OCTAVI CÈSAR AUGUST (Passeig de Sant Antoni)

ESCULTURES PÚBLIQUES I MONUMENTS

ESCULTURES ENTRE 1939 i 1976

Octavi Cèsar August - Imatge: 23 d'agost de 2021

OCTAVI CÈSAR AUGUST 
(Passeig de Sant Antoni)

       Aquest emperador romà ha estat, amb molta diferència, el que ha tingut més representacions plàstiques de la seva imatge; tant és així que, solament comptant les de la ciutat de Roma, es calcula que se li dedicaren més de vuitanta escultures.

Octavi Cèsar August - Imatge: 18 de setembre de 2022

       Entre els anys 27 i 25 aC, August intervingué personalment en la dominació de la Hispània interior i establí una frontera fortificada contra els pobles de les muntanyes del nord peninsular.  Durant aquell temps, va fixar la seva residència a Tàrraco i fou aleshores (25 aC) quan rebé una ambaixada de Mitelene (Lesbos) que li anuncià que havia estat nomenat déu vivent i que li havien instaurat culte.  Probablement per aquesta raó, Tàrraco esdevingué la primera ciutat de l'imperi que li reté culte com a divinitat.

Octavi Cèsar August - Imatge: 23 d'agost de 2021

       L'escultura del passeig de Sant Antoni, es va col·locar el 13 d'abril de 1960 de cara a l'escalinata, al costat del nou edifici del Museu Arqueològic, poc abans de la seva inauguració.  Aquesta estàtua, aixecada vint-i-quatre anys després de la polèmica escultura de l'emperador, del passeig Arqueològic, va voler representar un element d'integració i comunicació amb l'antic Pretori romà, alhora que feia una important funció decorativa i homenatjava l'obra d'August a Tarragona.

Octavi Cèsar August - Imatges: 5 de juny de 2023

Vista de l'escultura d'Octavi Cèsar August de nit - Imatge: 11 d'agost de 2023

Octavi Cèsar August - Imatges: 3 de maig de 2024

       L'estàtua, esculpida en marbre de Zurgena (Almeria), per Joan Rebull, supera els tres metres i mig d'alçada i les sis tones de pes.  La seva ubicació, dalt d'un pedestal col·locat a sobre de la muralla, a uns vuit metres sobre el nivell del carrer, realça la majestuositat del personatge, que en aquesta ocasió, està vestit amb la toga senatorial.

Diario Español - 12 d'abril de 1960 p. 2 

       Tot i que moltes de les representacions d'August han estat considerades uns autèntics retrats per la seva elaboració tècnica, també és cert que totes les imatges que es conserven d'ell i, entre elles, aquestes dues de Tarragona, són representacions idealitzades, elaborades segons les formes clàssiques, amb el propòsit d'elevar la seva figura a un estrat social superior, i això les fa distants de l'espectador.  A la del passeig de Sant Antoni aquest distanciament s'accentua per la fredor del material emprat i per el hieratisme que emana de la seva execució artística.  De fet, era el que es demana va a l'època des dels estrats del poder, i es pretenia mentalitzar la població que era el correcte.  Valgui com a mostra un petit fragment de l'entrevista que el periodista del Diario Español, Daniel de la Fuente Torrón, efectuà a Joan Rebull el dia 12 d'abril, la vespra de la inauguració:

     Última pregunta: 

     ¿Cómo definiría su obra escultórica? 

     (...) siempre respondo que yo hago escultura de la buena.  Nada de abstractismos.

Octavi Cèsar August - Imatges: 2009 - TINET

GISBERT i CANES, Joan; Tarragona: escultures, làpides i fonts, Arola, Tarragona, 2003.

TINET: https://usuaris.tinet.cat/tarraco/zedadc33.html