MONUMENT A MARTÍ I FRANQUÉS

TARRAGONA: ESCULTURES, LÀPIDES I FONTS

MONUMENT A MARTÍ I FRANQUÈS

      Antoni de Martí i Franquès, pertanyent a la branca nobiliària dels Martí d'Ardenya, va néixer a Altafulla, el 1750.  Es destaca sobretot com un gran científic en les especialitats de la química, la física, la meteorologia i la botànica.  Un dels seus estudis més famosos és el que tracta “sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico”, de l'any 1790.  Durant el setge napoleònic de Tarragona del 1811, fou ferit, i una part dels seus manuscrits resultaren destruïts.  Tot i que després residí durant llargues temporades a Barcelona, finalment morí a Tarragona el 1832.

 

     Amb motiu del 150è aniversari de la seva mort, es varen celebrar diversos actes commemoratius, i es va convocar un concurs públic per aixecar-li un monument, que es va inaugurar el 22 de setembre de 1982 a la plaça d'Orleans, al costat de l'institut de batxillerat que també porta el nom de l'eminent científic.

 

     A diferència d'altres monuments, aquest no té elements escultòrics.  Es tracta d'un conjunt arquitectònic pensat per ocupar la part central d'una plaça, que en realitat és un espai de trànsit, envoltat d'edificis de serveis públics.  Aquest fet influí en el projecte, perquè l'obra s'integrés en el conjunt com a lloc d'espera i lleure; en un principi estava prevista la seva il·luminació interna, però no s'ha portat mai a la pràctica.  També es va proposar omplir l'espai central amb aigua, creant una mena de font, però això hagués desvirtuat totalment el sentit original del projecte i no es va arribar a realitzar.

 

     El monument, obra dels arquitectes barcelonins Jordi Álvarez Alzón i Ernest Minguillón Monné, és de maó vist i està format per un arc commemoratiu, una estela (amb la inscripció exigida a les bases), i un canal que uneix els dos elements i que permet entrar a l'interior del conjunt i seure al seu voltant.  Els dos primers elements estan situats en un gir de 45 graus respecte a la plaça.  El canal representa el camí recorregut per l'estela en el seu desplaçament i tracta d'exaltar amb aquesta imatge, l'estret llaç que uneix la figura d'Antoni Martí amb la naturalesa, a través de la seva faceta científica.  Com a part integrant del conjunt es col·locaren arbres que envolten el canal central i donen ombra als qui s'asseuen al llarg de la plaça.

 

     L'obra té com a característica la simplicitat de les formes, i el seu significat se centra en la geometria com a principal i preponderant generadora de l'homenatge.

 

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003.