants passegen pels voltans del Portal de Sant Antoni 
Imatge: Segú Chinchilla - 13-01-1984- CIT 




PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. 3 Casc Antic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1991.

Centre d'Imatges de Tarragona - CIT




divendres, 28 de gener del 2022

BAIXADA DE TORO

 ENTRE LES DUES RAMBLES

EL “MIRADOR” I EL PASSEIG DE SANTA CLARA

Baixada de Toro - Imatge: 26 de maig de 2021


BAIXADA DE TORO

Baixada de Toro - Imatge: autor desconegut - 1920

Baixada de Toro,estació i trens - Imatge: Fons Familia Cuyàs - 1859 -



Baixada de Toro (carrer Conde de Argelejo) - Imatge: H. Vallvé - 1961



Obres a la baixada de Toro - Imatge: autor Dep. Premsa Mauri - 1990

     Se'n diu, amb aquest nom, la baixada (en part escalinata) que va des del Mirador (Passeig de les Palmeres) fins abans d'arribar a l'estació del tren.

     Antany hi havia el Baluard d'En Cervantes.  Del camí del Port que arrencava del Portal nou de Sant Joan, derivava un ramal que, passant per sota el Baluard de Cervantes, anava cap al port i cap a l'areny del Miracle.


Baixada de Toro - Imatges: 3-07-2018 i 19-02-2021

Baixada de Toro - Imatge: 23 de juny de 2022

Baixada de Toro - Imatges: 6-07-2022 i 15-08-2022

Baixada de Toro - Imatges: 27 de maig de 2023


Baixada de Toro - Imatge: 6 de setembre de 2023


Baixada de Toro - Imatge: 22 d'abril de 2024




POSTALS

 TARRAGONA ESCALERA DEL ZIG-ZAG - Hauser y Menet - Madrid - 1903

     Del balcó estant i mirant cap el Sud vers la part de Salou, la panoràmica que es podia contemplar aquell llunyà i serè matí de l'hivern de 1903 era ben diferent a l'actual.  La postal de Hauser i Menet (fotògrafs suissos instal.lats a Madrid) ens mostra una magnífica vista del port amb el far i un vaixell al fons.  L'estació i una colla d'edificacions a la vora de la mar.  I dues velletes cansades i carregades per la costeruda pujada dita aleshores del Zig-Zag (avui de Toro).


PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958. 

C.I.T. Centre de Imatges de Tarragona

https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/cuyas

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. Rambla Nova i Passeig del Balcó 1890-1964, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1989.


* EL MIRADOR

ENTRE LES DUES RAMBLES

EL “MIRADOR” I EL PASSEIG DE SANTA CLARA

* El Mirador - Imatge: 26 de maig de 2021


* EL MIRADOR

      El vell mirador de Santa Clara, amb diferent urbanització de la d'avui, era pròpiament el Mirador.  

     La cita mes antiga que es coneix és de 1409 “prop de les Menoretes afrontant ab lo camí públic que davalla del Mirador”.

     Un registre notarial de 1571 diu que: Pere Saper, passamaner, ven a Pere Pausich mercader de la ciutat (21 gener 1571) un hort.

     L'emperador Carles V en son viatge a Tarragona pronuncia en aquest mirador la cèlebre frase: “Este es el mejor balcón al mar que existe en mis estados”, segons N'Alegret en Las Calles de Tarragona.

     La nomenclatura del mirador ha estat: Mirador de Santa Clara i Balcó del Mediterrani.

     El primitiu nom fou lo mirador.  Així es troba en una escriptura de 1571.

     Posteriorment agafà el nom genèric de Mirador de Santa Clara per raó del monestir de les Clarisses.

     Bastà que digués un dia En Castelar: “este es el Balcón del Mediterráneo», per a perpetuar-se la frase del President de la primera República, que no feia més que parodiar al gran monarca del Segle d'Or.

*El Mirador - Imatge: 23 d'abril de 2017

*El Mirador - Imatge: 29 d'abril de 2017

*El Mirador - Imatge: 29 d'abril de 2017

*El Mirador - Imatge: 19 de gener de 2020

*El Mirador - Imatge: 30 de gener de 2020

*El Mirador - Imatge: 26 de maig 2021

*El Mirador - Imatge: 22 de juliol de 2021

*El Mirador - Imatge: 23 de juny de 2022




*El Mirador - Imatges: 6 de juliol de 2022




*El Mirador - Imatges: 15 d'agost de 2022



*El Mirador - Imatge: 3 dóctubre de 2022


POSTALS

El Mirador abans de constuir-se la inconfusible barana - finals del segle XIX

TARRAGONA PASEO SANTA CLARA Y PALACIO DE PILATOS
01185 Sebastián Cardona, Tarragona

     El primer tram de la barana del Passeig fou col·locat, només per via d'assaig, i a subhasta, darrera mateix del monument a Roger, el 1890.  Restà llest aquest tros el novembre, i l'Ajuntament l'acordà acceptar com a bo.  El desembre del mateix any va encarregar al contractista la continuació de les obres, però no tota, només un altre tros, i després, acceptat també com a bo aquest tram, varen prosseguir les obres fins el seu acabament (1894).
     Postal editada per Sebastian Cardona, adroguer de la Plaça dels Carros, cantonada amb Apodaca.

TARRAGONA - BALCÓN DEL PASEO DE SANTA CLARA
70 Hausery Menet.-Madrid

     Polida i bella postal aquesta en que el "Negrito", de les comparses de Tarragona, guaita pel balcó i contempla la nostra mar, regal dels déus Olímpics o ....potser que vigila la "Negrita" que ha anat a prendre un bany!
     Postal molt oportuna en la qual podem observar la mancança de l'edifici de Casa Rosell donat que fins el 1929 no van començar les obres de construcció.
La foto pertany al 1er llustre del segle XX.





PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. 

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. Rambla Nova i Passeig del Balcó 1890-1954, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1989.




PÀGINES