dijous, 31 de març del 2022

CARRER DE LA NAU

EL CARRER MAJOR I EL SEUS GERMANS

Carrer de la Nau - Imatge: 30 d'octubre de 2021

CARRER DE LA NAU

     Noms que ha tingut:
       S. XVIII: Carrer d'En Pere Martell (?)
       S. XIV - S. XVI: Carrer dels Pintors
       S. XVI - S. XXI: Carrer de la Nau

Carrer de la Nau - Imatge: 30 d'octubre de 2021

     Mentre no surtin documents fidedignes, que demostrin el contrari, en formar-se la vila nova de Tarragona, la urbanització, en els primers temps restauradors, origina des de l'extrem inferior del carrer Major l'actual carrer de la Nau; que presentava una construcció molt diferent de la d'avui, i que era conegut amb el nom de carrer d'En Martell.

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     Jaume Roig Sabater, l'any 1368, venia a Ramon de Martorell una casa “in vila nova” al “carrer den Martell”.  Aquest carrer fora dels murs vells de Tarragona, no gaire lluny de les “portes falses”.  Prendria nom, segurament, d'En Pere Martell o dels seus.  Sánchez Real en la seva monografia P. Martell y la conquista de Mallorca (Tarragona -1952) transcriu dos registres atenyent al carrer d'En Pere Martell; localitza el carrer en la perifèria de la ciutat.

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     El Memoriale de universis, etc., recorda l'existència del forn d'En Pere Martell.  En Pere Martell, era el “comit de galeres” viatjant, que convida a casa seva al rei don Jaume I d'Aragó, i contemplant, des d'allí, el mar Mediterrani, i fent la descripció de l’illa de Mallorca, va cooperar a la reconquesta de la major de les Balears.

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     Alguns historiadors tarragonins suposen que Pere Martell vivia en el carrer de la Nau, i que de la seva mansió contemplava esplèndidament la mar llatina infestada de corsaris i pirates marítims.  De la llar d'En Martell va nàixer, la reconquesta de Villa daurada -l'any 1229- que es trobava en poder dels alarbs.  Desmuntant o restaurant una casa d'aquest carrer, diuen va descobrir-se una làpida apòcrifa commemorativa del benemèrit Pere Martell.  Indirectament venia a provar la tradició tarragonina d'haver viscut al carrer de la Nau.

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     Sembla que el rei don Jaume I a més de les possessions que li senyalà en el Repartiment de Mallorca, li augmenta i confirmà els béns que posseïa dintre i fora de la ciutat de Tarragona.  Pere Martell va esser designat per a preparar i dirigir l'esquadra de navilis que desembarca, a Santa Ponsa, en les costes mallorquines.

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     En els segles XIII i XIV, el gremi de pintors honora amb la seva localització o presència la nomenclatura del carrer.  El registre més antic és de l'any 1368.  Continuen, després, des de 1428 -els registres- fins a la segona meitat del segle XVI.  El nom de “carrer dels Pintors” es troba respectat des de 1428 en el Llibre de la Passada del Mur fins als Fogatges de 1497, i des d'aquest any fins ais protocols notarials de 1580.  

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     Un registre publicat pel M. I. doctor Serra Vilaró, Canonge Arxiver del Capítol de Tarragona, i és del Llibre del Tauler de 1547, parla d'una casa que “está al carrer de la Nau devant casa del Comenador, etc.”.  La casa del Comanador treia porta falsa al carrer de l'Enrajolat.

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     A la segona meitat del segle XVI la nova nomenclatura de carrer de la Nau està ben arrelada.  Un registre de 1588 també hi parla d'una proposició feta als Cònsols de Tarragona; altre registre és de 1589; i n'hi ha un de 1596 que no pot ésser més explícit: “Unes cases situades dins la Ciutat de Tarragona ... en lo carrer dit de la Nau les quals afrontan ... a part darrera ab lo carrer dit de les portes falses, etc.”.  Aquesta nomenclatura ha perseverat fins el present.

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     El tradicional carrer de la Nau és un dels vells carrers tarragonins ben plens d’història i, que per la seva nomenclatura, ha estat objecte de les més caloroses controvèrsies.  Es coneixen varies teories formulades per a explicar l'origen del nom d'aquest carrer.  

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     La teoria d’Andrés de Palma de Mallorca diu que: En Vilaroma, en el segle XIV, vivia al carrer del seu nom, cantonada al carrer dels Pintors, i era navilier.  A 15 de juliol de 1317 llogava a Arnau Bessa, marí de Montpeller, una barca amb sis marins i una serventa.  Aquesta empresa o agència marítima, llogatera de naus, regentada per En Vilaroma fa pensar en alguna senyal externa gravada o pintada en el seu casal expressió de l'empresa esmentada.

Carrer de la Nau - Imatge: 23 de febrer de 2022

     Així, doncs, després que els pintors deixaren d'habitar, en els segles posteriors, en aquest carrer, podia molt bé una nau anunciadora d'En Vilaroma inspirar la fantasia popular, com un dia va fer-ho una destral esculpida en pedra epigràfica de l'antic carrer d'En Cescomes (ara carrer de la Destral).  En Pere Martell, que en el segle XIII habitava en aquesta rodalia fou, també, navilier.

Carrer de la Nau vista des del carrer Natzaret -  Imatge: H. Vallvé - C.I.T.

     El nom de la Nau, no fa referencia a cap hostal antic, establert en aquest carrer, a semblança del “carrer de la Nao” a la ciutat de Valencia.  El Llibre de Fogatges de 1497 registra, al carrer dels Pintors, L’Hostal d'En Bartomeu Simó; el qual ja hi era l'any 1428.

Carrer de la Nau, 8.  Casal de Cescomes - Imatge: https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:332_Casal_dels_Cescomes,_c._Nau_8.jpg

     Pel que fa relació a la Nau de Tamarit cal remarcar la presència dels Recassens en el carrer dels Pintors i en les Portes falses (o carrer del darrera).  Així, el Llibre de la Passada del Mur (1428) registra a ”Mossèn Lluis de Requessens per los béns que foren den Jaume Çabater i den Francesc Çabater”, i els Fogatges de 1497 hi posen “la senyora na Requessens”, la qual hi tindria l'alberg a manera de posada.  Posteriorment els Fogatges i els Cadastres no citen per res els Recassens.

Edifici del carrer de la Nau, 17. - Imatge: https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:338_Edifici_al_carrer_de_la_Nau,_17.jpg

     La família de llinatge Sabater o Çabater tingué diferents albergs, al carrer de la Nau, durant tots els segles XV i XVI.

     Els noms d'aquest carrer quedaren perpetuats en els cèlebres itineraris tarragonins.

Carrer de la Nau - Imatge: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Tarragona_-_Carrer_de_la_Nau_-_20151225_%281%29.jpg

     L'any 1543, quan la vinguda a Tarragona d'En Carles V d'Alemanya, foren elegides per a posades del seguici imperial els següents albergs del carrer dels Pintors: Casa de Misser Agusti Pascual. Casa den Carreres. Casa de Mossèn Arbós, Prere. Casa de la Vídua Montserrada.


Carrer de la Nau, 8 - Casal Cescomes - Imatge: Josep Maria Galan Català - 1945

     Molts altres il·lustres habitants es troben registrats en aquest carrer.  En el segle XV; a principis del segle XVI i continuen gran part de les famílies.  L'any 1547 trobem registrada la Casa del Comanador i la Porta falsa del Comendador.  Aquest cavaller era “lo comanador Icart” que ve registrat en els Fogatges de 1497.

El Magi de les Timbales - Carrer de la Nau - Imatge: Josep Maria Galan Català - 1945

     En el segle XVII s'hi troben establertes algunes famílies nobiliàries, que traspuen i continuen a través del Llibre del Mig Tall (1715).  

     Canvia força la categoria social dels habitants del carrer de la Nau en el Cadastre de 1763.  Continuen alguns dels senyors, i els terratinents hi surten com a novells registres.

     Els preclars apotecaris Morenas de Tarragona (Tomás i Carles) figuren al carrer Major en els registres de 1715 a 1770.  En el Cadastre de 1799 ja surt “El Barò de les 4 Torras”, en el de l'any 1808 “Dn. Carlos Benito de Morenes” i en el de l'any 1814 el “Barón de las quatro Torres”, al carrer de la Nau.

     La casa que va ser dedicada a oficines d'Hisenda, entre el carrer Major i el carrer de la Nau, fou el palau dels Barons de les Quatre Torres i Senyors de la Nou, i que més tard ajuntaren el seu títol amb la noblesa del marquesat de Griñy, i s'emparentaren amb distingides famílies nobiliàries de dintre i fora de Catalunya.



PALMA DE MALLORCA, P. Ándres de; Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramon Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editodores, 1958 

Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T. 

Imatges: Josep Maria Galan Català, 1945 


dimecres, 30 de març del 2022

CARRER DE LA MERCERIA

LA QUARTERA I LA MERCERIA


Carrer de la Merceria - Imatge: 20 d'octubre de 2021

CARRER DE LA MERCERIA

     Noms que ha tingut:
       De temps immemorial: Carrer de la Merceria
       S. XIX: Carrer de les Corts

     Pren nom deis passamaners de Tarragona, la industria dels quals tenien localitzada en aquells indrets; estesa aquesta indústria fins a la Civaderia durant el segle XVIII, segons el Cadastre de 1736.

 


Carrer de la Merceria - Imatges: 6 de desembre de 2021

     En el Memoriale de universis, etc. apareix registrat cert “operatorium mercerie”.  I a partir del segle XIV queda consolidada la nomenclatura:

     1497  “Lo carrer de la Merceria”

     1570  -“quandam botigiam... in vico de la merceria”

     1715  “Carrer de la Merceria,” etc..

     El Nomenclàtor de 1843 li senyala el nom commemoratiu de “Carrer de les Corts”, nomenclatura dedicada a les Corts espanyoles.  Es veu, però, que el gremi que donà nom a la Merceria era una nota més popular i consolidada.

     Antany la Merceria comprenia tot el carrer de Santa Teresa fins a la sortida del carrer de Santa Ana.  Actualment va des del carrer Major fins a la Plaça del Fòrum tombant cap a la plaça de la Pescateria Vella i el carrer de Sant Llorenç.


LAS CALLES ANTIGUAS DE TARRAGONA

Cap de la Pescateria Vella i Carrer de la Merceria - Imatge: Vallvé
Las calles antiguas de Tarragona



Carrer de la Merceria Las calles antiguas de Tarragona

     L'any 1631 encara hi trobem tres calceters i alguns altres de l'ofici de merceria.  En el segle XVIII (1735) a penes se n'hi troben; habiten aquells indrets molta mena d'oficis.


CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA 








Diada de Sant Magí. Pilar davant de la boiga de queviures Prats del carrer Merceria
Imatge: R. F. Vallvé - 19 d'agost de 1968 - C.I.T.


Fira d'art al Pla de la Seu i al carrer de la Merceria
Imatge:Segú Chinchilla - 6 de juliol de 1975 - C.I.T.





Homenatge a Bonaventura Hernández Sanahuja .  Inauguració d'una placa commemorativa a la casa on va nèixer al carrer Merceria.  Alcalde Joan Miquel Nadal.
Imatges: Segú Chinchilla - 9 de novembre de 1991 - C.I.T.


POSTALS 

     Any 1925
     Festes del carrer Merceria en honor de la Mare de Déu del Roser.
     Veiem la magnificència de com eren celebrades les festes de l'època, amb un riquesa "d'aranyes" on el senyor Espinach s'hi lluïa de valent amb els seus treballs de suro. Els veïns l'ajudaven amb els serrells de colors, cosa que donava tot plegat, al barri, una visió de bon gust.

     Any 1926
     Segon any de les festes del carrer de Merceria.  Arc construït per Vicenç Roca i Francesc Sales, decorat per Magí Guinovart i Bertomeu Corbella.  Entre el grup hi veiem Joaquim Avià, Tomàs Ramon, Josep Espinach, Vicenç Torné, Manuel Bonachí, Manuel Prats, Martorell el pastisser, el noi Villasevil.  Festes ben lluïdes, que es van celebrar durant molts anys.


PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 1, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1956.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. 3 Casc Antic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1991.

Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T.



dimarts, 29 de març del 2022

CARRER DEL PORTALET

EL CORRAL I LA FUSTERIA

Carrer del Portalet. Diada de Sant Magí - Imatge: 19 d'agost de 2024

CARRER DEL PORTALET

     Noms que ha tingut:

       Antigament: Carrer del Bordell
            S. XVI: Carrer de la Baixada del Corral
            S. XVI: Carrer del Portal del Baluard Vell
            S. XVII - S. XVIII: Lo Portalet
            S. XIX - S. XXI: Carrer del Portalet
            S. XIX: Carrer d'En Lacy

     El carrer actual del Portalet, abans de l'enderrocament del Baluard Vell i de l'eixamplament de la ciutat fet pel Cardenal Cervantes (1572), era de més reduïdes dimensions, i prenia el nom del bordell allí establert.

Carrer del Portalet - Imatge: 23 d'agost de 2021

     L'any 1446, la reina Maria d'Aragó, concedia a la ciutat de Tarragona tenir: “casa pública de mujeres mundanas”; així i tot, la prostitució es trobava prou arrelada, des d'abans, dins la població, per això, l'any 1428, els mateixos Cònsols, davant reiterades suplicacions de que fos traslladat el bordell -proper a l'església i convent de Clarisses- determinaren, a 6 d'abril: “fos traslladat en altre lloc tolerable”.

Carrer del Portalet - Imatge: 26 d'agost de 2021

     A partir d'aquella data, i el més tard des de 1446, trobem el bordell tarragoní establert prop del Corral (plaça de la Font), més proper, encara, que del Portal del Baluard. 

Carrer del Portalet - Imatge: 11 de setembre de 2021

     Els Cònsols de Tarragona, l'any 1386, havien ja determinat el bordell de les dones públiques “allí on solia ésser la Boqueria”.  L'any 1462 es trobava, certament, localitzat prop del Portalet.   L'historiador Morera, indirectament ho confirma, tractant de la reparació de la muralla: “Para librarse de todo atentado acordó el Consejo Municipal de Tarragona, en 15 de mayo, proveer a lo necesario, a fin de reparar los muros de la ciudad, especialmente un gran desmoronamiento existente cerca del portal del bordell, que llamaban lo trench del bordell”.

Carrer del Portalet - Imatge: 6 de desembre de 2021

     La situació del bordell ve bastant detallada en un registre notarial de 1552, i fa referència a l'Hostal del bordell i a les Cases del Bordell.

     Aquest carrer va dir-se, en el segle XVI, carrer de la Baixada del Corral, per trobar-se comprès entre la Baixada i el Portal del Baluard Vell (el Portalet).  Un registre notarial de 1553, relatiu al carreró (carrer del Trinquet Nou) ens dona, d'una manera explicita la diferència de les dues nomenclatures.  Dades confirmades per un altre registre atenyent el mateix lloc, segons vèiem en copiar l'anterior registre.

Carrer del Portalet. Imatge: 20 de desembre de 2022

     Per semblant raó, i per la direcció cap al portal esmentat, se troben registres notarials en la segona meitat del segle XVI, al·ludint el “carrer queva al portal del baluart vell”.

Carrer del Portalet - Imatges: 20 de desembre de 2022

     Durant el segle XVIII alguns registres l'anomenen paratge o barri.  És per demés interessant el Memorial de Na Teresa Marti, a l'Ajuntament de Tarragona (1793), sobre la imatge de la Verge del Portalet “en el parage llamado lo Portalet”, que no pot menys de tenir relació amb l'antiga devoció a Nostra Dona de Misericòrdia pel veïnat d'aquella barriada.  Extracte de l'esmentat Memorial:  Memorial de Teresa Marti, vídua, i habitadora en “el parage llamado lo Portalet”.  Suplica a l'Ajuntament la imatge de la Verge del Portalet que estava “sobre una voveda” d'una casa seva que s'enderrocà. L'Ajuntament li indemnitzà la casa; contestant-li que no pot, ella, reclamar la imatge “una vez que los individuos del vecindario de la Plaza de la Fuente han manifestado y manifiestan la mayor confianza y devoción en la misma sagrada Imagen”.

Carrer del Portalet. Festes de Sant Magí - Imatge: 14 d'agost de 2023

     Dia 17 d'octubre de 1844 “els veïns del barri del Portalet” celebraren festa votiva, a l'església de Sant Agustí, en acció de gràcies per haver-los Déu nostre Senyor guardat de l’epidèmia del còlera, en la qual solemnitat varen amollar-se molts coets i altres focs artificials.

     La Baixada del Portalet la trobem citada, a finals del segle XVIII, en un altre curiós Memorial al Ayuntamiento de Tarragona, dirigit pel Capità de Navili don Joan Ruiz de Apodaca, autor del projecte de la reparació del Port, sobre mantenir en vigor la R. O. de 15 d'agost de 1784 per a enderrocar la Muralla de la Rambla Vella “con el fin de aumentar casas, pero sin excederse de los límites prefixados, ni que se comprende en el derribo de ella el Baluarte de Carlos V, pues conviene que permanezca”.  L'Ajuntament contestava, a 2 de gener 1790, que precisava l'enderrocament “por estética de la nueva calle que va a abrirse”.  Es tractava de la urbanització definitiva del carrer del Portalet, com a continuació de la baixada de Misericòrdia.  Per això en el Memorial s'anomena Bajada del Portalete.

Carrer del Portalet. Festes de Sant Magí - Imatge: 14 d'agost de 2023

     Dintre la nomenclatura d'aquest carrer, pogué aconseguir-se esborrar la memòria de l'antic bordell, antany allí existent, com també la del Baluard vell de la històrica Muralleta de l'Arquebisbe Clasquerí; però no pogué preterir-se el record de la desapareguda porta, i per això el Portalet ha perseverat en la nomenclatura urbana a partir del segle fins als nostres dies.

Capelleta de la Mare de Déu del Portalet - Imatge: 21 de setembre de 2021

     Solament, amb caràcter interí, segons el Nomenclàtor de 1843, l'administració municipal del règim dominant llavors, volgué dedicar el carrer al Tinent General don Lluís de Lacy, afusellat al Castell de Bellver (Palma de Mallorca), dia 5 de juliol de 1817, pel seu amor a la llibertat.



POSTALS

     Carrer del Portalet - 1900-1910

     Vista panoràmica del Portalet i part de la baixada de Misericòrdia. Podríem comptar els establiments que hi descobrim: un gorrista (Casa Rius), un òptic (Valls), un sastre (Montserrat), l'adrogueria Sans, un joier (Càcharo), un llibreter (Font), un venedor de robes (Casa Malé), un electricista (Sentandreu), un barber (Benaiges), un pastisser (Santamaria), un bacallaner (Rabadà), dos cafeters (Grau i Ventura), el rellotger Rigau, roba de nen (Sangenis), etc.
     La primera casa, esquerra, és la del sr. Agustí Musté, advocat, autor d'una detallada biografia del nostre crític Josep Ixart.  Als baixos de la casa hi havia el cafè de "La Unió" del senyor Ventureta.




CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA

Visita dels reis d'Espanya.  Vista general del públic assístent al carrer del Portalet. 
Imatge: Chinchilla - 19-02-1976 - C.I.T.

Carrer del Portalet, engalanat amb una bandera de suport al Nàstic, durant els play-off d'ascens a 2ona divisió.  Imatge: Dep. de Premsa Mauri - 2001 - C.I.T.




PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX a travès de les postals. 3 Casc Antic, E. Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1989.

Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T.




PÀGINES