LA PLAÇA DELS ÀNGELS

 LA JUERIA

Plaça dels Àngels - 30 d'octubre de 2021

LA PLAÇA DELS ANGELS

   Noms que ha tingut:
     S. XIV a S. XVI: Plaça de la Jueria
     S. XVI a S. XVIII: Placeta dels jueus - Plaça dels jueus
     S. XVII: Plaça de Na Farnosa - Plaça d'En Seguí
     S. XIX a S. XXI: Plaça dels Àngels

     La vella nomenclatura relativa d'aquesta plaça prenia el seu origen del barri hebreu allí enclavat. Per aquest motiu els avantpassats li deien la “Plaça de la Jueria”, i així es troba registrada en el Llibre de la Passada del Mur (1428-1429). Nom que persevera des del segle XIV fins al segle XVI.

Plaça dels Àngels.  Fotografies: Xavier Miserachs

     Per tres centúries mes continua la mateixa influencia en el procés històric de la nomenclatura de la típica plaça tarragonina; amb algunes, però petites variants: “placeta dels jueus”. “plaça dels Jueus”.

     Havent Jaume I d'Aragó concedit a l'Aljama hebraica de Tarragona els mateixos privilegis de la de Barcelona, esdevingué, per aquesta raó, molt florent en el segle XIV: i ocupava la plaça actual dels Àngels i d'En Rovellat i els carrers d'aquests voltants.   Constituïa en certa manera un nucli de població medieval, que comunicava a fora per l'anomenada portella dels jueus.

Carrer dintre de la Plaça dels Àngels 
Fotografia: Xavier Miserachs

Plaça dels Àngels - 30 d'octubre de 2021

     Es durant el segle XVII que experimenta una baixa l'esmentada nomenclatura, i és aleshores, precisament, que esdevé anomenada l'antiga plaça dels jueus: “plaza de Na Farnosa”.  Algun tipus popular d'aquells topants obtingué, pel que es veu, temporalment, la simpatia del barri.

Plaça dels Àngels - 30 de setiembre de 2021 i 20 de setembre de 2021

     Dintre la mateixa centúria apar registrada una novella nomenclatura; i es troba, llavors, amb l'anomenada “plaça d'En Segui°.  Els Segui sempre havien habitat en aquest indret: “A la plaça de la juheria Jacint Segui”, “Jaume Segui eu lo forn de la jueria” o en “la placeta dels jueus”, etc.  Un registre de 3 d'octubre de 1685 (A.G. C. A.) declara un pati de casa enderrocada “en la plaça dels Jueus alias den Segui...»

Plaça dels Àngels - 29 de gener de 2023

     Amb la nomenclatura de Plaça dels Àngels és coneguda des del segle XIX després de la guerra del francès; per raó, diu En Morera, d'una imatge de la Verge dels Àngels que allí s'hi venerava.  Cal esmentar, però, que l'existència de la capelleta és mes antiga que la nomenclatura.  Un registre del 1737 és ben explícit -a 27 agost- “en la Placeta dita de Ntra. Sra. dels Jueus” segons un document de l'A. G. C. A.

* LA PLAÇA DE LA BOQUERIA

 LA BOQUERIA I EL CÓS DEL BOU

Al segle XVI s'anomenava la Plaça de la Boqueria - Imatge: 2 de desembre de 2021

* PLAÇA DE LA BOQUERIA

     Noms que tingué:
       S. XIV - S. XV: Plaça de la Boqueria
       S. XVI: Plaça del Cors del Bou
       S. XVI: Plaça de les Coves d'En Carabassa
                    Plaça d'En Carabassa
       S. XVI: Plaça de les Fresques

     Actualment es troba confusa amb la baixada de la Pescateria, en la seva part mes alta, allà on comença el descens, i amb altres carrers d'aquell topant.

     La Boqueria, durant els segles XII, XIII i XIV venia localitzada davant de l’actual carrer del Trinquet Vell, en plena baixada a la Plaça de la Font i donava nom al carrer que des d'allí conduïa al Cors del Bou.  Exigències d'urbanització obligaren a traslladar aquell mercat a lloc més còmode i menys molest.

     Un registre de 1409 recorda “la plaça de la boquaria”.  De l'any 1514 es la concessió dels Cònsols a Guillem Mota d'un solar per a edificar en la Plaça de la Boqueria o cors del Bou ... “linda amb un viver, amb una cova i amb davallada del Castell del Rei”.

Els carrers de la Part Alta al segle XVI

     Aquesta desapareguda plaça, almenys en part, era el lloc destinat per a fer el cors del bou; per això en el segle XVI també s'anomenava: “plaça de la boqueria o cors del bou”.

     En el mateix segle XVI les voltes de la Maeniana s'anomenaren covas den Carabassa segons la referència de l'historiador En Pons d'Icart.  Un tipus popular, posseïdor d’elles, En Carabassa (o Carabasses) motivà la seva nomenclatura i de la plaça allí propera.  Per això es troba en la segona meitat de l'esmentada centúria un enfilall de registres protocol·laris que recorden aquests topants amb els noms de Plaça de les Coves d'En Carabassa i Plaça d'En Carabasses, e. g. S. XVI. (Nicolau Rosell. Extraordinarius. 1541)

     Encara hi ha un registre prou explícit i curiós: N’Antoni Soler, hostaler de Tarragona, ven a Mateu Carracell, també hostaler de Tarragona.  

     El notari en Bernat Gendre, en un protocol firmat a 25 de desembre de 1575 la registra amb el nom de “platea de les fresques” (plaça de les Fresques).  Es creu que es volen al·ludir les coves o voltes de la Maeniana, llocs realment fresquíssims a l'estiu, i abundants com hem pogut veure en aquella rodalia.

Al segle XV s'anomenava plaça de la Boqueria -

Mercat de queviures a l'aire lliure situat a la Baixada de la Pescateria 

Inicis del segle XX -  Imatge d'autor desconegut

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958.

Centre de Imatges de Tarragona - CIT

CAPELLA HOSPITAL SANT PAU I SANTA TECLA

TARRAGONA ESGLÉSIES I CAPELLETES

CAPELLA HOSPITAL DE SANT PAU Y SANTA TECLA

Mural darrera del altar 

 

Santa Tecla 

Sant Pau

Centre del mural - Catedral i voltants 

CARRER DELS CAVALLERS

EL CARRER MAJOR I ELS SEUS GERMANS

Carrer dels Cavallers - Imatge: 3 d'octubre de 2021

CARRER DELS CAVALLERS

     Noms que ha tingut:
     S. XIII: Carrer de Mossèn Bernat d'Olzinelles
     S. XIV a S. XV: Carrer de Mossèn Joan d'Olzinelles
     S. XV a S. XVI: Carrer de Mossèn Çaportella
                                Carrer de Mossèn Olzinelles
     S. XVI a S. XXI: Carrer dels Cavallers
     S. XIX: Carrer d'En Riego

     El carrer mes senyorial de Tarragona des dels primers temps de la ciutat restaurada.  Aquesta es la raó del seu escaient nom de “Carrer dels Cavallers”, nomenclatura adoptada, fins avui dia, a partir del segle XVI.

Carrer dels Cavallers - Imatge: 20 d'octubre de 2021

     Sempre les dedicatòries d'aquest carrer foren reservades, certament, per a cèlebres personatges de noble nissaga.

Carrer dels Cavallers - Imatge: 20 d'octubre de 2021

     Dia 18 de maig de 1323, regnant Jaume II, es feu a Tarragona la solemnial rebuda del braç de Santa Tecla.  Un curiós imprès del segle XVIII (?), propietat d'En Vicens de Moragas: Relació vertadera de la Translació del braç de la gloriosa verge e invicta Patrona santa Tecla (Barcelona. Bartomeu Giralt) en oferir-nos el bell “Itinerari de la rebuda del braç” ens dona noves dades i clarícies sobre el típic carrer tarragoní: “passant -diu- per lo carrer enllosat qui era allí hon es vuy la muralla de fra menors a Santa Clara ... après per la plaça del Corral.  Après per lo carrer de les Salines y per lo pla de Sant Feliu entra en lo carrer de Mossèn Bernat de Olzinelles, Cavaller, Doctor e Viceconseller del Rey.  Après per lo carrer Major ... Après per la plaça de les Cols ... i passaran per lo Portal de Santa Maria e de aquí entraren en la Seu per lo Portal Major”.  Fa referències a la processó organitzada en aquella ocasió memorable.

Carrer dels Cavallers - Imatge: 11 de novembre de 2021

     La glòria iniciada per Misser Bernat d'Olzinelles es veu continuada per un altre personatge benemèrit de la seva família: Mossèn Joan d'Olzinelles. Cònsol de la Ciutat en 1375, figura com habitany i propietari en l'alberg que allí hi tenia, l'any 1429.

Carrer Cavallers - Casa Castellarnau - 20 de gener  2023

     La casa d'Olzinelles -escriu N'Agusti M.a Gibert- és una de les mes antigues en tot Catalunya i mes que tot a Tarragona, Lleida, Girona i Manresa.  No menys poderosa pels seus béns i dominis que per la seva influència en la Cort i reialme d'Aragó.

Carrer Cavallers - Casa Castellarnau - 20 de gener  2023

     Els Olzinelles oferien un riquíssim enfilall de celebritats: Bernat d'Olzinelles i Castella de Reus en 1349, Joan d'Olzinelles Castella de Reus en 1395, Joan d'Olzinelles Barò de Vilaseca en 1417, etc.

Carrer Cavallers - Casa Castellarnau - 20 de gener  2023

     A finals del segle XV els registres anomenen aquest carrer: “carrer de Mossèn Çaportella”.  Els nobles il·lustres de Çaportella habitaven antany en el casal dels Montoliu. Benet de Çaportella fou son darrer propietari.  El rei Joan al·ludeix el “Conseller nostre Mossèn Bernat Çaportella” que ha de proveir de forment i bescuit per a les galeres.  Els Çaportella succeïren als Olzinelles en la senyorial baronia de Vilaseca.

Carrer Cavallers - Casa Castellarnau - 20 de gener  2023

     La popularitat dels Olzinelles encara predomina l'any 1570, rivalitzant amb la típica nomenclatura dels Cavallers, sostraient, per sempre mes, la de Mossèn Çaportella.

Vista parcial façana Casa Montoliu, actual Conservatori - H. Vallvé - 1930 - CIT

Carrer dels Cavallers - Imatge: H. Vallvé - 1930 - Las calles antiguas de Tarragona

     En el Llibre de Fogatges de 1515 apareix registrat: “lo carrer dels Cavallers”, i amb aquest mateix nom el trobem en altres documents de la iniciada centúria.  Pren origen del gran nombre de casals nobiliaris que en totes èpoques, fins el segle XIX, romangueren enclavades en aquells sols.  Es per aquest motiu que el carrer de Cavallers té una història gloriosíssima.

Carrer Cavallers - Pati de la Casa Montoliu - Imatge: Zerkowitz - 1930 - CIT

      Als principis del segle XV podem citar les cases nobiliàries de: Benet Guillem Llorenç, Pere Albanell, Antoni Guillem de Vallbona, Mossèn Pere de Comabella, Mossèn Joan d'Olzinelles, Misser Mayol, Eimerich del Prat, Iu Terré i Jaume Esteve.

Carrer Cavallers, 11 -Vista parcial de la façana de la Casa Foixà.
Imatge: H. Vallvé - 1935 - CIT

Carrer dels Cavallers - Imatge: H. Vallvé - 1935 - Las calles antiguas de Tarragona

   Els Fogatges de 1497 registren els albergs senyorials de: Pere Güell,  Jaume de Soldevila, Pere Ortells i Misser Joan Dernaes, doctor.

Carrer dels Cavallers.  A l'esquerra Casa Montoliu i a la dreta Casa Foixà.
Imatge: autor desconegut - CIT

     El Memorial de las Posadas de l'Emperador Carles V, registra focs o albergs que serviren el acompanyament imperial, l'any 1543.  La casa de: Mossèn Castelvy, Salvador Puig, Vídua Vives, Mossèn Francesc Vert, Mossèn Valbona, Mossèn Jeroni Caporta, Vídua Soldevila, Mossèn Bernat de Caportella i Mossèn Gebelí.

Carrer dels Cavallers - Casa Montoliu - Imatge: autor desconegut -CIT

     El Llibre del mitg Tall (1715) registrà a: el Doctor Pau Bofarull, Anton Compte, Antoni de Cases, Gabriel de Borràs, el notari Bartomeu Castany, Pere de Peyrí, el Doctor Bafel Dalmau i el notari Tomás Fleix.  La casa de Can Montoliu apareix en el Catastro por Menor entre los principales Contribuyentes (1763).

Casa Castellarnau. Façana. Des del carrer Cavallers a l'altura del carrer d'en Mediona. 
Al fons la plaça del Pallol - Imatge: Raymond -1979 - CIT

      El Catastro del año 1770 senyala les cases de Plàcid de Montoliu i de Maria de Castellarnau, i continuen en el Catastro de 1809; i ve registrada la de Josep de Vidal, la mateixa que figura en el Llibre del Catastro de l'any 1736: “Casa propia de los Herederos de Don Buenaventura Vidal, avitada por los mismos”.

Casa Castellarnau. Carrer Cavallers. Façana - Imatge: Joan Alberich - CIT

     De tots aquests casals antiquíssims, la major part transformats, sols resten, amb els patis, els de: Can Montoliu, Can Castellarnau i Casa Foxà que vingueren a substituir, els dos primers, els vells palaus de Can Çaportella i de Can Soldevila; nobiliàries llars que serviren per a hostatjar a Carles V en la seva estada a Tarragona, durant l'any 1543.

Casa Castellarnau. Façana.  Des del carrer Cavallers a l'altura del carrer Comte
Imatge: Raymond - 1979 - CIT

     La casa dels Çaportella fou abans la de Mossèn Ortells i la dels Castellarnau fou abans el domicili de don Dídac Girón de Rebolledo, Prior i Canonge de la Seu de Tarragona.

Casa Castellarnau al carrer dels Cavallers, nº 14 
Imatge: Eroles i Rigol, M.T. - Buqueras i Bach, J. M. - desembre de 1981 - INVARQUIT.

    A Can Castellarnau hi habitaren interinament les Monges de la Companyia de Santa Teresa, fundades pel V. Enric d’Osó, Prevere, fins que inauguraren el seu nou Col·legi de la Rambla Nova.

Pati de la casa Castellarnau al carrer dels Cavallers, nº 14 
Imatge: Eroles i Rigol, M.T. - Buqueras i Bach, J. M. - desembre de 1981 - INVARQUIT.

     Un dels il·lustres barons de Castellarnau fou Josep Antoni de Castellarnau, Cavaller de l'Ordre de Carles III, home de molta cultura, que va col·leccionar una riquíssima biblioteca.

Casa Castellarnau. Carrer Cavallers, 14. Façana - Imatge: autor desconegut - CIT

     Les principals cases senyorials del carrer de Cavallers treien les seves portes falses al carrer dels Ferrers, i en algunes d'elles hi tenien la respectiva torra. Hi havien aconseguit una servitud de pas, dins el pati de Can Montoliu, a travessant la gent des del carrer de Cavallers al carrer paral·lel de la Ferreria.

Casa Castellarnau. Carrer Cavallers, 14. Façana - Imatge: autor desconegut - CIT

    De les velles torres urbanes posseïdes per certs cavallers de Tarragona està documentada la Torra de l'Abat Soldevila.

Façana Casa Castellarnau - Imatge: Jordi Cantijoch Boada - juny de 1999 - INVARQUIT

     El Consell de la Ciutat -a 6 de maig de 1527- tractava: “Sobre la torra vol fer lo magnífic Micer Francesc de Soldevila, abbat de sent Feliu de Gerona, Canonge Hospitaler de la Seu, a les espatlles de la casa comprada dels hereus de les sors terreres... al carrer dels cavallers a la part del carrer dels ferrés”.  I aquesta també està documentada en els segles XVII i XVIII.

Façana Casa Castellarnau - Imatge: Jordi Cantijoch Boada - juny de 1999 - INVARQUIT

     La casa de l'Abat de Sant Feliu de Girona, fou la residència de l'emperador Caries V en la seva vinguda a Tarragona l'any 1543.  Seguint l'itinerari de l’Entrada del Emperador y Rey Carlos y Príncipe Felipe (dia 24 de novembre), i sortint la comitiva de la Seu anava “carrer major avall i anà ... a descavalcar en casa del Abbat Soldevila per esser elegida per palàcio de sa R. Magt.,, y dita casa foradaren y feren pas a la casa de Mossen Hortells qo. ara de la señora viuda Çaportella”.

     La nomenclatura administrativa del segle XIX reserva per a l'històric carrer tarragoní, la memòria del general de Riego.  Com la seva glòria temporera, així passà la popularitat manllevada; perquè una cosa és l'himne d'En Riego, i l'altra és la venerable historia de la ciutat benvolguda de Tarragona. 

POSTALS

C. dels Cavallers - Pati del Palau del Marquès de Montoliu - Tarragona Monumental

     El carrer de Cavallers sempre fou un carrer amb cases senyorials, amb famílies amb títols nobiliaris, com els Olzinelles, Saportella, Basora, Floixà, Montoliu, Ixart, Batlle Castellarnau...  Així era l'entrada del palau dels Montoliu abans que la Diputació l'adquirís i el transformés en Conservatori de Música, l'any 1983.
     Manuel de Montoliu (1877-1961), un dels fills del marquès, fou ben conegut en els nostres temps, amb càrrecs ben reeixits dins de les nostres institucions culturals.

Carrer dels Cavallers - Pati de la casa del Baró de Castellarnau - Tarragona Monumental

     El 1542, quan pertanyia a l'abat Soldevila, s'hi estatjà el rei Carles V. El 1643 fou adquirida per Girón de Rebolledo, prior de la Seu. La família Castellarnau adquirí el Palau durant el segle XVIII i posà el seu escut damunt la portalada d'entrada. El 1953 la darrera descendent, l'Enriqueta, el traspassà a l'Ajuntament a canvi d'una renda vitalícia.
     Actualment és Museu de la Ciutat amb magnífiques sales condicionades. L'escala, amb arcs gòtics ogivals. A la dreta, un quadre de la Mare de Déu del Roser.

CURIOSITATS

Carrer dels Cavallers - Esfondrament de la casa Foixà
Imatge: Puri Alberte Rodríguez - 5 de juliol de 2012

Carrer dels Cavallers - Escultura a la cornisa de la Casa Castellarnau
Imatge: Puri Alberte Rodríguez - 14 d'octubre de 2012

Carrer dels Cavallers - Escultura a la cornisa de la Casa Castellarnau
Imatge: Puri Alberte Rodríguez - 14 d'octubre de 2012

Vista de la Casa Castellarnau des de la plaça del Pallol - GoogleMaps - Maig 2012

Carrer dels Cavallers - Escultures a la terrassa de la Casa Castellarnau
Imatge: Puri Alberte Rodríguez - 19 d'agost de 2023

Carrer dels Cavallers - Escultura a la terrassa de la Casa Castellarnau
Imatge: Puri Alberte Rodríguez - 19 d'agost de 2023

***********************

Façana de la Casa Castellarnau - Imatge: 1 de juliol de 2024

Carrer dels Cavallers, 5.  Restes de la casa Foixà esfrondada el 5-07-2012 - Imatge: 1-07-2024

Carrer dels Cavallers, 7 - Prestagerra amb llibres - Imatge: 1 de juliol de 2024

PALMA DE MALLORCA, P. Andrés de;- Las calles antiguas de Tarragona, Tomo 2, Instituto de Estudios Tarraconenses "Ramón Berenguer IV", Diputació de Tarragona, Sugrañes Hnos. Editores, 1958. 

Cemtre d'Imatges de Tarragona C.I.T.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12462

Imatges cedides per Puri Alberte Rodríguez