TARRAGONA: ESCULTURES, LÀPIDES I FONTS
A OCTAVI CÈSAR AUGUST 1936
(Passeig Arqueològic)
Escultura
de bronze, còpia de l’estàtua d’August de Prima Porta, de 217 cm d'altura (amb peanya
327 cm). L'emperador vestit com a
general de l’exèrcit amb la cuirassa decorada amb relleus, amb el bastó
consular a una mà i l’altra senyalant l’horitzó. Els relleus mostren al rei dels parts, l’àliga
de la legió i els seus estendards, esdeveniment que consolidava un imperi
aparentment universal. També hi ha al·lusions a altres pobles de la Gàl·lica i
d’Hispània sotmesos per Roma. Hi són
representats Diana i Apol·lo, a sobre dels quals hi ha el Sol i la Lluna,
divinitats també. Amb la representació
de la victòria a la seva cuirassa, el prínceps apareix com el defensor de la
voluntat divina i el garant de l’ordre. El
fet d’anar descalç és una reminiscència de les imatges dels déus, amb els quals
August es volia identificar.
Fotografies 16-09-2022
Mussolini el 1934 va regalar estàtues d’August,
el primer emperador, a les ciutats que havien estat fundades per ell i, encara
que Tàrraco no havia estat fundada per August, li degué la seva grandesa com a
capital de la gran província de la Tarraconense i l’ambaixador italià la va
oferir a la ciutat. Fosa a Roma,
l’estàtua arribà al port de Tarragona l’agost de 1934 i va ser traslladada al
Passeig Arqueològic però no col·locada. La
revolta del sis d’octubre de 1934 va comportar la destitució de l’alcalde
d’ERC, Pere Lloret i a continuació la guerra de la Itàlia feixista per
conquerir Abissínia tendí a accentuar l’antifeixisme i l’hostilitat de les
esquerres envers l’estàtua, mentre alguns reivindicaven l’estàtua com a emblema
del passat romà de la ciutat. El triomf
del Front d’Esquerres el febrer de 1936 comportà el restabliment de l’alcalde
Lloret i de l’anterior majoria municipal i l’estàtua va ser col·locada sense
cap acte protocol·lari el 10 d’abril d’aquell any. Amb l’esclat de la guerra civil l’estàtua va
ser retirada mentre la ciutat patia 144 atacs aeris italians i alemanys. El juliol de 1939, el comte Ciano, ministre
italià d’afers exteriors i gendre de Mussolini, visità Catalunya i l’estàtua
d’August va ser col·locada en la seva presència al mig d’un típic cerimonial
feixista.
INSCRIPCIÓ:
ITALIA RESPUBLICA / SIGNUM HOC / IMP. AUGUSTI CAESARIS / NOBILI TARRACONENSIUM
CIVITATI / DONO DEDIT / QUO LAUDEM INCLYTI PRINCIPIS / ET MEMORIAS ROMANI
NOMINIS / UTRIQUI COMMUNES / GRATAE CIVIUM VOLUNTATI / CONSIGNARENT / RAPHAELE
GUARIGLIA / APUD HISPANICAM RESPUBLICAM / ITALIAE REGIS ORATORE / A. MCMXXXIV
1-07-1939.
VISITA DEL COMTE CIANO A ESPANYA. El
ministre d'Afers Estrangers d'Itàlia, comte Galeazzo Ciano (a la imatge, mirant
de cara al peu de l'estàtua destruïda), ha inaugurat una estàtua de Cessar
August regalada per Benito Mussolini a Tarragona el 1932 i que va ser retirada
per les autoritats republicanes durant la Guerra civil. A la fotografia, el ministre de Governació
Ramón Serrano Súñer (centre, amb guerrera blanca), dirigeix unes paraules als
assistents. EFE/ps)
GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola, Tarragona, 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada