Noms que ha tingut:
Antigament: Lo corral
S. XV a S. XVI: Plaça del Corral
S. XVI a S. XVII: Plaça de Sant Francesc
S. XVIII: Plaça de Sant Domingo
S. XVIII a S. XXI: Plaça de la Font
S. XIX: Plaça de la Constitució
Antigament la plaça de la Font s'esqueia esser com part del lloc sense urbanitzar, anomenat lo Corral; i d'aquí li ve la nomenclatura més popularitzada en els segles passats.
En el Llibre de Fogatges de 1515 hi surt registrada “La plaça del Corral”, i de la mateixa manera en la Llista de carrers de 1505: “tirant a la plaça del Corral”. I així fins a la meitat segona del segle XVI..
La circumstància d'haver-hi edificat el seu convent els Frares Menors, la gloriosa memòria del fundador sant Francesc d'Assis queda popularitzada en aquella plaça. Els registres són abundants: 1570 “in platea del corral dita de St. Francesc”; 1577 “en la ciutat de Tarragona en la plassa de St. Francesc”; 1627 “per èsser fonter de la plassa de St. Francesc”; etc. Encara un registre de l'Arxiu General de la Corona d'Aragó (1713) recorda un cens d'En Mateu Lladó “per casa al cap devall de la Plassa de St. Francesc o al carrer ques ba desde la devallada de Misericòrdia al Portalet que antes era del Hospital dels Hortolans”.
La construcció del nou convent de PP. Dominics, en el segle XVII, influeix ben aviat en la nomenclatura de la vella plaça, i la memòria del gran fundador i company del seràfic Francesc quedà vinculada al nomenclàtor urbana-tarragoní. Un registre de 1764: “en la Plassa de St. Domingo, o de la Font antiguament dita S. Francesc”.
El últim registre esmentat parla ja de la plaça de la Font; encara que pot haver alguns altres registres anteriors. Aquest nom li ve del pou construït, en aquell lloc, l'any 1363 per ordre de l'arquebisbe Clasquerí i a petició dels habitadors de tota l'encontrada. El Canonge Capdevila va parlar-ne extensament en les columnes del diari catòlic La Cruz. D'aquest pou se'n feia esment en les Resolucions Consulars de 1375: “Com los ciutadans de la ciutat de Tarragona, habitants devall lo portal de na Olivera, temps ha passat, a manament del Reverentíssim Senyor archabisbe o de sos vicaris, començaren a fer en lo Corral de Tarragona un pou; e asó o profit de la cosa pública de la dita ciutat perque en aquella pogués haver aigua que, en necessitat de temps de guerras, aquella aigua per nengu no pogués ser tolta ais ciutadans ne habitants en aquella ciutat...”
Abans hi havia, en el segle XIII, una cisterna localitzada en el mateix Corral, i d'ella n'hi ha un registre en el Memoriale de universis, etc., de l'any 1276: “sistema in currallo”; la qual servi per a satisfer la necessitat dels nous pobladors d'aquell barri de la ciutat restaurada, en la vila nova.
No s'ha de confondre, però el Pou del segle XIV amb la font monumental, de la qual ens parla el Diccionario Geográfico Estadístico de España y Portugal en expressar-se d'aquesta manera:
“Acaba de construirse por el prelado actual en la Plaza de San Fructuoso, una hermosa fuente, en que sobre un pedestal de bellos jaspes, asienta una columna antigua de granito que sostiene una estatua de mármol representando la esperanza”.
L'esmentat pou se'n digué també la font; i aquesta cèlebre font tenia la seva casa i el fonté que se'n cuidava; d'aquí que es trobi algun registre amb aquests termes: “la casa de la Fuente sita en la Plaza de Sto. Domingo”. El Llibre del Mig Tall en registra a “Josep Magraner en la Casa de la Font”.
El pou de l'arquebisbe Clasquerí, va anomenar-se, també, el Pou Ciclopi, i era un dipòsit d'aigua, que constava d'onze pisos i es trobava a 47 ms. de la superfície de la plaça.
.jpg)
.jpg)
El Dr. Cuchi que va estudiar les aigües potables de Tarragona en la seva monografia sobre aquest tema escrivia les següents referències:
“Al parecer el depósito de esta agua está formado por filtraciones que manan de la alta población y de las avenidas subterráneas del agua del mar, en cuyo nivel parece se halla, por cuanto se notan en dicho depósito los efectos del flujo y reflujo del mar. El depósito es como de cuatro metros de profundidad”.
Es suposa que l'Arquebisbe Pere de Clasquerí no aprofità l'antiquíssima “sistema in currallo” i feu la meravellosa construcció del pou medieval, que per durant molts anys es va creure obra dels fundadors de La Acròpolis.
.jpg)
L'any 1369 l'Arquebisbe concedia un permís al Mestre d'obres Joan Vidal per a començar les obres fins a trobar l'aigua desitjada.
Segons En Miñano, l'autor del Diccionari esmentat, la plaça de la Font s'anomenava altrament plaça de Sant Fructuós. I en algun manuscrit o imprès deia que s'havia dit plaça de Sant Salvador. La raó d'un i altre nom és que antigament hi hagué en el Corral una capelleta dedicada a Sant Salvador on fundaren els Frares Menors el seu convent, i on segons tradició havia tingut execució el martiri de l'arquebisbe sant Fructuós i els seus Diaques sant Auguri i sant Eulogi.
La nomenclatura de Plaça de la Font persevera fins el present. El Nomenclàtor de 1843 dona el nom de "Plaça de la Constitució” per a commemorar la promulgació de la llei fonamental de l'Estat, abans de la Primera República. Posteriorment cada règim polític anà canviant les plaques de la retolació urbana-administrativa. I vingué la “Plaça de la República”, després del Moviment de 1939 la “Plaça d'En Josep Antoni”. Però, per sempre més, els bons tarragonins li diran: la Plaça de la Font.
POSTALS
Antigament aquesta plaça era coneguda amb
el nom de: Lo Corral o la plaça del Corral. No és fins al segle XVIII que pren
el nom de la Font. Abans però, es digué Plaça de Sant Francesc i de Sant
Domingo. Posteriorment Plaça de la Constitució, de la República i fins i tot de
José Antonio.
Un dia de festa grossa del 1901, en ple
mercat a la intempèrie. Els carros dels pagesos dels topans de Tarragona, que
han vingut carregats de fruites i verdures, els veiem estacionats davant dels
dos hostals de Verdú, on per sis ralets servien un bon dinar: sopa, entrant,
postres, pa i vi.
A la dreta, veiem els nans darrera dels
gegants, acompanyant la Corporació Municipal cap als oficis de la Seu.
PLAZA DE LA CONSTITUCIÓN Una dona dita
la Marigneta tenia arrendada la cobrança de permisos de venda als passavolants. Són aquells temps dels deu cèntims un quilo de patates; un carpó de gallina
vint cèntims, amb cigrons i tot, o sia, que amb una pesseta omplies el cistell. Les barraques de la dreta són les dels gallinaires i les de l'esquerra les dels
cansaladers.
Mercadets
que diàriament se celebraven a la plaça
de la Font, amb força revenedors ben proveïts
de mercaderies. La noiada, en
aquell dia fredolic, s'agrupà pel que la retratessin.
Son aquells
temps enyorats dels vells, quan amb poca xavalla omplies el cistell. En aquesta plaça s’hi vengué fins al 1915.
Foren, entre d'altres, invitats d'honor en aquest congrés el prelat Antolí López Peláez i l'alcalde Josep Prat.
Coneguts esperantistes de l'època a Tarragona foren: en Daniel Roig i Joan Masó, el metge Lluís Soler, l'odontòleg Fulgenci Agustí, el banquer Joan Soler Granell, els regidors Celestí Salvadó i Joan Rimbau. Els germans Ferreté, l'ebenista Huecas i el secretari de la Normal de Mestres Josep Vidal Ras.
%20publicat%20a%20FT.jpg)
És migdia al rellotge de la façana; hora de plegar de la feina.
A l'esquerra, les típiques posades Nova i Vella de Verdú, o sia, que tenien com a distinció el sol i la lluna. També s'hi veu la "Posada Nueva de Roselló", al costat de la taverna del Sisquet de Vallmoll, un dels llocs de reunió dels castelleres abans d'iniciar les seves torres humanes.
%20publicat%20a%20TEI%20.jpg)
Fa 117 anys que fou escrita aquesta postal i alguns anys més que la foto fou obtinguda. Foto testimonial de com vestien els veïns a començaments de segle, encara que el personatge de la dreta no és sinó un dibuix retocat a la postal.
Observeu els cartells d'anuncis oficials a banda i banda del portaló de l'Ajuntament.
La plaça de la Font presentava aquest aspecte, amb els sometents fent un cordó de contenció al pas de la nova bandera cap a l'Ajuntament.
TARRAGONA Comparsa de
Gigantes y Cabezudos (Fto. Chinchilla) L'actual foto es potser
de cap allà els anys vint. Hi veiem el Magí de les Timbales, el vertader, el
Magí aiguader al bell mig de tota la comparsa de gegants, negrets i capgrossos que fan un goig que enamoren. També hi veiem els caporals dels serenos;
Jaume Altadill, àlies Culot i l'altre caporal també anomenat Jaume, amb els dos
guàrdies urbans, germans Combalia. En primer terme, tota la
mainada del barri, que s'hi acoblà per tenir un bon record de la festa Major.
EL TRES DE SET DELS XIQUETS DE TARRAGONA Un "tres de set" coronat pels
Xiquets de Tarragona. Ja és tot un senyor castell, com el "quatre de
vuit" següent, que impressionen. Per la indumentària de la gent, tots amb
capell o amb gorra, peces de vestit ja deixades en desús, podem datar el
castell aproximadament a la meitat dels anys vint.
CASAS CONSISTORIALES - Hanser y Monet. -
Madrid La plaça, cap-al-tard, a començaments de
segle XX, i potser fins als anys vint, era el passeig preferit de les
sastresses i modistes amb obrers i menestrals, que hi iniciaven un flirteig que
a vegades s'acabava al peu de l'altar.
L'ombra dels plàtans i el rellotge de la
façana ens assenyalen dos quarts de dotze, hora d'enllestir el dinar, ja que
aleshores els treballadors plegaven a les 12 i hi tornaven a les dues fins a
les sis o les set.
Els angelets de la façana sostenen la cartel·la
en què hi diu: "Plaza de la Constitución".
Un dels castells "torre de set"
que el fotògraf captà en el moment de fer llenya. Potser és un dia de Santa Tecla de principis
de la dècada dels 40. Veiem al balcó principal de l'Ajuntament el prelat amb
les autoritats, i la plaça atapeïda de gent. També hi són la comparsa de negrets i gegants,
amb els del Cós del Bou. Estem, però, en
temps franquistes, amb els domassos penjats al balcó, amb l'escut d'Espanya
emmarcat dins del lema "Una, Grande y Libre".
L'ombra dels plàtans i el rellotge de la façana ens assenyalen dos quarts de dotze, hora d'enllestir el dinar, ja que aleshores els treballadors plegaven a les 12 i hi tornaven a les dues fins a les sis o les set.
Els angelets de la façana sostenen la cartel·la en què hi diu: "Plaza de la Constitución".
Aquest bloc va ser posteriorment traslladat a l'entrada de Tarragona per la carretera de València a l'alçada d'Icomar.
El 1976, amb la democràcia, va ser esborrat el text i deixat llis. Després el bloc fou traslladat a la punta del Miracle, davant del fortí de Sant Jordi.
La plaça era retolada, en aquest temps de postguerra, "Plaza de José Antonio". Mostrava un record d'aquella època de predomini franquista, plasmat en el bloc de pedra d'algunes tones de pes, posat a la banda est de la plaça.
El qualificatiu de "Tarragona, plaça castellera", no és d'ara, sinó que ja ve de lluny.
Som a meitats de la dècada dels 50 i, per tant, al bell mig del tapís hi destaquen els atributs de l'època.
TARRAGONA. Plaza José
Antonio. Fot. Degey Ens traslladem als temps
franquistes, un temps en què no ens hi podem recolzar massa pels motius
suposats. Es un dia de Santa Tecla. Tot, aleshores, era majestuós i solemne,
però no amb massa multituds, com en els temps actuals, amb un augment
considerable de població. Als balcons, tot són banderes "rojo y
gualda", i no passarien massa anys en ésser canviades. les mateixes
banderes, per les de les quatre barres. En la vida sempre manen les circumstàncies.
 |
| Manifestació popular espontànea amb motiu de la proclamació de la II República a la plaça de davant l'Ajuntament (plaça de la Font o plaça de la República) Imatge: Cine Foto Vallvçe - 14 d'abril de 1931 - C.I.T. .png) Il·luminació nadalenca de la Plaça de la Font Imatge: R. F. Vallvé - 23-12-1961 - C.I.T. .png) Colles sardanistes ballan a la Plaça de laFont amb motiu de les festes de Santa Tecla. Imatge: R. F. Vallvé - 22 de setembre de 1968 - C.I.T. .png) Castells a la plaça dela Font. Diada de Santa Tecla Imatge: R. F. Vallvé - 23-09-1968 - C.I.T. .png) |
.png) |
Nomenament Tarragona Ciutat Pubilla de la Sardana. Ballada de sardanes a la plaça de laFont amb motiu d'aquesta distinció. Imatges: Chinchilla - 6 de maig de 1973 - C.I.T..png) Il·luminació nadalenca de la Plaça de la Font. Arbre de Nadal Imatge: Dep. Premsa Mauri - 1998 - C.I.T. .png) .png) Il·luminació nadalenca de la Plaça de la Font Imatge: Dep. Premsa Mauri - 1998 - C.I.T. |
PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas
de Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer
IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.
BENAIGES, Jaume. i
CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. Casc Antic,
E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1989.
Centre d'Imatges de Tarragona - C.I.T.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada