EL CORRAL I LA FUSTERIA
Noms que ha tingut:
Antigament: El Carreró
S. XVI: Carrer de Mossèn Onofre March
Carrer de Mossèn Blai March
S. XVII - S. XXI: Carrer de la Palma
Aquest carrer té la forma d'una T o martell; anant un dels seus braços des de la plaça de la Font a la plaça dels Sedassos, i desembocant l'altre braç a la baixada de Misericòrdia. El tros que va d'una a l'altra de les places esmentades apar innominat fins a la primera meitat del segle XVI. I és raó per la qual no apareix establert fins a la segona meitat del mateix segle. El segon braç és considerava formant part de la davallada del Corral.
Dia 27 de novembre de 1554 els Cònsols de
la ciutat examinaven una proposició: “Sobre... si sera establit lo correrò de
Mossèn Honofre Marq al sol de la devallada del Corral, etc.”.
Abans, doncs, de l'any 1554, el carrer de
la Palma era carreró, que generalment venia innominat en els registres. Un any abans d'establir-se, el notari Joan
Mensa ens ofereix aquest protocol “quodam domum... in platea dicta dels
sedassos” confrontant “a parte retro cum domo... quodam carrerono mediante”. L'any 1540 el notari Gili ja cita la dedicatòria
de Mossèn Onofre March: “in platea vulgariter dicta dels cedaços situada al sòl
de la devallada del Corral... a parte rétro cum quodam carrerone nominato de
mossen Honoîre March”.
El Capbreu de Santa Clara (1570) demostra la popularitat agafada, més tard, per un dels personatges de la mateixa família; “quosdam hospitium... in platea del Corral dita de St. Francesc” confrontant “ex uno latere in quodam carrerono dicto de mossen blay march”. Blai March vivia a la davallada del Corral, segons un registre del Llibre de Fogatges de 1515. I el seu llinatge no és desconegut en aquells voltants, car el Llibre de la Passada del Mur ens recorda, en el Corral, a “la muller i fill den Benet March, ortalà”, i el Llibre de Fogatges, també en el Corral, a “March, ortolà”, i a Antoni March a la plaça del Corral. La popularitat d'aquest llinatge influí per tant en la nomenclatura de la novella urbanització setcentista.
Des del segle XVII fins al present
conserva el nom de “carrer de la Palma”. Alguna circumstància local degué motivar-lo. Es feia distinció, però, entre el tros de carreró
que va a la baixada de Misericòrdia, i el tros que anava des del forn d'En Aleu
fins a la plaça de la Font; apar segons els registres que el primer era pròpiament
l'anomenat de la Palma, nom que s'ha donat després a tot el martell. Un protocol del notari Josep Fochs en fa una
bona referència, i és de l'any 1739: “in platea dicta dels Sedaços qua quidem
domus terminatur... ex alio latere cum vico a furno de Aleu ad plateam de la
Font, a parte rétro cum vico dicto de la Palma et a parte ante cum dicta Platea
dels Sedassos, etc.”.
L'actual urbanització d'aquest carrer no és pas la mateixa que la del temps del seu establiment, a la segona meitat del segle XVI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada