RAFAEL CASANOVA

TARRAGONA: ESCULTURES, LÀPIDES I FONTS

Fotografia: 11-09-2021

RAFAEL CASANOVA

     Rafael Casanova i Comes (Moià 1660? – Sant Boi de Llobregat 1743) fou el darrer conseller en cap de la ciutat de Barcelona (1713 1714).  El càrrec duia aparellat el grau de coronel de la milícia ciutadana dels gremis i, com a tal, fou un dels heroics defensors de la capital catalana davant les escomeses de l'exèrcit de Felip V.  Des d'aleshores, el nom de Rafael Casanova ha quedat lligat a les commemoracions de l'Onze de Setembre i a la lluita per recobrar les llibertats perdudes.

Fotografies: 11-09-2021

     El 1976 fou un any ple de manifestacions reivindicatives de tota mena, la majoria, durament reprimides.  En el cas català, moltes d'elles reclamaven la recuperació de les llibertats democràtiques, contingudes als Quatre punts de l'Assemblea de Catalunya.  Aquell any, se celebrà la primera commemoració autoritzada (però vigilada) de l'Onze de Setembre, a Sant Boi de Llobregat.  L'any següent hi hagueren les primeres eleccions democràtiques a les Corts espanyoles i, amb una incipient democràcia, acabada de recuperar, es preparà una gran manifestació a Barcelona, amb motiu de l'Onze de Setembre.

     En aquest context, el darrer ajuntament franquista de Tarragona va decidir dedicar un carrer, i un senzill monument, a Rafael Casanova, a la vora del fortí de Sant Jordi.  En realitat, no era un monument, però en va fer, des d'aleshores, la funció.  Consisteix en una làpida metàl·lica de 36 cm x 20 cm, col·locada sobre una columna estriada, amb un petit podi a sota.  Pel seu text, el vianant que no sigui coneixedor de la nostra història pot interpretar que es tracta sols de la retolació del carrer:

     "Passeig Marítim Rafael de Casanova, 11 de Setembre del 1977".

 

Fotografies: 11-09-2021

     La seva austeritat seria la conseqüència del complicat equilibri que mantenien les autoritats municipals provinents de l'anterior règim, amb els representants a les Corts espanyoles elegits democràticament aquell mateix any.

 

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003

EL MONUMENT A VERDAGUER

ESCULTURES PÚBLIQUES i MONUMENTS

ESCULTURES ENTRE 1936 i 1979

Operaris treballant en el muntatge del monument a Msn. Cinto Verdaguer

Imatge: Chinchilla - 22 de setembre de 1976 - C.I.T. 

EL MONUMENT A VERDAGUER

     Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles 1845 – Vallvidrera / Barcelona 1902) fou, a més d'un sacerdot, un import poeta i escriptor romàntic; les seves obres més conegudes són: L’Atlàntida (1877) i Canigó (1886).

     Encara que a Tarragona la idea de fer un monument a Verdaguer havia sorgit al primer terç del segle XX, no es començà a plantejar com una possibilitat real fins a final dels anys quaranta, quan s'enderrocà la caserna de Sant Agustí i es donà nom del poeta a la futura plaça que s'havia d'urbanitzar.

     La proposta definitiva la feu l'any 1961, el Casal Tarragoní i, l'encarregat de preparar el projecte fou l'arquitecte Josep M. Monravà.

El monument a Verdaguer - Imatges: 24 de juliol de 2021

     El monument fa 9 metres d'alçada i pesa unes 10 tones.  Té com a base una gran bloc granític rosa, treballat pels canteiros gallecs a les pedreres de Porriño, a sobre del qual hi ha una vestal, símbol de la poesia, que enlaira una corona de llorer.  Del pedestal, envoltat per lloses de les canteres de Bilbao, arrenca una gran voluta de ferro forjat, amb uns versos de L'Atlàntida.

    La vestal, esculpida per Lluis M. Saumells, fou fosa de bronze i patinada de daurat.  La voluta es forjà als Laminats Vallvé, i simbolitza la inspiració que s'enlaira cap el cel; a sobre hi han 24 gavines, obra de Joan Beneito i Plana.

El monument a Verdaguer - Imatges: 24 de juliol de 2021

     La primera pedra del monument es posà el 24 d'abril de 1974; i la inauguració es feu amb gran solemnitat el 23 de setembre de 1976.

     El disseny fou molt avantguardista, en relació amb el que es feia a l'època. L'indret triat era molt cèntric, però l'escultura envoltada pels edificis i els arbres, quedava una mica "ofegada".  A més, amb el pas dels anys, l'obra sencera inicià un lent procés de deteriorament.

   

Operaris treballant en el muntatge del monument en honor a Msn. Verdaguer, base de l'estrutura

Imatge: Chinchilla - 1976 - C.I.T.

     La remodelació a finals de 1998 de l'entorn de la plaça Verdaguer, convertit ara en un espai de vianants, va donar més rellevància al monument que ara es pot contemplar sense obstacles, hi ha recuperat, fins i tot, la il·luminació que sortia del seu interior.

   

Finalització de la construcció del monument a Msn. Cinto Verdaguer

Imatge: Chinchilla - 22 de setembre de 1976 - C.I.T.

Inauguració del monument a Msn. Cinto Verdaguer

Imatge: Chinchilla - 1976 - C.I.T.

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003

Centre d'Imatges de Tarragona - C.I.T.

DOCTOR FERRAN

TARRAGONA: ESCULTURES, LÀPIDES I FONTS

Doctor Ferran - Camp de Mart - Imatge: 11 d'agost de 2021

DOCTOR FERRAN

     La Mútua d'Accidents del Treball de Tarragona, amb motiu de la commemoració dels 50 anys de la seva fundació, oferí a la ciutat un monument per perpetuar la memòria del doctor Jaume Ferran i Clúa (Corbera d'Ebre 1852 - Barcelona 1929).  Aquest eminent metge i bacteriòleg descobrí una vacuna contra el còlera (1884) que fou reconeguda internacionalment.  També creà les vacunes antitífica (1887) i l'antialfa contra la tuberculosi (1919).

Monument dedicat al Doctor Ferran - Imatges: 11 d'agost de 2021

     El monument, inaugurat als nous jardins del Camp de Mart el 16 de desembre de 1972, en presència del fill del doctor, és obra de Lluís M. Saumells, aleshores director de l'Escola-Taller d'Art de la Diputació.  Representa l'exaltació de la vida, i consisteix en un bloc de marbre blanc de Carrara, d'on sorgeixen les figures d'un home i una dona nus que sostenen enlaire un nen petit.  El cap de l'infant va ser arrencat de l'escultura, víctima d'una de tantes incomprensibles bretolades, actualment restaurat.  A les quatre cares del bloc que aguanta el grup, s'hi perfilen parells de mans en diferents posicions.  Les figures, tot i la seva nuesa, estan mancades de sensualitat i vitalitat, i mostren una fredor gairebé glacial, tal com imposava, molt subtilment, la normativa moral de l'època.

Medalló de bronze. Imatge: 6-04-2023 - Inscripció a la roca. Imatge: Google 

     En una petita roca a la dreta de l'escultura, hi ha un medalló de bronze amb el rostre del doctor Ferran a la part frontal i, a la part posterior, una làpida amb aquests versos de mossèn Melendres:

     “A / Jaume Ferran i Clúa / 1852- 1929 / amb art i marbre, Tarragona / voldria immortalitzar / l'agraïment al geni / que tan dures i nobles / batalles guanyà / a la mort invencible”.

Monument dedicat al Dr. Ferran - Imatges: 6 d'abril de 2023

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003.

 

RICHARD WAGNER

ESCULTURES PÚBLIQUES i MONUMENTS

ESCULTURES ENTRE 1939 i 1976

RICHARD WAGNER

     Richard Wagner (Leipzig 1813 - Venècia 1883), músic alemany influït per Beethoven i Weber, fou considerat el compositor més important del seu temps en el camp escènic.  La profunda arrel germànica de la seva obra el feu símbol i capdavanter del nacionalisme musical alemany, i en les seves composicions s'hi reflecteixen moltes idees pròximes a les de Nietzsche.  Exercí una influencia capital damunt la música europea subsegüent.

Esbossos de monument a Wagner - Dibuixos a llapis sobre paper blanc - 1912

Museu d'Art Modern Tarragona

     L'estàtua que se li va dedicar, a la vora de l'auditori del Camp de Mart, va representar, també, un homenatge de Tarragona a Julio Antonio, autor de l'escultura original que serví de model a la que ara tractarem.

     Per parlar d'aquesta obra i de l'espai on està situada, farem un petit salt en el temps, i direm que, cap al 1883, els terrenys del Camp de Mart es van habilitar com a zona d'instrucció militar.  Cinquanta anys després, en inaugurar-se el passeig Arqueològic, l'Ajuntament pensà a convertir els terrenys, aleshores ”aspres i ingrats” en un petit parc, però el seu alt cost material, i el seguit de problemes urbanístics del municipi, pendents de realització, varen fer ajornar el projecte.  Malgrat això, si repassem la premsa de l'època, podem arribar a trobar algunes propostes sobre el Camp de Mart, que es farien realitat, d'una manera semblant, quatre dècades més tard.

     Malauradament, l'esclat de la guerra truncà aquell i molts altres projectes, però l'any 1939 el Ministeri de l'Exèrcit cedí el Camp de Mart a la ciutat, mitjançant un conveni que, entre altres coses, preveia la construcció d'unes casernes -avui ja desaparegudes a l'avinguda de Catalunya.  Nou anys després, l'arquitecte municipal presentà un projecte d'urbanització que les finances del consistori no permeteren dur a terme.  Fou, finalment, el 1969 quan s'endegà el projecte definitiu i s'inicià la construcció d'un auditori municipal i la urbanització del seu entorn.

     L'11 de juliol del 1970, en inaugurar-se l'auditori, es va inaugurar també una escultura de bronze representant Richard Wagner.  L'obra es basà en la que se li havia encarregat a Julio Antonio (1889-1919) per a la Sociedad Wagneriana de Madrid, l'any 1912.  En aquell temps, l'escultor va fer una màscara amb escaiola i, posteriorment, un esbós en bronze de 94 cm d'alçada; finalment, va modelar amb fang l'obra definitiva que seria quatre vegades més gran.  Per tal de donar una idea de l'impacte que feia l'escultura, presentem uns fragments dels articles que Eugenio Noel publicà al Diari de Tarragona els dies 15 i 16 d'abril d'aquell any, referint-se a Wagner:

Richard Wagner - Camp de Mart - Fotografies: 11-08-2021

     “La vida de este hombre, hondamente aventurero, ha quedado grabada en una cara judaica, de trazos severísimos [...].  Ha quitado aquel mechón de pelo que caía sobre la frente, para que ésta resalte en su magnificiencia [...].  La nariz de águila, por ser grande, no lo es tanto como la curba del mentón, y éste domina potentísimo y saliente, cohibiendo los labios, concentrando la expresión dulce de la boca, hasta hacerla árida [...].  Los ojos de Wagner miran un ideal lejano, con trazo vigoroso [...].  Sentado en las rocas, tiene el gigante cuatro metros de altura [...].  Julio Antonio rinde homenaje a los grandes maestros que ya se olvidan, a la naturaleza plástica de aquellos dioses cincelados por Fidias”.

     El 1914, amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, una part dels membres de la societat wagneriana varen refusar continuar aportant-hi diners, a causa de la nacionalitat del músic. Julio Antonio no tenia cap contracte i es va veure obligat a abandonar el projecte i destruir l'escultura.

Escultura

Bronze. Fosa a la cera perduda

118 x 52 x 46 cm

Ubicació: Obra exposada

Datació: 1912

Museu d'Art Modern Tarragona

Cap

Bronze. Fosa de l'original d'escaiola

34 x 25 x 17 cm

Ubicació: Obra exposada

Datació: 1912

Museu d'Art Modern Tarragona

Escultura

Bronze.  Fosa a la cera perduda d'escaiola
40 x 26,5 x 26,5
Ubicació: Obra exposada
Datació: 1912

Museu d'Art Modern Tarragona

Mascarilla de Wagner
Cap
Escaiola. Fosa en bronze
33 x 22 x 16 cm
Ubicació: Obra no exposada
Datació: 1912

Museu d'Art Modern Tarragona

Escultura
Escaiola.  Fosa en bronze
40 x 26 x 25 cm
Ubicació: Obra no exposada
Datació: 1912

Museu d'Art Modern Tarragona

Cap
Escaiola.  Fosa en bronze
150 x 90 cm
Ubicació: Obra no exposada
Datació: 1912

Museu d'Art Modern Tarragona

Cap
Bronze. Fosa a la cera perduda de l'original d'escaiola
80 x 50 x 65 cm
Ubicació: Obra exposada
Datació: 1912

Museu d'Art Modern Tarragona

     Tarragona tenia un deute moral amb Julio Antonio per l'escàs reconeixement que s'havia fet a la seva persona i, sobretot, per tot el que havia envoltat l'acabament del monument als Herois de 1811, una de les seves obres més importants.  Diverses vegades s'havia parlat d'erigir-li un monument o dedicar-li un carrer, però mai s'arribà a fer.  L'any 1969, en el 50è aniversari de la mort de l'escultor, es va decidir fondre la figura de Wagner a doble escala i col·locar-la davant d'una de les entrades a l'auditori municipal.  S'encarregà la tasca a Bruno Gallart, que la va realitzar basant-se en la màscara i l'esbós fets per Julio Antonio seixanta anys abans.

Richard Wagner - Camp de Mart - 6 de febrer de 2022

     Tal com diu una petita placa a terra, a la vora de l'escultura, la Diputació Provincial la va dedicar a la ciutat.  La imatge del músic homenatja la seva obra i esdevé molt escaient vora l'Auditori, però cal tenir present que també vol representar un monument a Julio Antonio, malgrat que no hi hagi ni una senzilla làpida que ho expliqui.

GISBERT i CANES, Joan.- Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003.

MOSSÈN SERRA I VILARÓ

TARRAGONA: ESCULTURES, LÀPIDES I FONTS

MOSSÈN SERRA i VILARÓ

     Joan Serra i Vilaró (Cardona 1879 - Tarragona 1969) està considerat una de les personalitats més rellevants de la història i de l'arqueologia catalana de la primera meitat del segle XX.  Ordenat prevere el 1902, tres anys més tard fou nomenat conservador del museu diocesà de Solsona, on creà una secció de prehistòria.  Dugué a terme una intensa labor d'excavacions prehistòriques al Solsonès i posteriorment hi excavà jaciments ibèrics.  L'any 1925 fou cridat a Tarragona pel cardenal Vidal i Barraquer, i s'encarregà de les excavacions de la necròpolis paleocristiana i del fòrum romà.  Després de la guerra fou nomenat canonge i realitzà diverses investigacions sobre l'època medieval.

     El 9 de novembre de 1968, amb motiu de la inauguració de les obres de restauració del Fòrum romà, que el doctor Serra i Vilaró havia excavat entre 1926 i 1930, es volgué fer un reconeixement a la seva tasca i es descobrí una representació en bronze del seu cap, obra de l'escultor Joan Salvador i Voltes.  Aquest ja havia fet un bust de l'arqueòleg l'any 1936, però es perdé durant la guerra.  L'actual bust fou elaborat a partir d'una fotografia de 1941, per tal de representar-lo en la seva plenitud física, en lloc de fer-ho en la seva edat real (89 anys).

     Serra i Vilaró morí l'any següent.  El 28 d'octubre, en compliment de la seva darrera voluntat, fou enterrat a la Necròpolis Paleocristiana, de la qual també havia dirigit les excavacions entre 1926 i 1933.  El seu cos es diposità dintre les restes d'un monument funerari romà que ell mateix havia descobert.

 

Imatges: 16 de setembre de 2022

GISBERT i CANES, Joan.- Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola Editors, 2003.