LA RAMBLA VELLA

LA RAMBLA VELLA

RAMBLA VELLA

     Noms que ha tingut:
       S. XIV: Carrer Losat
       S. XVI: Carrer que va al Portal de Sant Francesc
       S. XVI: Carrer Ample
       S. XVIII: Rambla dels Jesuïtes
       S. XIX: Rambla i Muralla antiga
       S. XIX: Carrer real de Sant Carles
       S. XIX a XXI: Rambla Vella
       S. XIX a S. XX: Rambla de Sant Carles
                         Carrer de Sant Carles
       S. XX: Rambla de Pablo Iglesias

     Llegim en Líber Consiliorum civitatis Tarracone, com els Cònsols de la ciutat, l'any 1369, determinaren algunes obres de defensa en les muralles, fent especial esment del mur del carrer losat: “fuit determinatum in dicto Consilio p fiat ... murus del carrer losat”. 

     Un registre de 1599 localitzant una casa de Tarragona a la Rambla Vella, diu: “... de part devant (confronta) ab lo carrer public ab lo qual se va al portal de St. Francese, etc. ...”.

     Molt posteriorment, apareix innominat amb freqüència.  Si bé, a partir de la construcció del Col·legi de la Companyia de Jesús, almenys, el carrer format allí davant, se'l veu anomenat carrer ample. 

      A principis del segle XVII els Pares de la Companyia de Jesús veieren bastida en aquest indret la seva Casa Professa dedicada al Misteri de la gloriosa Epifania.  D’aquí li va venir el nom de “Rambla dels Jesuïtes” com es llegeix en el pla de la ciutat que publica el P. Enric Flórez en la seva España Sagrada en tractar de les antiguitats eclesiàstiques de Tarragona.

     Ja a finals del segle XVIII i començaments del XIX; segons el Capbreu de la Mitra, de 1831, el notari Salas ens ofereix el següent detallat registre: “tota aquella casa situada... en la Rambla y Muralla antiga y carrer Re. de S. Carlos”.  Triple nomenclatura.

     Se'n deia simplement “Rambla”.  Un document de 1642 sobre la fortificació de Tarragona és prou explícit: “A la frente que hace el muelle, que es desde el dicho baluarte del Rey hasta la puerta de San Francisco, en derechura, hay un convento de Monjas, casa de la Compañía de Jesús, el Ospital, Casa de la Universidad y Convento de San Francisco fábricas de mucha consideración a distancia de 100 pies al pié de la Muralla que forman una calle que llaman la Rambla”.   L'expulsió dels Jesuïtes en temps d'En Carles III li fa perdre el qualificatiu de significació relativa.  I ocupat l'edifici, l'església i l'edifici per l'orde dels Agustinians, s'anomenà “Real Col·legi dels Sants Reis de P.P. Agustins”.

     El nom de “Muralla antiga” pren origen dels nous baluards edificats en el segle XVI; llavors que va engrandir-se el cercle mural de la ciutat en temps del Cardenal Cervantes.

Llums de Nadal a la Rambla Vella.  Imatges: 6 de desembre de 2021

     El nom, de “Carrer Real de sant Carles” -usat l'any 1793- pot tenir en els seus orígens un doble aspecte:

     a) Carrer Real. Podria venir aquest nom de quan la vinguda del rei Felip III i la seva esposa Margarida, l'any 1599, a Tarragona hostatjant-se a “casa de la companyia (de Jesús) posada real”.

     b) Carrer de Sant Carles. La torre de Carles V allí propera, com alguns suposen, no pot donar nom ni al carrer ni a la rambla. Mes aviat una capelleta de barri dedicada al sant arquebisbe de Milà tindria estreta relació en la nomenclatura discutida.  Es creu que aquest nom li ve d'una part de fortificació tarragonina dita: “Hornabeque de San Carlos”.  Un registre de 1790 el presenta amb aquests noms: “una casa ... en dicha Ciudad y en las calles nombradas vulgarmente del Bordellot ... y en la que va desde el Portalet a la calle nueva nombrada de S. Carlos construida en la Rambla de la misma, etc.”.  

Llums de Nadal a la Rambla Vella.  Imatge: 30 de novembre de 2024

     A partir de la urbanització i inauguració de la Rambla Nova (de Sant Joan), la típica Rambla de Sant Carles passa a la jubilació en el grau de la popularitat i fou anomenada la Rambla Vella en oposició a la nova, construïda l'any 1854.

     Els noms de Rambla de Sant Carles i Carrer de Sant Carles són els noms que figuren al Nomenclàtor de 1853.  I Rambla de Pablo Iglesias fou la nomenclatura adoptada per la Segona República espanyola, en commemoració del líder dels socialistes.

     L’Avi Cerdà recorda alguna referencia interessant de la Rambla Vella o de Sant Carles.  Dia 2 de juny de 1845: “Avui han acabat de pintar la Rambla i Convent de St. Agustí per lluir la vinguda de la Reyna”.  Els dies 21 y 22 de febrer de 1852, amb motiu del restabliment d'Isabel II (a conseqüència de l'atemptat) varen fer-se notables il·luminacions; i en el quarter de Sant Agustí, es veien 7.000 de vasos. 

     En el Diccionari geogràfic d'En Madoz es descriu la Rambla Vella de Tarragona d'aquesta manera:

     “La Rambla es una gran calle que se estiende en la misma dirección de la c., con 600 varas de largo y 25 de ancho, que abraza en sus estremos los lienzos SE. y NO. de la muralla, y las puertas de Sta. Clara y San Francisco, que a ellos corresponden en linea recta: en el centro hay un terraplén que sirve de paseo, levantado 3 1/2 pies sobre su piso, con asientos y faroles, dejando á los lados lugar para el tránsito de carruages; en el lienzo superior de esta calle hay una línea de edificios modernos y de uniforme arquitectura, levantados según los planos de don José Prats, al derribar la cortina que hemos citado antes; y en el inferior el conv. de San Francisco, donde están el Instituto y el Gobierno político, el Seminario conciliar, el teatro, el hospital, el cuartel de la Rambla (jesuítas), una posada, el gobierno militar y el conv. de Sta. Clara, edificios todos de gran estensión”.

     Així, doncs, la Rambla Vella de Tarragona, havía canviat totalment d'urbanització.

     També l'anivellament del solar, que feia força pujada cap a Santa Clara la Nova, donà mes bell aspecte a la Rambla.  El convent de les Clarisses en el portal principal, on es pujava per uns esglaons, marcava el tros d'altura rebaixada i anivellada.  El convent fou enderrocat durant la guerra civil (1936-1939).

POSTALS

     La Rambla Vella a començaments de segle, tan quieta i tan endormiscada. "Tarragona, ciutat de militars i capellans" deia la dita popular.  A la foto veiem un grup de soldats d'infanteria, davant del que fou parc d'artilleria, el qual era allí des del 1860, procedent d'on és ara l'església de la Mercè a la casa de Beneficència, on s'hi establí el 1849, amb vint companyies. Aquests terrenys foren traspassats per la ciutat, el 1946, a canvi dels actuals on s'hi construïren les noves casernes, a l'Avinguda de Catalunya.  A la banda esquerra el convent de les clarisses i l'edifici del Govern Militar.

     La Rambla Vella, amb el més que centenari Teatre Principal a la dreta, estatge artístic de les millors companyies, que en el decurs del segle XIX i part del XX, donà a conèixer als ciutadans les millors obres del repertori dramàtic, còmic i líric.  Més tard fou convertit en cinema.
     La vorera del davant, a començaments d'aquest segle, era coneguda com "acera dels enamorats", donada la presència de parelles que a boca de fosc s'hi passejaven.

     La Rambla Vella, on es veu que ja va reviscolant el transport mecànic.  Potser som cap al 1925, amb alguns dels autos del segon model, amb el xofer en aixopluc.  Al llarg de la Rambla, ja s'hi veu molt més trànsit.  Ja s'ha acabat el joc de baldufa, bòlit, boles, saringuna... al bell mig de la calçada.  Això dels semàfors, però, encara està molt lluny.  Les voravies plenes de pàmpols, ens fan pensar en les fortes mestralades que anys enrere bufaven a la ciutat.

     La Rambla de Sant Carles o Vella, en el tros comprès a la part est.  Els militars que s'hi veuen ens assenyalen que és a prop el Govern Militar i la Caserna de Sant Agustí, davant de la qual hi havia el Centre Català, prop del cafè d'en Josepet i del de la Unió.  Un grup de persones fent petar la xerrada al davant de l'Hotel Nacional d'en Soberanas.  Els noms de la Rambla són variadíssims segons l'època: carrer que va del carrer de Sant Francesc a Santa Clara, lo camí Real de Sant Carles, Rambla Vella, Rambla de Sant Carles i Rambla de Pablo Iglesias.

     Hi destaca, a la postal, el rètol del gran Hotel de París, de la família Primatesta, el més luxós de la ciutat.  Més avall, la caserna de Sant Agustí, amb l'església del mateix patronímic al costat de casa Visiedo, amb el fraret astròleg a l'aparador que ens pronosticava el temps amb un punter a la mà i la seva caputxeta.  A la dreta hi tenim el Centre Català, que nasqué durant el segle XIX com a entitat educativa i morí a mans d'un grup de "timberos".   Era al costat de la residència dels jesuïtes i del Centre Obrer.  De quina quadra deu ésser el cotxe que hi veiem? Potser del Xicuelo, del Martí o del Donato. Qui sap!

     La Rambla Vella o de Sant Carles, amb el convent de Santa Clara a l'esquerra, que restà destruït de resultes de la darrera guerra civil.  Els menuts de l'època jugaven al bell mig de la calçada, a boles, baldufa, bòlit-bèlit, cavall fort, saringuna, etc..., sense fer nosa a cap vehicle ja que aleshores el trànsit era gairebé inexistent.  Ara la feina és només per a travessar-la!!
     Les escales del convent assenyalen el nivell que antigament tenia la calçada.  A la dreta, el garatge dels Panadés, que ha de desaparèixer per donar vistositat a les restes del circ romà.  A la seva esquerra, encara no hi és construït el cinema Coliseum, que el 1989 fou derrocat pels mateixos motius.
     Amb l'adveniment de la República prengué el nom de Pau Iglesias.

     Una companyia de soldats, formats, al bo de l'estiu, dirigint-se a fer pràctiques de tir als blancs posats entre la punta del Miracle i la via del tren.
     Entre l'Hotel París i l'església de Sant Agustí veiem la caserna del regiment de guarnició a Tarragona amb les veles i les garites de l'època.
     Fixeu-vos en les voravies a banda i banda.

     La Rambla de "San Carlos" a l'alçada de la cruïlla amb el carrer de Girona al bo del migdia d'un estiu de la dècada dels anys 30.
     Dos establiments hotelers a dreta i esquerra de la postal.  L'hotel Nacional més tard va esdevenir l'hotel Bea, la casa va ser enderrocada. L'hotel París, traslladat posteriorment a la plaça de Verdaguer.

     Una secció de la Creu Roja tarragonina, formada amb banderes i acompanyada amb cornetes i tambors, tot desfilant per la Rambla Vella.  Van tots ben uniformats, comandats pel seu capità, de cognom Pàmies, un empleat del Banc Comercial, a la dècada dels 40.  La Creu Roja sempre ha estat una institució ben respectada.  Organitzada a Tarragona el 1895, amb motiu dels estralls derivats de les guerres de Filipines i Cuba.  Té medalla d'or pels ajuts prestats el 1906 en la catàstrofe ferroviària de Riudecanyes; al focus de l'epidèmia colèrica a la Riera el 1911; el 1922 preparà 40 llits per als ferits de la guerra de l'Àfrica; el 1928 va socórrer els ferits del descarrilament ferroviari d'Amposta; inundacions d'aiguats del 1929...

      El combregar general se celebrava solemnement un cop a l'any.  La Sagrada Forma era duta als malalts impedits de cada parròquia.  En la present foto es veu com el combregar passa, sota pal·li, pel davant de la caserna de soldats amb el fusell
     Sant Agustí, on la guàrdia presenta armes i s'hi ajunta una parella de a la funeralada, amb un grup d'oficials.  Un corneta interpreta la "Marcha Real".  Els transeünts devotament s'agenollen o dobleguen el cos en senyal de reverència.  Un escolanet de la parròquia, tocant una campaneta de tant en tant, anunciava el pas del combregar.

GRAN TEATRO PRINCIPAL

     Nostàlgica postal de l'entranyable Teatre Principal, a finals dels anys 50, ja habilitat per a cinema.
     L'edifici va ser, malauradament, enderrocat, sense cap mena de visió de futur.  Avui solament resta el seu record, les fotos i l'estàtua de pedra de l'escultor Vicentó Roig, feta al 1820. 
     En el comentari sobre aquesta postal, publicada al llibre: Tarragona segle XX a través de les postals. Casc Antic (1991) es diu que: “Aquesta estàtua, l'original, es troba actualment coronant el museu de Casa Castellarnau i hom pot admirar-la des del carrer de Cavallers”. 
     En el llibre: Tarragona: escultures, làpides i fonts, 2003, fent referència a aquesta escultura diu: “L'any 1964 s'enderrocà el Teatre Principal i es guardà l'escultura a les dependències municipals de les Voltes del Pallol, on romangué, pràcticament abandonada, durant dues dècades.  Altre cop amb el llibre amb la mà, fou col·locada a Bonavista, a la plaça de la Constitució, el 24 de setembre de 1984.  Amb aquest canvi, es dignificava la vella estàtua que, passava de ser un antic element decoratiu, a esdevenir un monument públic”

     Crec que el comentari del llibre: Tarragona segle XX a través de les postals. Casc Antic de 1991, es erroni, es confonen amb una altra escultura que durant uns anys va coronar la Casa Castellarnau i que també sosté un llibre a la mà esquerra.  A més l'any que es va publicar el llibre de les postals, 1991, ja feia 7 anys que l'escultura de Vicent Roig, estava instal·lada en Bonavista a la plaça de la Constitució.

CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA

Rambla de San Carlos - Imatge: autor desconegut - CIT

Inauguració de l'empedrat de la Rambla Vella - Imatge: autor desconegut - 4-05-1910 - CIT

Rambla Vella.  S`hi pot observar l'església de Sant Agustí, el Gran Hotel de París, carruatges i cotxes, la caserna militar amb soldat a la porta.  Imatge: autor desconegut - 1933 - CIT

Vista general de la Rambla Vella - Imatge: Vallvé - 29-11-1958 - CIT

Rambla de San Carlos - Imatge: Vallvé - 1961 - C.I.T.

Rambla de San Carlos.  A l'esquerra església de Sant Francesc

Imatge: Vallvé - 1961 - C.I.T.

Rambla de San Carlos-  S'hi veu Casa Malé i diferents vehícles circulant

Imatge: Vallvé - 1961 - C.I.T. 

Rambla de San Carlos (Rambla Vella) congestionada pel trànsit
Imatge: Chinchilla - 7 de juliol de 1976 - CIT 

Vista de la Rambla Vella, cruïlla amb el carrer de Sant Francesc. S`hi veu l'oficina de recaptació municipal - Imatge: autor i data desconegudes - C.I.T. (potdria ser de finals dels anys 70')

La Rambla Vella a l'esquerra i a la dreta el Parc de la Reconciliació.  Capçalera del Circ abans de l'enderrocament de les cases.  Imatge: autor desconegut i sense data (podria ser 1991) - C.I.T.



Mil·lenari de Catalunya,  Escultura a la Rambla Vella davant de la capçalera del Circ romà. 
Imatge: auto desconegut - 1990 - C.I.T.





VIII Mitja Marató. Ciutat de Tarragona a la Rambla Vella
Imatge: Dep. Premsa Mauri - 28-11-1999 . CIT



21a Peonada Popular Santa Tecla organitzada pel Patronat Municipal  d'Esports al seu pas per la Rambla Vella  - Imatge:  Foto Fer-Vi- 23-09-2000 - CIT



Tarragona 1950-2000: itinerari visual



Rambla Vella amb el garatge Panadés - Imatge: Anton Roca - 7-08-1985 - (ARP)



Inici de l'enderroc del cinema Coliseum - Imatge: autor desconegut - 1990 - C.I.T.

 

Dues imatges del Garatge Panades, dempeus i enderrocat

Imates: Anton Roca - (5-02-1995 i 12-03-1995) - (ARP)

Imatges: 6 de desembre de 2021

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. Casc Antic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1989.

PIQUÉ i PADRÓ, Jordi; VIRGILI i BERTRAN, M. Elena: Tarragona 1950-2000: itinerari visual, Cossetàcia Valls, Ajuntament de Tarragona (2003)