EL CARRER MAJOR I EL SEUS GERMANS
![]() |
Carrer de la Nau - Imatge: 30 d'octubre de 2021 |
CARRER DE LA NAU
Noms que ha tingut:
S.
XVIII: Carrer d'En Pere Martell (?)
S.
XIV - S. XVI: Carrer dels Pintors
S.
XVI - S. XXI: Carrer de la Nau
![]() |
Carrer de la Nau - Imatge: 30 d'octubre de 2021 |
Mentre no surtin documents fidedignes, que
demostrin el contrari, en formar-se la vila nova de Tarragona, la urbanització,
en els primers temps restauradors, origina des de l'extrem inferior del carrer
Major l'actual carrer de la Nau; que presentava una construcció molt diferent
de la d'avui, i que era conegut amb el nom de carrer d'En Martell.
![]() |
Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022 |
Jaume Roig Sabater, l'any 1368, venia a
Ramon de Martorell una casa “in vila nova” al “carrer den Martell”. Aquest carrer fora dels murs vells de
Tarragona, no gaire lluny de les “portes falses”. Prendria nom, segurament, d'En Pere Martell o
dels seus. Sánchez Real en la seva
monografia P. Martell y la conquista de Mallorca (Tarragona -1952) transcriu
dos registres atenyent al carrer d'En Pere Martell; localitza el carrer en la
perifèria de la ciutat.
![]() |
Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022 |
El Memoriale de universis, etc., recorda
l'existència del forn d'En Pere Martell. En Pere Martell, era el “comit de galeres”
viatjant, que convida a casa seva al rei don Jaume I d'Aragó, i contemplant,
des d'allí, el mar Mediterrani, i fent la descripció de l’illa de Mallorca, va
cooperar a la reconquesta de la major de les Balears.
![]() |
Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022 |
Alguns historiadors tarragonins suposen
que Pere Martell vivia en el carrer de la Nau, i que de la seva mansió
contemplava esplèndidament la mar llatina infestada de corsaris i pirates
marítims. De la llar d'En Martell va
nàixer, la reconquesta de Villa daurada -l'any 1229- que es trobava en poder
dels alarbs. Desmuntant o restaurant una
casa d'aquest carrer, diuen va descobrir-se una làpida apòcrifa commemorativa
del benemèrit Pere Martell. Indirectament
venia a provar la tradició tarragonina d'haver viscut al carrer de la Nau.
![]() |
Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022 |
Sembla que el rei don Jaume I a més de les
possessions que li senyalà en el Repartiment de Mallorca, li augmenta i
confirmà els béns que posseïa dintre i fora de la ciutat de Tarragona. Pere Martell va esser designat per a preparar
i dirigir l'esquadra de navilis que desembarca, a Santa Ponsa, en les costes
mallorquines.
![]() |
Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022 |
En els segles XIII i XIV, el gremi de
pintors honora amb la seva localització o presència la nomenclatura del carrer.
El registre més antic és de l'any 1368. Continuen, després, des de 1428 -els registres-
fins a la segona meitat del segle XVI. El
nom de “carrer dels Pintors” es troba respectat des de 1428 en el Llibre de la
Passada del Mur fins als Fogatges de 1497, i des d'aquest any fins ais protocols
notarials de 1580.
![]() |
Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022 |
Un registre publicat pel M. I. doctor
Serra Vilaró, Canonge Arxiver del Capítol de Tarragona, i és del Llibre del
Tauler de 1547, parla d'una casa que “está al carrer de la Nau devant casa del
Comenador, etc.”. La casa del Comanador
treia porta falsa al carrer de l'Enrajolat.
![]() |
Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022 |
A la segona meitat del segle XVI la nova
nomenclatura de carrer de la Nau està ben arrelada. Un registre de 1588 també hi parla d'una
proposició feta als Cònsols de Tarragona; altre registre és de 1589; i n'hi ha
un de 1596 que no pot ésser més explícit: “Unes cases situades dins la Ciutat
de Tarragona ... en lo carrer dit de la Nau les quals afrontan ... a part
darrera ab lo carrer dit de les portes falses, etc.”. Aquesta nomenclatura ha perseverat fins el
present.
![]() |
Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022 |
El tradicional carrer de la Nau és un dels
vells carrers tarragonins ben plens d’història i, que per la seva nomenclatura,
ha estat objecte de les més caloroses controvèrsies. Es coneixen varies teories formulades per a
explicar l'origen del nom d'aquest carrer.
![]() |
Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022 |
La teoria d’Andrés de Palma de Mallorca
diu que: En Vilaroma, en el segle XIV, vivia al carrer del seu nom, cantonada
al carrer dels Pintors, i era navilier. A
15 de juliol de 1317 llogava a Arnau Bessa, marí de Montpeller, una barca amb
sis marins i una serventa. Aquesta
empresa o agència marítima, llogatera de naus, regentada per En Vilaroma fa
pensar en alguna senyal externa gravada o pintada en el seu casal expressió de
l'empresa esmentada.
![]() |
Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022 |
Així, doncs, després que els pintors
deixaren d'habitar, en els segles posteriors, en aquest carrer, podia molt bé
una nau anunciadora d'En Vilaroma inspirar la fantasia popular, com un dia va
fer-ho una destral esculpida en pedra epigràfica de l'antic carrer d'En Cescomes
(ara carrer de la Destral). En Pere
Martell, que en el segle XIII habitava en aquesta rodalia fou, també, navilier.
![]() |
Carrer de la Nau vista des del carrer Natzaret - Imatge: H. Vallvé - C.I.T. |
El
nom de la Nau, no fa referencia a cap hostal antic, establert en aquest carrer,
a semblança del “carrer de la Nao” a la ciutat de Valencia. El Llibre de Fogatges de 1497 registra, al
carrer dels Pintors, L’Hostal d'En Bartomeu Simó; el qual ja hi era l'any 1428.
![]() |
Carrer de la Nau, 8. Casal de Cescomes - Imatge: https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:332_Casal_dels_Cescomes,_c._Nau_8.jpg |
Pel que fa relació a la Nau de Tamarit cal
remarcar la presència dels Recassens en el carrer dels Pintors i en les Portes
falses (o carrer del darrera). Així, el
Llibre de la Passada del Mur (1428) registra a ”Mossèn Lluis de Requessens per
los béns que foren den Jaume Çabater i den Francesc Çabater”, i els Fogatges de
1497 hi posen “la senyora na Requessens”, la qual hi tindria l'alberg a manera
de posada. Posteriorment els Fogatges i
els Cadastres no citen per res els Recassens.
![]() |
Edifici del carrer de la Nau, 17. - Imatge: https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:338_Edifici_al_carrer_de_la_Nau,_17.jpg |
La família de llinatge Sabater o Çabater
tingué diferents albergs, al carrer de la Nau, durant tots els segles XV i XVI.
Els noms d'aquest carrer quedaren
perpetuats en els cèlebres itineraris tarragonins.
![]() |
Carrer de la Nau - Imatge: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Tarragona_-_Carrer_de_la_Nau_-_20151225_%281%29.jpg |
L'any 1543, quan la vinguda a Tarragona d'En Carles V d'Alemanya, foren elegides per a posades del seguici imperial els següents albergs del carrer dels Pintors: Casa de Misser Agusti Pascual. Casa den Carreres. Casa de Mossèn Arbós, Prere. Casa de la Vídua Montserrada.
![]() |
Carrer de la Nau, 8 - Casal Cescomes - Imatge: Josep Maria Galan Català - 1945 |
Molts altres il·lustres habitants es
troben registrats en aquest carrer. En
el segle XV; a principis del segle XVI i continuen gran part de les famílies. L'any 1547 trobem registrada la Casa del Comanador
i la Porta falsa del Comendador. Aquest cavaller
era “lo comanador Icart” que ve registrat en els Fogatges de 1497.
![]() |
El Magi de les Timbales - Carrer de la Nau - Imatge: Josep Maria Galan Català - 1945 |
En el segle XVII s'hi troben establertes
algunes famílies nobiliàries, que traspuen i continuen a través del Llibre del
Mig Tall (1715).
Canvia força la categoria social dels
habitants del carrer de la Nau en el Cadastre de 1763. Continuen alguns dels senyors, i els
terratinents hi surten com a novells registres.
Els preclars apotecaris Morenas de
Tarragona (Tomás i Carles) figuren al carrer Major en els registres de 1715 a
1770. En el Cadastre de 1799 ja surt “El
Barò de les 4 Torras”, en el de l'any 1808 “Dn. Carlos Benito de Morenes” i en
el de l'any 1814 el “Barón de las quatro Torres”, al carrer de la Nau.
La casa que va ser dedicada a oficines
d'Hisenda, entre el carrer Major i el carrer de la Nau, fou el palau dels
Barons de les Quatre Torres i Senyors de la Nou, i que més tard ajuntaren el
seu títol amb la noblesa del marquesat de Griñy, i s'emparentaren amb
distingides famílies nobiliàries de dintre i fora de Catalunya.