ESCULTURES PÚBLIQUES i MONUMENTS
Plaça d'Anselm Clavé - 14 de setembre de 2022
JOSEP ANSELM CLAVÉ
Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona 1824-1874) fou músic, poeta i polític. Des de molt jove milità en partits republicans i col·laborà en els intents icarians dirigits pel seu amic Narcís Monturiol. L'any 1845 organitzà una agrupació coral, l'Aurora, que cinc anys després transformà en La Fraternitat, societat d'auxilis mutus i primera coral peninsular. L'any 1857 li canvià el nom pel menys compromès d'Euterpe i aviat s'estengueren per Catalunya i el País Valencià nombroses “societats euterpenses” que foren l'origen dels Cors de Clavé. Un dels propòsits del mestre fou sostreure els obrers de l'ambient miserable de les tavernes on se solien aplegar i unir-los en societats corals. D'aquesta manera, mitjançant la música i el cant, s'elevava el nivell de la seva cultura. Hom ha dit, i és ben cert, que Catalunya deu a Clavé la dignificació del cant coral.
En triomfar la Revolució de Setembre de 1868, Clavé deixà les seves activitats corals i entrà de ple a la política. Milità en el partit federal, fou membre de la Junta Revolucionària i formà part de la redacció d'El Estado Catalán, dirigit per Valentí Almirall. L'any 1873 fou elegit president de la Diputació de Barcelona i, posteriorment, durant la Primera República espanyola, diputat a les Corts constituents, governador civil de Castelló, i de Tarragona. Posà fi a la seva activitat política després del cop d'estat del general Pavía (1874). Aquell mateix any morí.
Amb la desaparició del seu fundador, els Cors de Clavé perderen llur caràcter reivindicatiu obrer però, organitzats en federació, han mantingut viu, al llarg dels anys, el record del mestre i el lema fundacional: Progrés, Virtut i Amor.
Durant les quatre dècades de règim franquista, les al·lusions a Clavé s'havien de cenyir a les seves activitats com a músic i poeta, amagant la seva militància política. El seu activisme en aquest darrer camp fou una de les causes que la construcció del monument -el primer de Tarragona que es dedicava a una personalitat catalana des del final de la Guerra Civil- trobés força oposició per part de les autoritats. Finalment s'aconseguí la seva autorització amb motiu del centenari de la creació del Cor l'Ancora. El 18 de setembre de 1960 s'inaugurà el monument i la nova plaça dedicada també a Clavé, a la confluència entre els actuals carrers de Rovira i Virgili, Cronista Sessé i Hernández Sanahuja, situats a la zona d'Els Camps, un antic indret d'esbargiment que aleshores esdevenia una de les noves àrees d'expansió de Tarragona. A l'acte, hi eren presents 13 corals amb tots els seus components i la representació, amb els seus estendards, de 32 corals més. També hi prengueren part les dues colles de castellers que hi havia a Tarragona.
L'arquitecte municipal Josep M. Monravà
dissenyà un petit espai triangular enjardinat, acabat en un dels seus extrems
amb un mur de carreus i dos petits estanys. Salvador Martorell hi va fer dos relleus,
elaborats en pedra de la Sénia: en un d'ells esculpí el rostre en perfil de
Clavé, dins d'un medalló de 40 centímetres de diàmetre, i a l'altre hi
representà una noia acaronant-se les trenes, amb aquesta estrofa de Les flors
de maig:
“Sota d'un salzer sentada una nina / trena joiosa son ric cabell d'or / es son mirall, fresca font cristal·lina / son sus adornos violetes del bosc”.
La permissivitat de les autoritats
franquistes no permeté anar més enllà d'aquests versos en la utilització del
català, i la dedicatòria, gravada entre els dos relleus, fou molt breu, i això
va permetre una ambigüitat bilingüe: “A Clavé MCMLX”.
Durant anys, els Cors de Clavé hi anaven a
fer una ofrena per Santa Tecla. A principis
d’aquest segle, l'entorn estava molt abandonat. El salze que hi havia (com a referent del
vers) ja no hi era i els estanys estaven molt bruts. Actualment, els estanys no existeixen i al
bell mig han ficat una font que no queda bé.
GISBERT
i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola, Tarragona, 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada