TARRAGONA: ESGLÉSIES i CAPELLES
.jpg) |
| Església i convent dels Pares Carmelites - Imatge: 15 d'abril de 2024 |
ESGLÉSIA I CONVENT DELS PARES CARMELITES
Josep M. Jujol Gibert (1919) Cambril de la Mare de Déu del Carme
Ampliació: Antoni Pujol Sevil (1952-1958)
 |
| Església i convent dels Pares Carmelites - Imatge: 18 de març de 2021 |
El convent històric era al carrer dels Descalços, al centre històric. Com altres institucions, els Carmelites Descalços es van traslladar al nou eixample. Monguió, atent al que se estava fent, per exigències del promotor, dissenyà un gran edifici gòtic, que és, alhora, modernista. La pedra carejada, que fuig del clàssic carreu, la utilització de l'obra vista que delinea els perfils; i, en fi, les escultures de pedra discretament dosificades, tot plegat conforma el conjunt més destacat del seu moment i el seu gènere a Tarragona. Dominant el conjunt, damunt la porta principal, s'eleva el pinacle-campanar, de 36 metres d'alçària, un rècord per l'època.
.jpg)
.jpg) |
| Església i convent dels Pares Carmelites - Imatges: 15 d'abril de 2024 |
Al Cambril
de la Mare de Déu del Carme (1917-1921), Jujol ens sorprèn portant a la màxima
expressió geometries en aparença senzilles. S'hi sobreposen tres cossos: la cúpula, la
llanterna i l'agulla. El conjunt, sense acabats, té una aparença rústica que el
fa encara més interessant.
POSTALS
 |
Convent dels Pares Carmelites - Imatge: L. Roisin - 1910-1919 |
.jpg)
Α. Τ. V. - 397 - TARRAGONA, Convento de los Padres Carmelitas
Convent d'estil modernista (electricisme gòtic) enllestit el 1897. Les obres foren dirigides per l'arquitecte tarragoní Pau Monguió (Pau de la LLebre) amb tres pisos. El 1952 se li afegí un quart pis; projecte de l'arquitecte Antoni Pujol Sevil. Fins el 1985 va gaudir de jardí, que desaparegué per tal de construir un gran immoble.
Al fons esquerra, velles cases del carrer Estanislau Figueres que encara hi romanen
TARRAGONA Convento de los P. P. Carmelitos
El convent carmelità de frares es destaca bé en la present postal. Correspon a l'any 1910.
En primer terme, a dreta i esquerra destaquen les restes de muralla que foren derrocades per tal de construir el convent de les "Teresines". A la dreta, el jardí i part de l'antic Institut de segon ensenyament.
Als fons del carrer, els preparatius per construir les Escoles Saavedra.
.jpg)
En Gerard Chinchilla, fotògraf local, copsà aquesta foto a finals de la dècada del quaranta.
Bella postal de l'interior del Convent dels Carmelites.
El 1917 se li afegí un cambril. Obra de l'arquitecte Josep Mª. Jujol que la guanyà per concurs.
La imatge de la Verge de l'Altar Major fou cremada durant la Guerra Civil. La nova, que aquí es veu, és de l'escultor canongí Salvador Martorell.
El temple és d'una nau amb cinc arcades, 31 m. de llarg i 5 d'ample. El 1963 s'hi afegí una nova nau de 30 m. de llarg, i foren tretes les columnes que destorbaven.
Així era un dels tresors desaparegut del
modernisme
 |
| El
cambril del Carme de l'església dels carmelites de Tarragona vist des de
l'interior de l'església després de la Guerra Civil |
El cambril del Carme de Tarragona, actualment desaparegut, va ser molt estimat pels tarragonins. Aquesta petita capella situada darrere l'altar de l’església dels Carmelites Descalços era tan espectacular que, durant la construcció, cròniques de l’època es van referir a l'obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol com una "minúscula Sagrada Família". L'ARA ha tingut accés a l'arxiu de l'orde i en publica per primera vegada les imatges històriques. "L’arc principal, que dona del cambril a l’església, és superb i grandiós, tot ell brodat de fistons relligats de garlandes de roses", es pot llegir a la mateixa crònica, en què també lloen les solucions "senzilles i elegants" que Jujol va aplicar per connectar el cambril amb una sala per al tresor de la Mare de Déu, la sala de música i l’interior del convent. Per tot això, l’autor qualifica Jujol de "poeta l’arquitectura".
DIARI ARA (Antoni Ribas Tur)
La urgència per salvar una “filigrana” de Jujol a Tarragona
 |
| L'agulla del cambril de la Mare de Déu del Carme del convent dels Carmelites de Tarragona, de Josep Maria Jujol. Maria González. |
El llegat de l’arquitecte Josep Maria
Jujol a la ciutat de Tarragona inclou una de les seves obres principals, el
Teatre Metropol, l'habitatge d'un canonge de la catedral (la Casa Ximenis) i un
reguitzell de petites intervencions encara poc conegudes pel gran públic, entre
els quals destaca el cambril de la Mare de Déu del Carme del convent dels
Carmelites Descalços. Tot i ser una de les principals obres modernistes de la
ciutat, l’agulla que el corona està molt deteriorada i ara l’Ajuntament de
Tarragona, els Carmelites Descalços i la Universitat Rovira i Virgili s’han
aliat per recuperar-la i més endavant restaurar també el cambril, que va partir
primer els estralls de la Guerra Civil i als anys 60 els d’una ampliació poc
respectuosa. L’agulla perilla sobretot perquè s’ha oxidat el ferro de
l’interior dels pilars i això ha fet caure el formigó que els revestia. “Tenim
un escaneig làser de fa cinc anys i està previst fer-ne un altre ara per veure
si la part de dalt de la llanterna s’ha deformat molt i cal posar-hi una
estructura auxiliar perquè no caigui”, diu el professor de la URV Roger
Miralles, que també és uns dels impulsors de la ruta Territori Jujol.
L’agulla del cambril és gairebé una obra
secreta, perquè des de l’exterior del convent només es pot veure des del carrer
Ixart. Per al fill de Josep Maria Jujol, l’agulla del cambril és, malgrat
tot, “una filigrana molt bonica”. L’origen es remunta a un concurs que
l’arquitecte va guanyar el 1917, per davant d’un altre arquitecte reconegut del
moment, Cèsar Martinell. L’obra va tenir força repercussió a la premsa de
l’època, on la van qualificar com una “minúscula Sagrada Família”, com recull Josep
Maria Jujol Jr. a la monografia sobre l’obra tarragonina del seu pare. També
explica que una de les condicions del concurs era que el nou cambril havia
d’aprofitar les obres existents i “seguir el mateix estil arquitectònic de
l’església”, és a dir, el neogòtic. Entre els detalls més fastusosos del
cambril hi havia l’arc que l’obria a l’interior de l’església, que estava
guarnit amb garlandes de roses esculpides. “Del cambril en queden uns
elements de marbre, uns altres de forja i uns vitralls”, diu Miralles. “Estem
catalogant aquestes peces i estudiant com convivien juntes”, explica. La cúpula
del cambril està tapada, però han pogut veure que s’han perdut els vuit àngels
que la guarnien però que sí que s’ha conservat la pintura blava original.
Hi ha molta feina per fer per salvar el conjunt de l’obra, perquè després d’aquests estudis caldrà encarregar el projecte de restauració. L’entesa entre l’àrea de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona i els Carmelites Descalços suposa un gir important en les seves relacions perquè en els últims anys el consistori havia posat tres sancions a l'orde per no tenir més cura de l’agulla. Però ara la relació és “molt bona”, com afirmen fonts dels Carmelites.
GUERRERO, Jordi; Guia d'Arquitectura de Tarragona SXX, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, 2018
ANTONI RIBAS TUR
https://www.ara.cat/cultura/tresors-desapareguts-modernisme-josep-maria-jujol-carme-carmelites-tarragona_1_4180663.html
https://www.ara.cat/cultura/urgencia-salvar-filigrana-jujol-tarragona_1_3993071.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada