Balcó del Mediterrani, abans de construïr-se la barana havia aquest mur. Una de les primeres postals de Tarragona - Imatge: LL, Francia - 1885 c. (abans de 1889) - POSTAL
BALCÓ i PASSEIG DE LES PALMERES
Arquitectes:
Ramón
Salas Ricomà 1889-1891 / 1901
Ref.:
José M. Monravà López (1947-1951)
Salas va dissenyar la poderosa barana que limita l'espai de la pedrera del port i tanca la Rambla vers el sud-est, una peça historicista impecable, inicialment, s’assentava damunt un banc corregut de pedra de llisós, visible encara en el primer tram, encastat al nivell del paviment actual. L’èxit de la proposta va ser clamorós, ningú l'ha alterada en més de cent trenta anys. La vista, a quasi 40 metres sobre el nivell del mar, és extraordinària, abraça tota la rada del port, des de la punta de la Mora fins a la de Salou, i fins al Montsià.
L'any 1889 va dissenyar també el monument a Roger de Llúria, almirall de l'armada de la Corona d'Aragó. L'escultura de 3,5 m. d’alçària és original de Felix Ferrer (1886). El passeig confrontant, el passeig de les Palmeres, fou dissenyat per Monravà cinquanta anys més tard. Malgrat algunes modificacions posteriors, conserva el caràcter original i és un complement excel·lent del final de la Rambla.
CENTRE D'IMATGES DE TARRAGONA
.png)
Passeig de Santa Clara. Gent molt elegant passejant
Imatge: autor desconegut - c. 1900 - C.I.T.
.png)
Vista general del Passeig de les Palmeres. Al fons, el Pretori. Gent concentrada
Imatge: autor desconegut - c. 1900 - C.I.T.
.png)
Imatge: autor desconegut - c. 1900 - C.I.T.
.png)
Imatge: autor desconegut - c. 1900 - C.I.T.
.png)
S'hi veu gent passejant al Passeig de les Palmeres (passeig de Santa Clara). Al fons, torre del Pretori
Imatge: autor desconegut - c. 1900 - C.I.T.
Imatge: autor desconegut - c. 1900 - C.I.T.
.png)
Passeig de Santa Clara. A l'esquerra el Baluard de Cervantes i el Convent de Santa Clara.
Imatge: autor desconegut - C. 1900 - C.I.T.
.png)
Passeig de Santa Clara. En primer terme es veu una parella amb indumentaria de finals del s. XIX principis del s, XX. A l'esquerra el Baluard de Cervantes i el Convent de Santa Clara.
Imatge: autor desconegut - c. 1900 - C.I.T.
.png)
Final del Passeig de les Palmeres. Al fons, el Balcó
Imatge: autor desconegut - c. 1905-1909 - C.I.T.
.png)
Imatge: autor desconegut - 1907 - C.I.T.
.png)
Imatge: autor desconegut - 31 de desembre de 1909 - C.I.T.
.png)
El Passeig i el Balcó. Al fons, el Club Velocipedista
Imatge: Chinchilla - 1915 - C.I.T.
.png)
Casetes de bany ala playja del Miracle. Al fons, les vies del tren. A la part superior, el Balcó, el passeig de les Palmeres (passeig de Santa Clara) i el convent de Santa Clara. La casa Rosell (RN, 2) en construcció i la desapareguda casa Güell (RN, 1)
Imatge: H. Vallvé - 1930 - C.I.T.
.png)
Platja del Miracle vista des del Balcó. Hi ha un munt de detalls, "l'avió", les casetes de bany, l'amplada de la platja que arriba fins a les vies del tren (a l'esquerra).....
Imatge: autor desconegut - 1935 - C.I.T.
.png)
Passeig de les Palmeres, a l'esquerra el bar restaurant el Rovelló. Al fons, la Catedral i el Pretori
Imatge: autor desconegut - c. 1935 - C.I.T.
%20publicat%20a%20FT.png)
Balls populars al Passeig de les Palmeres, es veu una numerosa assistencia de públic
Imatge: H. Vallvé - 1940 - C.I.T.
.png)
Gent passejant pel Passeig de les Palmeres. Al fons, el Pretori
Imatge: autor desconegut - C. 1942 - C.I.T.
%20publicat%20al%20meu%20perfil.png)
Passeig de les Palmeres. Minyona amb els germanas Ricomà-Vendrell. Al fons, el Pretori
Imatge; autor desconegut - 1943 . C.I.T.
.png)
Passeig de les Palmeres, vista del Pretori i del Balcó.
Imatge: H. Vallvé - 15 de desembre de 1945 - C.I.T.
.png)
Obres d'ampliació del Parc del Miracle, a la dreta el Passeig de les Palmeres
Imatge: Chinchilla - 1937 - C.I.T.
.png)
Imatge: H. Vallvé - 15 de desembre de 1945 - C.I.T.
.png)
Primeres obres de remodelació del Passeig de les Palmeres
Imatge: H, Vallvé - 1946 - C.I.T.
.png)
Passeig de les Palmeres - Imatge: H. Vallvé - 1946 - C.I.T.
.png)
El passeig de les Palmeres remodelat. Al fons, el Pretori i la Catedral
Imatge: autor desconegut - 1948 - C.I.T.
.png)
Restaurant Mirador al Passeig de les Palmeres
Imatge: H. Vallvé - 1948 - C.I.T.
.png)
.png)
Imatge: autor desconegut - c. 1950 - C.I.T.
.png)
Imatge: H. Vallvé - 1952 - C.I.T.
.png)
.png)
.png)
Platja del Miracle. Vista de les barraques d'entrevies. Al fons, el Balcó, el passeig de les Palmeres, l'Amfiteatre, la casa Güell (desapareguda) i la casa Rosell - Imatge: H. Vallvé 20-03-1954 - C.I.T.
.png)
Imatge: H. Vallvé - 28 de setembre de 1954 - CIT
.png)
Passeig de les Palmeres des de la carrertera de Barcelona i Balcó del Mediterrani
Imatge: H. Vallvé - 28 de setembre de 1954 - CIT
.png)
Bar restaurant Mirador al Passeig de les Palmeres
Imatge: Desconegut - 1955 - C.I.T.
.png)
Obres d'urbanització del Parc del Miracle. Al fons, Balcó i Passeig de les Palmeres
Imatge: H. Vallvé - 20 de gener de 1955 - C.I.T.
.png)
Imatge: H. Vallvé - 20 de gener de 1955 - C.I.T.
.png)
Jardins de la Reconciliació. Al fons, el Parc del Miracle i l'Amfiteatre. A la dreta el Passeig de les Palmeres i la casa Gatell - Imatge: autor desconegut - 1955 - C.I.T.
.png)
Vista del Passeig de les Palmeres des del Passeig de Sant Antoni. Al fons, el mar
Imatge: H. Vallvé - 20 d'agost de 1957 - C.I.T.
.png)
Imatge: R. F. Vallvé - 23 de desembre de 1961 - C.I.T.
El passeig de les Palmeres i el Balcó. A la dreta, el monument a Roger de Llúria i darrera Casa Rosell
Imatge: autor desconegut - anys 60' ? - C.I.T.
.png)
.png)
Imatge: R. F. Vallvé - 18 d'agost de 1971 - C.I.T.
.png)
Diada de Sant Magí. Aspecte de la revetlla popular celebrada al Passeig de les Palmeres
Imatge: Chinchilla - 18 d'agost de 1971 - C.I.T.
.png)
.png)
Detall del Balcó i el Passeig - Imatge: Segú Chinchilla - 30 de juliol de 1972 - C.I.T.
.png)
Imatge: Cine-Foto Vallvé - 1973 - C.I.T.
.png)
Vista del Passeig de les Palmeres des del Pretori. Sàprecia a la dreta el garatge Panadés
Imatge: Dep. Premsa Mauri - 1990 - C.I.T.
.png)
Imatge: Dep. Premsa Mauri - 1998 - C.I.T.
POSTALS
Postal esteroscòpica que duu la llegenda en francès i castellà puix que va estar editada a la República Francesa al voltant de 1890.
Posiblement és la postal editada, en finalitats comercials, més antiga referent a Tarragona.
La vista ens mostra el Balcó del Mediterrani quan la barana era de pedra (Foto C.1880)
Aquesta postal es col·locava davant d'un aparell dit estereoscopi i on podia veure-la en relleu.
Postal
editada per P.Z. a finals del segle XIX.
Moltes coses han canviat d'aquella època ençà. En primer terme la barana de pedra, unes cabres que calmosament van camí de la pastura pel mig de la carretera de Barcelona i uns casalots avui desapareguts.
Aquesta postal es va editar en dues versions: blanc-sèpia i il·luminada en vius colors; donant l'aspecte de la Tarragona tranquil·la i calmosa de l'època.
Moltes coses han canviat d'aquella època ençà. En primer terme la barana de pedra, unes cabres que calmosament van camí de la pastura pel mig de la carretera de Barcelona i uns casalots avui desapareguts.
Aquesta postal es va editar en dues versions: blanc-sèpia i il·luminada en vius colors; donant l'aspecte de la Tarragona tranquil·la i calmosa de l'època.
Entranyable fotografia, en la què podem
veure el fanal de gas a l'inici mateix de la carretera de Barcelona. En primer terme, a la dreta, està reflectit un tros de la primitiva barana de ferro que
calgué arrencar per posar-hi la nova. Aquesta antiga barana era corbada en la
seva part superior, suportada per pilars d'obra col·locats cada 3 metres, amb
una torreta i una planta damunt de cada pilar.
El primer tram de la barana del Passeig fou col·locat, només per via
d'assaig, i a subhasta, darrera mateix del monument a Roger, el 1890. Restà llest aquest tros el novembre, i
l'Ajuntament l'acordà acceptar com a bo. El desembre del mateix any va
encarregar al contractista la continuació de les obres, però no tota, només un
altre tros, i després, acceptat també com a bo aquest tram, varen prosseguir
les obres fins el seu acabament (1894).
Postal editada per Sebastian Cardona, adroguer
de la Plaça dels Carros, cantonada amb Apodaca.
.png)
Vista del Port i de l'estació de ferrocarril des del Balcó del Mditerrani
Imatge: L. Roisin - c. 1900 - Postal Gabriel Gibert - C.I.T.
Imatge: L. Roisin - c. 1900 - Postal Gabriel Gibert - C.I.T.
Panoràmica del Passeig presa des del
començament de l'actual Passeig de Sant Antoni. La carretera de Barcelona no era més que un
modest camí polsegós a començament de segle.
A la meitat del segle XIX una nova
urbanització del Mirador motivà la construcció d'un passeig des del Castell del
Rei (a la baixada de Sant Antoni) fins a la Baixada del Toro.
En un principi s'anomenà Passeig de Santa
Clara, rebent el nom del convent que hi havia, un mur del qual veiem a la dreta
de la postal.
Polida i bella postal aquesta en que el
"Negrito", de les comparses de Tarragona, guaita pel balcó i
contempla la nostra mar, regal dels déus Olímpics o ....potser que vigila la
"Negrita" que ha anat a prendre un bany!
Postal molt oportuna en la qual podem observar la mancança de l'edifici de Casa Rosell donat que fins el 1929 no van començar les obres de construcció.
La foto pertany al 1er llustre del segle XX de Hauser y Menet (Madrid).
Postal molt oportuna en la qual podem observar la mancança de l'edifici de Casa Rosell donat que fins el 1929 no van començar les obres de construcció.
La foto pertany al 1er llustre del segle XX de Hauser y Menet (Madrid).
Angel
Toldrà Viazo (A.T.V.) edità una gran sèrie de postals abastant tot Catalunya i
Balears, i és des del nº 386 que apareixen els exemplars amb motius de
Tarragona. A.T.V. és una de les edicions preferides dels col·leccionistes.
Postal aquesta molt documentada, molt característica pel cavall al davant del quiosc del guarda passeig. Observem part del baluard enderrocat, la platja amb "L'avió", els masos de sota la barana...
Altrament el segell d'un cèntim dona un toc de distinció a la postal i marca l'evolució que les tarifes de correus han augmentat d'aleshores ençà.
Postal aquesta molt documentada, molt característica pel cavall al davant del quiosc del guarda passeig. Observem part del baluard enderrocat, la platja amb "L'avió", els masos de sota la barana...
Altrament el segell d'un cèntim dona un toc de distinció a la postal i marca l'evolució que les tarifes de correus han augmentat d'aleshores ençà.
A. T.
V. 2166 TARRAGONA, Paseo de Pi Margall
Al Passeig de Pi i Margall, tan senyorial,
no era pas estrany de trobar-hi famílies, de la ciutat, benestants seguides i
acompanyades de la dida arrossegant els nens.
Advertim en aquesta postal, editada en el
1ª quart del segle però aprofitant un clixé molt anterior, la doble vorera que
envolta el jardinet de Roger de Llúria i una primitiva claveguera.ddddd
Al bo de l'hivern i a l'hora del sol, no era pas estrany de trobar gent gran parlant d’esdeveniments que avui són molt llunyans com podia ser: les guerres carlines, el destronament de la reina Isabel, l'arribada d'Amadeu, la proclamació de la 1 República, d'Alfons XII i com no, de la Guerra de Cuba que tot just havia acabat. La foto està feta des del monument a Roger captant extraordinàriament detalls que personalment ben pocs han conegut com la part de la muralla que encara restava, els febles arbrets.... i un escanyolit fanalet que, ben segur, poca llum podia fer.
Amb
les sigles C.O. es coneix una sèrie de 42 postals que fan referència a
Tarragona. No se sap el que signifiquen
aquestes sigles ni hi ha cap dada de l'editor.
Una
bella perspectiva del passeig amb uns infants enjogassats. La paret de banda del convent s'explotava per
a anuncis, i, sota uns seients de pedra. Al fons la pujada de Sant Antoni.
Cal
fer palès l'errada de la llegenda de la postal que diu: "Paseo de Santa Tecla" en
lloc de Santa Clara.
Fins aquí arribava, i de fet encara
arriba, la barana del passeig quan restà llesta del tot el juliol de 1894 (la
foto, però, és posterior). El
contractista es deia Joan Salvadó, i el pedrapiquer dels seients de la barana
Joan Granada.
Sota la barana els horts, un d'ells ben
llaurat, dels Gomis, Potau, Pó etc. Al
passeig un jove ben eixerit, amb el diari a la butxaca, guaitant el mar en
aquest matí d'hivern tan llunyà.
Les acàcies serien més tard arrencades per
plantar-hi palmeres.
¡¡Quina llàstima que el fotògraf no fos
oportú en el moment d'enfocar el seu objectiu un xic més a l'esquerra per tal
de captar l'edifici en plena construcció!! Fotografia de 1912 en què el passeig apareix
nu, sense arbres, com si una dalla gegantina hagués fet la seva devastadora
tasca.
Postal editada per A.P.V. última d'una
sèrie de 49. Es van fer en dues
versions; blanc i negre, i il·luminades amb colors un xic apagats.
Abans hem fet esment de les qualitats i
característiques tècniques de les edicions V. Monte.
Ara, doncs, presentem aquí una peça il·luminada,
superba i prou rara, (encara que de tema molt repetit) encisadora i apreuada
per qualsevol col·leccionista per la seva escassesa.
Fixeu-vos en les palmeretes quasi acabades
de plantar. La foto pertany a l'any 1912.
Del teulat del nº 4 de la Rambla va estar
feta aquesta foto que pertany a una sèrie de 40 postals editades per Anguela
Hermanos. Totes són il·luminades amb
colors molt poc reals i molt foscos i presentades en quatre tacons de deu peces
cada un.
Una característica molt singular és
l'edifici nº 1 tot sol aïllat, puix que el del seu costat no es construiria
fins el 1946.
Davant la mar -on avui tenim el Passeig
Marítim-, nombrosos bocois arrenglerats per al seu transport.
La foto, per l'alçada de les palmeres, cal
datar-la del voltant dels anys 20.
L.
Roisin, Barcelona
Aquest magnífic edifici s'acabà de bastir
l'any 1912, i en va ser l'arquitecte el Sr. Josep Mª Pujol de Barberà. Obra molt representativa del corrent
noucentista català. Era el nº 1 de la
Rambla Nova, coneguda amb els noms de Casa Güell, Casa Xirinacs i Casa de la
Dinamita.
Les palmeres, al passeig, van estar
plantades l'any 1910 i envoltades d'un parterres de rústegues pedres, per tal
de substituir les escanyolides acàcies, que resistien malament el
"xaloc". L'obra fou deguda al
regidor Sr. Santiago Vallvè.
A l'esquerra la paret i part del convent de
Santa Clara molt abans de patir les embranzides de la guerra civil de 1936.
Un personatge carregant o enfocant la seva
càmera al bell mig del solitari passeig ambienta aquesta postal.
Quina joia de Passeig en aquells temps! ...tan florit i guarnit amb plantes, flors, i
les incipients palmeres que més tard donarien nom al passeig...
Certament que amb aquella quietud, i a la
fresca estiuenca venia de gust de fer una bacineta repenjat en un d'aquells
bancs de pedra avui inexistents.
En veient aquesta postal, sempre hi ha la
mateixa pregunta: ¿Qui deu ser el vellet que dorm tranquil·lament?.
Postal editada per
Fototípia A. Thiriat y Cía. de Barcelona, fàcilment de reconèixer per les
sigles T.T. a l'anvers. No hi ha gaires
dades. Se sap, si més no, que els números
que abasten Tarragona van del 331 al 364. D'altra banda es pot afirmar la qualitat
fotogràfica de les peces i situar-les al voltant de 1912. Al final, a la dreta, la localització de la
torre Parc Ripoll.
La foto pertany als primers anys de la 2ª
dècada del segle. Les dones encara duien
la manteleta, les faldilles fins els peus i un mocador al cap; els homes robes
de vellut i els nens amb espardenyes i, generalment, mal vestits.
El paisatge del fons ha canviat prou. Les cases del carrer Sant Hermenegild han
desaparegut, igual que els plataners del passeig de Sant Antoni, les cases del
costat de Pilats van ésser derrocades per tal d'edificar el Museu, i l'esmentat
Pilats continuava essent una presó malsana.
A principis de segle era molt freqüent que
els comerços obsequiessin els seus clients i amics amb postals en les què duien
impresa la propaganda de l'establiment. El
Gran Hotel París estava situat a la Rambla Vella (després el carrer Joan
Maragall) i va encarregar un seguit de postals de vistes de Tarragona amb el
segell propi. Remarquem aquí els bocois
arrenglerats al costat de la via enfront del mar, l'establiment de banys i al
fons un reguitzell de vagons del tren quan els rails arribaven fins al
capdavall de la platja.
Roger de Llúria, sempre majestuós,
fotografiat des d'un cantó poc freqüent, regi, august, amb el puny enlaire
desafiant el temps i els oratges. Moltes
coses del seu voltant han canviat, ell....mai!! A la seva dreta es construí Casa Rosell, les
palmeres davant i darrera serien tallades, l'estació canviaria d'aspecte, el
port també, els tonells desapareixerien, els seients del balcó no serien
seients, però aquest mar tan nostre continuaria essent blau.
Caseta al capdamunt
de la Rambla dita "La Pajarera"? Era l'estatge del Club Ciclista de Tarragona.
"El Pedal ".
Les sigles J.A.D. són de Josep Anguela
Dolcet que tenia llibreria al carrer Apodaca. La sèrie consta de 40 postals, totes de
Tarragona.
Aquesta
és la vista que al viatger en arribar a Tarragona, tot pujant de l'estació,
podia contemplar abans no arribés al magnífic mirador.
La Baixada de Toro i les seves escales era
més ampla que no pas ara. A l'esquerra
la balconada, coronada de torretes victorianes, del club ciclista El Pedal. Al fons Roger i la "Casa de la
Dinamita" malauradament perduda per la ciutat.
Som al tomb del migdia. Les mullers dels treballadors del port porten
el dinar a llurs marits.
Col.lecció
A. Juanós
Un vell autònſnibus i un Ford T baixant
del Passeig de Sant Antoni. Aquest és el
paisatge urbà que hom podia veure's des de l'extrem oriental del Passeig de Santa
Clara, amb la carretera encara per modificar a la seva entrada a la ciutat. Un post-sortidor de benzina al davant mateix
dels casalots que més tard serien derrocats, posat que enlletgien l'entrada a
la població, i per construir-hi la plaçoleta dels caiguts.
Tarragona
Monumento & Roger de Llùria
L'estàtua de Roger de Llúria presenta
molts del trets característics del romanticisme tardà, entre els quals es troba
la idealització de personatges històrics. Félix Ferrer aconseguí plasmar la suposada força
física i temperamental del personatge, imprimint al mateix temps un realisme
que queda reflectit en diversos detalls de l'obra.
La construcción del pedestal, s'encarregà a l'arquitecte municipal Ramon Salas i Ricomà i al contratista
d'obres Josep M. Rossell.
L'obra
es va inaugurar l'any 1889.
Fins aquí arribava, i de fet encara
arriba, la barana del passeig quan restà llesta del tot el juliol de 1894 (la
foto, però, és posterior). El
contractista es deia Joan Salvadó, i el pedrapiquer dels seients de la barana
Joan Granada.
Sota la barana els horts, un d'ells ben llaurat, dels Gomis, Potau, Pó etc. Al passeig un jove ben eixerit, amb el diari a la butxaca, guaitant el mar en aquest matí d'hivern tan llunyà.
Les acàcies serien més tard arrencades per plantar-hi palmeres.
Sota la barana els horts, un d'ells ben llaurat, dels Gomis, Potau, Pó etc. Al passeig un jove ben eixerit, amb el diari a la butxaca, guaitant el mar en aquest matí d'hivern tan llunyà.
Les acàcies serien més tard arrencades per plantar-hi palmeres.
¡¡Quina llàstima que el fotògraf no fos
oportú en el moment d'enfocar el seu objectiu un xic més a l'esquerra per tal
de captar l'edifici en plena construcció!! Fotografia de 1912 en què el passeig apareix
nu, sense arbres, com si una dalla gegantina hagués fet la seva devastadora
tasca.
Postal editada per A.P.V. última d'una
sèrie de 49. Es van fer en dues
versions; blanc i negre, i il·luminades amb colors un xic apagats.
Abans hem fet esment de les qualitats i
característiques tècniques de les edicions V. Monte.
Ara, doncs, presentem aquí una peça il·luminada,
superba i prou rara, (encara que de tema molt repetit) encisadora i apreuada
per qualsevol col·leccionista per la seva escassesa.
Fixeu-vos en les palmeretes quasi acabades
de plantar. La foto pertany a l'any 1912.
Del teulat del nº 4 de la Rambla va estar
feta aquesta foto que pertany a una sèrie de 40 postals editades per Anguela
Hermanos. Totes són il·luminades amb
colors molt poc reals i molt foscos i presentades en quatre tacons de deu peces
cada un.
Una característica molt singular és
l'edifici nº 1 tot sol aïllat, puix que el del seu costat no es construiria
fins el 1946.
Davant la mar -on avui tenim el Passeig
Marítim-, nombrosos bocois arrenglerats per al seu transport.
La foto, per l'alçada de les palmeres, cal
datar-la del voltant dels anys 20.
L.
Roisin, Barcelona
Aquest magnífic edifici s'acabà de bastir
l'any 1912, i en va ser l'arquitecte el Sr. Josep Mª Pujol de Barberà. Obra molt representativa del corrent
noucentista català. Era el nº 1 de la
Rambla Nova, coneguda amb els noms de Casa Güell, Casa Xirinacs i Casa de la
Dinamita.
Les palmeres, al passeig, van estar
plantades l'any 1910 i envoltades d'un parterres de rústegues pedres, per tal
de substituir les escanyolides acàcies, que resistien malament el
"xaloc". L'obra fou deguda al
regidor Sr. Santiago Vallvè.
A l'esquerra la paret i part del convent de
Santa Clara molt abans de patir les embranzides de la guerra civil de 1936.
Un personatge carregant o enfocant la seva
càmera al bell mig del solitari passeig ambienta aquesta postal.
Quina joia de Passeig en aquells temps! ...tan florit i guarnit amb plantes, flors, i
les incipients palmeres que més tard donarien nom al passeig...
Certament que amb aquella quietud, i a la
fresca estiuenca venia de gust de fer una bacineta repenjat en un d'aquells
bancs de pedra avui inexistents.
En veient aquesta postal, sempre hi ha la
mateixa pregunta: ¿Qui deu ser el vellet que dorm tranquil·lament?.
Postal editada per
Fototípia A. Thiriat y Cía. de Barcelona, fàcilment de reconèixer per les
sigles T.T. a l'anvers. No hi ha gaires
dades. Se sap, si més no, que els números
que abasten Tarragona van del 331 al 364. D'altra banda es pot afirmar la qualitat
fotogràfica de les peces i situar-les al voltant de 1912. Al final, a la dreta, la localització de la
torre Parc Ripoll.
La foto pertany als primers anys de la 2ª
dècada del segle. Les dones encara duien
la manteleta, les faldilles fins els peus i un mocador al cap; els homes robes
de vellut i els nens amb espardenyes i, generalment, mal vestits.
El paisatge del fons ha canviat prou. Les cases del carrer Sant Hermenegild han
desaparegut, igual que els plataners del passeig de Sant Antoni, les cases del
costat de Pilats van ésser derrocades per tal d'edificar el Museu, i l'esmentat
Pilats continuava essent una presó malsana.
A principis de segle era molt freqüent que
els comerços obsequiessin els seus clients i amics amb postals en les què duien
impresa la propaganda de l'establiment. El
Gran Hotel París estava situat a la Rambla Vella (després el carrer Joan
Maragall) i va encarregar un seguit de postals de vistes de Tarragona amb el
segell propi. Remarquem aquí els bocois
arrenglerats al costat de la via enfront del mar, l'establiment de banys i al
fons un reguitzell de vagons del tren quan els rails arribaven fins al
capdavall de la platja.
Roger de Llúria, sempre majestuós, fotografiat des d'un cantó poc freqüent, regi, august, amb el puny enlaire desafiant el temps i els oratges. Moltes coses del seu voltant han canviat, ell....mai!! A la seva dreta es construí Casa Rosell, les palmeres davant i darrera serien tallades, l'estació canviaria d'aspecte, el port també, els tonells desapareixerien, els seients del balcó no serien seients, però aquest mar tan nostre continuaria essent blau.
Caseta al capdamunt
de la Rambla dita "La Pajarera"? Era l'estatge del Club Ciclista de Tarragona.
"El Pedal ".
Les sigles J.A.D. són de Josep Anguela
Dolcet que tenia llibreria al carrer Apodaca. La sèrie consta de 40 postals, totes de
Tarragona.
Aquesta
és la vista que al viatger en arribar a Tarragona, tot pujant de l'estació,
podia contemplar abans no arribés al magnífic mirador.
La Baixada de Toro i les seves escales era
més ampla que no pas ara. A l'esquerra
la balconada, coronada de torretes victorianes, del club ciclista El Pedal. Al fons Roger i la "Casa de la
Dinamita" malauradament perduda per la ciutat.
Som al tomb del migdia. Les mullers dels treballadors del port porten
el dinar a llurs marits.
Col.lecció
A. Juanós
Un vell autònſnibus i un Ford T baixant
del Passeig de Sant Antoni. Aquest és el
paisatge urbà que hom podia veure's des de l'extrem oriental del Passeig de Santa
Clara, amb la carretera encara per modificar a la seva entrada a la ciutat. Un post-sortidor de benzina al davant mateix
dels casalots que més tard serien derrocats, posat que enlletgien l'entrada a
la població, i per construir-hi la plaçoleta dels caiguts.
Tarragona
Monumento & Roger de Llùria
L'estàtua de Roger de Llúria presenta
molts del trets característics del romanticisme tardà, entre els quals es troba
la idealització de personatges històrics. Félix Ferrer aconseguí plasmar la suposada força
física i temperamental del personatge, imprimint al mateix temps un realisme
que queda reflectit en diversos detalls de l'obra.
La construcción del pedestal, s'encarregà a l'arquitecte municipal Ramon Salas i Ricomà i al contratista
d'obres Josep M. Rossell.
L'obra
es va inaugurar l'any 1889.
TARRAGONA RENACIENTE
Balcó del Mediterrani i Passeig de les Palmeres
Imatge: J. M. Monravà - 1964 - Portada del llibre Tarragona renaciente de Josep M. Monravà
Passeig de les Palmeres i panoràmica de les ruïnes de l'Amfiteatre Romà i la platja del Miracle
Imatge: R. Miserachs - 1946 - Tarragona renaciente de Josep Maria Monravà
Imatge: J. Micó - 1957 - Tarragona renaciente de Josep Maria Monravà
Rellotge de sol del Passeig de les Palmeres
Imatge: Fotos PIC - 1961 - Del llibre Tarragona renaciente de Josep Maria Monravà
Monument als caiguts. A la dreta el Passeig de les Palmeres
Imatge: J. M. Monravà - 1963 - Del llibre Tarragona renaciente de Josep Maria Monravà
Balcó i Passeig de les Palmeres -
Imatge: Fotos PIC - 1964 del llibre Tarragona renaciente de J. M. Monravà
Glorieta dels Caiguts. A la dreta, el Balcó, el Passeig i l'Hotel Imperial Tarraco
Imatge: R. Miserachs - 1964 del llibre Tarragona Renaciente de J. M. Monravà
BENAIGES, Jaume. i CALLE, Rafael: Tarragona segle XX
a travès de les postals.1 Rambla Nova i Passeig del Balcó 1890-1964, E.
Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona, 1989.
Centre d'Imatges de Tarragona C.I.T.
MONRAVÀ LÓPEZ, J. M: Tarragona
Renaciente, Editorial Imprenta Moderna, 1965.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada