TINGLADOS

LA RUTA PATRIMONIAL DEL PORT DE TARRAGONA

Tinglado 1. Fotografia: 11 d'agost de 2022

TINGLADOS

     1898 (tinglados 2 i 3), 1913 (tinglados 1 i 4)

     Edificis de planta rectangular (61 m de llargada i 16 m d’amplada) i coberta a dues aigües, amb tancament d’obra de fàbrica i ferro, per a emmagatzemar, preferentment, mercaderia a granel i ensacada.

Vista del Moll de Costa. (APT. Manel Itarte, 2018) 

     El Moll de Costa del Port de Tarragona va ser construït entre els anys 1885 i 1888 seguint les directrius marcades per l’enginyer Saturnino Bellido.  L’any 1893 Ramon Gironza redactà el projecte d’urbanització del Moll de Costa en el qual preveia construir quatre magatzems portuaris o tinglados.  La seva funció era la de protegir les mercaderies dels agents atmosfèrics, facilitar la seva custòdia i evitar que destorbessin el trànsit de vehicles i persones.

Vista dels tinglados. Fotografies: 11 de juny de 2021

     Els dos centrals, els tinglados 2 i 3, es van construir primer (1898), a només cinc metres de la vora del moll.  Els dos dels extrems, l’1 i el 4, s’ubicaren a 12 metres per a poder-hi encabir les vies de les grues.  Tot i que el projecte d’aquests últims (redactat per l’enginyer Manuel Maese Peña) era del 1905, les obres no començaren fins al 1908 i no acabaren fins al 1913 a causa de diversos factors com la crisi siderúrgica o una vaga general ferroviària, que provocaren l’aturament de la construcció en diverses ocasions per falta de material.

     Entre els anys 1922 i 1924 es traslladaren els tinglados 2 i 3 per tal de quedar alineats amb l’1 i el 4.

Vista dels tinglados. Fotografies: 11 de juny de 2021

     L’obertura del Moll de Costa a la ciutadania, l’any 1986, és un projecte del Port de Tarragona iniciat amb l’objectiu de millorar les relacions Port-Ciutat.  A partir d’aquella data es va donar una nova vida als tinglados que havien quedat en desús i restaren vinculats a activitats culturals i ciutadanes, després d’haver estat restaurat l’exterior dels edificis i habilitats els interiors segons les noves necessitats.  De tots quatre tinglados, encara avui totalment conservats, cal destacar que la restauració del número 4, l’any 1993, li comportà a l’Autoritat Portuària de Tarragona el Premi Bonaplata atorgat pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Exposició “a distinct vision” del fotògraf Greg Gorman 

Tinglado 1 del Moll de Costa. (APT. Coia Escoda, febrer de 2015) 

     Els tinglados estan catalogats dins del POUM i formen part del Catàleg de béns a protegir-Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Tarragona.

Tinglado 1. Fotografies: 29 de novembre de 2021

ESCODA MÚRRIA C. i TOLDRÀ DALMAU, M.: La ruta patrimonial del Port de Tarragona, Autoritat Portuaria, Drudis i Virgili Editors, 2020.

FAR DE LA BANYA

LA RUTA PATRIMONIAL DEL PORT DE TARRAGONA

Fotografia: 19 d'abril de 2021

FAR DE LA BANYA

     Enginyer: Lucio del Valle.

     Torre de ferro lleugerament cònica amb llanterna poligonal interior i cúpula de coure.  La plataforma o planta habitable està formada per tres triangles equilàters que distribueixen l’espai per a l’entrada, el magatzem, la cuina, el menjador i els dos dormitoris.  A l’exterior hi ha un balcó perimetral.

     El far de la Banya, el de Buda i el del Fangar eren els tres punts d’orientació fonamentals en un lloc de difícil navegació a la zona del Delta de l’Ebre.  El far de la Banya estava ubicat a la punta del mateix nom.

Far de la punta de la Banya de tercer ordre. 

Fou traslladat al port de Tarragona i instal·lat a l’extrem del dic de Llevant el 1984. (APT. J. Martínez Sánchez, 1864) 

     Entrà en funcionament per primer cop el dia 1 de novembre de 1864, il·luminat amb una llàntia d’oli d’oliva i a càrrec de dos torrers.

     Els set puntals inferiors de 4,50 m d’alçada suporten una plataforma hexagonal on descansa la torre de 12,20 m, coronada per una llanterna de 3,50 m d’alçada i 2,50 m de diàmetre.

 

Fotografies: 19 d'abril de 2021

     L’òptica, de tercer ordre i tres zones, era de la casa Chance i va ser construïda l’any 1861 amb un abast de 13 milles que proporcionava una llum blanca fixa.

     El 1883 disposava ja d’una làmpada Maris de dos bles i, anys després, s’emprava gas acetilè.  Aquest sistema va ser substituït l’any 1929 per una instal·lació Dalen dotada de vàlvula solar.

Fotografies: 29 de juliol de 2022 

     El juliol de 1943 el far de la Banya restà agregat al servei del far de Sant Carles de la Ràpita.  L’any 1975 deixà de funcionar i en substitució es va construir una torre de formigó.

     El 1984 es va desmuntar i traslladar al port de Tarragona, on s’instal·là a l’extrem del dic de Llevant i es procedí a la seva rehabilitació contribuint a la preservació de l’únic dels tres fars metàl·lics de l’Ebre que actualment es pot veure.  La Comissió de Fars acordà que es mantingués en servei i s’il·luminà després de la seva restauració el 16 d’agost de 1990.

Interior del Museu de fars extensió del Museu del Port de Tarragona. 
(MPT. Mercè Toldrà, 2013)

     Des de l’any 2003 és el Museu de Fars, una extensió del Museu del Port de Tarragona, s’hi exhibeix una col·lecció de senyals marítims a l’antic habitatge del torrer amb l’objectiu de donar a conèixer la història de les ajudes a la navegació, en general, i dels fars de la demarcació de Tarragona, en particular. 

ESCODA MÚRRIA, C. i TOLDRÀ DALMAU, M.: La ruta patrimonial del Port de Tarragona, Autoritat Portuaria, Drudis i Virgili Editors, 2020.

FAR DEL MOLL D’ARAGÓ

LA RUTA PATRIMONIAL DEL PORT DE TARRAGONA

Far del port al dic de Llevant. (APT. Chinchilla, 1930) 

FAR DEL MOLL D’ARAGÓ

     Torre de planta octogonal a l’exterior i circular a l’interior, amb un diàmetre de 2 m i una alçada de 9,5 m des de la rasant de l’andana alta del dic de Llevant. 

     El projecte d’aquest far, amb característiques similars al del port de Castelló, es va aprovar per Reial ordre de 28 d’octubre de 1920 amb un pressupost de 69.783 pessetes. S’il·luminà per primer cop el 7 de maig de 1923.

 

Fotografies: 21 d'abril de 2017

     La part inferior estava envoltada per un edifici de planta quadrada destinat a magatzem dels faroners i del servei d’obres. L’habitatge del torrer ocupava la planta superior i s’hi accedia gràcies a una escala doble que conduïa a la terrassa davant de l’entrada de la torre. Per comoditat del servei nocturn, hi havia també un accés directe al far des del pis del torrer.

     Les despeses de construcció de la torre i l’edifici van anar a càrrec de la Junta d’Obres del Port, mentre que l’òptica, la maquinària del far i el pis de la càmera d’il·luminació amb l’escala ràpida les va costejar el Servei Central de Senyals Marítims.

     L’emplaçament en direcció NE-E el protegia dels temporals de mar.

 

Captures de pantalla de vídeo: 14 de juliol de 2022

     Cap al 1970, part de les seves instal·lacions van passar a ser ocupades per la Corporació de Pràctics del Port. Les contínues obres d’ampliació del dic de Llevant el van deixar aïllat a l’interior del port, per la qual cosa l’any 1983 es decidí substituir-lo per un altre que s’instal·là a la punta més exterior del dic, el far de la Banya, que estigué operatiu a partir de l’any 1990.

     El far del moll d’Aragó només és visible des de l’interior del port. Es conserva la torre circular sense la planta quadrada. Va ser reformat l’any 1997 i en l’actualitat no té cap ús concret.

Fotografia: 26 de juny de 2022

     Està catalogat dins del POUM i forma part del Catàleg de béns a protegir-Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Tarragona.

 

ESCODA MÚRRIA, C. i TOLDRÀ DALMAU, M.: La ruta patrimonial del Port de Tarragona, Autoritat Portuaria, Drudis i Virgili Editors, 2020.

ANTIC EDIFICI DE SERVEIS DE L’AUTORITAT PORTUÀRIA

LA RUTA PATRIMONIAL DEL PORT DE TARRAGONA

ANTIC EDIFICI DE SERVEIS DE L’AUTORITAT PORTUARIA

     Arquitecte: Josep Maria Garreta Cusidó 1980

     Edifici en forma de torre octogonal de cinc plantes estructurades al voltant d’una gran caixa cilíndrica on hi ha l’ascensor i una magnífica escala volada helicoidal.

     La redacció del projecte d’edifici per a serveis del Port és de desembre de 1975.

     Havia d’estar situat en un lloc privilegiat, pròxim a la ciutat d’una banda, però dins l’àrea de servei portuari de l’altra; aquest objectiu concorda perfectament amb la idea de l’arquitecte Josep Maria Garreta Cusidó, artífex de l’edifici: “si las ciudades pueden y deben leerse, el edificio de la Junta debería reflejar plásticamente lo que es y ha sido el puerto para la ciudad”.  Així, doncs, s’escollí com a ubicació el passeig de l’Escullera, just davant de Sanitat Marítima i la Comandància Naval.

Edifici de serveis de l’APT al passeig de l’Escullera. (APT. Joan Farré, 1994) 

     La peculiar forma de l’immoble no és fruit de l’atzar, sinó d’un estudi acurat, amb la intenció d’expressar a través del llenguatge arquitectònic, un punt de referència clau de la ciutat, el seu motor econòmic i social: el port.  Un lloc característic conformat per equipaments heterogenis però al mateix temps únics, com les sitges, les grues, els tinglados o els magatzems.

     L’exterior es va resoldre amb grans volums suspesos al buit bisellats amb cares triangulars buscant similitud amb la rosa dels vents.

     El 23 de juliol de 1976, la Dirección General de Puertos y Señales Marítimas, comunicà a la Junta del Port de Tarragona l’aprovació tècnica del projecte.  S’iniciava així el llarg i complex procés fins a l’inici de les obres el 30 d’abril de 1977, que no van finalitzar fins al 31 de març de 1980.  El 15 de desembre del mateix any, tots els serveis portuaris van ser traslladats al nou edifici, culminant d’aquesta manera un procés constructiu que s’havia dilatat gairebé set anys.

Rehabilitació de l’edifici de serveis de l’APT (fotografia 26-11-2022)

     Durant quasi trenta anys, si més no, el singular edifici va ser la seu dels serveis portuaris conegut popularment com Obres del Port, esdevenint un punt de referència de la ciutat.

     A finals de 2009 va ser abandonat quan els serveis administratius del Port de Tarragona passaren a ocupar un altre immoble molt proper a aquest, però de nova construcció. Entre 2019 i 2021 s’hi ha fet una reforma integral, tant de l’interior com de l’exterior, en la qual s’ha tingut cura en recuperar el seu aspecte original.

Fotografia: 26 de novembre de 2022

ESCODA MÚRRIA, C. i TOLDRÀ DALMAU, M.: La ruta patrimonial del Port de Tarragona, Autoritat Portuaria, Drudis i Virgili Editors, 2020.

ARXIU DEL PORT DE TARRAGONA – JUNTA D’OBRES DEL PORT

EDIFICIS

ARXIU DEL PORT DE TARRAGONA – JUNTA D’OBRES DEL PORT

Carrer Anselm Clavé, 2

Francisco Gómez de Membrillera y Piazza (eng.) 1921-1925
Ref. Joaquín Aguilera Torres - Jordi Guerrero Fernández (2015)
Fotografies: 6 d'abril de 2021

 

     Les ordenances que obligaven a fer porxos en els edificis del voltant de la plaça dels Carros ja no es van tenir en consideració per bastir l'edifici de la Junta d'Obres.  

     És un edifici gòtic modernista de dues plantes, amb un cos central de tres. És remarcable l'acurat acabat dels marcs de les obertures i les baranes i reixes metàl·liques.  La coberta de teules s'aprofita per generar la cornisa, també de teules, que envolta l'edifici; encara s'hi fa un joc de merlets i es posa l'emblema de la institució a la façana de la plaça.

 

ALOGUIN, Ramon; Guia d'Arquitectura de Tarragona SXX, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, 2018.

TARRAGONA PORT

 PORT DE TARRAGONA

26 de gener de 2021 - 10,30 h.

15 d'octubre de 2020 - 15,13 h.

26 de juny de 2018 - 11,00 h.

24 de maig de 2017 - 12,20 h.

21 d'abril de 2017 - 13,50 h.